romanç

Potser volíeu: romanc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈmans/
	balear /roˈmans/, /ruˈmans/
Occidental:	/roˈmans/ⓘ

• Rimes: -ans
• Homòfon: romans
• Etimologia: Del llatí rōmānicē ‎(«a la romana, a la manera de Roma, en llatí»), de rōmānicus ‎(«romà, romànic»), de rōmānus ‎(«romà»), segle XIV. Doblet de romança via l’italià i de romanx via el francès.

Nom

romanç m. ‎(plural romanços)

1. Llengua romànica, llengua derivada del llatí.
2. Narració medieval en llengua romànica de les aventures d’un heroi.
3. Narració popular dels fets d’algú famós.
4. Composició poètica que consta de versos parells amb rima assonant.

Variants

• (narració popular) romanço

Traduccions

Llengua romànica

• Anglès: Romance ^(en)
• Castellà: romance ^(es) m.
• Francès: roman ^(fr) m.
• Italià: volgare ^(it) m.

Narració medieval

• Anglès: romance ^(en)
• Castellà: romance ^(es) m.
• Italià: romanzo ^(it) m.

Narració popular

• Anglès: romance ^(en)
• Castellà: romance ^(es) m.

Poema de versos assonants

• Francès: romance ^(fr) m.
• Italià: romance ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·manç (2)
• Heterograma de 6 lletres (acmnor)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB