Baltasar de Mendoza y Sandoval
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1653  Madrid |
| Mort | 14 novembre 1727 (73/74 anys) Segòvia (Espanya) |
| Bisbe de Segòvia | |
| 5 octubre 1699 – ← Bartolomé de Ocampo y Mata – Domingo Valentín Guerra Arteaga y Leiva → Diòcesi: bisbat de Segòvia | |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| Conseller del Consell de la Suprema Inquisició | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1699–), sacerdot catòlic |
| Ocupador | Universitat de Salamanca |
| Consagració | Giuseppe Archinto |
| Premis | |
Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V. Va mostrar simpaties amb la causa austriacista, cosa que va valer-li la destitució del càrrec d'inquisidor i el desterrament a Segòvia per part del nou monarca.
Va néixer a Madrid al segle xvii,[1] possiblement el 1653.[2] Va ser fill de Baltasar de Mendoza y Ribera, IV comte d'Orgaz, i de María Gómez de Sandoval, neta del duc de Lerma.[3]
El 23 de juliol de 1673 va esdevenir col·legial capellà al Col·legi de San Bartolomé de Salamanca. El 1679 va passar a ser oïdor de l'Audiència de Granada, des d'on va ser promogut al Consell dels Ordes per decret reial de 18 de desembre de 1681, amb hàbit de Calatrava i la comanadoria de Lopera. El 1690 el monarca va nomenar-lo el seu sumiller de cortina i oratori, i el 1697 va presentar-lo al bisbat d'Àvila, tanmateix, finalment no es va fer efectiu el nomenament.[4] Finalment, el 1699 va ser nomenat bisbe de Segòvia, càrrec del que va prendre possessió el 3 de desembre.[3] El mateix any, a la mort d'Alfonso Fernández de Córdoba sense prendre possessió del càrrec, va ser nomenat inquisidor general.[5]
A la mort de Carles II sense descendència, va ser nomenat membre del consell de regència fins a l'arribada del nou rei.[3] Al capdavant del Consell de la Suprema Inquisició va iniciar un procés contra Froilán Díaz, l'antic confessor de Carles II, per haver dut a terme exorcismes contra el monarca pels seus suposats encantaments.[2]
Durant la Guerra de Successió, va simpatitzar amb la causa austriacista. El cardenal Portocarrero va aprofitar l'avinentesa per posar en contra seva a Felip V i congraciar-se ell amb el nou monarca.[3] Per aquesta raó, el 1705 rei va rellevar-lo i el va obligar a tornar a Segòvia. A la comissió papal per al seu successor, tanmateix, es va indicar que se'l deslliurava del càrrec per ser necessària la seva presència a la seva diòcesi.[6] Des d'aquell moment, Mendoza va dedicar-se sols al govern de la seva diòcesi fins a la seva mort, el 4 de novembre de 1727, quan era el degà dels bisbes espanyols.[3]
Referències
[modifica]- ↑ López Vela, Roberto; Sánchez Rivilla, Teresa. «Baltasar de Mendoza y Sandoval» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 12 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Cueto Ruiz, Ronald «Una biografía inédita de don Baltasar de Mendoza y Sandoval, Obispo de Segovia (1699 -1727)». Estudios Segovianos. Real Academia de Historia y Arte de San Quirce, vol. 13, núm. 37-39, 1961, pàg. 431, 435.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 203-204.
- ↑ Roxas y Contreras, José de. Historia del Colegio Viejo de S. Bartholomé (en castellà). vol. 2. Madrid: Andrés Ortega, 1768, p. 477-489.
- ↑ Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la Inquisición de España (en castellà). vol. 10. Madrid: Imprenta del Censor, 1822, p. 104-105.
- ↑ Puyol Buil, Carlos. Inquisición y política en el reinado de Felipe IV: los procesos de Jerónimo de Villanueva y las monjas de San Plácido, 1628-1660 (en castellà). Madrid: CSIC, 1993, p. 623. ISBN 84-00-07384-3.
Vegeu també
[modifica]
| Precedit per: Alfonso Fernández de Córdoba |
Inquisidor general d'Espanya 1694-1704 |
Succeït per: Vidal Marín del Campo |