Vés al contingut

Operació Anubis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentOperació Anubis
Map
 41° 50′ 15″ N, 1° 32′ 16″ E / 41.8375°N,1.5378°E / 41.8375; 1.5378
Tipusoperació policial Modifica el valor a Wikidata
EpònimAnubis Modifica el valor a Wikidata
Part deprocés independentista català i referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 Modifica el valor a Wikidata
Data20 setembre 2017 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCatalunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Participant

L'operació Anubis fou una operació contra el referèndum convocat per l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya. L'operació va ser executada el 20 de setembre de 2017 per part de la Guàrdia Civil per ordre del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, del qual era titular el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer. Es van escorcollar diferents seus del govern català i es van efectuar 15 detencions d'alts càrrecs, treballadors públics i responsables d'empreses col·laboradores en la preparació del referèndum.[1] Les forces de la Guàrdia Civil van escorcollar les conselleries d'Economia, Governació, Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, i Treball, Afers Socials i Famílies, a més de les dependències vinculades i domicilis particulars.[2]

Poc després de l'arribada d'efectius policials a les seus escorcollades, van començar, de forma espontània, concentracions de manifestants en suport al Govern de la Generalitat.

20 de setembre

[modifica]

Aquesta operació prové de la investigació judicial portada pel jutjat d'instrucció número 13, que investigava les declaracions de l'exjutge Santi Vidal arran d'una denúncia del partit polític VOX i d'un particular.[3][4]

A primera hora del matí diverses unitats de la Guàrdia Civil es van presentar a les seus de Vicepresidència i Economia, del Departament d'Exteriors, del de Governació, del d'Afers Socials i Família, a l'Agència Tributària de Catalunya, al Consorci d'Administració Oberta de Catalunya, a l'Institut Català de Finances, a la Fundació Puntcat, a alguns domicilis particulars de tècnics i alts càrrecs del Govern i a una nau industrial de Bigues i Riells, entre altres.

Aquests escorcolls van anar finalitzant i la Guàrdia Civil va anar abandonant progressivament els edificis, excepte a la Via Laietana i a la seu del Departament d'Economia, on s'havien concentrat milers de manifestants. Segons fonts policials, la Guàrdia Civil acabaria sortint de matinada, després d'haver passat més de vint hores tancats a l'edifici, protegits pels Mossos d'Esquadra i alguns dels manifestants.[5]

Membres de la policia nacional davant de la seu de la CUP.

El mateix dia, membres de la Policia Nacional es van presentar davant la seu nacional de la CUP al carrer de Casp de Barcelona. Atès que no van presentar cap ordre judicial, membres i simpatitzants del partit van aconseguir impedir-los l'entrada. També foren recolzats per polítics aliens a la formació, com el Jaume Asens, la Gala Pin, l'Alfred Bosch, o el Xavier Trias.[6] El desplegament es va mantenir durant vuit hores i finalment van marxar sense fer cap escorcoll ni detenció.[7]

La Guàrdia Civil també va fer escorcolls a les dependències de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, dirigit per Carles Viver i Pi-Sunyer, on no es van practicar detencions.[8]

El mateix dia es va saber que arribaven als ports de Barcelona i Tarragona tres vaixells per allotjar-hi reforços policials provinents de diferents indrets d'Espanya[9] (Azzurra, Rhapsody i Moby Dada).[10] El primer vaixell en arribar va ser el Rhapsody, d'una naviliera italiana, seguit del MS Moby Dada també italià. El vaixell atracat a Tarragona portava per nom GNV Azzurra. Tots tres vaixells sumaven més de 4.000 llits.

Detencions

[modifica]

La Guàrdia Civil va detenir 14 persones, la majoria dels quals alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya:[11]

  • Josep Maria Jové, secretari general de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
  • Josep Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda.
  • David Franco, cap de desenvolupament de l'àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.
  • David Palanques, oficina tècnica de projectes del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
  • Josuè Sallent, director d'Estratègia i Innovació del CTTI.
  • Xavier Puig Farré, responsable de l'Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del Departament d'Exteriors.
  • Joan Manel Gómez, treballador del Consorci d'Administració Oberta de Catalunya.
  • Francesc Sutrias, director del departament de Patrimoni.
  • Joan Ignasi Sánchez, assessor del gabinet de la consellera de Governació.
  • Natàlia Garriga, directora de serveis de la Vicepresidència.
  • Josep Masoliver, director de l'àrea d'informació i sistemes de la Fundació puntCat.
  • Mercè Martinez Martos, tècnica del departament de Vicepresidència.
  • Rosa María Rodríguez Curto, directora de serveis de l'empresa T-Systems.
  • Pau Furriol, propietari d'una nau industrial on es van confiscar paperetes del referèndum.

Tots els detinguts van ser posats en llibertat després de comparèixer davant el jutge instructor, alguns d'ells dos dies després de la seva detenció. Tots ells es van acollir al dret a no declarar. Els delictes que el jutge instructor els imputà eren els de desobediència al Tribunal Constitucional per no aturar el referèndum, prevaricació i malversació de fons públics.[12]

Mobilitzacions ciutadanes

[modifica]
Manifestació davant la seu del Departament d'Economia.

Quasi simultàniament als escorcolls, ciutadans es van anar concentrant davant les seus on estava entrant la Guàrdia Civil, majoritàriament davant la seu del Departament d'Economia a la Rambla de Catalunya i la seu del Departament d'Exteriors a Via Laietana, totes dues a Barcelona.

Les entitats sobiranistes Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana, davant la magnitud de l'operació i les primeres notícies de detencions d'alts càrrecs, van fer una crida a la mobilització pacífica davant els edificis on es feien els escorcolls.[13] A mig matí la quantitat de manifestants congregats a Rambla de Catalunya va anar augmentant i van tallar la Gran Via.

La concentració davant la seu d'Economia va anar creixent en quantitat fins a esdevenir massiva –més de 40.000 persones segons la Guàrdia Urbana– a primera hora de la tarda. La concentració a Economia es va allargar fins ben entrada la matinada, quan Mossos i Guàrdia Civil van abandonar l'edifici.

Arreu de Catalunya va haver-hi diverses concentracions de protesta,[14] així com una esquellotada des de les cases convocada a les 10 del vespre. A altres ciutats de l'estat espanyol també es van produir concentracions de rebuig.[15]

Al Liceu de Barcelona el públic va cantar Els segadors i es van cridar consignes a favor del referèndum abans de la representació de Il viaggio a Reims.[16]

21 de setembre

[modifica]
Els vaixells MS Moby Dada (dreta) i Rhapsody (esquerra), que van allotjar els reforços policials al port de Barcelona.

El dia 21 de setembre, endemà de les detencions, es va convocar una concentració al passeig de Lluís Companys de Barcelona, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per reclamar l'alliberament de totes les persones detingudes.[17] L'Assemblea i Òmnium van fer una crida a la mobilització permanent per defensar les institucions de Catalunya i van reclamar que s'alliberin tots els detinguts. A l'acte hi van assistir milers de persones i hi van intervenir Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Albano Dante Fachin, entre altres personalitats.

Els estibadors del port de Barcelona i de Tarragona es van negar a treballar amb els vaixells que allotgaven la policia. Aquesta decisió es va votar en assemblea el matí del dia 21 de setembre.[18]

Un col·lectiu d'Estudiants universitaris van abandonar les aules i van tallar l'avinguda de la Diagonal de Barcelona a l'altura del Palau Reial, i es van dirigir fins a l'Arc de Triomf. També van tallar la Gran Via a la zona de l'edifici antic de la Universitat de Barcelona, a plaça de la Universitat. A la Universitat Autònoma de Barcelona també es va organitzar un acte de protesta.[19]

A la Caserna de la Guàrdia Civil de la travessera de Gràcia es va produir una concentració a favor de la Guàrdia Civil, on unes 150 persones van cantar reclams com Espanya una i no cinquanta-una, No votareu, Que no ens enganyin Catalunya és Espanya, o Visca la Guàrdia Civil.[20]

Es creà una web per al referèndum de domini marianorajoy.cat[21]

22 de setembre

[modifica]

El divendres 22 de setembre la fiscalia de l'Audiència Nacional va denunciar per sedició als presidents d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez per ser els instigadors de les mobilitzacions del 20 i 21 de setembre.[22] La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va admetre a tràmit la denúncia de sedició de la fiscalia el 27 de setembre.[23][24]

Per una altra banda, el magistrat del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va ordenar deixar en llibertat els sis presos polítics que encara estaven retinguts. Van quedar en llibertat amb càrrecs, però no se'ls va acusar de sedició. Tenien l'obligació de comparèixer una vegada a la setmana, tal com havia demanat la fiscalia. Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Pep Masoliver, Rosa María Rodríguez Curto, Juan Manuel Gómez i Josuè Sallent, van sortir lliures a les 15.30 h de la Ciutat de la Justícia, on centenars de persones els van rebre amb mostres de suport.[25] A les 18 h es va organitzar una nova concentració davant del TSJ per celebrar l'alliberament dels presos.

Els estudiants universitaris van ocupar l'Edifici històric de la Universitat de Barcelona en suport del referèndum. Per segon dia consecutiu, va haver-hi mobilitzacions també a Girona, Tarragona i Lleida convocades per Universitats per la República en defensa de la democràcia.[26]

24 de setembre

[modifica]

El diumenge 24 de setembre, a partir de les 10 h del matí, s'inicià l'acte organitzat per Òmnium Cultural i l'ANC a totes les places de la vila de Catalunya per fabricar material de campanya per al referèndum i després col·locar-lo en tots els municipis de Catalunya.[27]

Eixe mateix dia els policies del creuer Moby Dada taparen la imatge de Piuet del vaixell amb una lona per exigència de l'empresa Warner,[28][29] fet al qual va respondre la ciutadania fent Trending Topic a Twitter el hashtag "#FreePiolín" basant-se en les campanyes d'alliberament de persones segrestades.[30]

25 de setembre

[modifica]

Retiraren la lona que cobria a Piuet al vaixell Moby Dada.[31]

El creador de la web marianorajoy.cat, Lluís Montabes, fou citat a declarar a la comissaria[32] per la Guàrdia Civil.[33]

Un furoner de Burjassot presumptament publicà una llista de webs on la gent podia informar-se sobre el referèndum i fou citat a un judici on la jutgessa li demanà les contrasenyes dels seus comptes de llocs web de xarxes socials.[34]

La intervenció de la fiscalia i la Guàrdia Civil a la xarxa amb el tancament de més de 140 webs, sovint sense cap autorització judicial, el bloqueig d'accés a les IP's del territori espanyol a certs dominis de fora d'aquest territori i la intervenció al gestor de dominis PuntCAT on va arrestar al seu director tècnic Pep Masoliver, varen produir un conjunt de queixes i suports internacionals, com la intervenció de Julian Assange a Twitter o la denúncia davant d'Andrus Ansip, comissari TIC europeu i vicepresident de la Comissió Europea, feta des del CTTI.[35]

A instància del seu capítol català, la Internet Society va fer una declaració institucional on denunciava la limitació de llibertat d'accés i informació, que li és pròpia a Internet, feta pel govern espanyol.[36][37] La reacció del capítol espanyol de la Internet Society va ser alinear-se amb l'actuació del govern espanyol contradient la posició de l'organisme internacional.[38] Aquesta decisió es va produir en una reunió sorpresa en absència dels 3 representants catalans. En desacord amb aquesta actuació, varen presentar la seva dimissió tots tres membres, un d'ells el president Andreu Veà.[35]

Reaccions institucionals

[modifica]

A Catalunya

[modifica]

Al cap de poques hores d'iniciar-se els escorcolls, el president de la Generalitat Carles Puigdemont va convocar una reunió de Govern extraordinària. En finalitzar la reunió va haver-hi una compareixença del Govern en ple. En aquesta compareixença es va denunciar que l'estat espanyol havia instal·lat un "estat d'excepció de facto" a Catalunya; també es va deixar clar que el Referèndum de l'1 d'octubre seguia convocat.[39]

A Espanya

[modifica]

El president espanyol Mariano Rajoy va comparèixer a les 21.00 h per llegir una declaració. En aquesta declaració va justificar l'operació policial i judicial per fer complir l'estat de dret i fent èmfasi en la independència judicial i va tornar a qualificar el referèndum d'il·legal i que l'estat seguiria responent a tota vulneració de la legalitat a Catalunya.[40]

El mateix dia al matí el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro va signar l'ordre que treia el control de la despesa de la Generalitat ("la clau de la caixa").[41]

L'endemà, 21 de setembre, membres dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats Podem, PDeCAT, Compromís, IU, PNB i Bildu es van solidaritzar en una intervenció amb la petició d'ERC d'alliberar tots els detinguts.[42]

A Europa

[modifica]

Membres de la cambra dels Lords i dels Comuns al parlament de Westminster van reclamar a l'executiu de Mariano Rajoy que no posés més obstacles a la celebració del referèndum de l'1 d'Octubre en una carta oberta. Els signants de la carta eren membres del grup de discussió sobre Catalunya de Westminster.[43]

El mateix dimecres al vespre el diari belga "knack" va publicar unes declaracions del ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois on denunciava l'escalada judicial del conflicte i demanava una negociació entre l'executiu espanyol i el govern català i, si això no era possible, una mediació internacional.[44][45]

El dijous 21 de setembre en una intervenció al Parlament Escocès, la primera ministra Nicola Sturgeon ha afirmat que "preocupa a tot arreu" que l'Estat espanyol "negui el dret d'un poble a expressar democràticament la seva voluntat".[46]

El matí del 22 de setembre el Consell Regional de Sardenya va aprovar per unanimitat una moció de solidaritat amb Catalunya i demanant una intervenció útil a la comunitat internacional.[47]

Altres respostes

[modifica]

El FC Barcelona va condemnar "qualsevol acció" que atempti contra l'exercici de "la democràcia, la llibertat d'expressió i el dret a decidir" en un comunicat publicat via Twitter.[48] El Girona FC també va emetre un comunicat per condemnar les mesures repressives.[49] El RCD Espanyol va publicar una sèrie de piulades demanant diàleg i "no atiar el conflicte en la societat catalana".[50]

A l'editorial del setmanari britànic "The Economist" del dia 22 de setembre demanant que es reformi la constitució espanyola per permetre un referèndum a Catalunya i demana al Govern de la generalitat que es faci un pas endarrere en la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.[51][52]

Conseqüències

[modifica]

Aquesta operació va provocar un clima de tensió a Catalunya que va esclatar durant la mateixa jornada del referèndum, quan una nova macro-operació policial va intentar impedir-ho i va acabar amb més de 1.000 votants ferits. Dues setmanes després, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser acusats de sedició per la fiscalia arran de les concentracions de protesta[53] i la jutgessa Carmen Lamela va decretar presó sense fiança el 16 d'octubre.[54][55] La interlocutòria,[56] fou durament criticada[57][58] i diversos mitjans van publicar proves que contradeien parts del text de la decisió judicial.[59] El mateix President de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres personalitats, així com associacions integrants de la Taula per la Democràcia i l'Aliança Lliure Europea consideren que Cuixart i Jordi Sànchez són presos polítics.[60][61][62] Amnistia Internacional va demanar la seva posada en llibertat immediata. Encara són a la presó a l'espera de judici.[63]

Referències

[modifica]
  1. ↑ A.-Etxearte, Odei «Cop de l'Estat a la Generalitat». El Punt Avui.
  2. ↑ «La 'operación Anubis' desmonta el referéndum independentista en 20 horas» (en castellà). El Español.
  3. ↑ «Admesa a tràmit una denúncia contra Santi Vidal per revelació de secrets i delicte informàtic» (en catala). ccma, 09-02-2017. [Consulta: 21 setembre 2017].
  4. ↑ «Un jutge de Barcelona obre una investigació per les declaracions de Santi Vidal». Ara.cat.
  5. ↑ Alsedo, Quico; Durán, Luis F.; Herraiz, Pablo «Los últimos guardias civiles atrapados en la Conselleria de Economía logran salir del edificio» (en castellà). El Mundo, 21-09-2017.
  6. ↑ «20-S: crònica del setge a la CUP». El Crític, 16-09-2018.
  7. ↑ «La policia espanyola abandona la seu de la CUP vuit hores després sense haver-hi pogut entrar». [Consulta: 21 setembre 2017].
  8. ↑ «1-O.- La Guàrdia Civil acudeix a l'Institut d'Estudis de l'Autogovern». [Consulta: 21 setembre 2017].
  9. ↑ «El govern espanyol mobilitza tres "vaixells d'estat" als ports de Barcelona i Tarragona». Ara.cat.
  10. ↑ Baird, Roger «Spain hires Looney Tunes cruise liner to house thousands of police in rebel Catalonia». International Business Times, 22-09-2017 [Consulta: 25 setembre 2017].
  11. ↑ «Qui són els 15 detinguts?». Ara.cat.
  12. ↑ Piulachs, M.; Pérez, V. «Tots els detinguts, lliures». El Punt Avui, 23-09-2017.
  13. ↑ «Un dia que durarà anys: la independència ja és al carrer». [Consulta: 21 setembre 2017].
  14. ↑ «Les places d’arreu del país s’omplen a vessar contra les detencions per l’1-O». El Punt Avui, 20-09-2017.
  15. ↑ «Protestas en toda España contra las detenciones por el 1-0 en Cataluña» (en castellà). La Marea, 20-09-2017.
  16. ↑ ACN «El Liceu entona ‘Els Segadors' i crida ‘Votarem’ abans de la representació d'aquest dimecres al vespre». El Punt Avui. ACN, 21-09-2017.
  17. ↑ «En directe: Una gentada es concentra davant del TSJC per exigir la llibertat dels detinguts en el cop d'estat». [Consulta: 21 setembre 2017].
  18. ↑ Press, Europa «Els estibadors de Barcelona decideixen no operar un buc que allotja policia». El Punt Avui.
  19. ↑ «Milers de persones concentrades al TSJ per reclamar l'alliberament dels detinguts». RAC1.
  20. ↑ Món, El «Més de 150 persones es manifesten a favor de la Guàrdia Civil a la caserna de Travessera de Gràcia» (en anglès). El Món. Arxivat de l'original el 2017-09-21 [Consulta: 21 setembre 2017].
  21. ↑ «Crean el dominio 'www.marianorajoy.cat' y lo transforman en la web del referéndum». El Confidencial, 21-09-2017 [Consulta: 26 setembre 2017].
  22. ↑ «La Fiscalia de l'Audiència Nacional denuncia les mobilitzacions del 20 de setembre per sedició». Ara.cat.
  23. ↑ «L'Audiència Nacional cita a declarar per sedició Trapero, Sànchez i Cuixart per les concentracions del 20-S». Reus Digital, 04-10-2017.
  24. ↑ «¿Quién es Carmen Lamela, la juez que instruye la causa por sedición?» (en castellà). Levante-EMV, 17-10-2017.
  25. ↑ [1]
  26. ↑ «Els universitaris ocupen l'edifici històric de la UB en suport del referèndum». 324, 22-09-2017 [Consulta: 23 setembre 2017].
  27. ↑ «Comença la “Marató per la democràcia” a les places de la vila de Catalunya». El Punt Avui, 24-09-2017.
  28. ↑ «apan con lonas los dibujos de Piolín y sus amigos del barco 'policial' de Cataluña y Twitter pide su libertad». El Mundo, 24-09-2017 [Consulta: 25 setembre 2017].
  29. ↑ Barcelona, El Periódico / «Fue Warner quien pidió tapar a Piolín con lonas» (en castellà). elperiodico, 27-09-2017.
  30. ↑ «#FreePiolin, un 'trending topic' mundial que demana l'alliberament del Piuet del vaixell per frenar l'1-O». Ara, 24-09-2017 [Consulta: 18 octubre 2017].
  31. ↑ Borràs, Jordi; Rodríguez, Nerea «Madrid allibera 'Piolín'». El Món, 25-09-2017 [Consulta: 26 setembre 2017]. Arxivat 26 de setembre 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-26. [Consulta: 26 setembre 2017].
  32. ↑ «El creador del web Marianorajoy.cat, citat a declarar acusat de desobediència». RAC1, 25-09-2017 [Consulta: 26 setembre 2017].
  33. ↑ Bleda, Marc «El creador de marianorajoy.cat, a la comissaria: “És un atac a la llibertat d'expressió”». El Nacional.cat, 25-09-2017 [Consulta: 26 setembre 2017].
  34. ↑ Pitarch, Sergi «El auto de la jueza contra el hacker prorreferéndum permite a la policía el control de sus contraseñas personales». Eldiario.es, 25-09-2017 [Consulta: 26 setembre 2017].
  35. ↑ 35,0 35,1 «El divorci entre Catalunya i Espanya també és digital». Ara.cat.
  36. ↑ «Internet Society alerta sobre el bloqueo judicial a las webs del 1-0: 'Es inaceptable'» (en castellà-es). Publico.
  37. ↑ «Internet Society statement on Internet blocking measures in Catalonia, Spain | Internet Society» (en anglès). Internet Society.
  38. ↑ «Declaración institucional ISOC-ES en respuesta al comunicado de la Oficina Regional Europea de la Internet Society» (en castellà-es). ISOC-ES, 25-09-2017.
  39. ↑ «Cop de l'Estat a les institucions catalanes». Ara.cat.
  40. ↑ «Rajoy advierte a la Generalitat: "Están a tiempo de evitar males mayores"» (en castellà). El Español.
  41. ↑ «Intervenció total: Hisenda es queda amb la gestió de 4.500 M€ del pressupost de la Generalitat». Ara.cat.
  42. ↑ «91 diputats del Congrés fan pinya per demanar la llibertat dels detinguts del 20S» (en catala). CCMA, 21-09-2017. [Consulta: 21 setembre 2017].
  43. ↑ ACN «Una vintena de diputats i lords a Westminster reclamen a Rajoy que permeti l'1-O "sense més obstacles"». El Punt Avui.
  44. ↑ «Bourgeois oppert internationale bemiddeling in Catalaanse onafhankelijkheidskwestie». knack, 20-09-2017.
  45. ↑ «El president de Flandes demana mediació internacional per al cas català». [Consulta: 22 setembre 2017].
  46. ↑ «Sturgeon reclama a Espanya que "respecti" el dret a l'autodeterminació de Catalunya». [Consulta: 21 setembre 2017].
  47. ↑ «Diputats sards demanen al seu govern que imprimeixi i guardi les butlletes pel referèndum català». [Consulta: 22 setembre 2017].
  48. ↑ FC Barcelona. «pic.twitter.com/j8hNbQb94a», 20-09-2017. [Consulta: 21 setembre 2017].
  49. ↑ «El Barça condemna qualsevol acció que atempti contra la democràcia, la llibertat d'expressió i el dret a decidir». Ara.cat.
  50. ↑ RCD Espanyol. «Atents i preocupats pel que ve passant a la nostra estimada terra, desitgem que tot se solucioni amb diàleg i responsabilitat de tothom», 21-09-2017. [Consulta: 21 setembre 2017].
  51. ↑ «Catalonia’s unconstitutional means to an undesirable end» (en anglès). The Economist.
  52. ↑ Món, El «'The Economist' reclama a Rajoy que reformi la Constitució per "permetre" un referèndum d'independència» (en anglès). El Món. Arxivat de l'original el 2017-09-22 [Consulta: 22 setembre 2017].
  53. ↑ «Sànchez i Cuixart, acusats per l'estat espanyol en una gran causa per sedició». [Consulta: 23 setembre 2017].
  54. ↑ «Presó sense fiança per als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart». 324.cat. [Consulta: 16 octubre 2017].
  55. ↑ Serra, Ot «L'Audiència decreta presó sense fiança per a Sànchez i Cuixart». Ara.cat, 16-10-2017.
  56. ↑ «Interlocutòria» (en castellà). [Consulta: 14 juny 2018].
  57. ↑ «Onada de reaccions en contra de la presó incondicional de Sànchez i Cuixart: "No esteu sols. Us volem a casa"». Ara [Consulta: 17 octubre 2017].
  58. ↑ «Abogados catalanes creen que la jueza se ha inventado un tipo delictivo para encarcelar a Sànchez y Cuixart». El Diario [Consulta: 17 octubre 2017].
  59. ↑ «Un vídeo muestra cómo Cuixart y Sànchez intentaron disolver la manifestación de Economia». La Vanguardia [Consulta: 18 octubre 2017].
  60. ↑ «“We have political prisoners again,” says Catalan president». CatalanNews [Consulta: 17 octubre 2017].
  61. ↑ «El Síndic veu l'empresonament de Sànchez i Cuixart "contrari als drets i les llibertats" dels tractats internacionals». La Vanguardia.
  62. ↑ «EU's latest political prisonners». European Free Alliance [Consulta: 20 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-21. [Consulta: 20 setembre 2018].
  63. ↑ «SPAIN: CHARGES FOR SEDITION AND PRE-TRIAL DETENTION AGAINST JORDI CUIXART AND JORDI SANCHEZ ARE EXCESSIVE». Amnesty International [Consulta: 18 octubre 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Operació_Anubis&oldid=33015948»