Salmonel·losi
 |
Aquest article està inacabat. L'estan elaborant alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Microbiologia dels aliments UAB. L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: 2024-10-27. |
.png)  | |
| Tipus | infecció per Salmonella, malaltia bacteriana primària, malaltia bacteriana, infecció nosocomial, zoonosi i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | dolor abdominal, calfred, diarrea, febre, vòmit, nàusea, rampa abdominal i deshidratació |
| Exàmens | cultiu microbiològic |
| Tractament | desintoxicació, Sals de rehidratació oral, reposició de líquids per via intravenosa, tractament simptomàtic i rentat gàstric |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Transmissió patògena | transmissió fecal-oral, transmissió per aliments i water-borne transmission (en)  |
| Causat per | salmonel·la |
| Classificació | |
| CIM-10 | A02.0, A01.4, A01.3, A02.2, A01.2, A01.1, A01.0, A02.9, A02.1 i A02.8 |
| CIM-9 | 003.0 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 11765 |
| MedlinePlus | 000294 |
| eMedicine | 228174 |
| MeSH | D012480 |
| Orphanet | 795 |
| UMLS CUI | C0036114, C0036117 i C5680518 |
| DOID | DOID:0060859 |
La salmonel·losi humana és una malaltia infectocontagiosa produïda per enterobacteris del gènere Salmonel·la. Comprèn un conjunt de quadres clínics, la principal manifestació dels quals és la gastroenteritis aguda, una de les intoxicacions alimentàries més comunes causades per aigua i aliments contaminats, especialment carns.[1]
Els agents etiològics més freqüents són Salmonella enteritidis i Salmonella typhimurium.
Tant salmonel·losi com el terme Salmonel·la són una llatinització del nom de Daniel Elmer Salmon (1850-1914), un veterinari estatunidenc.
Història de la salmonel·losi
[modifica]Etiologia
[modifica]La salmonel·losi és un conjunt de malalties produïdes pel gènere microbià Salmonel·la. No totes les espècies, soques o serotipus reconeguts tenen igual potencial patogènic. Els principals agents etiològics corresponen a Salmonel·la typhi, Salmonel·la paratyphi, Salmonel·la typhimurium i Salmonel·la enteritidis.[2]
Són bacils gramnegatius, anaerobis facultatius de la família Enterobacteriàcia. Es troben fonamentalment associats a la flora intestinal i, per això, a aigües i aliments que hagin contactat amb material fecal. Produeixen grans quantitats de gas durant la fermentació de sucres, i duen a terme una fermentació àcid mixta, produint gran quantitat de productes àcids i gasos.
La principal reserva de la Salmonel·la és el tracte intestinal d'ocells domèstics i silvestres, dintre dels quals, en destaquen especialment gavines, coloms, galls dindis, ànecs, lloros i ocells costaners.[3]
Descripció
[modifica]La salmonel·losi és una malaltia de transmissió alimentària, especialment per aliments d'origen animal; poden aparèixer en brots en escoles, guarderies, restaurants i residències d'ancians. El període d'incubació és en general entre dotze e trenta-sis hores, de vegades fins a sis i quaranta-vuit hores. La salmonel·la habita normalment a la superfície dels ous, la pell de tomàquets i d'aquells fruits i verdures que tenen contacte amb la terra.
La mida del inòcul de salmonel·la requerit per causar malaltia simptomàtica en adults sans no està ben establert. En general, es necessita una inoculació relativament gran, entre i organismes.[4] En un humà voluntari, tot just vint organismes van ser suficients per produir la malaltia. En un altre estudi amb dotze voluntaris que van ingerir entre disset i organismes, en més de la meitat dels casos, van ser suficients menys de mil organismes.[5]
En ser aquests bacteris molt poc resistents als mitjans àcids, no sobreviuen a l'estómac. No obstant això, un pH estomacal artificialment elevat, poc àcid, redueix enormement el nombre d'organismes necessari per a provocar símptomes. Els microorganismes que arriben fins a l'intestí es topen amb altres dos defenses: la rapidesa del trànsit intestinal i la flora bacteriana normal. Els que aconsegueixen vèncer aquestes defenses, s'adhereixen a la mucoses i produeixen ja sigui un patró secretor (diarrea aguda aquosa), o bé un invasor (malaltia clínica coneguda com a febre entèrica, febre tifoide o febre paratifoide).[4][5]
La febre tifoide és una altra de les malalties que poden ocasionar els bacteris del gènere Salmonel·la . Habitualment aquesta malaltia la provoquen soques de Salmonel·la enterica susp. Enterica serotip typhi (Salmonel·la typhi ). L'únic reservori de Salmonel·la typhi és l'home, de manera que es transmet de persona a persona.[6]
La febre paratifoide té certes similituds amb la febre tifoide; però té un curs més benigne. Aquesta malaltia la solen produir els serotips Paratyphi A, Paratyphi B i Paratyphi C. Les infeccions per S. Paratyphi A són comuns en Àfrica; la paratifoide B, més freqüent en Europa, es presenta com una gastroenteritis severa, i la paratifoide C és una infecció rara, generalment vista al Extrem Orient que es presenta com una septicèmia.
Patogènia
[modifica]Cicle Infectiu
[modifica]La salmonel·losi té un període d'incubació d'entre cinc hores i cinc dies, diarrea i dolor abdominal. A través de la femta (excrement) del malalt s'elimina gran quantitat de bacteris, i es presenta febre entèrica amb un període d'incubació de 7-28 dies, causant de mal de cap, febre, dolor abdominal i diarrea, erupció maculo-papulosa en pit i esquena. Els malalts presenten un període de convalescència entre una i vuit setmanes fins que les persones guarides eliminen la Salmonel·la. També pot ocasionar febres entèriques o infecció intestinal per intoxicació amb alguns aliments. Es reprodueixen per bipartició.
Resposte immune
[modifica]Factors de virulència
[modifica]Simptomatologia
[modifica]Diagnòstic
[modifica]Tractament
[modifica]
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
En la gran majoria de infeccions per salmonel·losi, no es requereix ningun tipus de tractament específic, ja que la majoria de les persones infectades es recuperen espontàneament sense cap necessitat de tractament o necessiten líquids per impedir la deshidratació o per a la recuperació d'electròlits, ja que normalment la salmonel·losi presenta gastroenteritis aguda amb diarrea. L'ús de teràpies antimicrobianes no es deuen utilitzar per tracyar gastroenteritis no complicades, ja que aquests tractaments poden portar a la raletització en la eliminació del patogen, la eliminació de baceris de la microbiota, cosa que ajudaria al patogen a persistir o a l'augment de soques resistents a antibiòtics
La utilització d'antibiòtics per tractar la malaltia sol no estar recomenat a menys que es tracte d'una infecció greu o que presenti complicacions, com ho poden ser la meningitis o una septicèmia, on llavors si que s'administren antibiòtics per tractar la infecció, com la ampicilina, el cloranfenicol o la trimetoprima-sulfametoxazol (TMP-SMX). Tot i així, cada cop més s'estan trobant infeccions per salmonel·la que presenten resistència antimicrobiana, cosa que pot complicar molt el seu tractament i pot portar a complicacions per la infecció.
Una alternativa cada cop més utilitzada en el tractament de malalties infeccioses és l'ús de microorganismes probiòtics. Aquests microorganismes s'ha comprovat que porten a terme les seves funcions de tres maneres principals: modulant la resposta immunitària tant innata com adquirida, interaccionant dirèctament amb el patogen o produint productes antimicrobians. Bactèries com Lactobacillus, Bifidobacterium o Streptococcus es troben normalment en la microbiota i se solen adquirir ingerint aliments fermentats o, de forma més actual, introduint els productes probiòtics en la nostra microbiota mitjançant cápsules liofilitzades.
Alguns estudis més recents indiquen que també es poden fer servir llevats per al tractament contra infeccions bacterianes, ja que poden actuar de forma similar als probiòtics secretant antimicrobians, però la ventaja és que els llevats, al ser cèl·lules eucariotes, no es veuen afectats per l'ús d'antibiòtics, lo qual és una ventaja per poder eliminar els bacteris patògens causants de la malaltia.
Profilaxi
[modifica]Prevenció
[modifica]La prevenció de Salmonel·la com a contaminant d'aliments implica endreçar eficaçment les superfícies de contacte amb els aliments. L'alcohol ha estat efectiu com a agent desinfectant tòpic en contra seva, així com l'hipoclorit de sodi. El menjar que contingui ous crus ha de ser cuinada adequadament abans de consumir-la.
Qualsevol aliment cuinat de manera imperfecta o no cuinat, especialment són un bon vehicle de transmissió: la llet, la carn d'aus o els ous (aquests surten pel mateix conducte de la femta) i atès que la salmonel·la és un enobacteri, que contamina l'ou, és important tenir pràctiques d'higiene en la seva manipulació,
El seu temps de supervivència en aliments a temperatura ambient és de diversos dies arribant fins i tot als límits següents:[7]
Hi ha mètodes destinats a evitar la proliferació d'aquest gènere en els aliments; per exemple, destruir el bacteri en els aliments mitjançant cocció, evitar la contaminació creuada durant la manipulació, i emmagatzemar els aliments a baixa o alta temperatura per evitar que aquella proliferi.
Detecció del patogen en aliments
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ RIBEIRO, Vinicius B., ANDRIGHETO, Cristiano, BERSOT, Luciano S. et al. Serological and genetic diversity amongst Salmonella strains isolated in a salami processing line. Braz. J. Microbiol. [online]. 2007, vol. 38, no. 1 [cited 2007-11-10], p. 178-182. Disponible a: [1]. ISSN 1517-8382.
- ↑ Prescott, L. M.. Microbiología. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U., 1998. 84-486-0261-7.
- ↑ https://web.archive.org/web/20070613104514/http://www.veterinaria.uchile.cl/publicacion/Jornadas/Zoonosis/Enterobacterias.pdf
- ↑ 4,0 4,1 Raúl Romero Caballero; Ismael Francisco Herrera Benavente. Síndrome diarreico infeccioso. Ed. Médica Panamericana, 2002, p. 120 ss.. ISBN 9789687157993.[Enllaç no actiu]
- ↑ 5,0 5,1 Sherwood L. Gorbach; John G. Bartlett; Neil R. Blacklow. Infectious diseases (en anglès). 3a edició. Lippincott Williams & Wilkins, 2004, p. 623ss.. ISBN 9780781733717.[Enllaç no actiu]
- ↑ BRAVO PÉREZ, Rigoberto, PUGA TORRES, Mario Santiago, BARREIRO VIERA, Dionys et al. Presentación de un caso atípico de fiebre tifoidea. Rev Cub Med Mil. [online]. ene.-mar. 2002, vol.31, no.1 [citado 31 octubre de 2007], p.54-57. Disponible en la World Wide Web: [2]. ISSN 0138-6557
- ↑ «Salmonella. DATOS GENERALES».
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Farreras Valentí P.. Medicina interna. Madrid: Elsevier, 2004. 8481748102.
- Lesser, Cammie F.; Miller, Samuel I.. «Salmonelosis». A: Harrison. Principios de medicina interna. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2006. 9701051653.
- Cohen JI et al. «Extra-manifestation of Salmonella infections». Medicine, 66, 1, 1987. p. 349.
- Glynn MK et al. «Emergence of multidrug-resistant Salmonella enterica serotype typhimurium DT104 infections in the United Staes». N Engl J Med, 338, 1, 1998. p. 1333.
- CDC website, Division of Bacterial and Mycotic Diseases, Disease Listing: Salmonellosis
- CFIA Website: Salmonellae Arxivat 2006-12-09 a Wayback Machine.
- PUBMED - Salmonellosis
Enllaços externs
[modifica]
- «Salmonel·losi». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.