ros

Potser volíeu: ROS, Ros

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 2) /ˈrɔs/
Rimes: -ɔs
Etimologia: Adjectiu: del llatí russus, segle XIV.
Etimologia: Nom 1: del general Ros de Olano (1808-1886), que va incloure aquest barret a l'exèrcit espanyol.
Etimologia: Nom 2: del llatí vulgar *ros, acusatiu neutre de rōs m. ‎(«rosada»), segle XIII.

ros m. ‎(femení rossa, plural masculí rossos, plural femení rosses)

De cabells de color grogós tirant a castany.
De color vermellós, ataronjat o grogós segons l'element a què fa referència.
Exemples: ous rossos (els vermellosos en contrast als blancs).

ros m. ‎(plural rossos)

Barret militar no gaire alt, quasi cilíndric, lleugerament més alt per davant que per darrere, típicament amb visera i insígnia o escut frontal, i en alguns casos amb plomall sobre la insígnia.

ros m. ‎(plural rossos)

ros f. pl.

Peninsular: septentrional /ˈros/, meridional /ˈroh/

Americà: alt /ˈros/, baix /ˈroh/, austral /ˈros/

ros f. pl.

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /roːs/
Etimologia: Del protoindoeuropeu *hroseh₂, que va donar en sànscrit रसा ‎ ‎(rásā, «humitat»), en grec antic ἐξεράω ‎ ‎(exeráō ‎, «vessar») i el lituà rasà ‎(«rosada»).

rōs m. ‎(genitiu rōris)

ros