1852
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1852 (mdccclii) |
| Islàmic | 1268 – 1269 |
| Xinès | 4548 – 4549 |
| Hebreu | 5612 – 5613 |
| Calendaris hindús | 1907 – 1908 (Vikram Samvat) 1774 – 1775 (Shaka Samvat) 4953 – 4954 (Kali Yuga) |
| Persa | 1230 – 1231 |
| Armeni | 1301 |
| Rúnic | 2102 |
| Ab urbe condita | 2605 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 | |
| Anys | |
| 1849 1850 1851 - 1852 - 1853 1854 1855 | |
Esdeveniments
- 5 de febrer, Sant Petersburg, Imperi Rus: s'hi inaugura l'Ermitage.
- 11 de setembre, Buenos Aires, Argentina: la ciutat se separa de la resta del país després d'una aliança entre antics unitaris i federals rosistes.
- Independència de Transvaal.
- A la Rebel·lió dels Taiping, auge de les forces rebels.
- Napoleó III és proclamat emperador.
- Publicació de Bleak House, de Charles Dickens.
- Cau una columna del Temple de Zeus Olímpic d'Atenes.
- Es comença a publicar la revista Architektonisches Skizzenbuch.
Naixements
- Països Catalans
- 27 de març, Villena, Alt Vinalopó: Ruperto Chapí Lorente, compositor valencià de sarsuela
- 26 d'abril, Barcelona: Antoni Esplugas i Puig, fotògraf pioner d'aquesta activitat professional a Barcelona
- 29 d'abril, Alcoi: Vicent Costa i Nogueras, compositor i pianista
- 25 de juny, Riudoms, província de Tarragona: Antoni Gaudí, arquitecte català
- 5 de juliol, Barcelona: Cèsar August Torras i Ferreri, muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català.
- 23 de juliol, Lleida: Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a l'Estat espanyol.
- 10 de setembre, Tarragona: Josep Yxart i de Moragas, crític literari català
- 21 de novembre, Vila-real, la Plana Baixa: Francesc Tàrrega, compositor i guitarrista valencià
- 15 de desembre, Castelló de la Plana: Helena Sanz i Martínez de Arizala, cantant mezzosoprano valenciana
- Resta del món
- 10 de febrer, Kanzach, Baden-Württemberg: Carl Braig, filòsof i teòleg alemany.
- 25 d'abril
- Fredrik Svenonius, geòleg suec.
- Zamora, Espanya: Leopoldo Alas, Clarín, periodista i escriptor espanyol
- 1 de març, Petilla de Aragón, Navarra: Santiago Ramón y Cajal, biòleg espanyol, premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906
- 22 de maig, Dun-le-Roi, França: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
- 30 d'agost, Rotterdam, Països Baixos: Jacobus Henricus van't Hoff, Premi Nobel de Química 1901
- 12 de setembre, Morley, Regne Unit: Herbert Henry Asquith, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1908-1916) (m. 1928).
- 17 de setembre, Almeirim: Ernesto Júlio de Carvalho e Vasconcelos, militar de l'armada portuguesa, enginyer, explorador i geògraf portuguès.
- 28 de setembre, París: Henri Moissan, professor universitari francès, Premi Nobel de Química de 1906
- 2 d'octubre, Glasgow, Escòcia): William Ramsay, químic escocès, Premi Nobel de Química de 1904
- 9 d'octubre - Euskirchen, Imperi Alemany: Hermann Emil Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química 1902
- 22 de novembre, La Flèche, França: Paul d'Estournelles de Constant, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1909
- 15 de desembre, París, França): Antoine Henri Becquerel, físic francès, Premi Nobel de Física
- 19 de desembre, Strzelno, Prússia): Albert Abraham Michelson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1907
Necrològiques
- Països Catalans
- 20 d'abril - Barcelona (Barcelonès): Marcelino Andrés y Andrés, metge i botànic valencià (n. 1809).
- Resta del món
- 6 de gener - París, (França): Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (n. 1809).
- 4 de març - Moscou (Rússia): Nikolaj Gogol, escriptor ucraïnès en llengua russa (n. 1809).
- 14 de setembre - Kent (Anglaterra): Arthur Wellesley 1r Duc de Wellington, polític i militar britànic, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1769).
- 27 de novembre - Londres (Anglaterra): Ada Lovelace, matemàtica anglesa i única filla legítima del poeta Lord Byron, primera programadora en la història dels computadors (n. 1815).
Pàgines que s'hi relacionen
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1852