Aquest article tracta sobre la comarca Serra de Tramuntana. Si cerqueu la Serra de Tramuntana (accident geogràfic) a la mateixa illa, vegeu «Serra de Tramuntana».
La Serra de Tramuntana és una comarca que ocupa la part nord-occidental de l'illa de Mallorca.[1][2][3] Com les altres comarques, no té reconeixement oficial. La capital oficiosa és el municipi de Sóller, tot i que Pollença és el municipi més extens i Calvià el més populós.
La comarca de la Serra de Tramuntana es troba localitzada a l'extrem occidental de l'illa de Mallorca i abasta gairebé tota la Serra de Tramuntana, però no tota, ja que a la comarca del Raiguer també n'hi ha part.. L'extensió total de la comarca amb els seus tretze municipis és de 825,27 quilòmetres quadrats (km²). Amb 146,03 km², el municipi amb el terme més extens és el de Pollença.
Rosselló Verger va dur a terme l'any 1964, la primera divisió comarcal basada en criteris físics, utilitzada com a marc de referència a moltes de les divisions que es faran posteriorment. Mallorca es presenta configurada per cinc comarques, equivalents a les grans unitats naturals: Muntanya, Raiguer, Pla, Llevant i Migjorn i el punt més problemàtic és la divisió del municipi de Palma entre dues comarques (el Raiguer i el Pla). L'any 1978 proposà una segona comarcalització, on Mallorca, partint de la divisió dels partits judicials i afegint-hi una tipologia a partir de l'activitat productiva dominant, és dividida en tres comarques: Mallorca Occidental o Ponent, capital a Palma i caràcter metropolità-turístic; Mallorca Oriental o Llevant, capital a Manacor i amb domini de les activitats agràries i les turístiques a la costa; Mallorca Septentrional o Tramuntana, capital a Inca -Sóller com a centre de la zona de muntanya- i amb predomini dels sectors primaris i secundaris.[4]
B. Barceló Pons va establir a l'any 1966 unes unitats territorials quantitativament i qualitativament homogènies. Les variables que va utilitzar per delimitar-les varen ser: el clima i el relleu, la població, el grau d'industrialització, el tipus de conreu i la superfície conreada, els centres i les àrees comercials, etc. Per tant, aquesta "comarcalització" pot ser qualificada d'humana. L'autor va fer, però, una altra comarcalització de Mallorca on combina uns criteris físics -configurant les comarques del Raiguer, el Pla, la Serra de Tramuntana i les Badies del Nord-est -amb d'altres d'històrics-recuperant la comarca del Pariatge, l'origen de la qual es remunta al Repartiment de Mallorca- i d'urbans -creant la comarca de Palma-; finalment, agrupa una sèrie de municipis, que presenten unes grans diferències entre ells, sota el nom de Llevant-Migjorn.[5]
Sóller - Mercat - Can Guina - Can Reus - Monument - Can Llimó - Ca n'Ahir - Roca Roja - Es Control - Sa Torre - S'Espléndido - Las Palmeras - S'Eden - Can Generós - Port (Marysol) - La Pagesa
↑«Mallorca i altres territoris». La divisió administrativo-territorial de Catalunya: panoràmica històrica i estat de la qüestió. Pol Sureda. Arxivat de l'original el 2019-09-15. [Consulta: 28 abril 2012].
↑Lluch i Dubon, Ferran Dídac. Geografia de les Illes Balears. ECCA, 1994. ISBN 8479320451.
