Vés al contingut

Pollença

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaPollença
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 52′ 38″ N, 3° 00′ 59″ E / 39.8772°N,3.01643°E / 39.8772; 3.01643
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorca Modifica el valor a Wikidata
CapitalPollença (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població17.279 (2023) Modifica el valor a Wikidata (113,94 hab./km²)
GentiliciPollencí, pollencina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície151,65 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud47 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniMare de Déu dels Àngels
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMartí Xavier March i Cerdà Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07460 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07042 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webajpollenca.net… Modifica el valor a Wikidata

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i la Pobla. La vila està situada a prop de 6 quilòmetres del seu port, el Port de Pollença.

Nom

[modifica]

El nom de Pollença deriva, en darrera instància, de la ciutat romana de Pol·lèntia. Aquesta ciutat era situada a l'indret on es troba actualment la vila d'Alcúdia; el desplaçament del topònim es deu al fet que, durant l'antiguitat tardana, la ciutat de Pol·lèntia es despoblà, però el nom romangué per anomenar la contrada, i, en època islàmica, la capital del districte, anomenat Bullansa, es trobava en el lloc on, segles més tard, es fundaria la vila de Pollença.[1][2]

Història

[modifica]

El terme fou poblat ja d'època antiga, com ho testimonien els més de setanta jaciments que s'hi documenten. Hi destaca el jaciment de Bócor, una població indígena federada després de la conquesta romana, de la qual es coneix l'estatus jurídic gràcies a la troballa de dues tabulae patronatus en bronze. Per la proximitat amb Pol·lèntia, ciutat romana situada sota l'actual Alcúdia, el terme degué ésser molt explotat durant l'ocupació romana, principalment testimoniat per l'aprofitament de l'aigua que venia de Ternelles.[1] No obstant això, l'anomenat Pont romà no data d'aquesta època, ans sembla que és d'època islàmica.[3] D'aquesta època es conserva una inscripció a la possessió de Son Grua dedicada a Zaynab hint Abi Alhakam, mort el 517 després de l'hègira. Llavors, Pollença era un districte que englobava també el terme d'Alcúdia, i que rebia el nom de Bullānsa.[1] Els musulmans foren els darrers que poblaren l'illa, i allà hi feren la darrera resistència a la conquesta catalana.[4]

Després del Repartiment, els principals beneficiaris a Pollença foren els de l'Orde del Temple, juntament amb altres magnats de la primera Mallorca, les terres pollencines dels quals, amb el temps, anaren essent adquirides dels templers. El 1312, quan l'orde fou abolit i els seus béns passaren a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, tot el terme de Pollença era sota gran influència d'aquest darrer orde, i la parròquia en depengué fins a 1834. La casa del Temple es trobava annexa a la parròquia, per bé que no es conserva.[5] Pollença va créixer molt ràpidament després del repoblament, i el 1329 ja comptava amb més de 3.000 habitants; aquest total de població, però, decaigué fins a la meitat després de la pesta negra el 1349.[1]

Pollença ha estat una zona de Mallorca particularment donada als enfrontaments bèl·lics, probablement per la proximitat amb la costa catalana i la presència del Castell del Rei. Així, a més del setge al castell durant la conquesta cristiana, l'expedició del Rei en Jaume, en un primer moment, tenia la intenció de desembarcar a la badia de Pollença, i només una forta tempesta que desvià les naus cap a Andratx ho impedí. El castell fou escenari de resistència en els enfrontaments entre Jaume II de Mallorca i Alfons el Franc i, més tard, el darrer reducte del partit de Jaume III de Mallorca (el qual havia arribat a l'illa el 1343 desembarcant a Pollença) en el seu enfrontament amb Pere el Cerimoniós. Jaume III provà de recuperar l'illa el 1349, sense succés, després de desembarcar a Formentor i enfrontar-se a l'exèrcit reial a la vila de Pollença, la qual fou saquejada. La Revolta Forana el segle xv tengué participació pollencina i el darrer any de la guerra, el 1453, encara hi havia forans que combatien en guerrilles a les muntanyes de Pollença i Escorca. També durant les Germanies, Pollença s'alineà amb els revoltats, i els pollencins tengueren un paper important en el setge d'Alcúdia. El 1522, l'armada reial desembarcà a Alcúdia i el 29 d'octubre reprimí la vila de Pollença a sang i foc, fet conegut com el dia de la destrossa.[1]

També durant els segles xv i xvi, Pollença hagué de fer front als atacs pirates. Així, el 1534 els pollencins refusaren un desembarcament a Formentor; el 1537 emboscaren un grup de corsaris sarraïns que havien desembarcat a Cala Estremer. No obstant això, destaquen els fets de 1550, quan el corsari turc Dragut ocupà la vila amb 1.500 homes; els pollencins, encapçalats per Joan Mas, hi feren front i aconseguiren fer-los reembarcar, perdent —això sí— més de trenta presoners. La valentia de Joan Mas i els altres combatents es contraposà amb la negligència dels talaiers, el casteller i el capità d'armes Pere Brull, que fou castigat amb el desterrament de la vila. Els fets es recorden cada mes d'agost, per les festes patronals, amb un simulacre de lluita entre Moros i Cristians.[6] El segle xvii les incursions pirates continuaren, a menor escala, però s'afegí la conflictivitat derivada del bandolerisme.[1][7]

La majoria de les cases daten del segle xvii i xviii,[cal citació] amb carrers molt estrets i compactes que li donen un aire medieval. La plaça central —la plaça Major— compta amb molts de cafès amb terrassa i és dominada per una gran església, l'església de Nostra Senyora dels Àngels.

Població

[modifica]
La Parròquia vista de dalt del Calvari
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Entitat de població Habitants (2006)
Can Singala 52
Cala Sant Vicenç 262
Pollença 9.251
Port de Pollença 6.524
Aeròdrom militar 41
Bellresguard 59
La Font 59
Les Palmeres 123
El Vilà 27
Font: Idescat

Llinatges

[modifica]

Entre els primers pobladors de Pollença, hom troba destacats els llinatges Boada, Bonet, Bosc, Castelló, Cifre, Colomes, Company, Domènec, Fornells, Garraf, Garriga, Girona, Magre, Martorell, Marc, Maçanet, Peralada, Reus, Roger, Serra, Sitges, Torrella, Tortosa i Vives.[8]

Actualment, els llinatges pollencins més comuns són Cifre i Cerdà,[9] i també destaquen Vives, Llompard (Llompart), Seguí, Cànaves, Martorell, Sales (Salas), Plomer, Serra i Marc (March). Altres llinatges Campomar, Capllong (Capllonch), Llobera, Rull i Torrandell.[10]

Festes, mercats i fires

[modifica]
  • Activitats anuals:
    • A mitjans de gener: Mitja Marató de Pollença (des de 2006). Concurs de Fotografies "Dones fotografien dones" (des de 2000). Cicle de conferències. Premis anuals de Narrativa Infantil i Juvenil "Guillem Cifre de Colonya". Concurs anual de Fotografia de Sant Antoni.
    • Juliol i agost: Festival Internacional de Música de Pollença.
    • Octubre: Diada de Cala Murta (anual).
    • Novembre (realment, de novembre a maig): cicle de conferències de diferents associacions i societats pollencines.
  • Festes i Fires:[6]
    • 5 i 6 de gener: Festa dels Reis d'Orient. Cavalcada.
    • 17 de gener: Festes de Sant Antoni; el Pi de Ternelles.
    • Març/abril: Setmana Santa (Divendres Sant, Diumenge de Resurrecció i Dilluns de Pasqua amb pujada al Puig de Santa Maria).
    • Maig: Corpus Christi. Ball de les Àguiles. Fira de la Mar i Nàutica de Port de Pollença.
    • 16 de juliol: Festes de la Mare de Déu del Carme al Port de Pollença, patrona del Port.
    • 1 i 2 d'agost: Festes de la Patrona de Pollença, la Mare de Déu dels Àngels. Festes dels Moros i Cristians.
    • Novembre: Fira anual de la Tardor (ramaderia, artesania i agrícola).
  • Mercats:
    • Dimecres, al Port de Pollença.
    • Diumenges, a Pollença.

Administració

[modifica]
Resultats electorals - Pollença, 2023
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
PSOE Martí March 2.137 6 31,5
Tots per Pollença-EL PI Bartomeu Cifre 1.614 4 23,79
Més per Mallorca Joana Aina Campomar 1.374 4 20,25
PP David Alonso 888 2 13,09
Unió Mollera Pollencina Andrés Nevado 555 1 9,7
Total 6.838 17
Resultats electorals - Pollença, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Tots per Pollença Bartomeu Cifre 2.070 6 30,86
Junts Avançam Miquel Àngel March 1.913 5 28,52
Unió Mollera Pollencina Andrés Nevado 695 2 10,36
Alternativa per Pollença Marina Llobera 579 1 8,73
Unides Podem Michael Muller 505 1 7,53
PP David Alonso 473 1 7,05
PI Josep Marquet 424 1 6,32
Total 6.659 17
Resultats electorals - Pollença, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Tots per Pollença Bartomeu Cifre 2.065 6 30,09
Junts Avançam Miquel Àngel March 1.996 6 29,09
Alternativa per Pollença Marina Llobera 880 2 12,82
PI Martí Roca 586 1 8,54
Unió Mollera Pollencina Andrés Nevado 555 1 8,09
PP David Alonso 479 1 6,98
GPP Jaume Torrens 203 0 2,96
Total 6.915 17

Personatges

[modifica]

Pollencins il·lustres

[modifica]

Pollencins d'adopció

[modifica]

Associacions

[modifica]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
  • Club Pollença (1910), club esportiu i cultural
  • Fundació Rotger Villalonga
  • Fundació Dionís Bennàssar
  • Fundació Peter Maffay[17]
  • Associacions de la Tercera Edat de Pollença i Port de Pollença
  • ONG Dentistas sobre Ruedas

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Pollença. Història». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 228-240. ISBN 84-8661702-2. 
  2. ↑ Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. 
  3. ↑ Salas Vives, Pere «La invenció del Pont Romà de Pollença». Jornada d'antroponímia i toponímia, XXII, 2009, pàg. 15-26 [Consulta: 7 abril 2020].
  4. ↑ Rosselló-Bordoy, G. «Notes sobre la conquesta de Mallorca (1229-1232): El testimoni dels vençuts» (en anglès). Mayurqa, 22, 1989, pàg. 547.
  5. ↑ «Casa del Temple de Pollença». Monestirs.cat. [Consulta: 7 abril 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Les festes». Ajuntament de Pollença. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2020. [Consulta: 7 abril 2020].
  7. ↑ Boronat i Barrachina, Pascual; Danvila y Collado, Manuel. Los Moriscos españoles y su expulsión (en castellà). vol.1, 1901, p. 210. 
  8. ↑ «Pollença». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 229. ISBN 84-8661702-2. 
  9. ↑ Ruiz de Galarreta, C «Coll, Barceló, Ramis o Pons, después de García». Última Hora, 14-08-2010 [Consulta: 7 abril 2020].
  10. ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 6 gener 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Personatges rellevants | Ajuntament de Pollença». [Consulta: 26 gener 2022].
  12. ↑ Confidencial, Mallorca. «Muere el galerista y dinamizador pollencí Miquel 'Norai' a los 69 años» (en castellà). [Consulta: 26 gener 2022].
  13. ↑ «Miquel Àngel March Cerdà». Arxivat de l'original el 2022-01-25. [Consulta: 26 gener 2022].
  14. ↑ «Pere Salas Vives: «L'estat-nació espanyol no s'ha implementat fa dos dies»», 02-12-2021. [Consulta: 26 gener 2022].
  15. ↑ «Antoni Xumet, biografía, galería y obras | BCulture». [Consulta: 26 gener 2022].
  16. ↑ Informatiu, Punt. «L'HOTEL FORMENTOR OBRIRÀ EL 2023», 12-02-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-26. [Consulta: 26 gener 2022].
  17. ↑ La casa de la fundació Peter Maffay en Pollença Arxivat 2012-04-15 a Wayback Machine. (català)

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pollença&oldid=34258934»