1852: diferència entre les revisions

1852
Tipus	any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dijous
Altres calendaris
Gregorià	1852 (mdccclii)
Islàmic	1268 – 1269
Xinès	4548 – 4549
Hebreu	5612 – 5613
Calendaris hindús	1907 – 1908 (Vikram Samvat); 1774 – 1775 (Shaka Samvat); 4953 – 4954 (Kali Yuga)
Persa	1230 – 1231
Armeni	1301
Rúnic	2102
Ab urbe condita	2605
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
	1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880
Anys
	1849 1850 1851 - 1852 - 1853 1854 1855

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 17:59, 2 maig 2020

Esdeveniments

5 de febrer, Sant Petersburg, Imperi Rus: s'hi inaugura l'Ermitage.
11 de setembre, Buenos Aires, Argentina: la ciutat se separa de la resta del país després d'una aliança entre antics unitaris i federals rosistes.
Independència de Transvaal.
A la Rebel·lió dels Taiping, auge de les forces rebels.
Napoleó III és proclamat emperador.
Publicació de Bleak House, de Charles Dickens.
Cau una columna del Temple de Zeus Olímpic d'Atenes.
Es comença a publicar la revista Architektonisches Skizzenbuch.

Naixements

Països Catalans

27 de març, Villena, Alt Vinalopó: Ruperto Chapí Lorente, compositor valencià de sarsuela
26 d'abril, Barcelona: Antoni Esplugas i Puig, fotògraf pioner d'aquesta activitat professional a Barcelona
29 d'abril, Alcoi: Vicent Costa i Nogueras, compositor i pianista (m. 1919).^[1]
25 de juny, Riudoms, província de Tarragona: Antoni Gaudí, arquitecte català.^[2]
5 de juliol, Barcelona: Cèsar August Torras i Ferreri, muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català.
23 de juliol, Lleida: Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a l'Estat espanyol.
10 de setembre, Tarragona: Josep Yxart i de Moragas, crític literari català
21 de novembre, Vila-real, la Plana Baixa: Francesc Tàrrega, compositor i guitarrista valencià
15 de desembre, Castelló de la Plana: Helena Sanz i Martínez de Arizala, cantant mezzosoprano valenciana

Resta del món

10 de febrer, Kanzach, Baden-Württemberg: Carl Braig, filòsof i teòleg alemany.
25 d'abril
- Fredrik Svenonius, geòleg suec.
- Zamora, Espanya: Leopoldo Alas, Clarín, periodista i escriptor espanyol.^[3]
- 1 de maig ,Petilla de Aragón, Navarra: Santiago Ramón y Cajal, biòleg espanyol, premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906 (m. 1934)^[4]
22 de maig, Dun-le-Roi, França: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
30 d'agost, Rotterdam, Països Baixos: Jacobus Henricus van't Hoff, Premi Nobel de Química 1901
12 de setembre, Morley, Regne Unit: Herbert Henry Asquith, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1908-1916) (m. 1928).
17 de setembre, Almeirim: Ernesto Júlio de Carvalho e Vasconcelos, militar de l'armada portuguesa, enginyer, explorador i geògraf portuguès.
28 de setembre, París: Henri Moissan, professor universitari francès, Premi Nobel de Química de 1906
2 d'octubre, Glasgow, Escòcia): William Ramsay, químic escocès, Premi Nobel de Química de 1904
9 d'octubre - Euskirchen, Imperi Alemany: Hermann Emil Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química 1902
8 de novembre - Fuzhou, Fujian (Xina): Lin Shu, escriptor i traductor xinès (m. 1924).
22 de novembre, La Flèche, França: Paul d'Estournelles de Constant, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1909
15 de desembre, París, França): Antoine Henri Becquerel, físic francès, Premi Nobel de Física
19 de desembre, Strzelno, Prússia): Albert Abraham Michelson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1907

Necrològiques

Països Catalans

20 d'abril - Barcelona (Barcelonès): Marcelino Andrés y Andrés, metge i botànic valencià (n. 1809).

Resta del món

6 de gener - París, (França): Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (n. 1809).
4 de març - Moscou (Rússia): Nikolaj Gogol, escriptor ucraïnès en llengua russa (n. 1809).
14 de setembre - Kent (Anglaterra): Arthur Wellesley 1r Duc de Wellington, polític i militar britànic, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1769).
27 de novembre - Londres (Anglaterra): Ada Lovelace, matemàtica anglesa i única filla legítima del poeta Lord Byron, primera programadora en la història dels computadors (n. 1815).

Pàgines que s'hi relacionen

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1852

Un any abans / Un any després

Referències

↑ «Vicent Costa i Nogueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
↑ «Antoni Gaudí i Cornet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
↑ «Leopoldo Alas y Ureña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1906» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].

[1] «Vicent Costa i Nogueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].

[2] «Antoni Gaudí i Cornet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].

[3] «Leopoldo Alas y Ureña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].

[4] «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1906» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 16: / Línia 16: @@
 * [[26 d'abril]], [[Barcelona]]: '''[[Antoni Esplugas i Puig]]''', fotògraf pioner d'aquesta activitat professional a Barcelona
 * [[29 d'abril]], [[Alcoi]]: '''[[Vicent Costa i Nogueras]]''', compositor i pianista (m. [[1919]]).<ref>{{Ref-web|títol=Vicent Costa i Nogueras {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0020278.xml|consulta=2020-04-20}}</ref>
-* [[25 de juny]], [[Riudoms]], [[província de Tarragona]]: '''[[Antoni Gaudí i Cornet|Antoni Gaudí]]''', [[arquitecte]] [[catalans|català]]
+* [[25 de juny]], [[Riudoms]], [[província de Tarragona]]: '''[[Antoni Gaudí i Cornet|Antoni Gaudí]]''', [[arquitecte]] [[catalans|català]].<ref>{{Ref-web|títol=Antoni Gaudí i Cornet {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0029421.xml|consulta=2020-04-07}}</ref>
 * [[5 de juliol]], [[Barcelona]]: '''[[Cèsar August Torras i Ferreri]]''', muntanyenc i primer promotor de l'[[excursionisme]] català.
 * [[23 de juliol]], [[Lleida]]: '''[[Martina Castells i Ballespí]]''', metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a l'Estat espanyol.