Gaspatxo

Per a altres significats, vegeu «Gaspatxo (desambiguació)».

Gaspatxo

Característiques
Regió	Andalusia/Alentejo/Algarve
País d'origen	Espanya/Portugal
Gastronomia	gastronomia d'Espanya i gastronomia de Portugal
Detalls
Plat	Aperitiu
Tipus	sopa freda, plat amb tomàquet i aliment
Temperatura per servir	fred
Ingredients principals	Tomàquet, aigua, all
Variacions	Salmorejo
Calories per ració	variable

El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal. També es coneix com a "gaspatxo andalús" per diferenciar-lo dels "gaspatxos" que no són sopes fredes. La paraula "gaspatxo" significa originalment "barreja".

Ingredients

Plat de gaspatxo.

Des de temps molt antics el gaspatxo era una versió freda de les sopes d'all, és a dir, té com a ingredients bàsics el pa, l'aigua, l'oli d'oliva, l'all, el pebrot, el tomàquet i la sal. De vegades, sols, com en el gaspatxo extremeny, o amb altres ingredients afegits per donar-hi sabor, com ara l'ou bullit en el gaspatxo cordovès. A l'hora de servir, s'hi poden afegir crostons.

Entre els ingredients més primitius figuren les atmetlles (en la variant anomenada ajoblanco de Granada i Màlaga) o la taronja amarga (Sevilla) o la farina de faves seques. Tradicionalment a l'"ajoblanco" es pot afegir raïm.

Història

Se li atribuïx uns orígens romans o àrabs que preparaven mescles amb els productes bàsics del gaspatxo. Nom d'origen incert, es diu que prové del romà caspa, que significa tros o fragment, al·ludint al fet que es preparava amb trossos de pa; el sufix hauria provingut del mossàrab. Els primers gaspatxos que es coneixen portaven només pa, vinagre, oli i ben sovint all i a vegades fruites seques com l'ametlla (all blanc), un dels gaspatxos més antics que es coneixen.

En el segle xvi s'inclouen les verdures, i el gaspatxo de tomaca o andalús que conté pimentó i el seu principal component, la tomaca, són fruits originaris del continent americà i no van ser coneguts a Europa fins al descobriment d'Amèrica, però és a finals del segle xviii, quan es va generalitzar el seu consum a Espanya i quan es va incorporar a la recepta.

El seu origen geogràfic està ubicat en Andalusia, regió del sud d'Espanya, on se superen fàcilment els 40C a l'estiu. És un plat popular que aporta hidratació i sals minerals, per tant en eixes dures condicions climatològiques ho utilitzaven els pastors i llauradors del camp. A partir dels anys 1960 amb el turisme va començar a ser conegut tenint un gran auge i expansió. Durant molt de temps la versió tradicional d'esta sopa es feia en un morter, però amb l'aparició de noves tecnologies com és la batedora a mitjan segle xx va substituir al morter modificant i facilitant la trituració dels ingredients.

A finals del segle xx, es va començar a comercialitzar el gaspatxo industrial ja elaborat en envàs Tetra brick o Combibloc per unes quantes empreses espanyoles.

Gaspatxo de la vall del Vinalopó

El gaspatxo a la zona de Jumella i la vall del Vinalopó és un plat molt diferent. La seva base és una torta feta amb farina de blat (torta de gaspatxo) que es talla a trossos i es barreja amb un guisat de perdiu, llebre o conill amb caragols. El gaspatxo manxec és una preparació similar però sense caragols.

Vegeu també

Un altre gaspatxo.

• Coca de gaspatxo

Enllaços externs

• Recepta de Gaspatxo tradicional