Vés al contingut

Roma

De Viccionari
Potser volíeu: roma, romà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈro.mə/, occidental /ˈro.ma/
  • Rimes: -oma
  • Homòfon: roma
  • Etimologia: Del llatí Rōma, d’origen incert, en la mitologia relacionat amb Rōmulus ‎(«Ròmul»).

Nom propi

[modifica]

Roma

  1. Ciutat a la riba del Tíber, capital d’Itàlia.
  2. L'antic Imperi romà.
  3. Seu de l'Església catòlica.
  4. Cognom d’origen toponímic

Sinònims

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Etimologia: Del romaní rroma, plural de rrom.

Roma ‎(plural Romas)

  1. gitano, romaní

Sinònims

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

Roma ‎(no comparable)

  1. gitano, romaní

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈro.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia: Del llatí Rōma.

Nom propi

[modifica]

Roma

  1. Roma

Compostos i expressions

[modifica]
  • Roma no se construyó en un día: Fa falta temps i perseverança per a fer coses importants.
  • Todos los caminos llevan a Roma: tots els camins van a Roma (Hi ha diverses formes d'arribar a un mateix fi)

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈroː.ma/
  • Etimologia: D’origen incert, en la mitologia relacionat amb Rōmulus ‎(«Ròmul»).

Nom propi

[modifica]

Rōma f. ‎(genitiu Rōmae)

  1. Roma

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu Rōma -
Vocatiu Rōma -
Acusatiu Rōmam -
Genitiu Rōmae -
Datiu Rōmae -
Ablatiu Rōmā -
Locatiu Rōmae -