Vés al contingut

sor

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈsɔr/
  • Rimes: -ɔɾ
  • Etimologia: Del llatí soror ‎(«germana»), segle XIII.

sor f. ‎(plural sors)

  1. Tractament avantposat al nom personal d’una religiosa.
  2. (obsolet) monja

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Anagrames: ors (alfagrama), ros (revers), Ros (revers)

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

sor f. ‎(plural sors)

  1. germana (parentesc)
  2. monja, religiosa

Sinònims

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): (proclític àton) /soɾ/
  • Etimologia: Del català sor.

sor f. ‎(plural sores)

  1. sor

Sinònims

[modifica]