Fonoll
|
Aquest article tracta sobre la planta. Si cerqueu el poble de la Conca de Barberà, vegeu «El Fonoll». |
Foeniculum vulgare  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | fruit del fonoll, oli de fonoll, fonoll, Organic fennel seed (en)  i fennel bulb (en) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Gènere | Foeniculum |
| Espècie | Foeniculum vulgare Mill., 1768 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Seseli dulce Seseli piperitum
|
El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.
Un lloc on abunda el fenoll és un fenollet, fenollar, una fenolleda o fenollosa.
Descripció
[modifica]Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a 2 metres d'alçada. Floreix a l'estiu i fa una umbel·la de flors grogues i fruits petits i aromàtics.
Aquesta planta té usos gastronòmics, medicinals i en perfumeria. Té un gust d'anís, ja que també conté anetol. És una planta molt resistent a la secada i es troba en molts llocs de la terra baixa.
Distribució
[modifica]És originari de la Mediterrània. Als Països Catalans és molt comú i àmpliament distribuït en fenassars i altres prats mediterranis fins a 1.300 metres d'altitud.[1]
Conreu
[modifica]
La varietat dulcis és un conreu típic d'Itàlia (finocchio), amb les fulles basals engruixides que fan com un "bulb". Se sembra directament a l'estiu i es cull a la primavera.
Les altres varietats són generalment plantes silvestres. Se'n cullen els fruits a la tardor i les fulles tendres a la primavera.
Gastronomia
[modifica]
Les llavors s'aprofiten en la cuina de molts països. Es fan servir senceres o mòltes. A la zona del Mediterrani, les llavors serveixen per a condimentar certs productes de pastisseria. També serveixen com a ingredient de la cuina del Pròxim Orient i com a ingredient de la barreja d'espècies dels curris del subcontinent indi.
Les fulles verdes i crues es fan servir com a ingredient d'amanides. A l'Àsia del sud-est (Laos, Tailàndia, Xina) es mengen crues com a acompanyant de plats de peix o carn. En la gastronomia italiana, francesa i xinesa, les fulles fresques serveixen també per a preparar i condimentar sopes, i són un dels ingredients de plats de verdures, peixos i carns bullides similars a l'escudella.[2]
Els bulbs de les varietats de fonoll conreades són molt populars en la cuina de Centreeuropa. Es preparen bullits amb vinagreta, per a acompanyar plats sencers gratinats amb beixamel i coberts de formatge o tallats en trossos en quiche, entre moltes altres formes.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Bacallà amb pop i fonoll Arxivat 2022-03-31 a Wayback Machine..
Bibliografia
[modifica]- World Health Organization. WHO monographs on selected medicinal plants (volume 3) (en anglès). Ginebra: World Health Organization, 2007, p. 390. ISBN 978 92 4 154702 4.
Enllaços externs
[modifica]
- Tronc de lluç amb mussolina de fonoll Arxivat 2010-05-07 a Wayback Machine..