Juan Bautista de Acevedo
 Retrat del bisbe per Andrés López Polanco (1608)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1555 Hoznayo (Cantàbria) |
| Mort | 8 juliol 1608 (52/53 anys) Valladolid (Espanya) |
 President del Consell de Castella | |
| 1608 – 1608 ← Juan de Zúñiga-Avellaneda y Bazán – Pedro Manso de Zúñiga y Solá → | |
| Patriarca de les Índies Occidentals | |
| 16 gener 1606 – 8 juny 1608 ← Juan de Guzmán – Pedro Manso de Zúñiga y Solá → Diòcesi: patriarcat de les Índies Occidentals | |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| 1603 – 1607 ← Juan de Zúñiga y Flores – Bernardo de Sandoval y Rojas → | |
| Bisbe de Valladolid | |
| 30 abril 1601 – 28 abril 1606 ← Bartolomé de la Plaza – Juan Vigil de Quiñones y Labiada → Diòcesi: bisbat de Valladolid | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca Universitat de Lleida |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà |
| Consagració | 1601, Fernando Niño de Guevara |
Juan Bautista de Acevedo (Hoznayo, 1555 - Valladolid, 8 de juliol de 1608) va ser un religiós espanyol, bisbe de Valladolid, patriarca de les Índies Occidentals, inquisidor general i president del Consell de Castella.
Biografia
[modifica]Fill de Juan González de Acevedo, la seva mare segona Gil González Dávila és María Muñoz, mentre que Mateo Escagedo diu que la seva mare fou Sancha González Muñoz.[1] Estudià a la Universidad de Salamanca. Passà a Saragossa cridat per l'arquebisbe Andrés Santos. Finalment va graduar-se com a doctor a la Universitat de Lleida.[2]
Mort l'arquebisbe Santos, al seu testament pregava al rei Felip II que premiés la virtut, el talent i el saber de Pedro Martínez i de Juan Bautista de Acevedo. El monarca va atorgar a Acevedo amb el títol de capellà reial i amb el bisbat de Gal·lípoli (Pulla), però el religiós no l'acceptà. Tanmateix, el rei havia fundat en aquella època, a Madrid, el Reial Monestir de Santa Isabel, i va escollir a Acevedo perquè s'encarregués de llur administració. Va ocupar-se d'aquest afer fins a l'any 1598, any de mort de Felip II,[2] quan Juan Alfonso de Moscoso, bisbe de Lleó, li dona una canongia.[3]
Amb la pujada al tron de Felip III, i amb la mediació de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, duc de Lerma, li fou atorgada una nova canongia a la catedral de Toledo. Poc després, va quedar vacant el bisbat de Tortosa, i malgrat l'oferiment del rei, Acevedo no el va acceptar.[3]
Amb el trasllat de la cort de Madrid a Valladolid, a quedar vacant la seu del bisbat, amb la mort del seu primer bisbe Bartolomé de la Plaza, i en aquesta ocasió, el 1601, Acevedo va acceptar el càrrec. Fou consagrat a San Jerónimo el Real pel cardenal i inquisidor general Fernando Niño de Guevara, amb l'assistència dels monarques. Durant el seu episcopat es va celebrar el primer sinòde al bisbat i va fer donacions a diverses esglésies, ermites i hospitals de la seva diòcesi.[3]
A la mort de l'inquisidor general Juan de Zúñiga y Flores, el 1603, Felip III el va presentar per aquest càrrec, juntament amb el títol de Patriarca de les Índies Occidentals.[3] Fins a la tornada de la cort a Madrid, Acevedo va conservar el càrrec de bisbe de Valladolid, quan decideix abandonar-lo, el 28 d'abril de 1606, per dedicar-se en exclusiva al càrrec inquisistorial.[4]
Altrament, fou nomenat president del Consell de Castella el 1608, amb la renúncia de Juan de Zúñiga-Avellaneda y Bazán, comte de Miranda del Castañar. Inicialment amb reserves, però la insistència del rei feu que, finalment, Acevedo acceptés el càrrec.[4] Ben aviat va escriure al papa Pau V per demanar la seva benedicció pel seu nomenant, la confirmació arribà el 9 de juliol de 1608.[5]
La seva mort, tres mesos després del seu nomenament, va truncar el desenvolupament del seu càrrec. No va fer testament. Fou enterrat en primer lloc a l'església de San Martín de Madrid, amb un funeral amb nombrosos i destacats assistents.[5] El 1618, el seu germà l'arquebisbe de Burgos, Fernando de Acevedo el va traslladar a l'església de San Juan d'Hoznayo, que fundà per a descans i memòria del seu germà.[6]
Notes
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Escagedo Salmón, 1923, p. 145.
- ↑ 2,0 2,1 González Dávila, 1645, p. 661.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 González Dávila, 1645, p. 662.
- ↑ 4,0 4,1 González Dávila, 1645, p. 663.
- ↑ 5,0 5,1 González Dávila, 1645, p. 665.
- ↑ González Dávila, 1645, p. 666.
Bibliografia
[modifica]
- Escagedo Salmón, Mateo «Los Acebedos» (en castellà). Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo, 1923.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los reynos de las dos Castillas (en castellà). Volum 1. Madrid: Imprenta de Francisco Martínez, 1645.