Vés al contingut

Gastroenteritis

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaGastroenteritis
Virus causants de gastroenteritis: A = rotavirus, B = adenovirus, C = norovirus i D = astrovirus. Totes les partícules víriques es mostren amb els mateixos augments per comparar-ne les seves dimensions. modifica
Tipusmalaltia de l'aparell digestiu, signe o símptoma digestiu i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesvòmit, diarrea, nàusea, febre, dolor abdominal, pirosi, espasme muscular, deshidratació i rampa abdominal Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
eritromicina, ondansetró, ciprofloxacina i ibuprofèn Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perrotavirus, Campilobàcter i norovirus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111A40 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A02.0, A08, A09, J10.8, J11.8, K52
CIM-9009.0, 009.1, 558
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0111446 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB30726 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000252 i 000254 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine775277 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD005759 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0017160 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2326 Modifica el valor a Wikidata

La gastroenteritis o diarrea infecciosa és una malaltia consistent en una inflamació (-itis) de l'aparell digestiu que pot afectar tant l'estómac (gastro-) com l'intestí prim (-entero-).[1] Provoca una combinació de diarrea, vòmits, dolor abdominal i còlics.[2] Els malalts de gastroenteritis poden acabar deshidratats. La gastroenteritis es coneix igualment amb el nom de grip intestinal tot i no tenir res a veure amb la grip.

A escala global, la majoria de casos de gastroenteritis infantil es deu als rotavirus,[3] mentre que en els adults és més habitual el norovirus[4] i els campilobàcters.[5] Els altres bacteris (o les seves toxines) i els paràsits són causes menys freqüents de gastroenteritis. La malaltia es pot transmetre mitjançant el consum d'aliments mal preparats o aigua contaminada, o pel contacte proper amb individus infecciosos. Es pot prevenir bevent aigua neta,[6] rentant-se les mans amb sabó i alletant els nadons en lloc de donar-los fórmula infantil, especialment en condicions de sanejament o higiene deficients. Es recomana que tots els infants rebin la vacuna contra els rotavirus.[7]

La base del tractament de la gastroenteritis és la reposició dels líquids perduts, cosa que en els casos lleus o moderats se sol fer mitjançant solucions de rehidratació oral (una combinació d'aigua, sals i sucre).[8][9] Es recomana que els infants lactants continuïn sent alletats. Els malalts més greus poden necessitar l'administració de fluids per via intravenosa en un centre sanitari. En general s'intenta evitar l'ús d'antibiòtics. La gastroenteritis afecta principalment els infants i la gent que viu als països en vies de desenvolupament. Cada any es produeixen aproximadament 3.000–5.000 milions de casos d'aquesta malaltia, que provoquen uns 1,4 milions de morts.

Signes i símptomes

[modifica]
Aspecte de la femta en la diarrea segons l'escala de Bristol
Imatge Tipus Descripció Interpretació
5 Trossos tous amb les vores ben definides (fàcil d'evacuar). Indicadors de diarrea.
6 Trossos tous amb les vores desfetes i desiguals.
7 Totalment líquida, amb cap tros sòlid que uneix les peces. Pot ser un senyal de còlera, intoxicació alimentària, etc.

La gastroenteritis es presenta amb diarrea i vòmits[10] o, més rarament, amb només un d'aquests dos signes.[2] Els pacients també poden patir còlics abdominals.[2] Els signes i símptomes solen aparèixer entre 12 i 72 hores després de l'exposició a l'agent infecciós.[11] En general, les gastroenteritis de tipus víric es passen en una setmana o menys.[10] Les formes víriques poden anar acompanyades de febre, fatiga, mals de cap i dolors musculars.[10] La presència de sang a la femta significa que és més probable que l'agent causatiu sigui un bacteri i no pas un virus.[12] Algunes infeccions bacterianes poden associar-se a dolors abdominals intensos i persistir durant diverses setmanes.[12]

Els infants infectats per rotavirus solen recuperar-se completament en entre tres i vuit dies.[13] Tanmateix, els països pobres sovint manquen dels mitjans necessaris per tractar les infeccions greus i hi ha molts casos de diarrea persistent.[14] La deshidratació és una complicació freqüent de la diarrea.[15] Els infants amb deshidratació avançada poden tenir un temps d'ompliment capil·lar[16] prolongat, poca turgència cutània i una respiració anormal.[17] Les infeccions repetides, que es produeixen generalment a zones amb males condicions sanitàries, poden desembocar en malnutrició,[11] retard de creixement i problemes cognitius de llarga durada.[18] Els canvis en l'intestí prim són típicament no inflamatoris, mentre que els de l'intestí gros són inflamatoris.[18]

L'1% dels pacients infectats per campilobàcters pateix artritis reactiva, mentre que el 0,1% acaba sofrint la síndrome de Guillain-Barré.[12] Quan la infecció és deguda a les shigel·les (shigel·losi, un tipus de disenteria) o soques d'Escheríchia coli que secreten toxines Shiga pot produir-se síndrome hemolíticourèmica (SHU), que dona peu a trombocitopènia, insuficiència renal i falta de glòbuls rojos a causa de la seva destrucció.[19] Els infants són més propensos a patir SHU que els adults.[18] Algunes infeccions víriques, predominantment per norovirus des de la generalització de la vacuna contra els rotavirus,[20] poden causar convulsions infantils benignes en nens petits amb gastroenteritis sense febre poc greus.[2][21]

Causes

[modifica]

Les principals causes de la gastroenteritis són els virus (particularment els rotavirus) i bacteris com l'escheríchia coli i les diverses espècies de campilobàcters.[11][22] Tanmateix, hi ha molts altres agents infecciosos que poden provocar aquesta síndrome.[18] De tant en tant se n'observen causes no infeccioses, però són menys freqüents que les víriques i les bacterianes.[2] Els infants corren més risc d'infecció a causa de la seva falta d'immunitat i la seva higiene relativament deficient.[2]

Virus

[modifica]

Se sap que els rotavirus, norovirus, adenovirus i astrovirus (una virasi en augment)[23] produeixen gastroenteritis vírica.[10][24] Els rotavirus són la causa més habitual de gastroenteritis en els infants[22] i representen una proporció similar dels casos als països desenvolupats i als que estan en vies de desenvolupament.[13] L'origen de la diarrea infecciosa pediàtrica és víric en un 70% dels casos.[25] Els rotavirus són una causa menys freqüent en els adults a causa de la seva immunitat adquirida.[26] El norovirus provoca un 18% dels casos de gastroenteritis.[27]

El norovirus és la causa principal de gastroenteritis adulta als Estats Units, on és responsable de més del 90% de brots.[10] El norovirus és considerat la segona causa de gastroenteritis aguda a Catalunya.[28] Aquestes epidèmies localitzades es produeixen generalment quan hi ha grups de persones que s'estan un temps les unes a prop de les altres, com és el cas als creuers,[10] hospitals o restaurants.[2] Els malalts poden romandre infecciosos una vegada els hagi passat la diarrea.[10] El norovirus causa un 10% dels casos infantils.[2]

Bacteris

[modifica]
Salmonella enterica, serovar Typhimurium (ATCC 14028), vista al microscopi amb 1.000 augments i l'aplicació d'una tinció de Gram.

Campylobacter jejuni[29] és la causa principal de gastroenteritis bacteriana al món desenvolupat. La meitat dels casos estan associats a l'exposició a l'aviram.[12] Un 15% dels casos de gastroenteritis infantils són deguts a bacteris, els més comuns dels quals són l'escheríchia coli i espècies de salmonel·les,[30] shigel·les i campilobàcters.[25]

Escheríchia coli. Microscopi electrònic de rastreig. 10000X

Quan un aliment és contaminat per bacteris i es deixa durant unes hores a temperatura ambient, els bacteris es multipliquen i augmenten el risc d'infecció en les persones que es mengin l'aliment.[18]

Els aliments que sovint s'associen a aquesta malaltia inclouen la carn de porc que pot estar contaminada per Yersinia enterocolitica i produir una infecció anomenada Yersiniosi.[31]

Carns gens cuinada, l'aviram, el marisc, els ous, els brots crus, la llet i els formatges de pasta tova sense pasteuritzar i els sucs de fruita i verdures també poden causar malalties.[32] En el cas de carn poc cuinada i ous, el patogen més important a tenir en compte és Salmonella Enteritidis. Per exemple, en marisc no cuinat, com ara les ostres, podem trobar el bacteri gramnegatiu Vibrio vulnificus.[33] El còlera és una causa habitual de gastroenteritis als països en vies de desenvolupament, especialment a l'Àfrica subsahariana i Àsia.[34] La transmissió d'aquesta malaltia sol fer-se mitjançant aigua o aliments contaminats.[35] A Catalunya, la incidència de gastroenteritis agudes per Campylobacter i Salmonella ha disminuït significativament en els darrers anys.[36]

Clostridium difficile, una espècie productora de toxines,[37] és una causa important de diarrea particularment comuna entre les persones d'edat avançada.[18] Els nadons poden ser portadors d'aquest bacteri sense desenvolupar símptomes.[18] És una causa habitual de diarrea en els pacients hospitalitzats i sovint s'associa a l'ús d'antibiòtics.[38] La diarrea infecciosa per estafilococ daurat també pot afectar pacients que hagin pres antibiòtics.[39] La «diarrea del viatger» sol ser algun tipus de gastroenteritis bacteriana i, en general, és de bon pronòstic. Pot cronificar-se en cas de coincidir amb determinades patologies de base prèvies.[40]

Els medicaments antiàcids semblen incrementar el risc d'infecció significativa a conseqüència de l'exposició a una sèrie d'organismes, incloent-hi Clostridium difficile i diverses espècies de salmonel·les i campilobàcters.[41] El risc associat als inhibidors de la bomba de protons és més alt que el que comporten els antagonistes dels receptors H₂,[41] per culpa de l'aclorhídria (reducció del nivell d'àcid clorhídric en el suc gàstric) produïda pels primers.[42]

Paràsits

[modifica]

Hi ha diversos protozous que poden causar gastroenteritis. El més corrent és Giardia lamblia, però també s'han identificat Entamoeba histolytica[43] i espècies de Cryptosporidium com a agents causatius.[25] En conjunt, representen un 10% dels casos infantils.[19] Giardia és més comú als països en vies de desenvolupament, però provoca gastroenteritis a gairebé tot el món en major o menor mesura.[44] És particularment habitual entre les persones que han viatjat a zones de gran prevalença, els nens que van a la llar d'infants, els homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes i a les regions afectades per calamitats.[44] La criptosporidiosi, al nostre entorn, es considera una malaltia emergent;[45] relacionada amb l'ús recreatiu de l'aigua[46] o la utilització de bolquers contaminats.[47]

Transmissió

[modifica]

La gastroenteritis es pot encomanar pel consum d'aigua contaminada o quan diversos individus comparteixen objectes personals.[11] A les parts del món que tenen estacions seques i humides, la qualitat de l'aigua baixa bastant durant l'estació humida, fet que es correlaciona amb brots de gastroenteritis.[11] En canvi, a les regions que tenen quatre estacions, es produeixen més infeccions durant l'hivern. L'alimentació de nadons amb biberons mal desinfectats és una causa important d'aquesta malaltia a nivell global.[11] Les taxes de transmissió també s'associen a males pràctiques d'higiene, especialment entre els infants,[10] a les llars amb molts habitants[48] i la malnutrició.[18] Els adults que hagin desenvolupat tolerància poden ser portadors de determinats organismes sense presentar ni signes ni símptomes de malaltia, cosa que els converteix en reservoris naturals.[18] Alguns agents (com ara la shigel·la) només infecten els primats, mentre que d'altres (com ara Giardia) es troben en una gran varietat d'animals.[18]

Causes no infeccioses

[modifica]

Hi ha diversos factors no infecciosos que provoquen inflamació a l'aparell digestiu.[2] Les més habituals inclouen medicaments (com ara els AINE), aliments com la lactosa (en els individus que hi tenen intolerància) i el gluten (en els celíacs). La malaltia de Crohn també és una causa no infecciosa de gastroenteritis, sovint greu.[2] Altres casos es produeixen a conseqüència de la ingestió de toxines.

Gastroenteritis eosinofílica. Biòpsia endoscòpica d'ili. Tinció d'HE. 100X

La gastroenteritis esosinofílica és una malaltia rara (uns 400 casos identificats fins ara)[49] i d'etiologia poc clara.[50] Fou descrita per primera vegada l'any 1937 per Rolf Kaijser (cirurgià suec, 1903-1980). La hipòtesi causal més acceptada és una reacció d'hipersensibilitat enfront d'antígens alimentaris.[51] Es caracteritza per la infiltració, difusa o focal, de diferents parts del tracte gastrointestinal per eosinòfils.[52] Aquesta infiltració provoca l'alliberament de substàncies inflamatòries que danyen el teixit de les zones afectades. Els criteris de classificació es basen en la profunditat de les capes histològiques infiltrades (fonamentalment: serosa, muscular i mucosa, segons els patrons establerts per Klein l'any 1970).[53] La forma mucosa és la mès comú (55-58%), i pot provocar un quadre de malabsorció. En l'afectació de predomini muscular s'observa un engruiximent de la paret gàstrica o intestinal que, a vegades, comporta una estenosi o una obstrucció intestinal. La forma serosa és infreqüent, i la seva principal manifestació és l'ascites.[54]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «gastroenteritis». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 agost 2015].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Singh, Amandeep; Fleurat, Michelle «Pediatric Emergency Medicine Practice Acute Gastroenteritis — An Update» (en anglès). Pediatric Emergency Medicine Practice, 7, 7, 7-2010, pàg. 1-26. ISSN 549-9669.
  3. ↑ Tate J. E; Burton, A. H, Boschi-Pinto, C; Steele A. D; Duque, J; Parashar, U. D «2008 estimate of worldwide rotavirus-associated mortality in children younger than 5 years before the introduction of universal rotavirus vaccination programmes: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). The Lancet Infectious Diseases, 12, 2, 12-02-2012, pp: 136–141. ISSN 1473-3099. DOI: 10.1016/S1473-3099(11)70253-5. PMID: 22030330.
  4. ↑ Marshall, J. A.; Bruggink, L. D «The dynamics of norovirus outbreak epidemics: recent insights» (en anglès). International Journal of Environmental Research and Public Health, 8, 4, 4-2011, pp: 1141–1149. DOI: 10.3390/ijerph8041141. PMC: 3118882. PMID: 21695033.
  5. ↑ Man, SM «The clinical importance of emerging Campylobacter species» (en anglès). Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology, 8, 12, 2011; Oct 25, pp: 669–685. ISSN 1759-5045. DOI: 10.1038/nrgastro.2011.191. PMID: 22025030.
  6. ↑ Siddique F, Iqbal A, Sabir H, Manzoor M, et al «Eco-Epidemiology and Control of Waterborne Gastroenteritis: A Review» (en anglès). J Food Process Technol, 2015; 6 (8), pp: 1000477. ISSN 2157-7110. DOI: 10.4172/2157-7110.1000477 [Consulta: 21 juny 2020].
  7. ↑ Comité Asesor de Vacunas «Vacuna rotavirus» (en castellà). AEP, 2020; Mar (rev), págs: 4 [Consulta: 11 juny 2020].
  8. ↑ WHO «Oral rehydration salts: Production of the new ORS» (en anglès). Department of Child and Adolescent Health and Development, 2006; WHO/FCH/CAH/06.1, pàgs: 89 [Consulta: 11 juny 2020].
  9. ↑ Elliott, EJ «Oral rehydration therapy: Applied physiology» (en anglès). Clin Med (Lond), 2008 Jun; 8 (3), pp: 296-297. DOI: 10.7861/clinmedicine.8-3-296. PMC: 4953834. PMID: 18624039 [Consulta: 11 juny 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 Eckardt, A. J.; Baumgart, D. C «Viral gastroenteritis in adults» (en anglès). Recent Patents on Anti-infective Drug Discovery, 6, 1, 1-2011, pp: 54–63. DOI: 10.2174/157489111794407877. PMID: 21210762.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Webber, Roger. Communicable disease epidemiology and control: a global perspective (en anglès). 3a edició. Wallingford, Oxfordshire: Cabi, 2009, p. 79. ISBN 978-1-84593-504-7. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Galanis, E «Campylobacter and bacterial gastroenteritis» (en anglès). CMAJ: Canadian Medical Association, 177, 6, 11-09-2007, pp: 570–571. DOI: 10.1503/cmaj.070660. PMC: 1963361. PMID: 17846438.
  13. ↑ 13,0 13,1 Meloni, A; Locci, D; Frau, G; Masia, G; Nurchi, AM «Epidemiology and prevention of rotavirus infection: an underestimated issue?» (en anglès). The journal of maternal-fetal & neonatal medicine: the official journal of the European Association of Perinatal Medicine, the Federation of Asia and Oceania Perinatal Societies, the International Society of Perinatal Obstetricians, 24, Supl 2, 10-2011, pp: 48–51. ISSN 1476-7058. DOI: 10.3109/14767058.2011.601920. PMID: 21749188.
  14. ↑ «Toolkit» (en anglès). DefeatDD. Arxivat de l'original el 27 d’abril 2012. [Consulta: 3 maig 2012].
  15. ↑ Guideline Development Group. «Management of acute diarrhoea and vomiting due to gastoenteritis in children under 5» (en anglès). National Institute of Clinical Excellence, 22-04-2009.
  16. ↑ MedlinePlus «Prueba del llenado capilar ungueal» (en castellà). NIH, US National Library of Medicine, 2020; Jun 2 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 18 juny 2020].
  17. ↑ Tintinalli, Judith E.. Emergency Medicine: A Comprehensive Study Guide (Emergency Medicine (Tintinalli)) (en anglès). Nova York: McGraw-Hill Companies, 2010, pp: 830–839. ISBN 0-07-148480-9. 
  18. ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 Mandell 2010, Ch. 93
  19. ↑ 19,0 19,1 Elliott, EJ «Acute gastroenteritis in children» (en anglès). BMJ (Clinical research ed.), 334, 7583, 06-01-2007, pp: 35–40. DOI: 10.1136/bmj.39036.406169.80. PMC: 1764079. PMID: 17204802.
  20. ↑ Kim, GH; Byeon, JH; Lee, DY; Jeong, HJ; Eun, BL «Norovirus in benign convulsions with mild gastroenteritis» (en anglès). Ital J Pediatr, 2016 Nov 3; 42 (1), pp: 94. PMID: 27809881. DOI: 10.1186/s13052-016-0303-2. PMC: 5096325 [Consulta: 20 juliol 2020].
  21. ↑ Kim, YO «Benign Convulsions with Mild Gastroenteritis» (en anglès). Ann Child Neurol, 2020 Gen; 28 (1), pp: 2-7. ISSN 2635-9103. DOI: 10.26815/acn.2019.00248 [Consulta: 20 juliol 2020].
  22. ↑ 22,0 22,1 Szajewska, H; Dziechciarz, P «Gastrointestinal infections in the pediatric population» (en anglès). Current Opinion in Gastroenterology, 26, 1, 1-2010, pp: 36–44. ISSN 0267-1379. DOI: 10.1097/MOG.0b013e328333d799. PMID: 19887936.
  23. ↑ Bosch, Albert; Pintó, Rosa M.; Guix, Susana «Human astroviruses» (en anglès). Clinical microbiology reviews, 27, 4, 10-2014, pp: 1048-1074. DOI: 10.1128/CMR.00013-14. PMC: 4187635. PMID: 25278582 [Consulta: 30 setembre 2015].
  24. ↑ Dennehy, P. H. «Viral gastroenteritis in children» (en anglès). The Pediatric Infectious Disease Journal, 30, 1, 1-2011, pp: 63–64. DOI: 10.1097/INF.0b013e3182059102. PMID: 21173676.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Webb, A; Starr, M «Acute gastroenteritis in children» (en anglès). Australian family physician, 34, 4, 4-2005, pp: 227–231. ISSN 0300-8495. PMID: 15861741.
  26. ↑ Desselberger U, Huppertz HI «Immune responses to rotavirus infection and vaccination and associated correlates of protection» (en anglès). The Journal of Infectious Diseases, 203, 2, 15-01-2011, pp: 188–195. DOI: 10.1093/infdis/jiq031. PMC: 3071058. PMID: 21288818.
  27. ↑ Ahmed, Sharia M.; Hall, Aron J.; Robinson, Anne E.; Verhoef, Linda; Premkumar, Prasanna; Parashar, Umesh D.; Koopmans, Marion; Lopman, Benjamin A. «Global prevalence of norovirus in cases of gastroenteritis: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). The Lancet Infectious Diseases, 14, 8, 8-2014, pp: 725–730. ISSN 1473-3099. DOI: 10.1016/S1473-3099(14)70767-4. PMID: 24981041.
  28. ↑ Torner, Núria «Estudio clínico-epidemiológico de los brotes de gastroenteritis víricas en Cataluña» (en castellà). Revista española de salud pública, 83, 5, Setembre-Octubre 2009, pp: 659-667. DOI: 10.1590/S1135-57272009000500007. ISSN: 2173-9110. PMID: 20111814 [Consulta: 30 setembre 2015].
  29. ↑ Sabalete, T «Campylobacter jejuni» (en castellà). Bacteriología, Fundacionio.org, 2013, pàgs: 5 [Consulta: 14 maig 2020].
  30. ↑ Majowicz S.E.; Musto J.; Scallan, E.; Angulo, F.J.; Kirk, M.; O'Brien S.J.; et al «The global burden of nontyphoidal Salmonella gastroenteritis» (en anglès). Clinical Infectious Diseases, 50, 6, 2010; Març 15, pp: 882-889. DOI: 10.1086/650733. PMC: 3071058. PMID: 20158401 [Consulta: 23 setembre 2015].
  31. ↑ Santos Buelga, Jesús Ángel «Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) sobre la prospección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria en España» (en castellà). MSSSI, Número de referencia: AESAN-2018-004, 28-11-2018, pàgs: 57. Arxivat de l'original el 2020-01-08 [Consulta: 22 novembre 2019].
  32. ↑ Nyachuba, D. G «Foodborne illness: is it on the rise?» (en anglès). Nutrition Reviews, 68, 5, 5-2010, pp: 257–269. ISSN 1753-4887. DOI: 10.1111/j.1753-4887.2010.00286.x. PMID: 20500787.
  33. ↑ Risk assessment of Vibrio vulnificus in raw oysters : interpretative summary and technical report.. Geneva, Switzerland: World Health Organization, 2005. ISBN 92-4-068219-8. 
  34. ↑ Ali, M; Nelson, AR; Lopez, AL; Sack, DA «Updated Global Burden of Cholera in Endemic Countries» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2015 Jun; 9 (6), pp: e0003832. PMID: 26043000. DOI: 10.1371/journal.pntd.0003832. PMC: 4455997 [Consulta: 25 juny 2020].
  35. ↑ Charles, RC; Ryan, ET «Cholera in the 21st century» (en anglès). Current Opinion in Infectious Diseases, 24, 5, 10-2011, pp: 472–427. ISSN 0951-7375. DOI: 10.1097/QCO.0b013e32834a88af. PMID: 21799407.
  36. ↑ Sala Farré, María R.; Osorio, Dimelza; Arias Varela, C.; Simó Sanahuja, M.; Recasens Recasens, Assumpta; Pérez Jové, J «Aspectos epidemiológicos y carga asistencial de gastroenteritis agudas por Campylobacter y Salmonella» (en castellà). Medicina clínica (Barc), 145, 7, 10-2015, pp: 294-297. ISSN 0025-7753. DOI: 10.1016/j.medcli.2014.11.016. PMID: 25638425 [Consulta: 30 setembre 2015].
  37. ↑ Lyerly, DM; Krivan, HC; Wilkins, TD «Clostridium difficile: its disease and toxins» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 1988 Gen; 1 (1), pp: 1–18. PMID: 3144429. DOI: 10.1128/cmr.1.1.1. PMC: 358025 [Consulta: 25 juny 2020].
  38. ↑ Moudgal, V; Sobel, JD «Clostridium difficile colitis: a review» (en anglès). Hospital practice (1995), 40, 1, 2-2012, pp: 139–148. DOI: 10.3810/hp.2012.02.954. PMID: 22406889.
  39. ↑ Lin, Z; Kotler, DP; Schlievert, PM; Sordillo, EM «Staphylococcal enterocolitis: forgotten but not gone?» (en anglès). Digestive diseases and sciences, 55, 5, 5-2010, pp: 1200–1207. DOI: 10.1007/s10620-009-0886-1. PMID: 19609675.
  40. ↑ de Saussure, Philippe H. «Management of the returning traveler with diarrhea» (en anglès). Therapeutic Advances in Gastroenterology, 2, 6, 11-2009, pp: 367-375. DOI: 10.1177/1756283X09346668. PMC: 3002557. PMID: 21180583 [Consulta: 26 setembre 2015].
  41. ↑ 41,0 41,1 Leonard, J; Marshall, JK; Moayyedi, P «Systematic review of the risk of enteric infection in patients taking acid suppression» (en anglès). The American journal of gastroenterology, 102, 9, 9-2007, pp: 2047–2056; quiz 2057. DOI: 10.1111/j.1572-0241.2007.01275.x. PMID: 17509031.
  42. ↑ Bavishi, C; Dupont, HL «Systematic review: the use of proton pump inhibitors and increased susceptibility to enteric infection» (en anglès). Alimentary pharmacology & therapeutics, 34, 11-12, 12-2011, pp: 1269-1281. DOI: 10.1111/j.1365-2036.2011.04874.x. PMID: 21999643 [Consulta: 29 setembre 2015].
  43. ↑ Marie, C; Petri Jr, WA «Amoebic dysentery» (en anglès). BMJ Clin Evid, 2013 Ag 30; 2013, pp: 0918. ISSN 1462-3846. PMC: 3758071. PMID: 23991750 [Consulta: 20 juliol 2020].
  44. ↑ 44,0 44,1 Escobedo, AA; Almirall, P; Robertson, LJ; Franco, RM; Hanevik, K «Giardiasis: the ever-present threat of a neglected disease.» (en anglès). Infectious disorders drug targets, 10, 5, 10-2010, pp: 329–448. DOI: 10.2174/187152610793180821. PMID: 20701575.
  45. ↑ Guerrant, RL «Cryptosporidiosis: an emerging, highly infectious threat» (en anglès). Emerging Infectious Diseases, 3, 1, Gener-Març 1997, pp: 51–57. DOI: 10.3201/eid0301.970106. PMC: 2627589. PMID: 9126444 [Consulta: 26 setembre 2015].
  46. ↑ Chalmers, Rachel M «Waterborne outbreaks of cryptosporidiosis» (en anglès). Annali dell'Istituto Superiore di Sanità, 48, 4, 2012, pp: 429-446. DOI: 10.4415/ANN_12_04_10. PMID: 23247139 [Consulta: 26 setembre 2015].
  47. ↑ Ortega, María Teresa; Vergara, A; Guimbao, J; Clavel, A; Gavín, P «Brote de diarrea y transmisión de Cryptosporidium hominis asociados al uso de pañal en niños» (en castellà). Medicina Clínica (Barc.), 127, 17, 11-2006, pp: 653-656. DOI: 10.1016/S0025-7753(06)72352-1. PMID: 17169283 [Consulta: 26 setembre 2015].
  48. ↑ Grimwood, K; Forbes, DA «Acute and persistent diarrea» (en anglès). Pediatric clinics of North America, 56, 6, 12-2009, pp: 1343–1361. ISSN 0031-3955. Arxivat de l'original el 2022-05-03. DOI: 10.1016/j.pcl.2009.09.004. PMID: 19962025 [Consulta: 11 juny 2020].
  49. ↑ García Morán, A; Solís, M; "et al". «Gastroenteritis eosinofílica: revisión de tres casos y puesta al día» (en castellà). Revista clínica española, XXXIV Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI), 2013, pàg. 969. Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2015 [Consulta: 30 setembre 2015]. Arxivat 2 October 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
  50. ↑ Ingle, Sachin B.; Hinge, Chitra R. «Eosinophilic gastroenteritis: An unusual type of gastroenteritis» (en anglès). World Journal of Gastroenterology, 19, 31, 8-2013, pp: 5061–5066. DOI: 10.3748/wjg.v19.i31.5061. PMC: 3746377. PMID: 23964139 [Consulta: 30 setembre 2015].
  51. ↑ Prussin, Calman «Eosinophilic gastroenteritis and related eosinophilic disorders» (en anglès). Gastroenterology clinics of North America, 43, 2, 01-06-2014, pp: 317-327. DOI: 10.1016/j.gtc.2014.02.013. PMC: 4130565. PMID: 24813518 [Consulta: 30 setembre 2015].
  52. ↑ Baig, Muhammad A.; Qadir, Abdul; Rasheed, Javeria «A review of eosinophilic gastroenteritis» (en anglès). Journal of the National Medical Association, 98, 10, 10-2006, pp: 1616-1619. ISSN 0027-9684. PMC: 2569760. PMID: 17052051 [Consulta: 30 setembre 2015].
  53. ↑ Talley, NC.; Shorter, RG; Phillips, SF; Zinsmeister, «Eosinophilic gastroenteritis: a clinicopathological study of patients with disease of the mucosa, muscle layer, and subserosal tissues» (en anglès). Gut, 31, 1, 1-1990, pp: 54-58. DOI: 10.1136/gut.31.1.54. PMC: 1378340. PMID: 12318432 [Consulta: 3 setembre 2015].
  54. ↑ Garibay Vargas, Ondina M.; Soto Candía, Diego; Coria-Ramírez, Erika; Castrejón-Vázquez, María I.; et al «Gastroenteritis eosinofílica» (en castellà). Revista Alergia México, 61, 3, Juliol-Setembre 2014, pp: 212-218. ISSN 2448-9190. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2015. PMID: 25177855 [Consulta: 3 setembre 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Bandopadhyay, Amrit; Prajapati, Lokesh. Gastroenteritis: Epidemiology, Management & Prevention (Digestive Diseases-Research and Clinical Developments Col.) (en anglès). Ed. Nova Science Publishers Inc., 2012. ISBN 9781620818152 [Consulta: 23 setembre 2015]. 
  • Desselberger, Ulrich; Gray, Jim. Viral Gastroenteritis (Perspectives in Medical Virology Col. Vol. 9) 1st Edition (en anglès). Gulf Professional Publishing, 2003; Ag 22. ISBN 9780444514448 [Consulta: 23 setembre 2015]. 
  • Chadwick, Derek; Goode, Jamie. Gastroenteritis Viruses (Novartis Foundation Symposium 238) (en anglès). John Wiley & Sons, 2001; Jun 29. ISBN 9780471496632 [Consulta: 23 setembre 2015]. 
  • Montoro Huguet, Miguel A. Gastroenteritis infecciosas. En: Farreras-Rozman. Medicina Interna. Vol. I. Sec. II. Par. I. pp. 176-181 (en castellà). Elsevier, 2012. ISBN 9788480868969 [Consulta: 25 setembre 2015]. 
  • Benéitez Maestre, Ana M.; de Miguel Durán, Fuencisla. Gastroenteritis aguda (en castellà). Pediatr Integral, 2015; 18 (1), pp: 51-57. ISSN 1135-4542 [Consulta: 12 juliol 2020]. 

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gastroenteritis&oldid=33090368»