Venus
Potser volíeu: venus
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈbɛ.nus/, balear /ˈvɛ.nus/ Occidental: nord-occidental /ˈbɛ.nus/ valencià /ˈvɛ.nus/, /ˈbɛ.nus/
- Etimologia: Del llatí Venus.
Nom propi
[modifica]Venus f.
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: Ve·nus (2)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DCVB
Anglès
[modifica]Nom propi
[modifica]Venus
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈbe.nus/, meridional /ˈbe.nuh/
- Americà: alt /ˈbe.n(u)s/, baix /ˈbe.nuh/, austral /ˈbe.nus/
- Rimes: -enus
Nom propi
[modifica]Venus f.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: Ve·nus (2)
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈwɛ.nʊs/
- Etimologia: Del protoitàlic *wenos («amor»), de l'arrel protoindoeuropea *wenh₁- («voler, desitjar»).
Nom propi
[modifica]Venus f. (genitiu Veneris)
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | Venus | Venerēs |
| Vocatiu | Venus | Venerēs |
| Acusatiu | Venerem | Venerēs |
| Genitiu | Veneris | Venerum |
| Datiu | Venerī | Veneribus |
| Ablatiu | Venere | Veneribus |
Derivats
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Charlton T. Lewis, Charles Short, LL.D.: Latin Dictionary, Oxford, Clarendon Press, 1879, «Venus»