Nou (fruit del noguer)
La nou o l'anou o la noga[1] és la fruita de closca de qualsevol arbre del gènere Juglans (família de les juglandàcies), nom científic de la noguera, el noguer, anouer, anouera, nouer, nouera, anover, anovera, anuer, escaré, noer, nogé, novera, nuguera, nuguero o nuquera.[1]
Una nou és la llavor comestible d'una drupa i, per tant, no és una veritable fruita botànica. Es consumeix habitualment com a nou. Després de la maduració completa de la llavor comestible quan s'ha llevat el boll, s'utilitza com a guarnició o berenar. La fruita seca de la noguera negra oriental (Juglans nigra) i la del noguer blanc (Juglans cinerea) es consumeixen menys.
Característiques
[modifica]
Les nous són drupes arrodonides i de llavors simples de la noguera. Després de la maduració completa, l'eliminació de la pell revela la closca de nou arrugada, que normalment es troba comercialment en dos segments (també es poden formar closques de tres o quatre segments). Durant el procés de maduració, la pell es tornarà fràgil i la closca dura. La closca tanca el nucli o la carn, que sol estar formada per dues meitats separades per una partició. Els grans de les llavors (comunament disponibles com a nous sense closca) estan tancats en una capa de llavors marró que conté antioxidants. Els antioxidants protegeixen la llavor rica en oli de l'oxigen atmosfèric, evitant-ne així l'enranciment.[2]
A les nogueres els triguen a créixer les fulles, normalment fins a més de la meitat de la primavera. Segreguen substàncies químiques al sòl per evitar que creixi una vegetació competidora. Per això, no s'han de plantar flors ni horts propers.
Història i cultiu
[modifica]Durant l'època bizantina, la nou també es coneixia amb el nom de "nou reial".[3] Un article sobre el cultiu de la noguera a Al-Àndalus es descriu al llibre agrícola del segle XII d'Ibn al-'Awwam, Llibre d'agricultura.[4]
Es creu que la noguera podria procedir de Pèrsia (regió de l'Himàlaia), segons uns autors, o de la Xina i el Japó, segons altres; va ser transportada a Grècia i després a Itàlia i als altres països d'Europa.[5][6]
Tipus
[modifica]Les dues espècies principals més freqüents de nous es conreen per les llavors: la nou persa o anglesa, i la nou negra. La nou anglesa (Juglans regia) es va originar a l'Iran (Pèrsia) i la nou negra (Juglans nigra) és originària de l'est d'Amèrica del Nord. La nou negra té molt de sabor, però a causa de la closca dura i de les pobres característiques de la closca no es cultiva comercialment per a la producció de fruita seca. Comercialment s'han desenvolupat nombrosos cultivars de nous, que són gairebé tots híbrids de la nou anglesa.[7]
Altres espècies inclouen la Juglans californica, la nou negra de Califòrnia.
Producció
[modifica]El 2019, la producció mundial de nous (amb closca) va ser de 4,5 milions de tones, i la Xina va contribuir-hi amb el 56% del total. Altres grans productors (per ordre de collita decreixent) van ser els Estats Units, l'Iran i Turquia.[8]
| Estat | Producció
(en milions de tones) |
|---|---|
 R.P. de la Xina |
|
 Estats Units |
|
 Iran |
|
 Turquia |
|
| Font: FAOSTAT de les Nacions Unides[8] | |
Emmagatzematge
[modifica]Les nous, com altra fruita seca, s'han de processar i emmagatzemar correctament. El mal emmagatzematge fa que les nous siguin susceptibles d'infestacions de fongs i insectes; que produeix aflatoxina, un potent element cancerigen. S'ha de descartar completament un lot de nous infestat de floridures.[2]
La temperatura ideal per emmagatzemar les nous és de -3 °C a 0 °C amb baixa humitat per a emmagatzematge industrial i domèstic. Tanmateix, aquestes tecnologies de refrigeració no estan disponibles en països en desenvolupament on es produeixen grans quantitats de nous; en aquests llocs, les nous s'emmagatzemen millor per sota de 25 °C amb poca humitat. Les temperatures superiors a 30 °C i humitats superiors al 70% podrien provocar pèrdues de deteriorament ràpides i elevades. Per sobre del 75% del llindar d'humitat, es poden formar fongs que alliberen aflatoxines perilloses.[2][9]
Ús alimentari
[modifica]Les carns de la nou estan disponibles en dues formes; amb closca o sense. Les carns poden ser senceres, la meitat o en porcions més petites a causa del processament. Totes les nous es poden menjar soles (crues, torrades o en vinagre), o com a part d'una barreja com el musli o com a ingredient d'un plat, com per exemple dins d'amanides o en un brownie. Les nous són sovint confitades o en escabetx.
Es poden utilitzar com a ingredient en altres productes alimentaris. La nou és l'ingredient principal del baklava, el pollastre circassià, el pollastre amb salsa de nous i el guisat d'aviram o de mandonguilles de la cuina iraniana. També són utilitzades com a acompanyant a formatges com el rocafort.
Les nous també són populars com a cobertures de gelats i les peces de nous s'utilitzen com a guarnició en alguns aliments.[10]
El nocino és un licor elaborat a partir de nous verdes immadures amarades d'alcohol amb almívar afegit.[11]
L'oli de nou està disponible comercialment i s'utilitza principalment com a ingredient alimentari, especialment en amaniments. Té un punt de fumeig baix, cosa que limita el seu ús per a fregir.[12][13]
Valor nutritiu
[modifica]| nou anglesa | |
|---|---|
| Energia | 2738 kJ |
| Valor calòric | 654 kcal |
| Proteïnes | 15,23 g |
| Glúcids | 13,71 g |
| Lípids | 65,21 g |
| Vitamina B₁ | 0,341 mg |
| Vitamina B₂ | 0,15 mg |
| Vitamina B₆ | 0,537 mg |
| Vitamina C | 1,3 mg |
| Vitamina PP | 1,125 mg |
| Provitamina A | 0,001 mg |
| Ferro | 2,91 mg |
| Calci | 98 mg |
| Magnesi | 158 mg |
| Fòsfor | 346 mg |
| Potassi | 441 mg |
| Sodi | 2 mg |
| Fibres | 7 g |
| Aigua | 4,07 g |
| Font: [14] | |
Les nous sense closca estan formades per un 4% d'aigua, un 15% de proteïnes, un 65% de greixos i un 14% d'hidrats de carboni, incloent-hi el 7% de fibra dietètica. En una ració de referència de 100 grams, les nous aporten 2,740 quilojoules (654 kcal) i contingut ric (20% o més del valor diari) de diversos minerals dietètics, especialment manganès, amb un 163% de valor diari i vitamines del grup B.
Tot i que les nous angleses són les que més es consumeixen, la seva densitat i perfil de nutrients són generalment similars a les de les nous negres.[15][16]
A diferència de la majoria de fruita seca amb un alt contingut d'àcids grassos monoinsaturats, l'oli de nous es compon principalment d'àcids grassos poliinsaturats (72% del total de greixos), particularment àcid alfalinolènic (14%) i àcid linoleic (58%), tot i que conté àcid oleic, com el 13% del total de greixos.[16]
Afirmacions de salut
[modifica]El 2016, la Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units d'Amèrica (FDA) va presentar una i id="mw7g", reclamació sanitària qualificada, que permet als productes que contenen nous dir: "La investigació de suport, però no concloent, demostra que menjar 1.5 unces (43 g) de nous cada dia, com a part d'una dieta baixa en greixos saturats i baixa en colesterol i que no resultin en un augment de la ingesta calòrica, poden reduir el risc de malalties coronàries".[17] El 2004, la FDA es va negar a autoritzar l'afirmació que "les dietes que inclouen nous poden reduir el risc de patir malalties del cor"[18] i havia enviat una carta d'advertència de la FDA a Diamond Foods el 2010 en què afirmava que "no hi ha proves suficients per identificar un substància biològicament activa en les nous que redueixi el risc de malalties coronàries".[19] Una revisió sistemàtica recent que avaluava l'efecte de la suplementació de nous sobre la pressió arterial va trobar proves insuficients per donar suport al consum de nous com a estratègia de reducció de la PA.[20]
Aplicacions no alimentàries
[modifica]Medicina popular
[modifica]Les nous s'han catalogat com una de les 38 substàncies utilitzades per preparar flors de Bach, un remei a base d'herbes promogut en pràctiques de medicina popular pel seu suposat efecte sobre la salut. Segons l'Institut de Recerca del Càncer del Regne Unit, "no hi ha evidència científica que demostri que els remeis florals puguin controlar, curar o prevenir qualsevol tipus de malaltia, inclòs el càncer".[21][22]
Tints i colorants
[modifica]Les closques de nou es poden utilitzar per fer una tinta duradora per escriure i dibuixar. Es creu que va ser utilitzada per artistes com Leonardo da Vinci i Rembrandt.[23]
Els pigments de closca de nou s'utilitzen com a colorant marró per a la tela tal com es va aplicar a la Roma clàssica i l'Europa medieval per tenyir els cabells.[24][25]
Neteja
[modifica]
L'exèrcit dels Estats Units va utilitzar closques de nou molta per al sorrejat, per netejar peces d'aviació a causa de les seves qualitats de baix cost i no abrasives. No obstant això, una investigació d'un accident mortal en helicòpter Boeing CH-47 Chinook (l'11 de setembre de 1982, a Mannheim, Alemanya) va revelar que el gra de nou obstruïa un port de petroli, cosa que va provocar l'accident i la suspensió de les closques de nous com a agent de neteja.[26] Comercialment, les closques de nou triturades encara s'utilitzen fora de l'aviació per a aplicacions de neteja i voladura de baixa abrasió i menys tòxiques.[27]
Elements fitoquímics
[modifica]Els nuclis de nou contenen elements fitoquímics diversos, com ara polifenols, que tenyeixen les mans i poden causar irritació a la pell. Set compostos fenòlics, incloent-hi l'àcid ferúlic, àcid vanílic, àcid cumàric, àcid siríngic, miricetina, i juglona, es van identificar en closques de nous. La juglona és el fenòlic predominant, que es va trobar en concentracions del 2-4% de pes fresc.[28][29]
Galeria
[modifica]-
Nou amb closca i un utensili trencanous que s'utilitza per trencar la closca -
Vídeo sobre el funcionament d'un trencanous -
Nous com a aperitiu -
Una gran ració de nous sense closca -
Snack georgià anomenat Gozinaki, elaborat amb nous torrades i mel -
Pastís de cafè amb compota de pomes guarnit amb nous -
Nous com a producte col·leccionable -
Muraba feta de nous joves
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «TERMCAT». [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Walnut; Agriculture – Transport Information Service». Association for German Insurance. Arxivat de l'original el 2015-02-14.
- ↑ Geoponika - Agricultural Pursuits (en anglès). 2. Londres: University of Oxford, 1806.
- ↑ Ibn al-'Awwam, Yaḥyá. Le livre de l'agriculture d'Ibn-al-Awam (kitab-al-felahah) (en francès). París: A. Franck, 1864, p. 271–276 (ch. 7 - Article 24). OCLC 780050566. (pp. 271–276 (Article XXIV).
- ↑ «Nuez - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «Walnut | tree and nut» (en anglès). [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «Commodity Profile: English Walnuts» (en anglès). AgMRC, University of California. Arxivat de l'original el 2012-03-12.
- ↑ 8,0 8,1 «Walnut (in shell) production in 2019, Crops/Regions/World list/Production Quantity (pick lists)» (en anglès). UN Food and Agriculture Organization, Corporate Statistical Database (FAOSTAT), 2019. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ «Food, Nutrition & Agriculture – Prevention of aflatoxin» (en anglès). FAO, United Nations. Arxivat de l'original el 2011-03-07.
- ↑ Forsberg, B. The Complete Idiot's Guide to Terrific Diabetic Meals. DK Publishing, 2004, p. 98. ISBN 978-1-61564-486-5.
- ↑ «Nocino, il liquore italiano di noci verdi» (en italià), 17-01-2018. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Walnut oil recipes» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 17 febrer 2014. [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ Turner, Lisa. «Oil Change» (en anglès). Better Nutrition. Arxivat de l'original el 6 juliol 2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ «Valor Energético Nueces Inglesas» (en espanyol de Mèxic).
- ↑ «Nutrition facts: Nuts, walnuts, English dried per 100 g» (en anglès). Condé Nast. Arxivat de l'original el 5 juliol 2014. [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ 16,0 16,1 «Nutrition facts: Nuts, walnuts, black, dried per 100 g» (en anglès). Condé Nast. Arxivat de l'original el 5 juliol 2014. [Consulta: 4 juliol 2014].
- ↑ «Qualified Claims About Cardiovascular Disease Risk: Walnuts & Heart Disease Docket No. 02P-0292» (en anglès). US Food and Drug Administration, 09-03-2004. Arxivat de l'original el 27 octubre 2016. [Consulta: 1r novembre 2016].
- ↑ Laura M. Tarantino. «Qualified Health Claims: Letter of Enforcement Discretion – Walnuts and Coronary Heart Disease (Docket No 02P-0292)» (en anglès americà). US Food and Drug Administration, Labeling and Nutrition, 09-03-2004. Arxivat de l'original el 7 maig 2017. [Consulta: 30 abril 2017].
- ↑ Wagner, Roberta. «FDA Warning Letter to Diamond Food, Inc» (en anglès). US Food and Drug Administration, Inspections, Compliance, Enforcement, and Criminal Investigations, 22-02-2010. Arxivat de l'original el 12 gener 2017. [Consulta: 1r novembre 2016].
- ↑ Li J, Jiang B, O Santos H, Santos D, Singh A, Wang L. Effects of walnut intake on blood pressure: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Phytother Res. 2020. doi: 10.1002/ptr.6740. Epub ahead of print. PMID: 32510725.
- ↑ «Flower remedies» (en anglès). Cancer Research UK, 26-01-2015. Arxivat de l'original el 11 setembre 2013. [Consulta: 1r setembre 2013].
- ↑ D. S. Vohra. Bach Flower Remedies: A Comprehensive Study (en anglès). B. Jain Publishers, 1 juny 2004, p. 3. ISBN 978-81-7021-271-3.
- ↑ «Black Walnut Ink Workshop». Guild of Natural Science Illustrators, 01-10-2002. Arxivat de l'original el 9 octubre 2014. [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ «The Colors of Invention – How to Dye Fibers Naturally» (en anglès). Smithsonian Museum, November 13–16, 1997. Arxivat de l'original el 21 octubre 2014. [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ Sherrow, Victoria. Encyclopedia of Hair: A Cultural History (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2006, p. 267, 355. ISBN 978-0-313-33145-9.
- ↑ «In Re Air Crash Disaster at Mannheim Germany on 9/11/82. Ursula J. Schoenborn, As Executrix of the Estate of Leonedward Schoenborn, Deceased, v. the Boeing Company. Appeal of the Boeing Company. United States Court of Appeals, Third Circuit. 769 F.2d 115» (en anglès). Justia, 1985. Arxivat de l'original el 17 maig 2014. [Consulta: 10 abril 2014].
- ↑ «OSHA fact sheet addresses abrasive blasting hazards» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2018].
- ↑ (−)-Regiolone, an α-tetralone from Juglans regia: structure, stereochemistry and conformation. Sunil K. Talapatra, Bimala Karmacharya, Shambhu C. De and Bani Talapatra, Phytochemistry, Volume 27, Issue 12, 1988, pages 3929–3932, doi:10.1016/0031-9422(88)83047-4
- ↑ Cosmulescu, Sina Niculina; Trandafir, Ion; Achim, Gheorghe; Botu, Mihai; Baciu, Adrian (en anglès) Notulae Botanicae Horti Agrobotanici Cluj-Napoca, 38, 1, 15-06-2010, pàg. 53–56. DOI: 10.15835/nbha3814624. ISSN: 1842-4309 [Consulta: 11 octubre 2016].
