Pasta
Per a altres significats, vegeu «Pasta (desambiguació)». |
La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent. En la seua elaboració, habitualment s'utilitza l'espècie Triticum durum o blat dur.[1]
Característiques nutritives
[modifica]El principal component nutritiu són els hidrats de carboni i una petita part de proteïna, sobretot si va acompanyada de carn, formatge o quelcom de greix, quan és cuinada amb una mica d'oli. Les pastes també aporten algunes vitamines del grup B, sobretot les pastes de colors que, a part de l'aspecte estètic, utilitzen hortalisses com els espinacs (verd) o el tomàquet (vermell o taronja). Si no s'afegeix res la pasta té un color cru, amb un to groguenc.
Tipus de pasta
[modifica]La pasta pot ser: fresca o seca. En funció de la llargària s'anomenen:
"Pastes allargades" (pasta lunga)
[modifica]- Fideus prims: allargats de secció circular, però molt prims
- espagueti: allargats i amb secció circular i spaghettini
- tallarí: similars als espagueti però amb secció rectangular o plana
- pappardelle: és una banda plana de fins i tot 2,5 cm d'ample[2]
- fettuccine: allarga i plana, de 6 mm d'ample
- fusilli lunghi
- tagliatelle: similar als fettuccini però més fins
- linguine ("petites llengües"): similar als fettuccini, però de 3 mm d'ample
- bucatoni ("foradades"): espagueti gruixut buidat en el centre
- bucatini ("foradades"): similar als bucatoni però menys gruixuts
- cabells d'àngel (capellini)
Vetes (fettucine)
[modifica]fideus plans, tagliatelles, 'tonnarelli, fettuccine, tagliolini, paglia e fieno (palla i fe)
"Pastes curtes"
[modifica]- fideu: allargat en forma de corda curta
- macarró o macaroni: amb forma de tub estret, corb o dret
- rigatoni: macarrons estriats
- penne: macarró estriat a la seva cara exterior
- espiral o fusilli: de forma helicoidal d'uns 4 cm de llarg
- llacet: en forma de corbata de llacet
- rotini: similar als fusilli però més curts
- galet: en forma de caragol
Tubs (tubi)
[modifica]cavatappi ("llevataps"), penne lisce (galons), penne rigate (ratllades), penne ziti, pennoni, garganelli. chifferi, gigantoni, rigatoni
Macarrons (macaroni, llargs o de vegades curts)
[modifica]Tubs en colze (tubi)
[modifica]macarrons curts, conchiglie, pipa (lisce, rigate…)
"Pastes farcides" (pasta ripiena)
[modifica]Existeixen també varietats que es caracteritzen per ser farcides com són el caneló i la lasanya, plats que s'acompanyen amb carn picada, beixamel, verdures o altres farcits i salses.
S'usen també discs de massa fina, d'entre 8 i 13 cm de diàmetre, tallats a mà o amb màquines talladores o troqueladoras, utilitzats per a conformar arrebossades de diferents farcits. Quan es compra aquest tipus de pasta, normalment ja ve farcida industrialment sigui pasta fresca o seca, contràriament als canelons o la lasanya on la pasta són làmines.
Entre els que es venen farcits industrialment o s'han de farcir amb la pasta essent fresca hi ha:
- ravioli: amb forma de paquet quadrat amb la vora normalment plena de pics
- tortellini (/tortel·lini/): amb forma de rotlle nuat dins del qual s'inclou un farcit de carn, formatge o altres ingredients, tortelloni
- panzerotti
- cappelletti
- agnolotti ([aŋoˈlɔtti]): s'assemblen als raviolis però amb la vora arrodonida
- pansoti
- pierogi
- pelmeni
- ravioli, ravioles, raviolini
- jiaozi (xinès)
Pasta de fantasia, farcides i perfumades
[modifica]- gocchi, malloreddus, caragols, orelles, radiadors, crestes de gall
- conquilles o petxines de talles i formes diverses
- roda, hèlix, strozzapreti, llaços o farfalle (papallones)
Pasta de potatges (pasta per minestra)
[modifica]accini di pepe, alfabetini, anelli, farfaline, quadrucci, ramen, risoni, la mian, stelline, tubetti, vermicelli.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.154. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Pedrittoni, Guido. Cucina Toscana (en italià). Giunti Editore, 2010, p. 37. ISBN 884403946X.
Enllaços externs
[modifica]