Vés al contingut

Gastronomia de Croàcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula cuinaGastronomia de Croàcia

La gastronomia croata és l'expressió de l'art culinari desenvolupat a Croàcia. Es caracteritza per ser molt acolorit i precisament per això es coneix millor amb els seus noms regionals. Té les seves arrels ja en els períodes preeslau i antic. La diferència en l'elecció dels ingredients i la seva elaboració s'accentua sobretot si comparem la part continental amb la marítima. Per a la cuina continental, les bases es van establir per la cuina preeslava i per contactes molt més recents amb cuines més conegudes i reconegudes (l'hongaresa i la vienesa).[1][2] Les regions costaneres es caracteritzen per les influències dels grecs, els romans, els il·liris; després pels venecians[a] i més tard també per la cuina italiana.[1][2]

Plats típics

[modifica]

Aperitius

[modifica]

Un aperitiu molt comú que es menja sobretot a l'estiu és la salata od hobotnice, una amanida de pop amb patates, ceba tendra i tàperes.[2]

Primers plats

[modifica]
crni rižot, risotto a la tinta de sípia

Els primers plats són principalment risottos (rižot).[b] Els més famosos són el crni rižot (risotto a la tinta de sípia)[c][2][3] i el rižot sa škampima (risotto de gambes). Alguns risottos han tingut influència italiana.

Els plats de pasta (en particular, el fuži) amb tòfones també són molt populars,[2][3] sobretot a la regió d'Ístria.[1]

Segons plats

[modifica]

Alguns dels segons plats més famosos es basen essencialment en peix, acabat de pescar i cuinat, i marisc, com ara cloïsses (mušule), escamarlans (škampi), ostres (kamenice) i musclos (dagnje) amb guarnicions de bledes (blitva) o patates (krumpir). Un plat típic bastant famós és el riblji paprikaš, un estofat de peix amb una salsa a base de bitxo.[3]

La preparació de carn i peix a la brasa està molt estesa, sobretot a les zones costaneres.

D'inspiració centreeuropea, però, són els ljublianske i les costelles.

Els plats que se serveixen a Croàcia inclouen generalment un plat principal i diversos guarniments de verdures (bledes, patates, etc.) o arròs i verdures (djuvedi).

Dolços

[modifica]

Les postres són poques, i la més habitual són les palačinka (similar a les creps),[2] servides amb avellanes, melmelada o xocolata. Als voltants de Dubrovnik es pot degustar la rožata, un flam semblant a la crème brûlée,[2] mentre que a l'illa de Vis les postres típiques són la pogača, una fina focaccia farcida.[2] Un altre pa dolç és la lumblija, amb nous, ametlles, panses, espècies i xarop de varenik.[4]

Begudes

[modifica]
La cervesa Ožujsko

El licor croat més famós, originari de Dalmàcia, és el marrasquino, un destil·lat que s'obté a partir de cireres marasques (una varietat de cireres negres típiques de Dalmàcia).[5] Un vi croat força conegut és el plavac mali, també dàlmata, i el prošek.[6] Les dues cerveses més famoses són la Karlovačko (de Karlovac) i l'Ožujsko (de Zagreb).

Notes

[modifica]
  1. Això és perquè Ístria i Dalmàcia pertanyien a la República de Venècia.
  2. El costum de fer risotto és típic de les regions del nord d'Itàlia i es va reproduir arran de la llarga estada i la gran influència exercida pels venecians al llarg de la costa de Dalmàcia.
  3. El risotto amb tinta de sípia va néixer a Croàcia i després es va estendre per tota la República de Venècia.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Croatian food, cuisine and cooking». [Consulta: 15 novembre 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Mate. «42 Must-Try Croatian Foods (With Recipes From Croatia)» (en anglès americà), 27-09-2023. [Consulta: 15 novembre 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Croatian food – A guide trough the Croatian Cuisine by region» (en anglès americà). [Consulta: 15 novembre 2024].
  4. Carrus, Giuseppe. «Piatti croati da provare in vacanza in abbinamento ai vini» (en italià), 03-12-2018. [Consulta: 15 novembre 2024].
  5. «Maraska d.d. OnLine», 10-08-2007. [Consulta: 15 novembre 2024].
  6. «Croatian wine - history of winemaking in Croatia» (en anglès americà). [Consulta: 15 novembre 2024].

Vegeu també

[modifica]