Escorca
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Escorca | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca | ||||
| Capital | Lluc | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 194 (2023) (1,39 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Escorquer, escorquera[1] | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 139,33 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 481 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Antonio Solivellas Estrany | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07315 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07019 | ||||
| Lloc web | ajescorca.net | ||||
| |||||
Escorca (pronunciat /əskóɾkə/) és un municipi de Mallorca, que està situat a la Serra de Tramuntana i que limita amb els municipis de Fornalutx, Sóller, Bunyola, Alaró, Mancor, Selva, Campanet i Pollença.
Al nord, limita amb el mar i té un petit moll el Port de la Calobra, on amarren les barques que fan el trajecte del Port de Sóller i que porten principalment als visitants del torrent de Pareis.
La població apareix molt dispersa en petits nuclis. Els tradicionals són Lluc i la Calobra, però també n’hi ha de nova aparició com Cala Tuent, el Guix i Son Macip.[2]
Etimologia
[modifica]El topònim podria derivar del terme romànic primitiu skulka, que significa "lloc de guaita" o "atalaiar", un mot d'origen mossàrab present en diverses llengües germàniques antigues i romàniques, com l'anglès skulk ("vigilar") o el català escorcollar. També apareix en el toscà antic com scolca i en el sard antic com iskolka. La presència del terme en diversos topònims mallorquins separats suggereix que fou un mot funcional i àmpliament utilitzat en el romànic mossàrab.[3]
Població
[modifica]Està concentrada als antics nuclis de població de Lluc i la Calobra, aquesta amb nombrosos restaurants, i les urbanitzacions de Son Macip, el Guix i Cala Tuent, les dues darreres amb el desenvolupament aturat, després de fortes polèmiques.[4][5]
Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per 2023, la població de dret d'Escorca era de 194 habitants. D'aquests, 22 residien a Lluc, 48 a Cala Tuent-sa Calobra i 124 disseminats.[6] Els llinatges més comuns d'Escorca són Solivelles (Solivellas), Bernat i Vicens.[7]
A mitjans del segle xix, el municipi comptava amb poc més de 200 habitants. Durant la segona meitat del segle xix i principis del segle xx, la població es va mantenir relativament estable, al voltant dels 300 habitants, amb petites oscil·lacions. No obstant això, durant la dècada del 1950, es va registrar un augment notable fins a 359 habitants, seguit d'una caiguda pronunciada el 1970, quan la població es va reduir a 150 habitants, probablement a causa de l'èxode rural que afectava moltes zones de Mallorca en aquella època. A partir dels anys vuitanta, es va produir una certa recuperació, amb increments graduals que van portar la població al voltant de 250 habitants. Malgrat tot, les darreres dades indiquen un retrocés un altre cop per davall dels 200 residents.[8]
Història
[modifica]Prehistòria i període clàssic
[modifica]Tot i que la seva història escrita comença amb la dominació islàmica, diversos jaciments arqueològics prehistòrics, el Coval Simó,[9] i de l'antiguitat clàssica confirmen l'existència de poblament, enterrament i culte a la zona des de temps remots.[10]
Període islàmic i conquesta catalana
[modifica]Durant la dominació islàmica, Escorca formava part del juz d'al-Yibal, o Almallutx, com es recull al Llibre dels fets. La conquesta de Mallorca per Jaume I no es completà a Escorca fins el 1232, al mateix temps que es sufocaven els darrers reductes de resistència islàmica de la zona, integrant el municipi a les possessions reials. Part del territori, incloent propietats com Lluc, Son Amer i Muntanya, fou cedit a l'Orde del Temple. Durant els primers anys després de la conquesta els canvis de propietat foren freqüents però el 1239 està documentat la seva venta al primer bisbe de Mallorca, Ramon de Torroella.[11]
Els canvis introduïts per la conquesta no van trencar completament el sistema econòmic previ, basat en la ramaderia i l'ús avançat dels recursos hídrics, però sí que incorporaren elements feudals, com les cavalleries, destacant la de la Calobra. A nivell religiós, el 1248 es creà la parròquia de mà d'una butlla del papa Innocenci IV i es bastí l'església dedicada a Sant Pere a l'alqueria d'Escorca.[11][10]
Lluc i desenvolupament posterior
[modifica]El santuari de Lluc, origen del culte a la Mare de Déu de Lluc, esdevingué un centre espiritual rellevant ja al segle xiii i el lloc es convertí en punt de pelegrinatge. El culte es consolidà amb la construcció d'una capella el 1246 i l'establiment d’una hostatgeria per als peregrins al segle xiv, juntament amb les obres de millora del camí que pujava des de Caimari. Tant fou així, que a partir del segle xv el centre religiós original fou eclipsat pel santuari.[11]
Al segle xvi, Lluc es convertí en priorat, la parròquia d'Escorca fou traslladada al santuari i es fundà l'escolania, consolidant-lo com a centre religiós i administratiu del municipi.[12] L'actual església renaixentista es construí entre 1622 i 1691,[12] amb millores posteriors al segle xx sota la supervisió d'Antoni Gaudí.[13]
Economia
[modifica]L'economia local es fonamenta principalment en el turisme, i en menor grau, en l'agricultura i la ramaderia.[14] El turisme, és atret pels paisatges naturals de la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[15] A més, el Santuari de Lluc, és un centre de pelegrinatge i atracció turística.[16]
Tot i la disminució relativa de la seva importància, l'agricultura continua sent rellevant per a l'economia local. Els cultius principals són els oliverars, amb la producció d'oli d'oliva de la varietat empeltre, i els ametllers. Les ametlles s'utilitzen en la gastronomia local i per a l'exportació. Molts residents mantenen horts per al consum propi. La ramaderia també té un paper important, centrant-se en la cria d'ovelles per a llana i carn, amb el xot apreciat en la gastronomia local, i la cria de cabres per a la producció de llet i formatge de cabra. En menor mesura, es crien bovins per a la producció de carn.[17]
Altres sectors que contribueixen a l'economia d'Escorca inclouen l'artesania, amb la producció de ceràmiques, tèxtils i articles de cuir, venuts a turistes i exportats, la gastronomia, amb restaurants i bars que ofereixen productes locals, i els comerços locals que proporcionen productes i serveis essencials.[17]
Paradoxalment, el 2010 era considerat el municipi amb la taxa d'endeutament més alta per habitant de les Illes Balears,[18] però el 2023 era el municipi amb una renda mitjana per persona més elevada.[19]
Geografia
[modifica]Al seu terme municipal hi ha quatre dels cims més alts de Mallorca:
- Puig Major (1.436 m)
- Puig de Massanella (1.364 m)
- Puig Tomir (1.103 m)
- Puig Roig (1.002 m)
Llocs d'interès
[modifica]-
-
-
-
-
-
Cases de Cosconar
.jpg)
Patrimoni natural[modifica]
|
Patrimoni construït[modifica]
|
Referències
[modifica]- ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ Planisi Gili, Herminia; Rigo, Carolina; Rosselló, Margalida; Serra, Isabel. Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, 2001. ISBN 978-84-7632-664-0 [Consulta: 14 octubre 2024].
- ↑ Coromines, Joan. «Escorca». A: Onomasticon Cataloniae. vol. i. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 128-129. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Malagón, Víctor «Una sentencia anula la última vía para construir 105 viviendas en es Guix» (en castellà). Última Hora, 26-09-2019 [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ Mora, Joan «Condenan al Consell de Mallorca a pagar 1,4 millones por los gastos de urbanizar Cala Tuent que después desclasificó» (en castellà). Diario de Mallorca, 29-10-2023 [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ «Instituto Nacional de Estadística. (Spanish Statistical Institute)». [Consulta: 16 novembre 2024].
- ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 16 novembre 2024].
- ↑ «INEbase. Alteraciones de los municipios». INE. [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ Carrión Marco, Yolanda; Pérez-Jordà, Guillem; Coll Conesa, Jaume; Ramis, Damià «Nuevos datos sobre el paisaje vegetal de las primeras ocupaciones de Mallorca: el Coval Simó (Escorca, Mallorca)» (en castellà). Trabajos de prehistoria, gener-juny 2020, pàg. 148-162. ISSN: 0082-5638.
- ↑ 10,0 10,1 «Història». Ajuntament d'Escorca. [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Munar, Gaspar «Santuario de Ntra. Señora de Lluch» (PDF) (en castellà). Lluc, 557-558, agost-setembre 1967 [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ 12,0 12,1 Munar, Gaspar «Santuario de Ntra. Señora de Lluch» (PDF) (en castellà). Lluc, 559, 10-1967 [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ «Gaudí a Lluc (1908-1914)». [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ «Observatori del treball-Escorca». [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ «El Paisaje Cultural de la Serra de Tramuntana» (en castellà). UNESCO. [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ «Llocs d'interès | Ajuntament d’Escorca». Ajuntament d'Escorca. [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ 17,0 17,1 «Economía de Escorca» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ Polls, Cristina «Escorca és l'ajuntament balear més endeutat i l'altre extrem, Estellencs». Diari de Balears, 10-04-2010.
- ↑ Perelló, Jaume «Les Balears, l'única comunitat d'Espanya que no té cap municipi pobre». Ara Balears, 30-10-2023 [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ «Escorca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]
