amor
Aparença
Potser volíeu: Amor
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /əˈmo/, /əˈmor/ Occidental: /aˈmoɾ/
Nom
[modifica]amor f. o m. (plural amors)
- Sentiment d'estimació profunda cap a una altra persona, criatura, objecte o idea.
- Gust envers alguna cosa.
- Membre d'una relació de parella.
- És el meu amor.
Sinònims
[modifica]- adoració, afecció, afecte, amistat, consideració, estima, estimació, inclinació, llei, predilecció, tendresa
- cura, esment
- devoció, passió
- rei, reina, sol
Notes
[modifica]- Tradicionalment femení, avui és literari i predomina el masculí.
Derivats
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]- Ser un amor = Ser dolç, encantador
- Tenir amors = Mantenir una relació amorosa
Traduccions
[modifica]Sentiment d'estimació profunda
- Afrikaans: liefde (af)
- Aimara: amawaña (ay)
- Albanès: dashuri (sq) f.
- Alemany: Liebe (de)
- Amhàric: ፍቅር (am)
- Anglès: love (en)
- Àrab: حُبّ (ar) m.
- Armeni: սեր (hy) (ser)
- Assamès: মৰম (as)
- Asturià: amor (ast) m.
- Àzeri: sevgi (az)
- Baixkir: мөхәббәт (ba)
- Basc: maitasun (eu), maite (eu)
- Belarús: любо́ў (be) f. (liubou)
- Bengalí: প্রেম (bn)
- Birmà: အချစ် (my)
- Bretó: karantez (br) f.
- Búlgar: любо́в (bg) f. (liubov)
- Castellà: amor (es)
- Cebuà: gugma (ceb)
- Coreà: 사랑 (ko) (sarang)
- Còrnic: kerensa (kw)
- Cors: amore (co)
- Danès: kærlighed (da) c.
- Eslovac: láska (sk) f.
- Eslovè: ljubezen (sl)
- Esperanto: amo (eo)
- Estonià: armastus (et)
- Feroès: kærleiki (fo) m.
- Finès: rakkaus (fi)
- Francès: amour (fr)
- Friülà: amôr (fur)
- Gagaús: sevgi (gag)
- Gallec: amor (gl) m.
- Gal·lès: cariad (cy) m.
- Georgià: სიყვარული (ka) (sikvàruli)
- Grec: αγάπη (el) f. (agapi)
- Grec antic: ἀγάπη (grc) f. (agápē), φιλία (grc) f. (philía), ἔρως (grc) m. (érōs)
- Groenlandès: asanninneq (kl)
- Guaraní: mborayhu (gn)
- Gujarati: પ્રેમ (gu)
- Haussa: k'auna (ha)
- Hawaià: aloha (haw)
- Hebreu: אַהֲבָה (he) f.
- Hindi: प्यार (hi) m.
- Hongarès: szeretet (hu)
- Ídix: אַהבֿה (yi) f.
- Ido: amo (io)
- Indonesi: cinta (id)
- Irlandès: grá (ga) m.
- Islandès: ást (is), kærleikur (is) m.
- Italià: amore (it) m.
- Japonès: 愛 (ja)
- Javanès: katresnan (jv)
- Kazakh: ғашықтық (kk) (ğaşıqtıq/gaixikhtikh)
- Khmer: សេចក្ដីស្រឡាញ់ (km)
- Kirguís: сүйүү (ky) (suiuu)
- Kurd: hijkirin (ku)
- Laosià: ຄວາມຮັກ (lo)
- Letó: mīlestība (lv) f.
- Lígur: amù (lij)
- Lingala: bolingo (ln)
- Llatí: amor (la) m.
- Llengua de signes catalana: ENAMORAR-SE (csc), ESTIMAR (csc)
- Luxemburguès: Léift (lb)
- Macedoni: љубов (mk) f.
- Malai: cinta (ms)
- Malaiàlam: സ്നേഹം (ml)
- Maltès: imħabba (mt) f.
- Manx: graih (gv)
- Maori: aroha (mi)
- Marathi: प्रेम (mr) m.
- Mongol: хайр (mn)
- Nàhuatl: tlazohtlaliztli (nah)
- Navaho: ayóóʼóʼóʼní (nv)
- Neerlandès: liefde (nl) f.
- Nepalès: माया (ne)
- Noruec (bokmål): kjærlighet (no) m.
- Noruec (nynorsk): kjærleik (nn) m.
- Occità: amor (oc)
- Osseta: уарзондзинад (os) m.
- Paixtu: مينه (ps)
- Panjabi: ਪਿਆਰ (pa) m.
- Persa: عشق (fa)
- Polonès: miłość (pl) f.
- Portuguès: amor (pt) m.
- Quítxua: khuya (qu)
- Retoromànic: charezza (rm) f.
- Romanès: dragoste (ro) f., amor (ro) n.
- Samoà: alofa (sm)
- Sànscrit: प्रेम (sa) m., अनुराग (sa) m.
- Sard: amóri (sc)
- Singalès: ආදරය (si)
- Somali: jacayl (so)
- Suahili: upendo (sw)
- Suec: kärlek (sv) c.
- Tadjik: муҳаббат (tg)
- Tagal: pag-ibig (tl)
- Tahitià: here (ty)
- Tai: ความรัก (th)
- Tàmil: அன்பு (ta)
- Tàtar: ярату (tt)
- Telugu: ప్రేమ (te)
- Tibetà: བརྩེ་དུང (bo)
- Turc: sevgi (tr)
- Turcman: yşk (tk)
- Txec: láska (cs) f.
- Ucraïnès: любо́в (uk) f. (liubov)
- Uigur: مۇھەببەت (ug)
- Urdú: محبت (ur) f.
- Uzbek: sevgi (uz)
- Való: amour (wa)
- Vietnamita: tình yêu (vi)
- Volapük: löf (vo)
- Wolof: mbëggeel (wo)
- Xhosa: uthando (xh)
- Xinès: 爱 (zh) (ài)
- Zhuang: aiqcingz (za)
- Zulu: uthando (zu)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: a·mor (2)
- Anagrames: armo, armó, arom, mora, Mora, Morà, mòra, móra, Móra, oram, roma (revers), Roma (revers), romà
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Català antic
[modifica]- Etimologia: Del llatí amor.
Nom
[modifica]amor f. (plural amors)
- amor
- «Anar vull a Deu, qui m' apella; pare, mare, honrament, riquees, benanançes e totes coses vull lexar per la sua amor.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)
- gràcia, favor
- «Que·l missatge vench del rey de Castella, qui nos envià a dir que ell hi enviaria son consell, e en breu, e que molt nos grahia la amor que li havíem feyta.» (Jaume I, Llibre dels feits, 1380)
- zel (dels animals)
- «Quant los gats van en amor, cridant e faent gran remor per los taulats, que par sien endiablats, tant son calents.» (Francesc de la Via, Llibre de fra Bernat, 1435)
Vegeu també
[modifica]Castellà
[modifica]Nom
[modifica]amor m. (plural amores)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: a·mor (2)
Gallec
[modifica]Nom
[modifica]amor m. (plural amores)
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈa.mɔr/
Nom
[modifica]amor m. (genitiu amōris)
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | amor | amōrēs |
Vocatiu | amor | amōrēs |
Acusatiu | amōrem | amōrēs |
Genitiu | amōris | amōrum |
Datiu | amōrī | amōribus |
Ablatiu | amōre | amōribus |
Occità
[modifica]- Pronúncia(i): /aˈmur/, /aˈmu/
Nom
[modifica]amor m. (plural amors)
Romanès
[modifica]Nom
[modifica]amor n. (plural amoruri)
Declinació
[modifica]Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|
Indefinit | Definit | Indefinit | Definit | |||
Nominatiu-acusatiu | (un) | amor | amorul | (niște) | amoruri | amorurile |
Genitiu-datiu | (unui) | amor | amorului | (unor) | amoruri | amorurilor |
Vocatiu | amorule, amore | amorurilor |
Sinònims
[modifica]Categories:
- Pronúncia en català amb erra final sensible
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XII
- Substantius de gènere vacil·lant en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Derivats del llatí al català antic
- Substantius en català antic
- Substantius masculins en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Substantius en gallec
- Substantius en llatí
- Substantius en occità
- Substantius en romanès