Vés al contingut

Inquisidor general

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Inquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola. El més famós fou probablement el religiós dominic Tomás de Torquemada.

Llista d'Inquisidors generals

[modifica]

Els següents personatges van ocupar el càrrec d'inquisidors generals entre 1483 i 1820:[1]

Nom Període Càrrec Nota
Tomás de Torquemada 1483-1498 Confessor reial.
Miguel de Morillo 1491 Provincial dels dominics a l'Aragó Inquisidor general suplent i ajudant de Torquemada.[2]
Nomenament de quatre inquisidors generals col·legiats o individuals per breu del papa Alexandre VI a causa de l'avançada edat de Torquemada, el 21 de juny de 1494 i que es mantindrien possiblement fins a la seva mort o dimissió.[3]
Diego de Deza 1499-1506 Confessor reial. Renúncia voluntària.
Separació de la Inquisició entre Castella i Aragó 1506-1518

Castella

Aragó

Adrià d'Utrecht 1518-1522 Cardenal. Bisbe de Tortosa. Ascendeix al pontificat com Adrià VI.
Alfonso Manrique de Lara 1523-1538 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
Juan Pardo de Tavera 1539-1545 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
García de Loaysa y Mendoza 1546 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
Fernando de Valdés y Salas 1547-1566 Arquebisbe de Sevilla. Renúncia voluntària.
Diego de Espinosa y Arévalo 1567-1572 Bisbe de Sigüenza.
Pedro Ponce de León 1573 Bisbe de Plasència. No pren possessió del càrrec.
Gaspar de Quiroga y Vela 1573-1594 Cardenal. Arquebisbe de Toledo.
Jerónimo Manrique de Lara 1595 Bisbe d'Àvila.
Pedro Portocarrero y Manuel 1596-1599 Bisbe de Conca.
Fernando Niño de Guevara 1599-1602 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. Renúncia voluntària.
Juan de Zúñiga y Flores 1602 Bisbe de Cartagena.
Juan Bautista de Acevedo 1603-1607 Bisbe de Valladolid.
Bernardo de Sandoval y Rojas 1608-1618 Cardenal. Arquebisbe de Toledo.
Luis de Aliaga 1619-1621 Confessor reial. Renúncia voluntària.
Andrés Pacheco 1622-1626 Bisbe de Conca.
Antonio Zapata y Cisneros 1627-1632 Cardenal. Arquebisbe de Burgos. Renúncia voluntària.
Antonio de Sotomayor 1632-1643 Arquebisbe titular de Damasc. Confessor reial.
Diego de Arce y Reinoso 1642-1665 Bisbe de Plasència.
Pasqual d'Aragó 1665 Arquebisbe de Toledo. Renúncia voluntària.
Juan Everardo Nithard 1666-1669 Cardenal. Confessor reial.
Diego Sarmiento de Valladares 1669-1695 Bisbe de Plasència.
Joan Tomàs de Rocabertí 1695-1699 Arquebisbe de València.
Alfonso Fernández de Córdoba 1699 Cardenal. No pren possessió del càrrec.
Baltasar de Mendoza y Sandoval 1699-1705 Bisbe de Segòvia Renúncia voluntària.
Juan Bautista de Arzamendi 1705 No pren possessió del càrrec.
Vidal Marín del Campo 1705-1709 Bisbe de Ceuta.
Antonio Ibáñez de la Riva Herrera 1709-1710 Arquebisbe de Saragossa.
Francesco del Giudice 1711-1714 Cardenal. Destituït per Felip V.
Felipe Gil de Taboada 1715 Bisbe d'Osma Comissionat el 1715, no va arribar a servir en el càrrec.[4]
Francesco del Giudice 1715-1716 Cardenal Recupera el càrrec.
Josep Molines i Casadevall 1717-1719 Auditor del Tribunal de la Rota No pren possessió del càrrec.
Diego de Astorga y Céspedes 1720 Bisbe de Barcelona. Renúncia voluntària.
Juan de Camargo y Angulo 1720-1734 Bisbe de Pamplona.
Andrés de Orbe y Larreátegui 1733-1740 Arquebisbe de València.
Manuel Isidro de Orozco Manrique de Lara 1742-1746 Arquebisbe de Sant Jaume de Compostel·la
Francisco Pérez de Prado y Cuesta 1746-1755 Bisbe de Terol.
Manuel Quintano Bonifaz 1755-1774 Arquebisbe titular de Farsala Renúncia voluntària.
Felip Bertran 1775-1783 Bisbe de Salamanca.
Agustín Rubín de Ceballos 1784-1793 Bisbe de Jaén.
Manuel Abad y Lasierra 1793-1794 Bisbe d'Astorga i arquebisbe titular de Selímbria.
Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón 1794-1797 Cardenal. Arquebisbe de Toledo. Renúncia voluntària.
Ramón José de Arce 1798-1808 Arquebisbe de Saragossa.
Abolició del Tribunal de la Inquisició durant la Guerra del Francès i el regnat de Josep I d'Espanya, entre 1808-1814.
Francisco Javier Mier y Campillo 1814-1818 Bisbe d'Almeria.
Cristóbal Bencomo y Rodríguez 1818 Arquebisbe titular d'Heraclea. Confessor reial. Va refusar el càrrec.[5]
Jerónimo Castillón y Salas 1818-1820 Bisbe de Tarassona. Darrer inquisidor general d'Espanya.
En 1820 es produeix l'abolició definitiva de la Inquisició.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la Inquisición de España (Tom IX) (en castellà). Madrid: Imprenta del Censor, 1822. 
  2. ↑ Llorca, Bernardino. Bulario Pontificio de la Inquisición Española. Roma: Universitat Pontifícia Gregoriana, 1949, p. 167. 
  3. ↑ Gómez Roán, Concepción «Notas sobre el establecimiento de la Inquisición española» (en castellà). Revista de la Inquisición, núm. 7, 1998, pàg. 325-328.
  4. ↑ «A History of the Inquisition of Spain, Volume 1, Henry Charles Lea».
  5. ↑ «Biografía de Cristóbal Bencomo y Rodríguez». Arxivat de l'original el 2017-06-15. [Consulta: 9 abril 2016].

Bibliografia

[modifica]
  • PÉREZ VILLANUEVA, Joaquín, y ESCANDELL BONET, Bartolomé: "Historia de la Inquisición en España y América. I: El conocimiento científico y el proceso histórico de la Institución (1478-1834)". Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1984. ISBN 84-2201-158-1

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • (castellà) Informació sobre el Consell de la Inquisició
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Inquisidor_general&oldid=31178685»