Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017
| Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← consulta sobre la independència de Catalunya   | |||||||||||||||||
 Facsímil de la cèdula de votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya de 2017 | |||||||||||||||||
| Data | 1r octubre 2017 | ||||||||||||||||
| Tipus | referèndum d'independència | ||||||||||||||||
| Part de | procés independentista català i crisi constitucional espanyola de 2017-2018 | ||||||||||||||||
«Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?» | |||||||||||||||||
| Lloc web | referendum.cat | ||||||||||||||||
| Etiqueta | #CatalanReferendum, #Votarem i #1Oct | ||||||||||||||||
| Participació | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Resultat de la votació
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||
| Causa immediata de | |||||||||||||||||
| 27 octubre 2017: Declaració d'Independència de Catalunya | |||||||||||||||||
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya,[1][2] conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat el primer d'octubre de 2017.[3][4][5]
Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb les lleis i la Constitució del país en aquell moment.[6][7] La seva convocatòria va ser oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya l'endemà de l'aprovació,[8] però el Govern català continuà la seva organització, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, el referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents.[9] Més de dos milions de persones van votar,[10] malgrat les nombroses escenes de violència per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, que van provocar diversos ferits i centenars de contusionats.[11][12]
Malgrat que l'Estat espanyol i la seva judicatura mai han reconegut la celebració d'aquest referèndum, sí que ha estat reconegut per sentències internacionals com les del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 5 de juliol de 2023[13] o la del 19 de desembre de 2019,[14] i que l'han definit com a "referèndum d'autodeterminació".
Antecedents
A Catalunya
Des del 2011, el llavors president del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, es negà a negociar amb el Parlament Català per a donar més concessions a Catalunya, especialment quant als assumptes dels tributs cobrats per Madrid a Catalunya. Des d'aleshores la negativa del govern central va suposar una motivació creixent perquè s'organitzara un referèndum a Catalunya per decidir sobre l'autodeterminació com a estat independent.[15]
Majoria parlamentària
El 27 de setembre de 2015 se celebraren les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques pro-referèndum (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot[16] i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent) i van fer possible la creació d'un govern pro-referèndum. A petició de la CUP, Artur Mas va fer un pas al costat i Carles Puigdemont es convertí en el 130è President de la Generalitat de Catalunya.[17]
Anunci de la convocatòria
El 28 de setembre de 2016, Puigdemont va anunciar la futura convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació des del Parlament de Catalunya, com a resultat del bloqueig realitzat per part del Govern d'Espanya.[18][19][20] També es va fer públic que l'arquitectura del referèndum i la seva organització recauria en el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva.[21]
Poc després, el 6 d'octubre de 2016, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 306/XI, sobre l'orientació política general del Govern en la qual s'instava al Govern de Catalunya a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, a tot tardar el setembre del 2017 amb una pregunta clara i de resposta binària.[22][23][24][25] La resolució va ser suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya el 14 de desembre del mateix any, arran de l'admissió a tràmit de l'incident d'execució de sentència presentat pel Govern d'Espanya.[26][27][28][29]
Constitució del Pacte Nacional pel Referèndum
El 23 de desembre de 2016 es constituí el Pacte Nacional pel Referèndum amb l'objectiu de celebrar el referèndum sobre la independència. La comissió executiva del pacte estava formada per: Joan Ignasi Elena (coordinador), Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i Carme Porta.[30]
Presentació al Parlament Europeu
El 24 de gener de 2017 el Govern de Catalunya va presentar el referèndum a la seu del Parlament Europeu, concretament a la sala PHS 3C050 de la seu de Brussel·les. L'acte, que portava per títol "The Catalan Referendum", va comptar amb la intervenció del president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'afers exteriors Raül Romeva. Hi van assistir unes 500 persones, entre les quals hi havia eurodiputats, diplomàtics i periodistes de mitjans internacionals.[31][32][33]
Anunci de la data i pregunta
El 9 de juny de 2017 el Govern de Catalunya juntament amb tots els diputats independentistes al Parlament de Catalunya va anunciar la data i pregunta pel referèndum en un acte solemne al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. La pregunta seria: «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?», que estaria redactada en català, castellà i occità. La data fixada pel referèndum va ser el primer d'octubre de 2017.[34][35]
Inici de la pre-campanya
Aquella mateixa setmana, el diumenge 11 de juny, es va celebrar un acte de suport al govern, promogut per les organitzacions independentistes, Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència, davant les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch al parc de Montjuïc de Barcelona. A l'acte hi varen assistir entre 30.000 i 40.000 persones i va comptar amb la presència, entre altres personalitats que hi donaven suport, de Josep Guardiola, qui va llegir el manifest oficial de les entitats convocants.[36]
Presentació de la Llei del referèndum
El 4 de juliol de 2017 es va presentar l'esborrany de la Llei del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya al Parlament de Catalunya i posteriorment al Teatre Nacional de Catalunya. L'objectiu d'aquesta llei era regular la celebració del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya.[37]
Manifest de Les
El 14 d'agost de 2017 un conjunt de ciutadans i polítics de l'Aran van fer públic el Manifest de Les, en el qual es donà suport al referèndum sobre la independència de Catalunya i al procés independentista català.[38]
Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República
El 28 d'agost de 2017 la majoria independentista del Parlament, formada pels grups parlamentaris de JxSí i la CUP-CC, va presentar i registrar al Parlament de Catalunya la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. El 31 d'agost el Departament d'Exteriors del Govern va enviar una comunicació a les cancelleries internacionals amb un informe titulat «Catalonia's Legitimate Right to Decide» elaborat per un grup d'experts en dret internacional. L'informe avalava la legitimitat del referèndum després d'analitzar els antecedents històrics, polítics i sociològics, el dret a decidir, la legalitat del referèndum i la legitimitat del Govern en la crida a les urnes.[39][40]
Es dissol la Sindicatura Electoral de Catalunya
El 23 de setembre, es va dissoldre la Sindicatura Electoral a conseqüència de la dimissió de tots els seus membres per evitar unes elevades multes imposades pel Tribunal Constitucional, i delega la seva funció en els observadors internacionals.[41][42][43] Aquesta dimissió forçada contradeia l'article 20.1 de la Llei del Referèndum, que afirma que "els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya són inamovibles". Algunes fonts expressaren que, amb aquests fets, el referèndum tenia una manca de garanties legals.[44]
Acte final de campanya
El divendres 29 de setembre pocs minuts després de les 19.00 h a la Font Màgica de Montjuïc es va celebrar l'acte final de la campanya pel 'sí'. Hi participaren l'ANC, Òmnium i els partits partidaris de la independència.[45] Es realitzaren diversos concerts que en acabar donaren peu als parlaments de representants d'EUiA, Podem, BeC, MES, Demòcrates, CUP, ERC, PDeCAT, ACM, AMI, Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana; també varen parlar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras.[46]
Posició dels partits no independentistes
Tant el PSC [47] com Ciutadans [48] i el PP català [49] van rebutjar la convocatòria del referèndum. En el cas del PSC, amb molta presència a les institucions locals, es va demanar als seus alcaldes i regidors que no col·laboressin amb la consulta. Aquest partit també va comunicar als seus càrrecs institucionals que en el cas que el Govern demanès de forma oficial la col·laboració dels ajuntaments es demanés un informe jurídic al secretari de la respectiva corporació abans de prendre qualsevol decisió. Per la seva banda Catalunya Sí que es Pot va considerar el referèndum com una mobilització legítima però va optar per l'abstenció.[50]
A l'Estat Espanyol
Querella de la fiscalia
El 13 de juny de 2017 el Fiscal Superior de Catalunya, dependent del Fiscal General de l'Estat d'Espanya, va presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una ampliació de la querella existent contra Meritxell Borràs i Francesc Esteve per l'acord marc per la compra d'urnes, acusant-los de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.[51]
Primers interrogatoris de la Guàrdia Civil
Durant el mes de juliol de 2017 la Guàrdia Civil, cos policial de naturalesa militar i dependent del Govern d'Espanya, cità a declarar a diferents persones impulsores del referèndum. El 26 de juliol s'interrogà a Joaquim Nin, secretari general de Presidència, i Jordi Graells, director general d'Atenció Ciutadana. El 27 de juliol s'interrogà a Jaume Clotet, director de comunicació del Govern, i també a Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum. El 28 de juliol s'interrogà a Anna Molas, directora de comunicació del Departament d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i també a Ignasi Genovès, director general de Difusió. En un primer moment, es feu públic que les diligències eren obertes pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, el mateix tribunal va desmentir, en un comunicat, aquest fet i assegurà que les diligències no van ser sol·licitades a instància seva.[52][53][54]
Aprovació de la Llei del referèndum i signatura del decret de convocatòria
El 6 de setembre de 2017 el ple del Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya.
El procés d'aprovació s'inicià quan les diputades Marta Rovira, de Junts pel Sí i Anna Gabriel de la CUP hi sol·licitaren una alteració de l'ordre del dia mitjançant el procediment descrit a l'article 81.3 del Reglament del Parlament de Catalunya.[55] La publicació del projecte de llei al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, però, no va estar exempta de polèmica.[56]
Xavier Muró, secretari general del Parlament, i Antoni Bayona, el lletrat principal del mateix, es negaren a publicar i firmar el projecte de llei per considerar-lo contrari a resolucions anteriors del Tribunal Constitucional i, per això, il·legal.[57][58] Prèviament els lletrats de la institució havien advertit de la il·legalitat que suposaria tramitar aquesta llei.[59]
Aquesta publicació en el BOPC va ser considerada "anòmala" pels grups de l'oposició, però la presidenta Carme Forcadell assegurà que la publicació era un simple "automatisme", i que havia estat "perfectament legal i reglamentària" sobre la base de l'article 112 del Reglament.[55]
El procediment que es va emplear va suposar saltar-se tràmits habituals, reduint el ple a només un dia i a sols dues hores el temps per presentar esmenes, evitant el debat en la Cambra i fent impossible la impugnació de la llei al Consell de Garanties Estatutàries.[60][61]
La norma va ser aprovada amb l'hemicicle mig buit amb 72 vots a favor de Junts pel Sí, la CUP i del diputat no adscrit Germà Godó,[62][63] i onze abstencions del diputats de Catalunya Sí que es Pot, que varen decidir abstenir-se per considerar que el procediment no comptava amb cap garantia i que s'estaven violant els drets dels parlamentaris i de tota la ciutadania.[64] Els diputats de Ciutadans, PSC i PP havien abandonat l'hemicicle abans de la votació per considerar que la llei i la seva aprovació eren il·legals. Com gest simbòlic, els diputats del PP varen estendre senyeres catalanes i banderes espanyoles als seus escons abans d'anar-se'n;[65] de les quals la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez va retirar les espanyoles.[66]
Després que el ple del Parlament de Catalunya aprovés la Llei del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, tots els membres del Govern de Catalunya van signar el Decret de convocatòria del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i el Decret de normes complementàries per a la realització del referèndum d'autodeterminació de Catalunya.[67]
Reacció i bloqueig del Govern Espanyol
El 9 de setembre de 2017, per ordre del jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, la Guàrdia Civil va entrar a la redacció del mitjà de comunicació El Vallenc, de Valls, a la recerca de preparatius per al referèndum. El seu director fou citat a declarar a la caserna que l'institut armat té a Tarragona. El Ministeri fiscal d'Espanya cità a declarar com a investigats a 712 alcaldes dels ajuntaments que col·laboren amb el referèndum i demanà a la policia que detingués els que no es presentessin a declarar. La Guàrdia Civil entrà a l'empresa CDMon que gestionava el domini i el tancà. El Govern de Catalunya obrí dues noves pàgines oficials del referèndum.[68]
El 15 de setembre, la Guàrdia Civil entrà a les redaccions de diferents mitjans de comunicació catalans i identificà a periodistes que hi treballaven. Els mitjans afectats per aquesta actuació de l'institut armat foren: El Punt Avui, VilaWeb, El Nacional, Racó Català i Llibertat.[69]
El 20 de setembre del 2017 la Guàrdia Civil va irrompre al Departament d'Economia, Benestar i Afers Socials, el Departament de Governació, Exteriors, a l'Administració Oberta de Catalunya, a l'ICF i al CTTI i va detenir 12 persones. Per aquest motiu el Govern de la Generalitat va anunciar la presentació d'una denúncia contra el jutge i la Guàrdia Civil.[70] El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer es va defensar assegurant que no era una causa política.[71]
El 29 de setembre la delegació del govern espanyol a Catalunya va sol·licitar a Aviació Civil tancar l'espai aeri de Barcelona per a vols operant sota regulacions VFR i aquesta li ho va concedir, impedint els vols sota normes de vol visual (és a dir, en els quals el pilot opera únicament amb l'ajut de l'observació visual) entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre. Aquesta restricció no afectà els vols comercials operant al Aeroport del Prat (ja que operen sota regulacions ILS) ni els serveis d'emergència.[72]
El Fiscal General de l'Estat no descartà demanar pena de presó pel president
El Fiscal General de l'Estat afirmà que no descartava demanar pena de presó pel president de Catalunya, Carles Puigdemont, per haver impulsat el referèndum sobre la independència.[73]
Internacionals
L'ONU no es pronuncia oficialment
Ban Ki-Moon, secretari general de les Nacions Unides, afirmà el 2015 durant una entrevista periodística i a títol personal que "Espanya s'ha mantingut com un estat sobirà en si mateix, incloent Catalunya. Quan es parla d'autodeterminació, hi ha algunes àrees on Nacions Unides ha reconegut aquest dret, com ara territoris sense autogovern. Però no crec que Catalunya sigui inclosa en aquesta categoria [la de territoris sense autogovern]".[74]
L'ONU va rebutjar el 26 de juliol de 2017 d'inscriure com a observador electoral al Diplocat, tot i que aquest afirmà que la seva petició no tenia res a veure amb l'1-O.[75][76] L'octubre de 2019, l'ONU encara no s'havia pronunciat oficialment sobre el procés català més enllà de condemnar mitjançant el seu grup de treball sobre la Detenció Arbitrària la situació de presó preventiva dels polítics empresonats.[77]
Suports externs a la convocatòria
El 4 de setembre de 2017 el Premi Nobel de la Pau Ahmed Galai llegí el manifest «Deixin votar els catalans» des del Palau de la Generalitat acompanyat del president Carles Puigdemont. Galai assegurà que "les urnes mai no haurien de ser considerades com un problema ni la causa d'un conflicte" i, en aquest cas, el referèndum impulsat pel Govern per al primer d'octubre, "tampoc". També declarà que "les urnes són la solució civilitzada i democràtica dels conflictes i l'1 d'octubre no n'hauria de ser una excepció".[78]
El 4 de setembre de 2017 alguns militants històrics del Partit Socialista Unificat de Catalunya van signar el manifest «El 78 no va ser possible. Ara podem» que dona suport al referèndum sobre la independència del primer d'octubre. Entre els signants hi havia l'exalcalde de Cornellà de Llobregat, Frederic Prieto, l'exalcalde de Tiana, Emili Muñoz, l'arqueòleg Eudald Carbonell i l'exdiputat Alfredo Amestoy.[79]
El 5 de setembre de 2017 les persones impulsores del manifest «Crida del Baix Llobregat» presentaren el document que crida a participar en referèndum sobre la independència. Entre els signants hi havia, principalment, electes i exelectes del Baix Llobregat de partits en els quals les direccions havien optat per fer una crida a no participar en el referèndum com ara el Partit dels Socialistes de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds.[80]
La Comissió Europea es pronuncia
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, digué que respectaria el resultat del referèndum si aquest fos legal,[81] i que "qualsevol acció contra la Constitució d'un Estat membre és una acció contra la Unió Europea" i suposaria que Catalunya quedaria fora de la unió.[82] Posteriorment, la Comissió Europea va fer públic per Twitter que la validesa del referèndum depenia de la decisió del Tribunal Constitucional d'Espanya.[83]
Reacció d'Amnistia Internacional i premsa internacional
Aquest mateix dia, l'ONG Amnistia Internacional va demanar a les autoritats espanyoles i catalanes que es respectessin els drets de llibertat d'expressió, reunió i manifestació, per la suspensió o la denegació d'autorització d'actes a favor del referèndum a Madrid, Vitòria, Gijón, Saragossa, o Castelldefels. A més, mostrà preocupació per l'actitud de les autoritats davant aquestes i per les investigacions que ordenà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a mitjans que fessin publicitat o convocatòria del referèndum.[84]
La publicació anglesa The Economist indicà que la Generalitat hauria de retirar la seva iniciativa de referèndum i que caldria que Mariano Rajoy cerqués el diàleg amb Catalunya permetent una reforma constitucional que permetés un referèndum pactat.[85] El diari Financial Times va afirmar que la celebració d'un referèndum no servia com a base per a la declaració d'un nou estat.[86]
Organització
Legislació aprovada
- Decret 139/2017, de 6 de setembre, de convocatòria del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya (text)
- Decret 140/2017, de 6 de setembre, de normes complementàries per a la realització del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya (text)
Data
El dia de la celebració del referèndum fou el diumenge, primer d'octubre de 2017, segons va anunciar el President de la Generalitat de Catalunya en una compareixença al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat el 9 de juny de 2017.[87]
Electorat
L'electorat fou format per:[88]
- Les persones que tinguessin la condició política de català, majors de 18 anys el dia de la votació, que no es trobessin en alguna de les situacions que legalment priven del dret de vot i que estiguessin inscrites en el cens electoral.
- Les persones catalanes residents a l'estranger que haguessin tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, que complissin els requisits legalment exigibles i que haguessin sol·licitat formalment prendre part en la votació.
Supervisió electoral
La Sindicatura Electoral de Catalunya va ser l'òrgan designat per supervisar el referèndum. Aquest òrgan l'integraren cinc experts en processos electorals, nomenats pel Parlament de Catalunya per majoria absoluta, que havien de "garantir la transparència i l'objectivitat del procés electoral i l'exercici efectiu dels drets electorals."[89][90] Segons alguns mitjans de comunicació, entre aquests cinc experts no hi havia cap partidari clar del no, pel qual, alguns mitjans de comunicació rebutjaren la seva objectivitat.[41]
El 23 de setembre tots els seus membres van dimitir davant l'advertiment de possibles multes del Tribunal Constitucional, i la seva funció va passar a mans d'observadors internacionals.[41][42][43] Segons alguns mitjans de comunicació, aquesta dimissió contradeia l'article 20.1 de la Llei del Referèndum, que afirmava que "els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya són inamovibles".[44]
A més, com que la Sindicatura Electoral no es va tornar a constituir a temps pel referèndum, les funcions que la llei del referèndum els havia assignat a l'article 19, com per exemple "vetllar per les condicions d'imparcialitat i pluralisme dels mitjans de comunicació públics i privats", no varen estar realitzades per aquesta sinó per terceres persones, quedant fora de la pròpia llei del referèndum. D'aquesta manera, al referèndum hi va haver una manca de garanties legals al no poder tornar-se a constituir la Sindicatura.[44]
Pregunta
La qüestió del referèndum és: «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?».[87]
Campanya
La campanya de propaganda va tenir una durada de quinze dies. Va començar a les 00.00 hores del dia 15 de setembre de 2017 i finalitzà a les 24.00 hores del 29 de setembre de 2017, dia anterior a la jornada de reflexió. Durant la campanya, el Govern d'Espanya i els diferents cossos policials que en depenen, van bloquejar-ne el desenvolupament ordinari. Per exemple, es van detenir a diferents membres impulsors del referèndum; es va impedir la celebració d'actes a favor del dret d'autodeterminació, el referèndum i la independència; es va requisar material de campanya (cartells, fulletons...) i es va impedir l'accés al lloc web oficial del referèndum.[91]
Dades d'organització
El cens electoral total era de 5.343.358 persones majors de 18 anys. El nombre de col·legis electorals de 2.315 i el nombre de meses de 6.249. Hi va haver 7.235 persones de les institucions implicades a controlar la jornada d'un total de més de 50.000 que es van presentar voluntaris.[92]
Observadors internacionals
El referèndum va comptar amb la presència de diferents observadors internacionals. La primera observadora internacional acreditada, impulsada per The Hague Centre for Strategic Studies, fou encapçalada per Daan Everts i estava formada per 20 observadors provinents dels Estats Units d'Amèrica, Regne Unit, Països Baixos, França i Polònia, entre d'altres. La segona missió internacional, anomenada International Electoral Expert Research Team, estava encapçalada per Helena Catt i formada per 17 observadors del Regne Unit, França, Irlanda i Nova Zelanda, entre d'altres. També hi va haver una delegació de 33 parlamentaris i polítics, anomenada International Parliamentary Delegation on Catalonia's Referendum on Self-Determination Oct. 1st 2017, de partits polítics d'Eslòvenia, Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Islàndia, Irlanda, Israel, Letònia, República de Macedònia (avui, Macedònia del Nord), Mònaco, Espanya, Suècia i Regne Unit.
D'aquests observadors internacionals, els convocats per Diplocat no varen ser reconeguts per l'ONU com a tals al no reconèixer el Diplocat com a observador internacional.[75]
Finançament
El finançament de l'organització, segons el Govern Espanyol, va consistir totalment en diners privats. El Ministeri d'Hisenda va basar aquesta afirmació en el fet que des del 2015 els comptes de la Generalitat de Catalunya foren intervinguts.[93]
Jornada electoral
Defensa dels col·legis
De manera auto organitzada, les AMPA, veïns i els anomenats Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) de cada col·legi i municipi van començar a organitzar activitats als centres a partir del final de la jornada escolar de divendres 29 de setembre per tal d'impedir-ne el tancament i precinte a mans dels Mossos d'Esquadra, seguint les ordres de la Fiscalia i els tribunals. Malgrat tot, tancaren 227 col·legis, impedint així el dret a vot de milers de ciutadans. A última hora, quan els ciutadans ja havien organitzat de forma espontània centenars de tancades, les entitats i fonts del mateix Govern de Catalunya, que inicialment havien cridat a fer cues als col·legis des de diumenge al matí, van fer una crida perquè la gent ocupés els col·legis electorals durant el cap de setmana, amb l'objectiu d'evitar-ne el tancament, tal com havia manat la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D'aquesta manera, moltes escoles van fer activitats lúdiques durant divendres a la tarda i dissabte. Les entitats van convocar a la ciutadania a defensar els col·legis diumenge des de les cinc del matí.[94][95][96]
Actuacions policials
Els comandaments dels Mossos d'Esquadra havien comunicat als agents del cos que compliríen i farien complir l'ordre de la jutgessa del TSJC, que manava evitar el referèndum i requisar qualsevol tipus de material per a dur-lo a terme, així com tancar i precintar els col·legis electorals. Així, els agents d'aquest cos clausuraren i precintaren fins a 227 col·legis. Els comandaments, però, també indicaren als agents que s'havia de fer sense alterar la convivència, tal com ordenava la jutgessa, per aquest motiu s'especificà als agents que restringissin l'ús de la violència només quan fos estrictament necessari: en defensa pròpia o de tercers.[97] Els Mossos d'Esquadra també van informar la Junta de Seguretat que el precintament de col·legis podria portar greus problemes d'ordre públic.[98] A l'inici de la jornada electoral, els mossos requisaren paperetes, urnes[98][99] i aixecaren actes.[100]
Abans de l'obertura dels col·legis electorals i durant tot el dia, agents de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia carregaren amb violència contra les persones que es negaven a abandonar els col·legis electorals o els impedien el pas i entraren als col·legis electorals tot causant en diversos casos desperfectes al mobiliari (la Generalitat calculà els desperfectes en 314.000 euros), especialment en les ocasions en les quals els votants es varen atrinxerar.[101] Aquestes càrregues formaven part de l'Operació Copèrnic, una operació que va costar uns 87 milions d'euros segons anuncià el ministre de l'interior d'Espanya Juan Ignacio Zoido.[102] L'actuació de la Policia Nacional i la Guardia Civil causà 1066 ferits que van requerir atenció mèdica, entre els quals un 83 % amb contusions o policontusions lleus [103](amb 5 de greus,[104] un dels quals perdé la visió d'un ull)[105] entre els quals n'hi havia 23 majors de 79 anys i 2 menors d'11 anys.[104] Un informe del departament de Salut també recollia que 9 agents de la Policia Nacional, 2 de la Guàrdia Civil i 1 dels Mossos d'Esquadra van resultar ferits.[103] Les càrregues van rebre nombroses condemnes, principalment de mitjans de comunicació i polítics internacionals com ara el Primer Ministre belga,[106] el Ministre d'Exteriors finlandès,[107] el Primer Ministre eslovè[108] o nombrosos diputats. Les actuacions de la Policia i la Guàrdia Civil suposaren la clausura de 92 col·legis més. Entre Mossos d'Esquadra i cossos estatals es clausuraren 319 col·legis. Informacions periodístiques van xifrar en més de 1.000 efectius els policies que van actuar aquell dia a Catalunya. No hi ha dades oficials des del Govern espanyol, ja que va considerar l'actuació com a secret d'estat.[109]
Durant les càrregues i els assalts a col·legis s'empraren pilotes de goma, material prohibit a Catalunya,[110] i gasos lacrimògens.[111] Malgrat que el Govern espanyol defensà la proporcionalitat de les actuacions policials, els observadors internacionals es declararen impactats i digueren que l'objectiu de les actuacions policials violentes era evitar un procés democràtic pacífic;[112] alguns mitjans internacionals com ara la CNN citaren les declaracions de Jordi Turull respecte les actuacions policials en les quals afirmà que la situació és "la vergonya d'Europa";[113] d'altres com Libération digueren que era la derrota de Rajoy.[114]
Per contra, la Comissió Europea manifestà el seu suport al Govern d'Espanya, reafirmà la il·legalitat del referèndum, recordà que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea i demanà que ambdós bàndols deixessin la confrontació i comencessin el diàleg.[115]
També hi hagueren alguns incidents aïllats de violència contra la policia com llançament de pedres[116] o atacs amb mobiliari i objectes contundents,[117] i el ministeri de l'Interior declarà que 33 agents de policia (19 Policies Nacionals i 14 Guàrdies Civils) resultaren ferits durant les actuacions.[118]
Dies més tard, l'ONG Human Rights Watch va redactar un article condemnant la violència policial i qualificant-la d'"excessiva".[119] En el seu informe anual que presentà a París inclogué el tema de Catalunya amb la violència policial durant l'1-O, l'aplicació de l'article 155 que va suposar la dissolució del govern i els judicis a càrrecs electes.[120]
Votacions
.jpg)
.jpg)
Durant les votacions, van haver-hi diversos problemes informàtics causats per atacs. La web https://www.referendum.cat va ser tancada per la Guàrdia civil i es va haver d'obrir-ne rèpliques.[121][a] El mateix dia del referèndum, el govern català va activar el cens universal,[124] per tal que «totes les persones a qui hagin tancat el punt de votació o el tanquin durant el dia […] poden votar a qualsevol punt de votació que trobin obert. A cada taula hi haurà un sistema per consultar el cens universal i validar que ningú hagi votat anteriorment. Es farà mitjançant un sistema electrònic que permet consultar tot el cens», segons que va anunciar Jordi Turull, conseller de la Presidència i portaveu del govern.[124] Segons alguns mitjans de comunicació anti-referèndum, això permeté que «un mateix ciutadà fos capaç de votar diverses vegades en diferents centres sense cap mena d'impediment»,[125][126][127] tot i que els sistema informàtic alertava quan identificava un ciutadà que ja havia emès el vot.
Per altra banda, altres mitjans pro-referèndum demostraren amb testimonis que no es podia votar més d'una vegada.[128]
Tancament dels col·legis
Durant tot el dia, diversos ciutadans romanien als col·legis on havien votat per defensar-los dels assalts policials que es duien a terme durant el transcurs del dia. Va ser durant les últimes hores de la jornada quan les entitats i els ciutadans van fer una crida per a defensar els col·legis a l'hora del tancament per evitar que la policia confisqués les urnes plenes de vot o les actes del recompte. Durant el dia, la policia havia clausurat alguns col·legis electorals, i d'altres s'havien traslladat a col·legis més ben defensats per a assegurar els vots, el recompte i les urnes.[129]
Recompte de vots
Segons alguns mitjans de comunicació, el recompte de vots es va fer a mà, amb paper i llapis; i amb missatges de WhatsApp entre les meses i l'organització a l'haver estat desconnectat el sistema informàtic.[130] Algunes fonts també afirmen que s'arribaren a recomptar vots a la missa d'una Església de Vila-rodona.[131]
Resultats
Els següents són els resultats del referèndum (amb el 100% escrutat).[132][133][134][135]
- Electors: 5.313.564
- Votants: 2.286.217 (participació del 43,03% dels electors[136]) [només es comptabilitzen les paperetes recomptades; el govern català xifra en 770.000 el cens dels col·legis electorals tancats per Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra, incloent els votants que no van poder fer servir el seu col·legi electoral i les urnes amb vots requisats en aquests col·legis][134]
- Vots nuls: 19.719 (0,86%)
- Vots vàlids: 2.266.498 (99,14%):
- Sí: 2.044.038 (90,18%)
- No: 177.547 (7,83%)
- Blancs: 44.913 (1,98%)
Reaccions i fets posteriors
Representació de les postures als programes televisius de tertúlia de l'Estat Espanyol
Un estudi fet pel Consell Audiovisual de Catalunya trobà que TV3 presentà una major varietat que Antena 3, La Sexta, Telecinco, Canal 24H, La 1, TVE (versió catalana) i 3/24. La poca varietat de gent posicionada en tres possibilitats fou especialment destacada a La 1, Antena 3, Canal 24H i Telecinco.[137]
Suport de la Unió Europea a les actuacions del Govern Espanyol
Els principals grups de l'Eurocambra varen manifestar el seu suport al Govern Espanyol i el seu rebuig al referèndum per haver-se desenvolupat en contra de la llei. Un dels pocs defensors d'aquest va ser Nigel Farage, del partit ultradretà UKIP. El vicepresident de la Unió Europea, Frans Timmermans, a més de rebutjar la violació de la legalitat, va demanar el diàleg entre governs.[138][139]
Boicot als productes catalans
S'inicià a la resta de l'Estat Espanyol una campanya de boicot als productes fets a Catalunya.[140] Llançaren una aplicació mòbil, Separapp, que consisteix en un cercador d'empreses que t'indica si tenen seu o no a Catalunya.[141]
Les conseqüències del boicot afectaren a les economies d'Extremadura, Aragó i Andalusia perquè són proveïdors de les empreses catalanes boicotejades.[142] També centenars d'empreses catalanes (més de 700) reaccionaren movent la seu social i fiscal fora de Catalunya.[143]
Vaga general
Amb motiu de les actuacions policials dutes per la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia durant el referèndum, diverses entitats, sindicats, organitzacions i càrrecs del Govern català, així com diputats, senadors i d'altres, se sumen a la vaga general convocada a Catalunya el 3 d'octubre de 2017.[144]
Manifestació a favor de la unitat d'Espanya
El 8 d'octubre de 2017 es va convocar una manifestació sota el lema «Prou! Recuperem el seny» convocada per Societat Civil Catalana, amb 350.000 persones comptabilitzades segons la Guàrdia Urbana, 950.000 segons les entitats convocants[145] i 170.000 segons alguns mitjans que empraren els mètodes i densitats utilitzats per a calcular manifestants durant l'11 de setembre i el 3 d'octubre del mateix any.[146] Ciutadans i el PP se sumaren a la convocatòria.
Pronunciaments d'organitzacions internacionals pels drets humans
Una relatora del Consell de Drets Humans de l'ONU per a les llibertats de reunió i associació, Annalisa Ciampi, el 4 d'octubre signà junt a tres experts i relators independents de la mateixa organització una crida demanant que s'investigara les causes de perquè hi havia centenars de persones (inclosos policies) ferides pels fets de l'1O i lamentaven la "irrupció de violència durant las votacions".[147]
L'organització que controla el compliment dels drets humans (Human Rights Watch), publicà el desembre d'aquell any un informe on declarava que la violència exercida per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a manifestants pacífics no tenia cap justificació. També indicà com a minoritaris els casos de violència dels manifestants cap a les forces estatals.[148] També demanà al Govern espanyol una investigació de les denúncies. L'informe es basà en entrevistes amb víctimes i testimonis, proves fotogràfiques, audiovisuals i mèdiques, incloent el vídeo dels fets ocorreguts a Girona, Aiguaviva i Fonollosa.[149]
Declaració d'independència
El 10 d'octubre de 2017, en una sessió al Parlament de Catalunya, Carles Puigdemont va fer una declaració parcial d'independència, a l'espera d'una mediació internacional.[150]
Detencions per part de l'Audiència Nacional
Després d'haver estat citats, per segona vegada, el 16 d'octubre de 2017 a les 10.00 h,[151] a declarar davant l'Audiència Nacional, el president de l'ANC, el president d'Òmnium, el major Trapero i la intendent Laplana, la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va decretar presó incondicional, per un delicte de sedició, per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i va fixar compareixences quinzenals per al major dels Mossos Trapero i per a la intendent Teresa Laplana, així com la retirada del passaport i la prohibició d'abandonar el país.[152] Prop de les 23.00 h del mateix dilluns, ingressaren a la presó de Soto del Real, a Madrid, Cuixart i Sànchez. Com a resultat de l'empresonament, diverses persones es van concentrar a la plaça de Sant Jaume en senyal de protesta.[153] A les 22.00 h es produïren diverses esquellotades arreu de Catalunya[154] El dimarts a les 12.00 h es va produir una breu aturada en diversos centres de treball així com universitats i centres educatius, en senyal de protesta i el mateix 17 d'octubre de 2017 ANC i Òmnium convocaren, a les 20.00 h, una "concentració silenciosa" amb espelmes en el tram central de l'Avinguda Diagonal de Barcelona, entre la plaça de Francesc Macià i el Passeig de Gràcia, com a rebuig de l'empresonament contra els dos presidents de les respectives associacions sobiranistes. Aquesta marxa hauria substituït la inicial convocatòria de protesta davant les delegacions del Govern de les quatre províncies de Catalunya.[155][156]
Inici de procediments per a l'aplicació de l'Article 155
A les 13.00 h el President del Govern d'Espanya Mariano Rajoy feu una aparició explicant com i perquè s'aplicaria l'article 155 de la Constitució per tal de “restablir la legalitat a Catalunya”.[157] Segons la Guàrdia Urbana, unes 450.000 persones es van manifestar a partir de les 17.00 h per demanar la llibertat dels "Jordis" i per manifestar el descontentament envers les declaracions que el Govern Espanyol feu al matí sobre l'aplicació de l'article 155 en una marxa convocada per la Taula per la Democràcia.[158] El president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont anuncià la seva participació en la manifestació tot seguit d'anunciar la seva compareixença a televisió que faria la mateixa nit del dissabte. Prop de les 19.00 h hi hagué una concentració espontània a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona davant del Palau de la Generalitat on es trobaven els membres del Govern després d'haver acabat la manifestació de la tarda.[159]
Operació (hacker) Catalunya
Arran de la decisió per part de l'Estat d'aplicar l'article 155 de la Constitució, la comunitat de hackers Anonymous van realitzar un ciberatac a la web del Tribunal Constitucional d'Espanya,[e 1] al matí, i al vespre les webs dels ministeris de Justícia,[e 2] Economia[e 3] i Foment[e 4] i durant una estona la web del PP[e 5] i la de la Fundació Nacional Francisco Franco,[e 6][160] que va deixar de funcionar el matí del dissabte, tot i que després es restablí el bon funcionament de la web.[161] El dilluns 23 d'octubre van fer caure la web del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI),[e 7] romanent inactiva unes més de 24 hores així com diversos atacs a webs com la de Turespaña,[e 8] Banca March[e 9] i diversos proveïdors tecnològics, com Flexinet i Telitec. També varen divulgar correus i telèfons del govern espanyol anunciant el que anomenaren la "Fase II de l'operació Catalunya".[162] La matinada de dimecres 25 d'octubre varen "atacar" la web de la Casa Reial.[e 10][163]
Mobilitzacions estudiantils, aprovació de l'article 155 al Senat i Ple al Parlament
El dijous 26 d'octubre de 2017 Universitats per la República i sindicats d'estudiants van convocar una vaga d'estudiants amb diferents mobilitzacions arreu de Catalunya, per a protestar contra l'aplicació de l'article 155 i la intervenció de l'autogovern a Catalunya. Hi hagué mobilitzacions a la UdG a Girona, la biblioteca Campus de Cappont de Lleida i el Campus Catalunya de Tarragona, segons un comunicat d'Universitats per la República. A Barcelona, diferents columnes iniciaren la marxa per concentrar-se, a les 12.00 h, a la plaça de la Universitat.[164][165] Seguidament varen reprendre la marxa que va passar per davant de la seu d'Òmnium Cultural i acabarà a la plaça de Sant Jaume.[166] El president anuncià que faria una declaració institucional a les 13.30 h,[167] ajornant-la a les 14.00 h a l'espera de noves decisions i declaracions dels partits a favor de la unitat d'Espanya i finalment feu la declaració al Palau de la Generalitat a les 17.00 h,[168][169] afirmant el manteniment del ple previst, finalment, a les 18.00 h al Parlament de Catalunya després d'una reunió, de la junta de portaveus del Parlament, a les 16.45 h.[170][171] Paral·lelament s'intervení, en torns de paraula, en la Comissió del Senat envers Catalunya i l'article 155.[172] El ple al Parlament, amb l'únic punt del dia el debat de l'article 155, va continuar divendres 27 d'octubre junt amb una convocatòria per part de l'ANC i altres grups per la independència a les 12.00 h davant del Parlament per «defensar la república», enfront de la possibilitat que el ple acabi acabés aprovant la Declaració unilateral d'independència (DUI). La Comissió del Senat per l'aplicació de l'article 155 discutí paral·lelament l'aplicació del mateix article 155 que fou aplicat finalment.[173][174][175]
Declaració de la Independència
El 27 d'octubre de 2017, a les 15.27 h, el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració, que proclama la República Catalana aplicant els resultats del referèndum d'autodeterminació del primer d'octubre del mateix any, amb 70 vots a favor, 2 en blanc, 10 en contra i la retirada de 53 diputats com a protesta.[176][177] El Senat d'Espanya aprovà les mesures del govern espanyol de l'article 155 de la Constitució espanyola amb abstencions a vot de José Montilla i Francesc Antich. Arran de la declaració d'independència, alguns Ajuntaments, com els de Girona i Sabadell, retiraren les banderes espanyoles de les seves façanes. L'ANC i Òmnium cridaren a celebrar, a les 18.00 h, la «Festa de proclamació de la República» i ompliren diversos carrers de Barcelona, principalment els carrers al voltant de la plaça de Sant Jaume, així com la mateixa plaça.[178] Diversos líders de partits polítics d'arreu recolzaren i donaren suport a la proclamació d'independència, d'altres, mantingueren el seu suport al Govern d'Espanya. Prop de les 20.00 h un grup d'ultres atacà la seu de Catalunya Ràdio trencant vidres i impedint la sortida als treballadors.[179] Amb l'aplicació vigent pel Senat de l'article 155, hi havia una confrontació de legalitats entre una proclamació d'independència per part del Govern català i l'aplicació de l'article 155 per part del Govern d'Espanya.[180]
Mapa interactiu
El 13 de gener de 2018 es feu conèixer la creació d'un mapa interactiu[181] creat amb la intenció d'explicar d'una forma gràfica i fàcil els fets que succeïren durant el referèndum. Aquest mapa inclou des de les càrregues policials fins a les activitats populars organitzades per voluntaris. Les localitzacions marcades amb un punter negre indiquen les localitats que no varen sofrir violència policial i les marcades amb un punter vermell mostren els punts on varen haver-hi càrregues policials. Hi ha 133 punts documentats de moment i en el mapa, en clicar sobre d'aquests punts, es poden visualitzar imatges i vídeos relatius a la localització.[182]
Identificació dels responsables dels operatius policials durant el referèndum
El 14 de gener de 2018 es feu conèixer que s'havien identificat els responsables dels operatius policials que varen carregar durant la jornada del referèndum en diversos col·legis electorals de Girona. Advocats representants de més de 200 afectats anunciaren que s'han pogut dur a terme uns 30 reconeixements de policies. Els advocats que representen a les víctimes lamentaren però que el Ministeri de l'Interior es mostri reticent a més a més que el govern d'Espanya tan sols facilités la identitat dels tres màxims responsables. Un dels advocats, Albert Carreras, digué a l'ACN: «No tenim encara el gran nombre d'agents identificats, això és una feina que haurem de fer a poc a poc, a partir de les imatges que els mitjans de comunicació han començat a portar al jutjat. A partir d'aquí anirem extraient els números d'agent i els començarem a citar, si cal. Els responsables són reticents a donar informació i es va donant aquesta informació a poc a poc, de moment però, sembla que van complint.»[183][184][185] El 14 de març de 2018 estan citats a declarar cinc agents de la Guàrdia Civil al jutjat d'instrucció número 4 d'Amposta investigats pels successos durant el referèndum de l'1-O concretament per les càrregues policials a Sant Carles de la Ràpita. Aquests varen ser identificats a partir de gravacions i fotografies preses durant la jornada. També a Manresa han estat citats —com a testimonis— deu agents de la Guàrdia Civil.[186][187]
El Ministeri d'Interior espanyol digué l'abril de 2018 que cap agent que actuà seria expedientat.[188]
Acusacions de malversació de fons públics
El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, acusà a la Generalitat Catalana d'haver destinats diners a l'organització del referèndum il·legal, suposant delicte de malversació. El govern espanyol (basant-se en el control dels comptes de la Generalitat intervinguts des del 2015 pel Ministeri d'Hisenda) contradigué les dades en les que es basava el jutge.[93]
En el judici al procés independentista, el Ministeri de finances espanyol estimà una quantitat de mínim 917.000 euros malversats.[189]
Posicions
Moviment independentista
El moviment independentista, partidari de la independència, va presentar la Campanya del Sí com a plataforma unitària a favor del «Sí». Formen part del moviment, les candidatures Junts pel Sí i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent.[190]
Moviment unionista
El moviment unionista, és a dir, el partidari de mantenir una situació de dependència política, va decidir no realitzar cap campanya unitària pel «No». De fet, el moviment contrari a la creació d'una República Catalana independent va optar per oposar-se a la celebració del referèndum aprovat pel Parlament de Catalunya. Formen part del moviment dependentista: Ciutadans - Partit de la Ciutadania, el Partit dels Socialistes de Catalunya i el Partit Popular. La posició del Govern d'Espanya també és d'oposició al referèndum i les seves actuacions tenen com a objectiu impedir la realització del referèndum. De fet, el president d'Espanya va declarar que estava disposat «a tot» per tal que no es pogués dur a terme el referèndum.[191]
Enquestes sobre la Independència de Catalunya
| Empresa enquestadora | Data | Camp de mostra | Sí | No | Altres/ Abst. |
|
Avantatge | Pregunta |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| The National[p 1] | 30 Set 2017 | 3300 | 83 | 16 | 2 | — | 67 | [I] |
| Celeste-tel/El diario.es[p 2] | 12–15 Set 2017 | 800 | 59,5 | 30,7 | 5,4 | 4,4 | 28,8 | [I] |
| Opinòmetre/Ara[p 3] | 16 Set 2017 | 1000 | 44.1 | 38.1 | 3.9 | 13.9 | 6 | [I] |
| SocioMétrica/El Español[p 4] | 5 Set 2017 | 1000 | 72 | 28 | — | — | 44 | — |
| Opinòmetre/Ara[p 5] | 17–20 Jul 2017 | 1000 | 41.6 | 18 | 27 | 13.4 | 23.6 | [I] |
| GESOP/CEO[p 6] | 26 Jun–11 Jul 2017 | 1500 | 39 | 23.47 | 23.06 | 14.47 | 15.53 | [I] |
| GAD3/La Vanguardia[p 7] | 23–29 Jun 2017 | ? | 42 | 37.6 | — | — | 4.4 | [I] |
| Opinòmetre/Ara[p 8] | 12–15 Jun 2017 | 1000 | 67 | 19 | — | 14 | 48 | [I] |
| GESOP/CEO[p 9] | 6–21 Mar 2017 | 1500 | 43.3 | 22.2 | 28.6 | 5.9 | 21.1 | [II] |
| 44.3 | 48.5 | — | 7.2 | 4.2 | [III] | |||
| GAD3/La Vanguardia[p 10] | 2–5 Jan 2017 | 601 | 42.3 | 41.9 | 5.9 | 9.9 | 0.4 | [IV] |
| NC Report/La Razón[p 11][p 12] | 16–23 Dec 2016 | 1000 | 44.8 | 47.2 | — | 8.0 | 2.4 | [V] |
| DYM/CEO[p 13] | 12–17 Dec 2016 | 1047 | 45.3 | 46.8 | — | 7.8 | 1.5 | [III] |
| GESOP/El Periódico[p 14] | 12–14 Dec 2016 | 800 | 48.9 | 40.3 | 2.4 | 8.5 | 8.6 | [VI] |
| Opinòmetre/CEO[p 15] | 17 Oct–3 Nov 2016 | 1500 | 44.9 | 45.1 | — | 9.9 | 0.2 | [III] |
| GESOP/ICPS[p 16] | 26 Sep–17 Oct 2016 | 1200 | 46.6 | 33.8 | 15.0 | 4.7 | 10.2 | [VII] |
| NC Report/La Razón[p 17] | 2–6 Aug 2016 | 1255 | 41.3 | 43.2 | — | 15.5 | 1.9 | [VIII] |
| Opinòmetre/CEO[p 18] | 28 Jun–13 Jul 2016 | 1500 | 47.7 | 42.4 | — | 10.0 | 5.3 | [III] |
| GAD3/La Vanguardia[p 19] | 13–16 Jun 2016 | 800 | 48.4 | 35.3 | 7.7 | 8.6 | 13.1 | [IV] |
| Opinòmetre/CEO[p 20] | 22 Feb–8 Mar 2016 | 1500 | 45.3 | 45.5 | — | 9.2 | 0.2 | [III] |
| NC Report/La Razón[p 21][p 22] | 28–31 Dec 2015 | 1255 | 44.1 | 49.7 | — | 6.2 | 5.6 | [IX] |
| DYM/El Confidencial[p 23] | 30 Nov–3 Dec 2015 | 504 | 37.0 | 54.0 | — | 9.0 | 17.0 | [X] |
| Feedback/La Vanguardia[p 24] | 20–27 Nov 2015 | 1000 | 45.5 | 48.7 | — | 5.2 | 3.2 | [XI] |
| GESOP/CEO[p 25] | 16–23 Nov 2015 | 1050 | 46.6 | 48.2 | — | 5.2 | 1.6 | [III] |
| Opinòmetre/CEO[p 26] | 5–27 Oct 2015 | 2000 | 46.7 | 47.8 | — | 5.6 | 1.1 | [III] |
| Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 | ||||||||
| Feedback/La Vanguardia[p 27] | 14–17 Sep 2015 | 1000 | 45.2 | 45.9 | — | 8.9 | 0.7 | [XI] |
| Metroscopia/El País[p 28] | 14–16 Sep 2015 | 2000 | 45.0 | 46.0 | — | 9.0 | 1.0 | [XII] |
| DYM/El Confidencial[p 29] | 14–16 Sep 2015 | 1157 | 50.0 | 42.0 | — | 8.0 | 8.0 | [X] |
| Sigma Dos/El Mundo[p 30][p 31] | 31 Aug–3 Sep 2015 | 1400 | 44.4 | 46.2 | — | 9.4 | 1.8 | [XIII] |
| Feedback/La Vanguardia[p 32] | 6–9 Jul 2015 | 1000 | 44.5 | 48.4 | — | 7.1 | 3.9 | [XIV] |
| Opinòmetre/CEO[p 33] | 2–24 Jun 2015 | 2000 | 42.9 | 50.0 | — | 7.1 | 7.1 | [III] |
| Feedback/La Vanguardia[p 34] | 27–29 Apr 2015 | 1000 | 43.7 | 47.9 | — | 8.3 | 4.2 | [XIV] |
| Opinòmetre/CEO[p 35] | 9 Feb–2 Mar 2015 | 2000 | 44.1 | 48.0 | — | 7.8 | 3.9 | [III] |
| DYM/CEO[p 36] | 9–13 Dec 2014 | 1100 | 44.5 | 45.3 | — | 10.3 | 0.8 | [III] |
| GESOP/ICPS[p 37] | 12 Nov–6 Dec 2014 | 1200 | 49.9 | 27.4 | 18.8 | 4.1 | 22.5 | [VII] |
| Feedback/La Vanguardia[p 38] | 1–4 Dec 2014 | 1000 | 47.4 | 42.9 | — | 9.7 | 4.5 | [XIV] |
| Sigma Dos/El Mundo[p 39] | 17–20 Nov 2014 | 1000 | 35.7 | 44.7 | 9.6 | 10.0 | 9.0 | [III] |
| Consulta sobre la independència de Catalunya de 2014 | ||||||||
| GESOP/8tv[p 40] | 30 Oct 2014 | 1600 | 46.2 | 38.0 | — | 15.8 | 8.2 | [III] |
| Opinòmetre/CEO[p 41] | 29 Sep–23 Oct 2014 | 2000 | 49.4 | 32.3 | 8.4 | 10.0 | 17.1 | [III] |
| Sigma Dos/El Mundo[p 42] | 26–29 Aug 2014 | ? | 34.0 | 39.5 | — | 19.2 | 5.5 | [III] |
| Feedback/La Vanguardia[p 43] | 30 Apr–8 maig 2014 | 577 | 43.4 | 43.5 | — | 13.4 | 0.1 | [III] |
| Opinòmetre/CEO[p 44] | 24 Mar–15 Apr 2014 | 2000 | 47.2 | 27.9 | 12.4 | 12.6 | 19.3 | [III] |
| GESOP/El Periódico[p 45] | 26–28 Feb 2014 | 800 | 46.1 | 36.3 | — | 17.6 | 9.8 | [III] |
| GESOP/El Periódico[p 46] | 12–13 Dec 2013 | 800 | 44.1 | 36.2 | — | 19.7 | 7.9 | [III] |
| Feedback/La Vanguardia[p 47] | 16–19 Nov 2013 | 1000 | 44.9 | 45.0 | — | 10.1 | 0.1 | [III] |
| GESOP/CEO[p 48] | 4–14 Nov 2013 | 2000 | 54.7 | 22.1 | 17.0 | 6.3 | 32.6 | [VII] |
| GESOP/El Periódico[p 49] | 16–18 Oct 2013 | 800 | 53.3 | 41.5 | — | 5.3 | 11.8 | [XV] |
| GESOP/ICPS[p 50] | 25 Sep–10 Oct 2013 | 800 | 48.6 | 25.2 | 21.9 | 4.3 | 23.4 | [VII] |
| GESOP/CEO[p 51] | 31 May–13 Jun 2013 | 2000 | 55.6 | 23.4 | 15.9 | 5.1 | 32.2 | [VII] |
| GESOP/El Periódico[p 52] | 28–31 maig 2013 | 800 | 57.8 | 36.0 | — | 6.3 | 21.8 | [XV] |
| GESOP/CEO[p 53] | 4–14 Feb 2013 | 2000 | 54.7 | 20.7 | 18.1 | 6.4 | 34.0 | [VII] |
| GESOP/El Periódico[p 54] | 14–16 Jan 2013 | 800 | 56.9 | 35.0 | — | 8.2 | 21.9 | [XV] |
| GESOP/ICPS[p 55] | 27 Nov–20 Dec 2012 | 1200 | 49.2 | 29.2 | 15.1 | 6.5 | 20.0 | [VII] |
| Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 | ||||||||
| Feedback/La Vanguardia[p 56] | 12–16 Nov 2012 | 1000 | 47.5 | 40.2 | — | 10.1 | 7.3 | [XVI] |
| Feedback/La Vanguardia[p 57] | 6–9 Nov 2012 | 1000 | 47.9 | 39.9 | — | 10.2 | 8.0 | [XVI] |
| DYM/CEO[p 58] | 22–30 Oct 2012 | 2500 | 57.0 | 20.5 | 14.9 | 7.7 | 36.5 | [VII] |
| Feedback/La Vanguardia[p 59] | 22–26 Oct 2012 | 1000 | 52.8 | 35.4 | — | 9.7 | 17.4 | [XVI] |
| Feedback/La Vanguardia[p 60] | 8–11 Oct 2012 | 1000 | 54.3 | 33.1 | — | 10.1 | 21.2 | [XVI] |
| Feedback/La Vanguardia[p 61] | 21–27 Sep 2012 | 1200 | 54.8 | 33.5 | — | 10.2 | 21.3 | [XVI] |
| DYM/CEO[p 62] | 4–18 Jun 2012 | 2500 | 51.1 | 21.1 | 22.1 | 5.8 | 30.0 | [VII] |
| DYM/CEO[p 63] | 6–21 Feb 2012 | 2500 | 44.6 | 24.7 | 25.2 | 5.5 | 19.9 | [VII] |
| GESOP/ICPS[p 64] | 19 Sep–27 Oct 2011 | 2000 | 43.7 | 25.1 | 23.2 | 8.0 | 18.6 | [VII] |
| GESOP/CEO[p 65] | 29 Sep–13 Oct 2011 | 2500 | 45.4 | 24.7 | 24.4 | 5.6 | 20.7 | [VII] |
| GESOP/CEO[p 66] | 2–17 Jun 2011 | 2500 | 42.9 | 28.2 | 23.8 | 5.2 | 14.7 | [VII] |
| Noxa/La Vanguardia[p 67] | 1–2 Sep 2010 | 800 | 40.0 | 45.0 | 10.0 | 5.0 | 5.0 | [XVII] |
Enquestes sobre si s'hauria de realitzar o no un referèndum vinculant
| Empresa enquestadora | Data | Camp de mostra | Sí | No |
|
Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Opinòmetre/Ara[p 68] | 17–20 Jul 2017 | 1000 | 67 | 26.3 | 6.6 | |
| GESOP/El Periódico[p 69] | 19–22 Feb 2017 | ? | 71.9 | 26.1 | 2.0 | Amb l'Estat permetent un referèndum |
| GAD3/La Vanguardia[p 10] | 13–16 Jun 2016 | 800 | 76.6 | 19.7 | 3.6 | |
| NC Report/La Razón[p 11][p 12] | 16–23 Dec 2016 | 1000 | 51.1 | 40.7 | 8.2 | Sobre fer una nova consulta estil 9-N |
| GESOP/El Periódico[p 14] | 12–14 Dec 2016 | 800 | 84.6 | 13.8 | 1.6 | |
| 49.6 | 48.8 | 1.6 | Sobre fer un referèndum sense base legal | |||
| NC Report/La Razón[p 17] | 2–6 Aug 2016 | 1255 | 52.0 | 35.1 | 12.9 | Sobre fer un referèndum acordat |
| GAD3/La Vanguardia[p 19] | 13–16 Jun 2016 | 800 | 75.7 | 20.6 | 3.7 | |
| DYM/El Confidencial[p 23] | 30 Nov–3 Dec 2015 | 504 | 69.0 | 26.0 | 5.0 | Sobre la necessitat de fer un referèndum |
| Feedback/La Vanguardia[p 24] | 20–27 Nov 2015 | 1000 | 78.8 | 19.9 | 1.3 | |
| Feedback/La Vanguardia[p 27] | 14–17 Sep 2015 | 1000 | 79.2 | 18.6 | 2.2 | |
| Feedback/La Vanguardia[p 32] | 6–9 Jul 2015 | 1000 | 79.8 | 19.4 | 0.8 | |
| Feedback/La Vanguardia[p 34] | 27–29 Apr 2015 | 1000 | 79.1 | 19.4 | 1.5 | |
| Feedback/La Vanguardia[p 38] | 1–4 Dec 2014 | 1000 | 83.9 | 14.5 | 1.6 | |
| NC Report/La Razón[p 70] | 13–15 Nov 2014 | ? | 54.3 | 39.9 | 5.8 | Sobre fer un referèndum acordat |
| Feedback/La Vanguardia[p 43] | 30 Apr–8 maig 2014 | 577 | 74.0 | 24.6 | 1.4 | |
| GESOP/El Periódico[p 46] | 12–13 Dec 2013 | 800 | 73.6 | 20.0 | 6.4 | Sobre l'estat autoritzant la consulta del 9-N |
| Feedback/La Vanguardia[p 47] | 16–19 Nov 2013 | 1000 | 73.5 | 23.6 | 2.9 | |
| GESOP/El Periódico[p 52] | 28–31 maig 2013 | 800 | 75.1 | 20.8 | 4.2 | Sobre el Govern espanyol autoritzant un referèndum |
| 69.6 | 25.8 | 2.3 | Sobre fer un referèndum | |||
| GESOP/El Periódico[p 54] | 14–16 Jan 2013 | 800 | 62.9 | 30.5 | 6.6 | Sobre fer un referèndum tot sense l'autorització de l'estat |
| Feedback/La Vanguardia[p 56] | 12–16 Nov 2012 | 1000 | 73.4 | 24.1 | 2.5 | |
| Feedback/La Vanguardia[p 57] | 6–9 Nov 2012 | 1000 | 73.6 | 24.0 | 2.4 | |
| Feedback/La Vanguardia[p 59] | 22–26 Oct 2012 | 1000 | 81.5 | 17.5 | 1.0 | |
| Feedback/La Vanguardia[p 60] | 8–11 Oct 2012 | 1000 | 81.7 | 17.6 | 0.7 | |
| Feedback/La Vanguardia[p 61] | 21–27 Sep 2012 | 1200 | 83.9 | 14.9 | 1.2 |
Notes
- ↑ Inicialment la web oficial del referèndum era http://www.referéndum.cat/. El 13 de setembre, agents de la Guàrdia Civil entraren a l'empresa CD Mon de Malgrat de Mar (Maresme), empresa encarregada de gestionar el servidor web del referèndum, i lliuraren un ordre judicial per a efectuar el tancament de la web deixant de funcionar a les 19 h. Gairebé al mateix temps Puigdemont informà de l'obertura de dos dominis nous {{format ref}} http://ref1oct.cat i {{format ref}} http://ref1oct.eu Tres dies després la Guàrdia Civil tancà la web ref1oct.cat deixant activa encara la ref1oct.eu, ja que es tracta d'un domini estranger. Sembla que en passar els dies aquesta última quedà tancada també per la Guàrdia civil.[122][123]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?"
- ↑ "Si demà es convoqués un referèndum sobre la independència de Catalunya organitzat per la Generalitat sense acord de l'estat, què faria?"
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 "Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?"
- ↑ 4,0 4,1 "Si es convoqués un referèndum legal sobre la independència de Catalunya, quin creu que seria el seu vot?"
- ↑ "Què votaria en un referèndum d'independència de Catalunya?"
- ↑ "Si hi anés a votar, votaria Sí o No a la independència?"
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 "Si demà hi hagués un referèndum sobre la independència de Catalunya, què faria?"
- ↑ "Es declara independentista?"
- ↑ "És a favor de la independència de Catalunya?"
- ↑ 10,0 10,1 "Creu que Catalunya s'hauria de separar d'Espanya i convertir-se en un Estat independent?"
- ↑ 11,0 11,1 "Si es convoqués un referèndum legal, votaria a favor o en contra que Catalunya esdevingués un estat independent?"
- ↑ "Si un referèndum negociat i totalment legal es convoqués, quin seria el seu vot?"
- ↑ "Dona suport a la independència de Catalunya?"
- ↑ 14,0 14,1 14,2 "Si es convoqués un referèndum sobre la independència de Catalunya, quin seria el seu vot?"
- ↑ 15,0 15,1 15,2 "Estaria d'acord que Catalunya se separés d'Espanya i esdevingués un nou Estat dins de la UE?"
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 "Si es convoqués un referèndum sobre la independència de Catalunya, què votaria?"
- ↑ "Si demà es convoqués un referèndum sobre la independència de Catalunya, què votaria?"
Referències
- ↑ «LLEI 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d'autodeterminació.» (PDF). DOGC [en línia], 7449A, 06-09-2017, pàg. 1-11. Arxivat de l'original el 2022-11-25. ISSN: 1988-298X [Consulta: 2 setembre 2017].
- ↑ «DECRET 139/2017, de 6 de setembre, de convocatòria del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya» (PDF). DOGC [en línia], 7450, 07-09-2017, pàg. 1-2. Arxivat de l'original el 2019-04-25. ISSN: 1988-298X [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ «Puigdemont to call a referendum next September if Spain doesn't allow Catalans to vote». Catalan News Agency, 28-09-2016 [Consulta: 2 octubre 2016]. Arxivat 1 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Parliament approves calling a referendum with or without Spain's consent». Catalan News Agency, 07-10-2016 [Consulta: 8 octubre 2016]. Arxivat 9 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Catalan parliament votes yes to independence referendum next September». Reuters, 06-10-2016 [Consulta: 8 octubre 2016]. Arxivat 26 de novembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Spanish Government rejects Puigdemont’s proposal to hold a binding referendum». Catalan News Agency, 30-09-2016 [Consulta: 2 octubre 2016]. Arxivat 20 de desembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Catalan Referendum on Independence 'Not Possible' Says Spain PM». Voice of America, 30-12-2016 [Consulta: 22 gener 2017]. Arxivat 7 de setembre 2023 a Wayback Machine.
- ↑ «El Constitucional tumba la Ley del Referéndum y avisa a los alcaldes y a 77 cargos del deber de "impedir" el 1-O» (en castellà). [Consulta: 14 setembre 2017]. Arxivat 2017-09-14 a Wayback Machine.
- ↑ Bassets, Lluís «Opinió | Xoc de trens pactat». EL PAÍS, 26-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-16 [Consulta: 16 setembre 2017].
- ↑ «Compareixença del president Puigdemont davant del ple del Parlament», 10-10-2017. Arxivat de l'original el 19 de juny 2023. [Consulta: 19 juny 2023].
- ↑ «Police violently tackle voters». Arxivat de l'original el 2017-12-23. [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑ «Catalonia independence vote: 'Hundreds injured' in referendum clashes» (en anglès). Sky News. Arxivat de l'original el 2017-12-22 [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20230811062013/https://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2023-07/cp230114es.pdf Se desestima el recurso interpuesto por los Sres. Puigdemont i Casamajó y Comín i Oliveres y por la Sra. Ponsatí i Obiols contra las decisiones del Parlamento Europeo de suspender su inmunidad]». Tribunal de Justícia de la Unió Europea, 05-07-2023, pàg. 3. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2023 [Consulta: 11 agost 2023].
- ↑ «Case C‑502/19, REQUEST for a preliminary ruling under Article 267 TFEU from the Tribunal Supremo (Supreme Court, Spain), made by decision of 1 July 2019, received at the Court on the same day, in the criminal proceedings against» (en anglès), 19-12-2019. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2023. [Consulta: 11 agost 2023].
- ↑ «The Ghost of Franco still haunts Catalonia». Foreign Policy, 05-10-2017 [Consulta: 25 abril 2018]. «The making of this defeat was long in coming and is rooted in Rajoy’s dogged refusal to entertain negotiation with the Catalans. From the onset of his premiership, in 2011, Rajoy has ruled out any concessions to the Catalans, especially on the issue of taxes collected by Madrid in Catalonia.» Arxivat 23 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ BARCELONA, JOSE RICO / «Sí que es Pot planteja un referèndum el 2016 pactat amb l'Estat». El Periódico, 28-10-2015. Arxivat de l'original el 2015-10-30 [Consulta: 13 juny 2017].
- ↑ «Carles Puigdemont, nuevo presidente de la Generalitat de Cataluña» (en castellà). El Español. Arxivat de l'original el 2017-09-14 [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ «Puigdemont anuncia que convocarà el referèndum sobre la independència al setembre del 2017». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 29-09-2016 [Consulta: 2 octubre 2016]. Arxivat 29 de setembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ Prim, Sara «Puigdemont to call a referendum next September if Spain doesn't allow Catalans to vote». Catalan News Agency, 28-09-2016 [Consulta: 2 octubre 2016]. Arxivat 1 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Spanish Government rejects Puigdemont’s proposal to hold a binding referendum». Catalan News Agency, 30-09-2016 [Consulta: 2 octubre 2016]. Arxivat 20 de desembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Junqueras i Romeva assumiran la compra d'urnes pel referèndum de l'1-0». ccma.cat, 12-07-2017. Arxivat 2017-10-18 a Wayback Machine.
- ↑ «Parliament approves calling a referendum with or without Spain's consent». Catalan News Agency, 07-10-2016 [Consulta: 8 octubre 2016]. Arxivat 9 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Catalan parliament votes yes to independence referendum next September». Reuters, 06-10-2016 [Consulta: 8 octubre 2016]. Arxivat 8 de novembre 2020 a Wayback Machine.
- ↑ «Catalonia approves independence referendum». Deutsche Welle, 07-10-2016 [Consulta: 8 octubre 2016]. Arxivat 7 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Catalan Parliament Votes Yes to Independence Referendum Next September». Voice of America, 06-10-2016 [Consulta: 8 octubre 2016]. Arxivat 27 de febrer 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «El TC suspèn cautelarment la resolució del Parlament per fer el referèndum». El Punt Avui, 14-12-2016 [Consulta: 24 desembre 2016]. Arxivat 25 de desembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Spain's Constitutional Court blocks Catalan referendum plans». Reuters, 14-12-2016 [Consulta: 24 desembre 2016]. Arxivat 25 de desembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Spanish court suspends Catalonia plan for independence vote». Euronews, 14-12-2016 [Consulta: 24 desembre 2016]. Arxivat 25 de desembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Puigdemont: “We will vote, debate and hold meetings”». Catalan News Agency, 15-12-2016 [Consulta: 24 desembre 2016]. Arxivat 24 de desembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Los ocho coordinadores del Pacte Nacional pel Referèndum que propone Puigdemont» (en castellà). El Periódico, 23-12-2016. Arxivat de l'original el 2017-03-19 [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ «Puigdemont: “Europe cannot look the other way”». Catalan News Agency, 25-01-2017 [Consulta: 25 gener 2017]. Arxivat 2 de febrer 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Puigdemont on the referendum: ‘Europe cannot look the other way and should be part of the solution'». VilaWeb, 25-01-2017 [Consulta: 25 gener 2017]. Arxivat 25 de gener 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «MEPs from fourteen countries and all political groups attend hearing with Puigdemont, Junqueras and Romeva in Brussels». VilaWeb, 25-01-2017 [Consulta: 25 gener 2017]. Arxivat 25 de gener 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «"¿Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?", la pregunta del referèndum de l'1 d'octubre». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-08-07 [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ Cordero, Dani «Puigdemont anuncia para el 1 de octubre el referéndum sobre la independencia» (en castellà). EL PAÍS, 09-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-06-09 [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ «L'independentisme torna a sortir al carrer per donar suport al govern i el referèndum». Arxivat de l'original el 2017-06-13. [Consulta: 13 juny 2017].
- ↑ Sallés, Quico «La ley del referéndum prevé la independencia inmediata si gana el sí». La Vanguardia, 04-07-2017. Arxivat 2017-10-02 a Wayback Machine.
- ↑ «Polítics aranesos es mobilitzen per donar suport al referèndum de l'1-O». Nació Digital, 15-08-2017 [Consulta: 30 agost 2017]. Arxivat 20 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Artigas, G. «International approval». Catalonia Today, 01-09-2017 [Consulta: 1r setembre 2017]. Arxivat 1 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Levrat, Nicolas; Antunes, Sandrina; Tusseau, Guillaume; Williams, Paul «Catalonia's Legitimate Right to Decide» (PDF) (en anglès). [Consulta: 1r setembre 2017].
- ↑ 41,0 41,1 41,2 «Puigdemont se salta su Ley del Referéndum al disolver la Sindicatura Electoral.» (en castellà). El Confidencial, 23-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-11-29. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ 42,0 42,1 «La Generalitat liquida la Sindicatura Electoral» (en castellà). Economía Digital. Arxivat de l'original el 2020-08-13. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ 43,0 43,1 «El Govern disuelve la Sindicatura Electoral para no pagar la multa y fía el 1-O a observadores internacionales» (en castellà). El Mundo, 24-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ 44,0 44,1 44,2 «Llei del Referèndum de Catalunya - Texte íntegre i complet». El Periódico. Arxivat de l'original el 2020-10-01. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «L'acte final de campanya del 'sí' serà a la Font Màgica de Montjuïc». Ara.cat, 25-09-2017. Arxivat 2017-10-07 a Wayback Machine.
- ↑ «Comença la “Festa de la Música” a Montjuïc». El Punt Avui, 29-09-2017. Arxivat 7 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «El PSC demana als seus alcaldes i regidors que no col·laborin amb el referèndum» (en castellà), 15-06-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 19 juny 2021].
- ↑ Piñol, Àngels «Ines Arrimadas: “No será necesaria la fuerza para impedir el referéndum”» (en castellà). El País [Madrid], 14-08-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-24. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 19 juny 2021].
- ↑ Díez, Anabel; Mateo, Juan José «El PP exigirá elecciones anticipadas a Puigdemont tras el 1 de octubre» (en castellà). El País [Madrid], 11-09-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-24. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 19 juny 2021].
- ↑ Pascual, Roger. «Sí que es Pot s'abstindrà en la llei del referèndum per evitar fracturar-se», 05-09-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 19 juny 2021].
- ↑ Orriols, Núria; Moldes, Aleix «La fiscalia amplia la querella de les urnes amb la data i la pregunta». Ara.cat, 14-06-2017. Arxivat de l'original el 2024-06-03 [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ «Spanish Guardia Civil questions two Government officials about referendum». Catalan News Agency, 26-07-2017 [Consulta: 27 juliol 2017]. Arxivat 29 de juliol 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «El director de comunicació del Govern, investigat per la Guàrdia Civil pel web del Pacte pel Referèndum». Ara, 27-07-2017 [Consulta: 27 juliol 2017]. Arxivat 28 de juliol 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Guardia Civil questions more officials about Catalan voters abroad». Catalan News Agency, 28-07-2017 [Consulta: 28 juliol 2017]. Arxivat 29 de juliol 2017 a Wayback Machine.
- ↑ 55,0 55,1 «Reglament del Parlament de Catalunya» (PDF) p. 73, 2016. Arxivat de l'original el 2021-01-16. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «La publicación oficial de la ley del referéndum desata polémica en el Parlament» (en castellà). eldiario.es, 06-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-06-24. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «El secretario general del Parlament dio orden de no publicar la ley del referéndum y se negó a fimarla» (en castellà). okdiario, 06-09-2017. Arxivat de l'original el 2018-08-17. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ García-Abadillo, Casimiro. «La oposición deja en evidencia la falta de cultura democrática de Forcadell» (en castellà). El Independiente, 06-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-08-04. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «Los letrados del Parlament advierten a Forcadell de que tramitar la ley del referéndum es ilegal» (en castellà). eldiario.es. Arxivat de l'original el 2017-09-09. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «El Parlamento de Cataluña acuerda tramitar la Ley de Referéndum en medio de una gran bronca» (en castellà). heraldo.es, 06-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-06-25. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «El Parlamento de Cataluña acuerda tramitar la Ley de Referéndum en medio de una gran bronca» (en castellà). El Periódico, 06-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-11-24. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «El Parlament aprueba la ley de desconexión con España» (en castellà). ABC, 06-09-2017. Arxivat de l'original el 2019-05-22. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «La ley del referéndum se aprueba en un hemiciclo medio vacío.» (en castellà). El Confidencial, 06-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-10-23. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ Gamissans, Júlia. «El grupo de Catalunya Sí que es Pot se fractura en el debate de la ley» (en castellà). El País, 07-09-2017. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «El PP se va pero deja las banderas» (en castellà). e-noticies.es, 06-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-09. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑ «Àngels Martínez, la diputada de Podemos que quitó las banderas de España del Parlament catalán» (en castellà). Las Províncias, 07-09-2017. Arxivat de l'original el 2019-05-22. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ GERARD PRUNA / MAIOL ROGER / ALEIX MOLDES «El Parlament aprova la llei del referèndum després de 12 hores de debat crispat». ara.cat, 06-09-2017. Arxivat 2017-09-30 a Wayback Machine.
- ↑ «Fracassa l'intent de l'estat espanyol de suprimir la web del referèndum». Arxivat de l'original el 2017-09-13. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ «La Guàrdia Civil entra a la redacció de NacióDigital i identifica redactors». Nació Digital. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2017. [Consulta: 16 setembre 2017].
- ↑ «La Generalitat denunciarà la Guàrdia Civil pels interrogatoris». El País, 26-07-2017 [Consulta: 20 setembre 2017]. Arxivat 20 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Investigat el secretari general de Presidència pel referèndum». El País, 26-07-2017 [Consulta: 20 setembre 2017]. Arxivat 20 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Madrid tanca l'espai aeri de Barcelona a helicòpters i avionetes fins després de l'1-O». CCMA, 29-09-2017 [Consulta: 4 octubre 2017]. Arxivat 2 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «El fiscal Maza no descarta demanar la detenció del president Puigdemont». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 17-09-2017 [Consulta: 17 setembre 2017]. Arxivat 17 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «La ONU se pronuncia: Cataluña no está incluida entre los territorios con derecho a decidir» (en castellà). Mediterráneo Digital, 12-06-2017. Arxivat de l'original el 2019-06-07. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ 75,0 75,1 «La ONU frena el intento de dar aval internacional al referéndum catalán» (en castellà). El País, 26-07-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-19. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «La ONU rechaza la petición del consorcio Diplocat de la Generalitat para ser observador internacional» (en castellà). La Vanguardia digital, 26-07-2017 [Consulta: 16 octubre 2019]. Arxivat 2019-10-16 a Wayback Machine.
- ↑ «Un comité de la ONU ve "arbitraria" la prisión de Junqueras y los Jordis y pide indemnizaciones» (en castellà). El Periódico digital, 29-05-2019 [Consulta: 16 octubre 2019]. Arxivat 2019-06-08 a Wayback Machine.
- ↑ Vicens, Laia «Tunisian Nobel Peace laureate supports Catalan referendum». Ara, 04-09-2017 [Consulta: 4 setembre 2017]. Arxivat 5 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Militants històrics del PSUC signen un manifest de suport al referèndum». El Punt Avui, 04-09-2017 [Consulta: 4 setembre 2017]. Arxivat 5 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Una setantena de regidors i ex-regidors del PSC i d'ICV del Baix Llobregat signen un manifest de suport a l'1-O». VilaWeb, 05-09-2017 [Consulta: 5 setembre 2017]. Arxivat 5 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Juncker dice que respetaría un “sí” a la independencia de Catalunya en un referéndum legal». La Vanguardia, 9-2017 [Consulta: 15 setembre 2017]. Arxivat 15 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Tajani: “Cualquier acción contra la Constitución de un estado miembro es una acción contra la UE”» (en castellà). La Vanguardia, 14-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-10-28. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ Comissió Europea. «Tuit de la Comissió Europea». Twitter. [Consulta: 15 setembre 2017].
- ↑ «1-O: Las autoridades estatales y catalanas deben garantizar los derechos a la libertad de expresión, reunión y manifestación» (en castellà). Amnistía Internacional España, 23-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-30. [Consulta: 23 setembre 2017].
- ↑ «Catalonia’s unconstitutional means to an undesirable end» (en anglès). The Economist, 23-09-2017. Arxivat de l'original el 2018-05-15. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «Catalonia’s referendum is no basis for statehood» (en anglès). The Financial Times. Arxivat de l'original el 2020-11-11. [Consulta: 1r octubre 2017].
- ↑ 87,0 87,1 «La pregunta y el día del referéndum por la independencia de Cataluña». El País, 09-06-2017. Arxivat 2017-10-01 a Wayback Machine.
- ↑ «La guia per a votar al referèndum del primer d'octubre». Vilaweb, 01-10-2017. Arxivat 2017-10-18 a Wayback Machine.
- ↑ N.O. / A.M. «Cinc experts integraran la Sindicatura Electoral». ara.cat, 04-07-2017. Arxivat 2017-10-01 a Wayback Machine.
- ↑ «Ley del referéndum de Catalunya». el Periódico, 07-09-2017. «Article 19: La Sindicatura Electoral de Catalunya és un òrgan permanent integrat per cinc vocals, juristes o politòlegs de prestigi experts en processos electorals nomenats pel Parlament de Catalunya per majoria absoluta a proposta dels partits, les federacions, les coalicions o les agrupacions d'electors amb representació en el Parlament de Catalunya. En qualsevol cas, la majoria de membres han de ser juristes.» Arxivat 2017-09-30 a Wayback Machine.
- ↑ «La Guàrdia Civil requisa 100.000 cartells del referèndum en una impremta». Naciódigital, 15-09-2017. Arxivat 2017-09-20 a Wayback Machine.
- ↑ Redacció «El Govern explica el dispositiu per a l'1-O». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2017-09-29 [Consulta: 29 setembre 2017].
- ↑ 93,0 93,1 «La Moncloa diu que ha fet la "comprovació comptable" dels comptes del Govern i no hi ha trobat "ni un euro" per a l'1-O». Ara.cat, 20-04-2018 [Consulta: 21 abril 2018]. Arxivat 20 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «En directe: L'ocupació dels col·legis en defensa de l'1-O». Arxivat de l'original el 2017-10-26. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Mobilització massiva a les escoles de tot el país per garantir l'1-O». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-10-02 [Consulta: 14 gener 2018].
- ↑ «Escoles obertes arreu de Catalunya per evitar que la policia les precinti». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2018-01-15 [Consulta: 14 gener 2018].
- ↑ Carranco, Rebeca «Trapero ordena desalojar sin violencia y cerrar los colegios el domingo a las seis de la mañana» (en castellà). EL PAÍS, 29-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-02 [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ 98,0 98,1 «Mossos advierte de graves problemas de orden público si precintan los colegios electorales» (en castellà-la). Diari de Tarragona. Arxivat de l'original el 2017-10-02 [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «Els Mossos requisen urnes plenes a Santa Oliva». Arxivat de l'original el 2017-10-02. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «Els Mossos aixequen actes als col·legis electorals però no els precinten». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-10-02 [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «Ensenyament xifra en 314.000 euros els desperfectes en col·legis durant l'1-O». Arxivat de l'original el 2017-10-03. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «El operativo policial de Interior por el 1-O costó 87 millones de euros». La Vanguardia, 18-01-2018 [Consulta: 19 gener 2018]. Arxivat 19 de gener 2018 a Wayback Machine.
- ↑ 103,0 103,1 Acn. «Les càrregues policials de l'1-O van ferir 23 persones més grans de 79 anys i dos nens de menys d'onze», 20-10-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 19 juny 2021].
- ↑ 104,0 104,1 NacióSabadell «Balanç de les càrregues de l'1-O: 1.066 ferits, 23 d'ells més grans de 79 anys i dos menors d'11». Nació Digital. Arxivat de l'original el 2017-10-22 [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ NacióDigital «Salut eleva a més d'un miler els ferits per la repressió policial de l'1-O». Nació Digital. Arxivat de l'original el 2017-10-18 [Consulta: 17 octubre 2017].
- ↑ «El primer ministro belga condena la violencia policial y pide diálogo político». Arxivat de l'original el 2017-10-03. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «El ministro de Exteriores de Finlandia rechaza la violencia y reclama negociación». Arxivat de l'original el 2017-10-03. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ Món, El «Primers ministres i polítics rellevants europeus condemnen la repressió a Catalunya» (en anglès). El Món. Arxivat de l'original el 2017-10-03 [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ Directa. «Els 'secrets d'Estat' de l'1 d'octubre». Arxivat de l'original el 2018-01-13. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ Panyella, Jordi «L'Estat espanyol restableix les pilotes de goma a Catalunya». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2017-10-03 [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ Girona, Diari de «Deu atesos a Aiguaviva per gasos lacrimògens llançats per la Policia Nacional». Diari de Girona. Arxivat de l'original el 2017-10-02 [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «Els observadors internacionals denuncien ‘repetides violacions de drets humans i civils' durant l'1-O». Arxivat de l'original el 2017-10-02. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «CNN condemns brutality in Catalonia: "The shame of Europe"». Arxivat de l'original el 2017-10-03. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «Editorial de Libération: “La derrota de Mariano Rajoy”» (en castellà). Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «Mostres de rebuig a l'actuació policial davant empreses i ajuntaments». Diari de Girona, 01-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-06-21. [Consulta: 3 octubre 2017].
- ↑ «La Guardia Civil obligada a retirarse por “una lluvia de piedras” en el 1-O» (en castellà). la Vanguardia, 01-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-12-24. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ «Tumban a un policía con una silla cuando accedía a un colegio del referéndum» (en castellà). La Verdad, 01-10-2017. Arxivat de l'original el 2019-07-15. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ «Pugen a 893 els ferits per les càrregues de la policia espanyola per l'1-O». CCMA, 01-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-07-03. [Consulta: 3 octubre 2017].
- ↑ «Spain: Police Used Excessive Force in Catalonia» (en anglès). Human Rights Watch, 12-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-11-23 [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ «Human Rights Watch inclou la violència policíaca de l'1-O i el 155 en l'informe anual sobre drets humans». Arxivat de l'original el 2018-01-19. [Consulta: 19 gener 2018].
- ↑ «La Guàrdia Civil tanca el nou web del referèndum que va llançar Puigdemont». eldiario.es, 16-09-2017. Arxivat 2017-10-03 a Wayback Machine.
- ↑ «La Guàrdia Civil tanca el nou web del referèndum que va llançar Puigdemont». eldiario.es, 16-09-2017. Arxivat 2017-10-03 a Wayback Machine.
- ↑ «La Guàrdia Civil tanca el web de l'1-O i la Generalitat l'obre de nou». Diari de Girona, 13-09-2017. Arxivat 2017-10-04 a Wayback Machine.
- ↑ 124,0 124,1 «S'activa el cens universal per garantir el vot encara que hi hagi col·legis tancats». 324.cat, 01-10-2017. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2017. [Consulta: 23 octubre 2017].
- ↑ «Cómo votar hasta cuatro veces en diferentes centros electorales» (en castellà-es). www.larazon.es. Arxivat de l'original el 2017-10-03 [Consulta: 3 octubre 2017].
- ↑ «Irregularidades en el referéndum: gente que vota cuatro veces, votos extranjeros.... Noticias de Cataluña» (en castellà). El Confidencial. Arxivat de l'original el 2017-10-03 [Consulta: 3 octubre 2017].
- ↑ «El referéndum de Cataluña en vivo: El TSJC ordena a Google eliminar la app con información sobre el referéndum ilegal» (en castellà). ELMUNDO. Arxivat de l'original el 2017-10-04 [Consulta: 3 octubre 2017].
- ↑ «Oriol de Balanzó demostra que no es podia votar dues vegades». Arxivat de l'original el 2017-10-04. [Consulta: 3 octubre 2017].
- ↑ «La gimcana de David Fernàndez per salvar les urnes». Arxivat de l'original el 2017-10-03. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «Así se hizo el recuento 'chapuza' del 1-O: lápiz, papel, WhatsApp y censos volátiles» (en castellà). El Confidencial, 04-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ «Recuento de votos durante la misa en una iglesia de Vila-rodona, Tarragona» (en castellà). El Mundo, 03-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-12-06. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ «Resultats del referèndum de l'1 d'octubre - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya». Arxivat de l'original el 2017-10-02. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA Resultats definitius». Generalita de Cataluny. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2017. [Consulta: 6 octubre 2017].
- ↑ 134,0 134,1 «El Govern trasllada els resultats definitius del referèndum de l'1 d'octubre al Parlament de Catalunya». Govern de Catalunya, 06-10-2017. Arxivat de l'original el 2021-12-13. [Consulta: 1r octubre 2021].
- ↑ «Catalan referendum: results Spain 2017» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-10-01. [Consulta: 1r octubre 2021].
- ↑ Croft, Adrian «Final results in banned Catalan independence vote put 'yes' on 90.18 percent: regional government» (en anglès). Reuters, 06-10-2017. Arxivat de l'original el 2021-10-29 [Consulta: 19 octubre 2021].
- ↑ Gutiérrez, Àlex «Només un 2,1% d'opinions favorables al referèndum a La 1 (i un 55,4% a TV3)». Ara, 01-12-2017 [Consulta: 14 desembre 2017]. Arxivat 12 de desembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Los principales grupos de la Eurocámara atacan al Govern catalán por saltarse las leyes» (en castellà). El País, 04-10-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-23. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ «Bruselas y los partidos del Parlamento Europeo piden diálogo en el marco de la ley para resolver la crisis de Cataluña» (en castellà). rtve, 04-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-04. [Consulta: 4710/2017].
- ↑ «Las redes llaman al boicot de los productos catalanes». Intereconomía, 03-10-2017 [Consulta: 23 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-23 a Wayback Machine.
- ↑ Escobar Martí, Marta «Una 'app' incita al boicot a las empresas catalanas ('indepes' o no)». El Nacional.cat, 05-10-2017 [Consulta: 23 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-23 a Wayback Machine.
- ↑ «El boicot a los productos catalanes castiga a las economías de Andalucía, Extremadura y Aragón». El Confidencial Digital, 23-10-2017 [Consulta: 23 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Asusta el “made in Catalonia”: las empresas se plantean trasladar fábricas y plantas de producción». El Confidencial Digital, 19-10-2017 [Consulta: 23 octubre 2017]. Arxivat 2024-06-03 a Wayback Machine.
- ↑ MIGUEL CHARTE / SILVIA QUÍLEZ «Referéndum en Cataluña Referéndum 1-O: así te hemos contado el 2-O, el día después del 1-O». rTVE, 02-10-2017. Arxivat 2017-10-02 a Wayback Machine.
- ↑ «Últimas noticias de la manifestación en Barcelona». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-10-08 [Consulta: 10 octubre 2017].
- ↑ Directa. «L'unionisme es bolca a Barcelona amb el suport de l'extrema dreta». Arxivat de l'original el 2017-10-08. [Consulta: 8 octubre 2017].
- ↑ «La relatora de la ONU que denunció violencia el 1-O aplaza su misión en España y pide hacerla en plena campaña del 21D». InfoLibre, 01-12-2017 [Consulta: 14 desembre 2017]. Arxivat 15 de desembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Spain: Police Used Excessive Force in Catalonia». Human Rights Watch, 12-10-2017 [Consulta: 14 desembre 2017]. Arxivat 23 de novembre 2020 a Wayback Machine.
- ↑ «Human Rights Watch denuncia que Policía y Guardia Civil usaron "fuerza excesiva" el 1-O». RTVE, 12-10-2017 [Consulta: 14 desembre 2017]. Arxivat 14 de desembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Pruna, Gerard «Puigdemont posa en pausa la DUI per obrir una última porta al diàleg». Ara, 11-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017]. Arxivat 3 de juny 2024 a Wayback Machine.
- ↑ «Trapero y los líderes de la ANC y Òmnium llegan a la Audiencia Nacional a declarar por sedición». 20 minutos, 16-10-2017. Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine.
- ↑ Vázquez, Ángeles «La jueza envía a prisión a Jordi Sànchez y Jordi Cuixart». el Periódico, 16-10-2017. Arxivat 2017-10-16 a Wayback Machine.
- ↑ Cutrona, Judith «Últimas noticias de Jordi Cuixart y Jordi Sánchez, los líderes de ANC y Òmnium». La Vanguardia, 16-10-2017. Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine.
- ↑ «Cassolada a diversos indrets del país després de transcendir l'empresonament de Sànchez i Cuixart». directe.cat, 16-10-2017. Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine.
- ↑ «Quines són les mobilitzacions que l'ANC i Òmnium convoquen contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart?». Vilaweb.cat, 16-10-2017. Arxivat 2017-10-16 a Wayback Machine.
- ↑ «ANC y Òmnium convocan una concentración con velas en el tramo central de la Diagonal». eleconomista.es, 17-10-2017. Arxivat 2017-10-18 a Wayback Machine.
- ↑ Mayor Ortega, Leonor «Lo que se sabe del 155 a unas horas de su aplicación». La Vanguardia, 20-10-2017. Arxivat 2024-06-03 a Wayback Machine.
- ↑ «La Taula per la Democràcia convoca una manifestació aquest dissabte "pels drets i les llibertats"». ara,cat, 17-10-2017. Arxivat 2017-10-22 a Wayback Machine.
- ↑ Concejo, Edurne «La manifestación por ‘los Jordis', condicionada por el anuncio del 155». La Vanguardia, 21-10-2017. Arxivat 2017-10-21 a Wayback Machine.
- ↑ Rodríguez, Nerea «Anonymous fa caure webs de Ministeris i la de la Fundació Franco». el Món, 22-10-2017. Arxivat 2017-10-23 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-23. [Consulta: 22 octubre 2017].
- ↑ MARISA CRUZ «En vivo: el Govern encabeza en Barcelona una marcha contra la "persecución"». El Mundo, 21-10-2017. Arxivat 2017-10-21 a Wayback Machine.
- ↑ «Anonymous fa caure la pàgina web del CNI». ccma.cat. Arxivat de l'original el 2017-10-25. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ País, El «Anonymous ataca el web de la Casa Reial». EL PAÍS, 25-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-25 [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ «Aturada a les universitats contra l'aplicació del 155». directe!cat. Arxivat de l'original el 2017-10-26 [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Huelga de estudiantes en Catalunya contra el artículo 155». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-10-26 [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «La manifestació d'estudiants es transforma en un clam contra les eleccions». Arxivat de l'original el 2017-10-26. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Puigdemont comparece a las 13.30 para anunciar la posible convocatoria de elecciones» (en castellà). El Español. Arxivat de l'original el 2017-10-26 [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Puigdemont suspende su comparecencia y se mantiene el pleno del Parlamento de Cataluña, síguelo en directo» (en castellà-es). abc. Arxivat de l'original el 2017-10-26 [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Puigdemont farà una declaració institucional des del Palau de la Generalitat a les 17 h». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-10-26 [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ AGÈNCIES «El ple del Parlament d'aquest dijous s'endarrereix a les 5 de la tarda a petició d'Albiol». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2017-10-26 [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «El Parlament reúne a la Junta de Portavoces para retrasar el pleno hasta las 18:00» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-10-26. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Puigdemont descarta convocar elecciones por la falta de "garantías" de que Rajoy renuncie al 155» (en castellà). El Español. Arxivat de l'original el 2017-10-26 [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «El Parlament de Catalunya es reunirà divendres 27 per activar la resposta al cop d'estat». Arxivat de l'original el 2017-10-27. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «La ANC convoca a sus asociados el viernes para celebrar la proclamación de la República Catalana». Periodista Digital. Arxivat de l'original el 2017-10-27. [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ «En directe: El parlament proclama la independència de Catalunya». Arxivat de l'original el 2017-10-27. [Consulta: 28 octubre 2017].
- ↑ «El Parlament declara la independència i insta el govern a aplicar-ne els efectes». 324.cat. Arxivat de l'original el 27 d’octubre 2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
- ↑ «El Parlament declara la independència». Nació Digital. Arxivat de l'original el 27 d’octubre 2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
- ↑ «La plaça de Sant Jaume s'omple després de la proclamació de la República catalana». Arxivat de l'original el 2017-10-27. [Consulta: 28 octubre 2017].
- ↑ «En directe: Les reaccions a la proclamació de la República Catalana». Arxivat de l'original el 2017-10-27. [Consulta: 28 octubre 2017].
- ↑ «Catalan independence crisis escalates» (en anglès). BBC News, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-27 [Consulta: 28 octubre 2017].
- ↑ «Poble a poble (MAPA) – CATALUNYA 1 Octubre 2017». Arxivat de l'original el 2018-01-15. [Consulta: 14 gener 2018].
- ↑ «Hacen el mapa interactivo de todo lo que pasó el 1-O». Arxivat de l'original el 2018-01-15. [Consulta: 14 gener 2018].
- ↑ «Identifiquen els responsables operatius de les càrregues policíaques de l'1-O a Girona». Arxivat de l'original el 2018-01-14. [Consulta: 15 gener 2018].
- ↑ «Identificats els responsables d'operatius de les càrregues policials de l'1 d'Octubre a Girona». RAC1. Arxivat de l'original el 2018-01-15 [Consulta: 15 gener 2018].
- ↑ ACN «Identifiquen els responsables operatius de les càrregues de la policia i la Guàrdia Civil l'1-O a Girona». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2018-01-15 [Consulta: 15 gener 2018].
- ↑ «Cinc agents de la Guàrdia Civil declararan com a investigats per les càrregues policíaques de l'1-O a la Ràpita». Arxivat de l'original el 2018-01-19. [Consulta: 20 gener 2018].
- ↑ ACN «Un juez de Amposta imputa a cinco guardias civiles por las cargas del 1-O» (en castellà). elperiodico, 19-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-01-21 [Consulta: 20 gener 2018].
- ↑ «Interior descarta expedientar a ningún agente por las cargas del referéndum». El País, 09-04-2018 [Consulta: 12 abril 2018]. Arxivat 11 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Made, Jan van der «Catalan sedition trial comes to an end». RFI, 11-06-2019 [Consulta: 13 juny 2019]. Arxivat 2019-06-12 a Wayback Machine.
- ↑ «'Yes' campaign for referendum to start 15 September». El Nacional, 03-08-2017 [Consulta: 3 agost 2017]. Arxivat 7 de setembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Mateo, Juan José «Rajoy advierte a la Generalitat: “Nos van a obligar a lo que no queremos llegar”» (en castellà). EL PAÍS, 16-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-16 [Consulta: 16 setembre 2017].
Referències addicionals
- ↑ «Huge upsurge in support for independence is revealed in world exclusive final Catalan poll» (en anglés). The National.scot, 03-09-2017. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2017. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ «El 60% de los catalanes quiere participar en el referéndum del 1-O» (en castellà). eldiario.es, 17-09-2017. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2017. [Consulta: 18 setembre 2017].
- ↑ «Enquesta de l'ARA: Participació del 60% i més avantatge del sí l'1-O». Ara.cat, 16-09-2017. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2017. [Consulta: 18 setembre 2017].
- ↑ «El 'sí' ganará con un 72% y un 50% de participación si se celebra el referéndum» (en castellà). El Español, 05-09-2017. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2017. [Consulta: 6 setembre 2017].
- ↑ «El 60% de los catalanes quiere participar en el referéndum del 1-O» (en castellà). Eldiario.es, 17-09-2017. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2017. [Consulta: 18 setembre 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política. 2a onada 2017». CEO, 20-07-2017. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2017. [Consulta: 21 juliol 2017].
- ↑ «El 54% dels catalans estan disposats a participar en una consulta unilateral». www.lavanguardia.com, 02-07-2017. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2017. [Consulta: 8 juliol 2017].
- ↑ «L'1-O arrenca amb una participació del 64% i amb avantatge per al sí». Ara.cat, 18-06-2017. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2017. [Consulta: 17 juny 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política. 1a onada 2017». CEO, 30-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-04-07. [Consulta: 18 abril 2017].
- ↑ 10,0 10,1 «La mayoría quiere un referéndum pactado y descarta la unilateralidad» (en castellà). La Vanguardia, 09-01-2017. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 11,0 11,1 «El 82,2% aprueba la oferta de diálogo del Gobierno a la Generalitat» (en castellà). La Razón, 27-12-2016. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 12,0 12,1 «Apoyo a más financiación y mayor autogobierno» (en castellà). La Razón, 27-12-2016. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2016». CEO, 29-12-2016. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2016. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 14,0 14,1 «El referéndum unilateral de independencia divide a los catalanes» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 17-12-2016. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 39. 3a onada 2016». CEO, 18-11-2016. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Sondeig d'opinió Catalunya 2016». ICPS, 17-10-2016. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2022. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 17,0 17,1 «La mitad de los catalanes cree que el Parlament se someterá al TC» (en castellà). La Razón, 12-08-2016. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 38. 2a onada 2016». CEO, 22-07-2016. Arxivat de l'original el 7 d’agost 2016. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 19,0 19,1 «La mayoría apuesta por mejorar el autogobierno y aparcar la separación» (en castellà). La Vanguardia, 19-06-2016. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 37. 1a onada 2016». CEO, 18-03-2016. Arxivat de l'original el 2017-10-02. [Consulta: 18 abril 2017].
- ↑ «La gran mayoría de los catalanes pide no apoyar a Mas» (en castellà). La Razón, 03-01-2016. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «¿Cree que se deberían repetir las elecciones al Parlament de Cataluña?» (en castellà). La Razón, 3 gener 2016. Arxivat de l'original el 13 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 23,0 23,1 «Ciudadanos disputaría la victoria a ERC si se adelantan las elecciones en Cataluña» (en castellà). El Confidencial, 06-12-2015. Arxivat de l'original el 2017-09-09. [Consulta: 18 abril 2017].
- ↑ 24,0 24,1 «El no a la independencia vuelve a cobrar ventaja» (en castellà). La Vanguardia, 29-11-2015. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2015». CEO, 02-12-2015. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 36. 3a onada 2015». CEO, 13-11-2015. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 27,0 27,1 «Empate técnico entre partidarios y contrarios a la independencia» (en castellà). La Vanguardia, 20-09-2015. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Intención de voto en Cataluña» (en castellà). El País, 18-09-2015. Arxivat de l'original el 5 de maig 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Sólo un 16% de catalanes cree que una declaración de independencia es la solución» (en castellà). El Confidencial, 19-09-2015. Arxivat de l'original el 2017-03-28. [Consulta: 18 abril 2017].
- ↑ «Un 46% de los catalanes, en contra de la independencia» (en castellà). El Mundo, 07-09-2015. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «La cuestión independentista» (en castellà). El Mundo, 07-09-2015. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 32,0 32,1 «Casi el 40% apoya reformar la Constitución como salida» (en castellà). La Vanguardia, 12-07-2015. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 35. 2a onada 2015». CEO, 03-07-2015. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2015. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 34,0 34,1 «Los catalanes exigen una mayoría muy reforzada para la independencia» (en castellà). La Vanguardia, 02-05-2015. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 34. 1a onada 2015». CEO, 13-03-2015. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 18 abril 2017].
- ↑ «Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2014». CEO, 19-12-2014. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2014. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Sondeig d'opinió Catalunya 2014». ICPS, 06-12-2014. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2022. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 38,0 38,1 «La mayoría ve el plan independentista de Mas perjudicial para la economía» (en castellà). La Vanguardia, 08-12-2014. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 39. 3a onada 2016» (en castellà). El Mundo, 24-11-2014. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «EXCLUSIVA enquesta Gesop: el 46,2% dels catalans votarien avui a favor de la independència». CEO, 30-10-2014. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 33. 2a onada 2014». CEO, 31-10-2014. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2014. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «La secesión divide a los catalanes...» (en castellà). El Mundo, 01-09-2014. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2022. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 43,0 43,1 «Empate entre partidarios y contrarios a la independencia» (en castellà). La Vanguardia, 12-05-2014. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 32. 1a onada 2014». CEO, 30-04-2014. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «La mayoría de catalanes creen que no habrá referendo el 9-N» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 09-03-2014. Arxivat de l'original el 18 de maig 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 46,0 46,1 «El 74% de los catalanes reclaman a Rajoy que autorice la consulta» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 15-12-2013. Arxivat de l'original el 18 de maig 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 47,0 47,1 «Empate entre partidarios y contrarios a la independencia» (en castellà). La Vanguardia, 22-12-2013. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 31. 3a onada 2013». CEO, 22-11-2013. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «La opción 'más autogobierno' iguala en apoyo a la independencia» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 28-10-2013. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Sondeig d'opinió Catalunya 2013». ICPS, 10-10-2013. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 30. 2a onada 2013». CEO, 20-06-2013. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 52,0 52,1 «Baròmetre polític de Catalunya. Maig 2013». El Periódico de Catalunya, 08-06-2013. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 29. 1a onada 2013». CEO, 21-02-2013. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 54,0 54,1 «La mayoría de los catalanes están a favor de la consulta» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 20-01-2013. Arxivat de l'original el 18 de maig 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Sondeig d'opinió Catalunya 2012». ICPS, 20-12-2012. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2022. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 56,0 56,1 «El pacto fiscal sigue imponiéndose a la independencia, que se estanca» (en castellà). La Vanguardia, 18-11-2012. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 57,0 57,1 «El pacto fiscal se impone a la independencia, que pierde apoyo» (en castellà). La Vanguardia, 11-11-2012. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 28. 3a onada 2012». CEO, 08-11-2012. Arxivat de l'original el 29 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 59,0 59,1 «El pacto fiscal neutralizaría la mayoría independentista» (en castellà). La Vanguardia, 28-10-2012. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 60,0 60,1 «El 65% ve viable la independencia pero entiende el temor empresarial» (en castellà). La Vanguardia, 14-10-2012. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ 61,0 61,1 «El 84% de los catalanes apoya una consulta y el 55%, la independencia» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-2012. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 27. 2a onada 2012». CEO, 27-06-2012. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2012. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 26. 1a onada 2012». CEO, 02-03-2012. Arxivat de l'original el 2017-10-04. [Consulta: 18 abril 2017].
- ↑ «Sondeig d'opinió Catalunya 2011». ICPS, 27-10-2011. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2015. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 25. 3a onada 2011». CEO, 25-10-2011. Arxivat de l'original el 29 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «Baròmetre d'Opinió Política 24. 2a onada 2011». CEO, 29-06-2011. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2011. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «El apoyo a la independencia remite y cae al 40%,frente al 45%en contra» (en castellà). La Vanguardia, 07-09-2010. Arxivat de l'original el 28 de març 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «La pressió de l'Estat no fa perdre suports a l'1-O ni a la independència». Ara, 24-07-2017. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2017. [Consulta: 24 juliol 2017].
- ↑ «Referéndum: apoyo del 71,9% en Catalunya y rechazo del 61,5% en el resto de España» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 25-02-2017. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
- ↑ «El 76,3% de los que no votaron el 9-N no quiere la independencia» (en castellà). La Razón, 16-11-2014. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2017. [Consulta: 18 d’abril 2017].
Webs oficials
- ↑ «Tribunal Constitucional de España». Arxivat de l'original el 2017-10-22. [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ «Ministerio de Justicia» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-10-20. [Consulta: 22 octubre 2017].
- ↑ «Inicio - Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (es)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2012-10-04. [Consulta: 22 octubre 2017].
- ↑ «Ministerio de Fomento». Arxivat de l'original el 2017-10-25. [Consulta: 22 octubre 2017].
- ↑ «Inicio» (en castellà). Arxivat de l'original el 2005-09-26. [Consulta: 22 octubre 2017].
- ↑ «Fundación Nacional Francisco Franco». Arxivat de l'original el 2017-10-15. [Consulta: 22 octubre 2017].
- ↑ «CNI - Centre Nacional d'Intel·ligència - BENVINGUT AL CNI». [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ «Index» (en castellà-es). Arxivat de l'original el 2013-12-08. [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ March, Banca. «Banca March - Hacer crecer, seguir creciendo». Arxivat de l'original el 2017-10-26. [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ «Casa de Su Majestad el Rey de España - Catalán - home». Arxivat de l'original el 2017-11-24. [Consulta: 25 octubre 2017].
Vegeu també
- Agafant l'horitzó, la cançó en suport al referèndum
- «1-O», el documental del referèndum
- La piràmide invisible. Les urnes de l'1-O
- Amb un somriure, la revolució!
- Catalanisme
- Espanyolisme
- Minoria nacional
- Anticatalanisme
- Democràcia ètnica
Enllaços externs
- Catalonia Votes Arxivat 2017-05-29 a Wayback Machine. (anglès) (alemany) (castellà) (francès)
- Com sempre Arxivat 2017-09-09 a Wayback Machine. Llista i mapes d'ajuntaments que van permetre o no el referèndum de l'1 d'octubre
- El primer dia d'octubre (Directa, 2017)
| Evolució històrica |  | |
|---|---|---|
| Institucions | ||
| Governs de Catalunya | ||
| Departaments | ||
| Eleccions | ||
| Referèndums | ||
| Legislatures | ||
| Diputats | ||
