Vés al contingut

República Catalana (2017)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la República Catalana proclamada el 2017 pel Parlament de Catalunya. Vegeu-ne altres significats a «República Catalana».
Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública Catalana
Imatge
Plaça de Sant Jaume dia 27 d'octubre de 2017, dia que es proclamà la República Catalana.
Tipusestat fallit Modifica el valor a Wikidata
HimneEls segadors
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° N, 2° E / 41°N,2°E / 41; 2
Territori reivindicat perCatalunya
CapitalBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7.555.830 (2017) Modifica el valor a Wikidata (235,33 hab./km²)
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Religiócristianisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície32.107 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPica d'Estats (3.143,45 m) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dissolució31 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
Monedaeuro ("de facto")
Identificador descriptiu
Fus horari
Lloc webhttps://governrepublica.org

La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya. Amb la finalitat d'establir un Estat sobirà autònom, va ser portada a terme pel Parlament de Catalunya a efecte del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

Esdeveniments posteriors

[modifica]

Declaració de la República Catalana, aplicació de l'article 155 i convocatòria d'eleccions

[modifica]
Comissió especial del Senat per a l'aplicació de l'article 155 (presidència)

El 27 d'octubre de 2017, uns minuts després que el Parlament català declarés la independència, el Senat espanyol van aprovar l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978. Tres hores després es publicaren al BOE les mesures que permetien al govern espanyol imposar un govern directe a Catalunya. Mariano Rajoy es reuní amb l'executiva per fer efectives les mesures i decidiren el cessament del Govern de Catalunya, així com el mateix President i altres 140 càrrecs. Seguidament, el Govern d'Espanya declarà unes eleccions pel 21 de desembre, després d'haver destituït el Govern de Catalunya.[1][2]

Manifestació per la unitat d'Espanya

[modifica]

Societat Civil Catalana (SCC), va convocar una manifestació el 29 d'octubre de 2017 a les 12.00 h al passeig de Gràcia de Barcelona per defensar la unitat d'Espanya i que rebé suport del PPC, PSC, Ciutadans, Españoles de a Pie, Plataforma per Catalunya, Vox, Somatemps i altres organitzacions d'extrema dreta.[3] Segons la Delegació del Govern hi van participar 1.000.000 de persones mentre que segons Guàrdia Urbana hi van assistir 300.000 persones. A la manifestació hi assistiren personalitats com el líder del PPC, Xavier Garcia Albiol, el president de Ciutadans Albert Rivera, el líder del PSC, Miquel Iceta, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, el president de la Cambra d'Espanya i de Freixenet, Josep Lluís Bonet, l'exvicepresident del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay, l'expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell i altres polítics i diplomàtics com Jorge Moragas o Andrea Levy, entre d'altres.[4] Minuts abans a la manifestació un grup de persones agrediren a una treballadora dels Ferrocarrils de la Generalitat en intentar entrar a l'estació. També, algunes persones, llançaren encenedors i monedes a treballadors de la Televisió de Catalunya que eren allà per informar la manifestació. En finalitzar la manifestació hi hagué un incident racista al carrer Pau Claris amb Casp en el qual agrediren a un jove sikh. També un taxista resultà ferit al carrer Casp, a l'altura del passeig de Gràcia, a causa que tiraren objectes contra el vidre del seu vehicle. A la plaça de Sant Jaume, un grup de manifestants, s'enfrontaren a Mossos d'Esquadra llançant-los objectes i escridassant-los. Al vespre els Mossos detingueren un dels homes que els hauria agredit amb un pal de bandera, a la mateixa plaça de Sant Jaume, com a presumpte autor d'atemptat contra l'autoritat. L'home en qüestió hauria agredit a dues persones, cap a les 19.00 h, d'origen sud-americà a la plaça de Catalunya.[3]

Tancament de webs i crida per declarar a l'AN

[modifica]

El 31 d'octubre de 2017 les pàgines web del Govern[a 1] i la del president de la Generalitat[a 2] de Catalunya foren desactivades.[5] Moments després es posà en marxa una web[a 3] des de Brussel·les amb el mateix contingut que hi havia a la web del president de la Generalitat.[6] Carles Puigdemont i els altres 13 consellers del Govern català, que a l'empara de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya varen ser cessats, varen ser imputats i hauran d'acudir a l'Audiència Nacional els pròxims 2 i 3 de novembre per declarar davant la jutge instructora Carmen Lamela, qui també jutjà dels presidents d'Òmnium i l'ANC i el cap dels Mossos Trapero i la intendent Teresa Laplana, per presumptes delictes de sedició, rebel·lió i malversació de cabals públics.[7]

Judici a l'AN i presó per membres del Govern català

[modifica]
Consellers destituïts del govern de Catalunya es dirigeixen a prestar declaració a l'Audiència Nacional a Madrid.

El 2 de novembre de 2017 vuit membres del Govern català, entre ells, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i l'exconseller Santi Vila, declararen davant la jutgessa de l'AN Carmen Lamela. El fiscal, Miguel Ángel Carballo va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del Govern català. Santi Vila, en canvi, haurà de pagar una fiança de 50.000 euros que li permetrà evitar la presó, tot i que el mateix dia haurà d'estar-se a presó. També estaven citats a declarar davant l'AN la presidenta i els membres de la mesa Carme Forcadell, Joan Josep Nuet, Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís M. Corominas i Ramona Barrufet als que el jutge Pablo Llanera els acceptà les al·legacions de les defenses i ajornà les declaracions fins dijous 9 de novembre. L'única mesura cautelar que els ha imposat és que donin el seu domicili habitual i un telèfon de contacte permanent per tenir-los localitzats.[8][9] Per altra banda, Carmen Lamela demanà que s'efectués la detenció de Carles Puigdemont, Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig que són a Brussel·les des del cap de setmana del 28 i 29 d'octubre.[10] Crida per la Democràcia, integrada per l'ANC i Òmnium, convocaren, després dels fets, manifestacions a les 19.00 h davant del Parlament i davant dels ajuntaments de les capitals de comarca per demanar la llibertat dels presos, seguit d'una esquellotada convocada per les 22.00 h.[11]

Manifestacions contra l'empresonament dels membres del govern català

[modifica]

El 3 de novembre de 2017 es convocà una aturada davant dels llocs de treball i centres d'estudi a les 12.00 h. Diverses manifestacions en protesta contra l'empresonament dels membres de govern català es produïren durant tot el dia.[12] Segons el Servei Català de Trànsit, des de les 8.00 h es tallaren l'A-2 a Castellolí, la B-23 a Molins de Rei en sentit Barcelona, l'N-145, l'N-230 a Bausen, la C-26 a Foradada, la C-25 a Sallent, la C-14 a Bassella i l'N-340 a Alcanar. Al matí, també quedà interrompuda uns 15 minuts la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Barcelona-Vallés per una protesta contra els empresonaments. Segons la Guàrdia Urbana, la Gran Via de Barcelona quedà tallada per una manifestació des de les 8.20 h fins a les 8.45 h.[13] Tot i que a partir de les convocatòries d'aturada de classes, diverses mobilitzacions iniciaren també marxa per diversos carrers, així com centenars d'estudiants de la UB-Raval varen tallar, de nou, la Gran Via.[14] A les 19.00 h es repetiren les concentracions davant de tots els ajuntaments com les del passat 2 de novembre.[11]

Mobilitzacions arreu i fets del 5 al 8 de novembre de 2017

[modifica]
Cartell per la Llibertat dels «presos polítics» a la façana de l'Ajuntament de Barcelona.

Prop de 35.000 persones, segons fonts municipals, es manifestaren el 4 de novembre de 2017, a la tarda, a Bilbao en una manifestació convocada per la coalició sobiranista EH Bildu, els sindicats ELA, LAB, ESK, Steilas, entre d'altres, i la plataforma Gure Esku Dago, per mostrar el seu rebuig a l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució i per donar suport a l'exercici del dret a decidir. Comptà també amb l'adhesió de formacions polítiques com Podem o Ezker Anitza-IU.[15]

El 5 de novembre de 2017 al matí, a la plaça de la Universitat de Barcelona, les entitats sobiranistes organitzaren una jornada de mobilització per difondre cartells en contra de l'empresonament de diversos consellers del Govern i dels presidents de les entitats sobiranistes. Es van esgotar els 30.000 cartells que havia portat l'organització. A la concentració hi assistiren membres de la plataforma activista Anonymous[16] i diversos polítics com Gabriel Rufián i Joan Tardà. A altres llocs de Catalunya, també es dugueren a terme enganxades de cartells, així com a Girona la concentració va tenir lloc a la plaça del Vi.[17] Unes 5.000 persones, segons la Policia Local, es manifestaren, també, a Lleida per demanar la "llibertat dels presos polítics" i en defensa de la República catalana, la concentració fou convocada pels 30 Comitès de Defensa de la República (CDR) de la província, i començà a la plaça Ricard Vinyes i finalitzà a la plaça Catalunya a Lleida. També, a la plaça de l'Ajuntament de Pamplona hi hagué una concentració per mostrar el rebuig a l'empresonament dels membres del govern català i els presidents de les entitats sobiranistes i l'aplicació de l'article 155.[18] Una altra mobilització a Oviedo, a la plaça de l'Escandalera, en "solidaritat" amb el poble català, contra l'aplicació de l'article 155 i per la llibertat dels "presos polítics". La plataforma "Madrilenys pel dret a decidir" convocà, el mateix 5 de novembre, una concentració a la Puerta del Sol, a les 19.00 h, per reclamar la llibertat dels membres del Govern que van entrar a la presó.[18] Diversos regidors d'Esquerra, Partit Demòcrata i la CUP es tancaren a l'Ajuntament de Rubí per demanar la llibertat dels consellers cessats.[18] Paral·lelament, l'ANC anuncià que participarà en una mobilització a Brussel·les el 6 de desembre a favor de la independència i per demanar l'alliberament dels membres del Govern i els dirigents de les entitats sobiranistes empresonats.[18]

A les 9.17 h del 5 de novembre de 2017, Carles Puigdemont i Meritxell Serret, Antoni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsantí que l'acompanyen a Brussel·les es presentaren voluntàriament, a les autoritats de Bèlgica en una comissaria situada a la rue Royale a Brussel·les.[19] La declaració acabà poc després de les 20.40 h del mateix dia. Foren interrogats, a petició pròpia, per un jutge d'instrucció neerlandòfon requerint per al procediment un traductor neerlandès-castellà que assistí als acusats.[20]

Vuit professors de tres escoles de la Seu d'Urgell varen ser citats a declarar pel dia 7 de novembre de 2017 davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció, de la mateixa localitat, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi.[18]

El 8 de novembre de 2017 es va celebrar una vaga general a Catalunya, reclamant la llibertat dels polítics presos i en resposta a l'aplicació de l'article 155.[21]

Judici als membres sobiranistes i la presidenta de la mesa del Parlament de Catalunya

[modifica]

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena prengué declaració des de les 10.00 h fins a les 18.00 h del 9 de novembre de 2017 als membres de la mesa i a la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell. El jutge decretà presó sota fiança de 150.000 euros, ja que asseguren que existeix un risc de reiteració del delicte, per a la presidenta del parlament, acusada per la fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Forcadell ingressarà a la presó d'Alcalá Meco[a] i hauria d'abonar la fiança per a poder-ne sortir. Als membres de la mesa Lluís M. Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet els imposaren una fiança de 25.000 euros si volen esquivar la presó, i tindrien una setmana de temps per fer-ho, així com, se'ls obliga a comparèixer setmanalment al jutjat més proper al seu domicili o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a lliurar el passaport abans d'aquest divendres a les 14.00 h i a no sortir de territori espanyol. Forcadell tindrà les mateixes mesures cautelars quan hagi sortit de presó. A Joan Josep Nuet, el deixaren en llibertat sense fiança. A les 23.40 h, Forcadell abandonà el Tribunal Suprem dins un vehicle particular empleat pel seu trasllat a presó.[22][23] L'ANC anuncià que la seva "caixa de solidaritat" farà front tant a la fiança de Carme Forcadell, així com dels altres membres de la mesa del Parlament de Catalunya.[24] El 10 de novembre de 2017 l'ANC, amb la seva "caixa de solidaritat", feu front a la fiança de Carme Forcadell, implicant la seva sortida de presó,[25] així com el 14 de novembre abonaren 100.000 euros –25.000 euros per a cadascun– corresponents de les fiances ordenades contra els membres de la mesa del parlament.[26]

Manifestació «Llibertat presos polítics. Som República»

[modifica]
Article principal: Manifestació «Llibertat presos polítics. Som República»

L'11 de novembre de 2017 Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana organitzaren i promogueren una manifestació que tingué lloc al carrer Marina i voltants de Barcelona sota el nom de «Llibertat presos polítics. Som República» per tal de reclamar l'alliberament dels «presos polítics» per haver defensat la creació de la República Catalana. També es va batejar com Manifestació de la Diada Nacional de la Llibertat.[27]

Prohibicions per part de les juntes electorals central i provincial

[modifica]

El 25 de novembre de 2017 la Junta Electoral Central prohibí als membres de les meses electorals, als interventors i apoderats dels partits de dur el llaç groc en suport als polítics presos justificant la decisió dient que han de "mantenir una posició de completa neutralitat". A més, la Junta Electoral Provincial de Barcelona prohibí a TV3 d'utilitzar les expressions com "govern a l'exili" o "consellers exiliats", ja que entén que infringeix el principi de neutralitat informativa. El 26 de novembre de 2017 la Junta Electoral Provincial de Barcelona ordenà —arran d'un recurs que presentà Ciutadans i després de considerar que la pancarta i qualsevol símbol similar trenquen la neutralitat institucional durant el procés electoral— a l'Ajuntament de Barcelona que retirés la pancarta «Llibertat presos polítics» penjada a la façana del mateix Ajuntament i també tots els eslògans i cartells d'aquesta mena penjats a edificis i dependències municipals. L'Ajuntament finalment retirà la pancarta de la façana.[28] A la tarda del mateix 26 de novembre, el president de Ciutadans, Albert Rivera, celebrà la decisió de la junta.[29][30] Arran de conèixer-se l'ordre de prohibició de la Junta l'alcalde de Mataró, el socialista David Bote, ordenà retirar la pancarta que penjava, des de dissabte 24 de novembre penjada pels grups municipals d'ERC i CiU, des dels finestrals dels despatxos d'aquests donant a la façana de l'Ajuntament.[31][32]

Reaccions

[modifica]

Reaccions globals a la República Catalana

[modifica]

Les reaccions a moments just després

Diversos membres dels Governs independentistes, van afirmar que treballarien i aconseguirien reconeixements internacionals;[33] no obstant això, cap país va fer-ne cap comunicat oficial reconeixent la República Catalana.

  • L'OTAN, amb seu a Brussel·les, digué que la crisi a Catalunya ha de ser resolta "dins del marc constitucional espanyol", i senyalà que Espanya és un membre "compromès" de l'Aliança Atlàntica.
  • El Conseller Europeu Donald Tusk es pronuncià dient que la Unió Europea es posiciona en suport al Govern d'Espanya. Acompanyant el suport apel·laren directament al Govern del PP per tal que s'evités l'ús de la força en aplicar-se l'article 155.
  • El Ministre d'Assumptes Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, senyalà en un comunicat que "observa amb inquietud" els esdeveniments a Catalunya i sosté que França desitja una Espanya "forta i unida".
  • El Departament d'Estat dels EUA emeté un comunicat donant suport a la unitat d'Espanya.
Reconeixement Internacional després de la proclamació de la república catalana. Vermell = en contra. Gris = no s'han expressat.

Les reaccions a hores d'ara

[modifica]

Cap Estat sobirà reconegué formalment la República Catalana.[34] Els següents països han emès declaracions que rebutgen explícitament la República Catalana com a entitat independent i en suport de la integritat territorial i l'ordre constitucional d'Espanya:[35][36]

Bèlgica[b],[112] Eslovènia[113] i Pakistan[114] han reclamat una solució pacífica i diàleg sense renunciar expressament a reconèixer la independència catalana, mentre que Hongria s'ha limitat a afirmar que es tracta d'assumptes interns espanyols.[115] Israel es va negar a recolzar a Espanya contra la independència de Catalunya, però tampoc reconeix la República Catalana;[116] de la mateixa manera, el Ministre d'afers exteriors de Veneçuela, Jorge Arreaza, va expressar la seva solidaritat amb el poble català i va exigir l'alliberament dels presoners polítics.[117][118] Alguns països, com Bèlgica o Argentina, van comunicar, a més, un missatge de pau i diàleg.

Reaccions d'organitzacions internacionals

[modifica]

Com a regió d'Espanya, la comunitat autònoma de Catalunya també forma part de la Unió Europea (UE), la zona euro i l'espai Schengen. Abans de la declaració, es va debatre si una Catalunya independent conservaria la pertinença a la UE i els acords internacionals associats, o que, després de la independència, es trobaria fora d'aquests acords. La secessió de part d'una nació membre no s'adreça específicament als tractats de la UE, tot i que s'han ofert opinions legals tant en el cas de Catalunya com durant el debat sobre el referèndum d'independència d'Escòcia de 2014.[119][120] La "doctrina Prodi", seguida de la Comissió Europea, afirma que un estat de secessió sortiria de la UE i hauria de sol·licitar la seva adhesió com a país extern.[121] El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va declarar que la declaració d'independència "no canviava res" i que la Unió Europea només tractaria amb el govern espanyol, al mateix temps que instava a Espanya a utilitzar "la força de l'argument, no l'argument de la força".[122]

Un portaveu del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va dir: "Estem tractant de fer un seguiment dels esdeveniments, per ara el secretari general encoratja a tots els interessats a buscar solucions en el marc de la constitució espanyola i a través de canals polítics i legals establerts".[123]

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va comentar que "la qüestió de Catalunya s'ha de resoldre dins l'ordre constitucional d'Espanya, Espanya és un aliat compromès, amb contribucions importants a la nostra seguretat".[124][125]

L'1 de novembre de 2017, Mahmud Afifi, el portaveu de la Lliga Àrab, va rebutjar la independència de Catalunya dient que el futur dels estats s'ha de decidir dins de les constitucions, i afegí: "Confiem en la capacitat del govern espanyol i les seves institucions democràtiques de preservar el sistema constitucional del país i de garantir els drets i llibertats de tots els ciutadans en el marc de la sobirania, el dret i els principis democràtics".[126][127]

El 5 de novembre de 2017, el portaveu d'ALDE reclamà "mesures urgents" per posar fi al "conflicte social i polític a Catalunya" que vagin més enllà de les "decisions del poder judicial, per molt justificades que siguin".[18]

Reaccions d'estats que no pertanyen a l'ONU, governs regionals i altres entitats

[modifica]

Abkhàzia i Ossètia del Sud mostraren voluntat de considerar un reconeixement formal si rebien tal sol·licitud del Govern català.[128][129] El Ministeri de Relacions Exteriors de la República d'Artsakh va emetre una declaració de suport, afirmant: "Considerem important que la resolució de la crisi política entre Barcelona i Madrid s'aconsegueixi exclusivament mitjançant mitjans pacífics, a través del diàleg".[130]

Taiwan va declarar que "espera un diàleg pacífic entre els governs centrals i regionals d'Espanya per resoldre el problema de Catalunya".[131]

Algunes entitats han expressat interès en el reconeixement. Un dels diputats de Lapònia, del Partit del Centre de Finlàndia, té la intenció de presentar una moció al Parlament de Finlàndia que reconeix el nou país.[132][133][134]

El ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, va mostrar suport per a la República de Catalunya, però va reconèixer que la decisió correspon al govern federal belga. Després de les detencions de diversos membres del gabinet de la República de Catalunya va instar la UE a intervenir.[135][136] El president de l'Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, va expressar el seu suport a la independència catalana.[137] El govern escocès va expressar el seu suport a l'autodeterminació del poble català, afirmant que "comprenen i respecten la posició del govern català", però també va dir que "Espanya té dret a oposar-se a la independència".[138]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Presó on hi ha empresonades les conselleres, cessades a l'empara de l'aplicació de l'article 155 pel govern espanyol, Meritxell Borràs i Dolors Bassa.
  2. ↑ El viceprimer ministre de Bèlgica i encarregat de la cartera d'Interior, Jan Jambon, afirmà en una entrevista que Madrid "ha anat massa lluny" en la resposta al desafiament independentista, actualment judicialitzat i amb diversos membres del Govern cessat per l'aplicació del 155 a la presó i demanà que Europa es pronunciï.[111]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rico, Jose «Rajoy aborta la declaración de independencia con unas elecciones exprés» (en castellà). elperiodico, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-30 [Consulta: 1r novembre 2017].
  2. ↑ «El Parlament declara la República i Rajoy respon amb el 155 i eleccions». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2020-01-05 [Consulta: 1r novembre 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Agressions a ciutadans i enfrontaments amb els Mossos en acabar la manifestació unionista». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-10-30 [Consulta: 1r novembre 2017].
  4. ↑ «En vivo: Miles de personas se manifiestan en el centro de Barcelona contra la independencia» (en castellà). ELMUNDO.
  5. ↑ País, El «Desactivadas las webs govern.cat y president.cat» (en castellà). EL PAÍS, 31-10-2017.
  6. ↑ 20Minutos «Puigdemont pone en marcha la web del Govern en el exilio tras el cierre de 'president.cat' - 20minutos.es». 20minutos.es - Últimas Noticias.
  7. ↑ «La Audiencia Nacional imputa a Puigdemont y al Govern y les cita a declarar el 2 y 3 de novembre» (en castellà). ELMUNDO. Arxivat de l'original el 2017-11-01 [Consulta: 1r novembre 2017].
  8. ↑ «Presó incondicional per a Junqueras i tots els consellers excepte Santi Vila». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-11-02 [Consulta: 2 novembre 2017].
  9. ↑ «Forcadell i els cinc membres sobiranistes de la Mesa surten del Suprem entre crits de 'Llibertat'». diaridegirona, 02-11-2017.
  10. ↑ Món, El «La jutge demana la detenció de Puigdemont i els consellers que són a Brussel·les» (en anglès). El Món. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 2 novembre 2017].
  11. ↑ 11,0 11,1 «D'avui a diumenge 12, totes les concentracions de rebuig contra l'empresonament del govern». Arxivat de l'original el 2017-11-02. [Consulta: 3 novembre 2017].
  12. ↑ BellaterraDiari.cat «Tallen l'AP-7 en ambdós sentits de la marxa a Bellaterra per pressionar per una vaga general» (en anglès). BellaterraDiari.cat. Arxivat de l'original el 2018-07-12 [Consulta: 3 novembre 2017].
  13. ↑ Agències «Vuit carreteres i la Gran Via a Barcelona tallades per manifestacions contra l'empresonament dels membres del govern». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 3 novembre 2017].
  14. ↑ IzquierdaDiario.es «Estudiantes de la UB Raval cortan la Gran Vía de Barcelona por la libertad de los presos políticos» (en castellà-la). Izquierda Diario. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 3 novembre 2017].
  15. ↑ Agències «Milers de persones es manifesten a Bilbao contra el 155 i pel dret a decidir». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2024-09-16 [Consulta: 5 novembre 2017].
  16. ↑ NacióDigital «Anonymous es manifestarà diumenge al centre de Barcelona en defensa de Catalunya». Dilluns 6 de novembre de 2017. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 5 novembre 2017].
  17. ↑ «Miles de catalanes participan en una pega de carteles por la libertad». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 5 novembre 2017].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 «Últimas noticias sobre Puigdemont y Cataluña, en directo». La Vanguardia.
  19. ↑ «Puigdemont y los consellers cesados se entregan en una comisaría del centro de Bruselas». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-11-05 [Consulta: 5 novembre 2017].
  20. ↑ «Puigdemont y los exconsellers declaran ante un juez flamenco». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2024-09-16 [Consulta: 5 novembre 2017].
  21. ↑ Ubieto, Gabriel. «Intersindical-CSC convoca vaga general a Catalunya el 8 de novembre» (en castellà). ElPeriódico.cat, 03-11-2017. Arxivat de l'original el 2020-10-24. [Consulta: 8 novembre 2017].
  22. ↑ «El jutge envia Carme Forcadell a la presó i li imposa una fiança de 150.000 euros». Arxivat de l'original el 2017-11-09. [Consulta: 9 novembre 2017].
  23. ↑ Pérez, Reyes Rincón, Fernando J. «Prisión eludible con fianza de 150.000 euros para Carme Forcadell» (en castellà). EL PAÍS, 09-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-09 [Consulta: 9 novembre 2017].
  24. ↑ «Prisión eludible bajo fianza para Carme Forcadell: Última hora y reacciones». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-11-09 [Consulta: 9 novembre 2017].
  25. ↑ «Forcadell, en llibertat». Arxivat de l'original el 2017-11-11. [Consulta: 11 novembre 2017].
  26. ↑ «La caixa de solidaritat de l'ANC ja ha pagat les fiances dels membres de la mesa». Arxivat de l'original el 2017-11-14. [Consulta: 14 novembre 2017].
  27. ↑ Barcelona, El Periódico / «La manifestació de dissabte d'Òmnium i ANC busca omplir el carrer Marina» (en castellà). elperiodico, 09-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-12 [Consulta: 12 novembre 2017].
  28. ↑ «Colau retira obligada la pancarta de los presos de la fachada del Ayuntamiento de Barcelona» (en castellà). abc. Arxivat de l'original el 2017-11-28 [Consulta: 28 novembre 2017].
  29. ↑ «Nova censura de la junta electoral: obliga l'Ajuntament de Barcelona a retirar el cartell ‘llibertat als presos polítics'». Arxivat de l'original el 2017-11-26. [Consulta: 27 novembre 2017].
  30. ↑ «La Junta electoral obliga al Ayuntamiento de Barcelona a retirar la pancarta “Llibertat presos polítics”». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-11-26 [Consulta: 27 novembre 2017].
  31. ↑ «L'alcalde de Mataró fa retirar de l'Ajuntament la pancarta que demanava l'alliberament dels presos polítics». Arxivat de l'original el 2017-11-27. [Consulta: 27 novembre 2017].
  32. ↑ «Ciutadans i PP volen prohibir el color groc als edificis públics de Barcelona». Arxivat de l'original el 2018-03-04. [Consulta: 27 novembre 2017].
  33. ↑ «Junqueras reconeixements». Arxivat de l'original el 2024-09-16. [Consulta: 18 octubre 2018].
  34. ↑ «Catalonia: what direct rule from Madrid could mean» (en anglès). euronews, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-27 [Consulta: 1r novembre 2017].
  35. ↑ CNN, Laura Smith-Spark and Claudia Rebaza, «Catalonia government dissolved after declaring split from Spain». CNN. Arxivat de l'original el 2017-11-06 [Consulta: 1r novembre 2017].
  36. ↑ «Catalonia crisis as it happened: Spain's PM sacks parliament» (en anglès). The Independent, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-27 [Consulta: 1r novembre 2017].
  37. ↑ «Albanian Ambassador to Spain about Albania’s stance on Catalonia and comparison to Kosovo». , 28-10-2017 [Consulta: 29 octubre 2017]. Arxivat 30 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  38. ↑ «Germany refuses to recognize Catalonia independence move». Reuters, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 27 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  39. ↑ «Algeria voices support for integrity, unity of Spain». Xinhua, 30-10-2017 [Consulta: 30 octubre 2017]. Arxivat 5 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  40. ↑ d'Andorra, Govern. «El Govern considera que Catalunya continua essent una part integrant d'Espanya i apel·la al diàleg per resoldre la situació http://zpr.i», 27-10-2017. Arxivat de l'original el 20 de maig 2018. [Consulta: 27 octubre 2017].
  41. ↑ «La Argentina pidió "restablecer la legalidad y el orden constitucional" tras la declaración de independencia de Cataluña» (en castellà). Infobae, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  42. ↑ «Australia respeta la integridad territorial de España» (en castellà). WRadio, 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 1r novembre 2017].
  43. ↑ «Die EU zeigt Katalonien die kalte Schulter» (en alemany). Vorarlberg Online, 27-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 31 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-31. [Consulta: 1r novembre 2017].
  44. ↑ «Azerbaijan supports territorial integrity&sovereignty of #Spain within its internationally recognized borders.». Arxivat de l'original el 26 de gener 2019. [Consulta: 28 octubre 2017].
  45. ↑ «Ministro boliviano considera correctas las decisiones de Rajoy sobre Cataluña» (en castellà). eldiario.es, 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  46. ↑ Júlia Regué / Laura Puig / Pilar García «Últimas noticias sobre Catalunya y Puigdemont». el Periódico, 01-11-2017. «El Gobierno de Bolivia ha expresado su rechazo a la declaración unilateral de independencia de Catalunya "por ser atentatoria a la unidad e integridad de España" y ha instado a iniciar un diálogo a través del cual se pueda hallar una solución a la crisis política actual. En un comunicado difundido por la Cancillería (Ministerio de Asuntos Exteriores) del país sudamericano, el Gobierno de Evo Morales manifiesta su "solidaridad" con el Ejecutivo de Mariano Rajoy y con el pueblo español.» Arxivat 2024-09-16 a Wayback Machine.
  47. ↑ «Brasil não reconhece declaração de independência da Catalunha» (en portugese). Poder 360, 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 29 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  48. ↑ «(DF) Bulgaria Supports Territorial Integrity of Spain». European News, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 1r novembre 2017].
  49. ↑ «Canada recognizes 'a united Spain': official». Yahoo News, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  50. ↑ «Catalonia declares independence from Spain as political crisis deepens» (en castellà). CNN, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 27 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  51. ↑ «카탈루냐 분리독립 문제 관련 대변인 논평» (en korean). Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2017. [Consulta: 28 octubre 2017]. «정부는 통합된 스페인을 지지하며, 카탈루냐 문제가 스페인의 헌법질서내에서 평화적으로 조속히 해결되기를 기대한다.»
  52. ↑ «Costa Rica desconoce declaración unilateral independencia de Cataluña» (en castellà). Prensa Latina, 27-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  53. ↑ «Europa je uz Madrid: Vlade Republike Hrvatske, Ujedinjenog Kraljevstva, SR Njemačke, Francuske i Republike Srbije ne priznaju katalonsku neovisnost» (en croat). , 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  54. ↑ «Inicio Noticias Artículo Ecuador se pronuncia ante la intervención de comunidad autónoma Cataluña» (en castellà). Ecuavisa, 27-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  55. ↑ «Mohammad calls King Philip of Spain». Gulf News, 30-10-2017 [Consulta: 30 octubre 2017]. Arxivat 30 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  56. ↑ «Ministry of Foreign and European Affairs: Slovakia's partner is solely the Spanish government» (en slovak). TASR, 27-10-2017 [Consulta: 31 octubre 2017]. Arxivat 27 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  57. ↑ «U.S. backs Spanish efforts to block break-away by Catalonia». Reuters, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 27 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  58. ↑ Ratas, Jüri. «Estonia supports the territorial integrity and unity of Spain. Internal affairs must be solved according to their constitution and laws.» (en anglès), 27-10-2017. Arxivat de l'original el 20 de maig 2018. [Consulta: 27 octubre 2017].
  59. ↑ «Foreign Minister rejects rumour of Finnish recognition for Catalan independence: "Spanish government has our full support"» (en anglès). YLE, 28-10-2017 [Consulta: 30 octubre 2017]. Arxivat 29 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  60. ↑ France-Presse, Agence. «Paris "ne reconnaît pas" la déclaration d'indépendance de la Catalogne (officiel) #AFP» (en francès), 27-10-2017. Arxivat de l'original el 20 de maig 2018. [Consulta: 27 octubre 2017].
  61. ↑ «Gambia does not recognise Catalonia's independence from Spain-MoFA» (en anglès). Thepoint.gm, 30-10-2017. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2017. [Consulta: 31 octubre 2017].
  62. ↑ «Georgia fully supports the sovereignty and territorial integrity of the Kingdom of Spain and stands in solidarity W/ the Spanish Government.». Arxivat de l'original el 26 de gener 2019. [Consulta: 27 octubre 2017].
  63. ↑ «Ministry of Foreign Affairs announcement regarding the situation in Catalonia» (en anglès). , 29-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 29 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  64. ↑ «COMUNICADO SOBRE LA DECLARACIÓN INDEPENDENTISTA DE LA COMUNIDAD DE CATALUÑA.» (en castellà), 27-10-2017. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
  65. ↑ «Honduras no reconoce la independencia de Cataluña y manifiesta su apoyo a España» (en castellà). El Heraldo, 27-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  66. ↑ «India says #Catalonia should address issues of identity and culture within #Spain's constitutional framework & respect national integrity» (en anglès). , 28-10-2017 [Consulta: 30 octubre 2017]. Arxivat 20 de maig 2018 a Wayback Machine.
  67. ↑ «Menlu: Indonesia tidak akan mengakui kemerdekaan Catalonia» (en indonesian). detik.com, 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  68. ↑ «Iraq says disappointed over Catalonia’s independence declaration». Iraqinews, 29-10-2017 [Consulta: 29 octubre 2017]. Arxivat 29 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  69. ↑ «Italian No to Catalan independence». Ansa, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  70. ↑ «El Gobierno de Japón ha expresado hoy su apoyo a la aplicación del artículo 155 de la Constitución española ante la crisis en Cataluña». El País. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2017. [Consulta: 30 octubre 2017].
  71. ↑ «Momani: Jordan will not recognise Catalonia's independence». Royanews, 29-10-2017 [Consulta: 29 octubre 2017]. Arxivat 30 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  72. ↑ «Kazakhstan Voices Support for Spain's Territorial Integrity Amid Catalan Crisis». Sputnik, 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  73. ↑ «The official national position of Latvia on developments in Spain, in the autonomous community of Catalonia». Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
  74. ↑ Lebanon, MFA. «Lebanon reaffirms support for Spain's territorial integrity» (en àrab), 28-10-2017. Arxivat de l'original el 20 de maig 2018. [Consulta: 29 octubre 2017].
  75. ↑ Lithuania, B. N. S. «#Lithuania supports Spain's territorial integrity, calls for dialogue, foreign minister @LinkeviciusL tells public radio #Catalonia» (en anglès), 27-10-2017. Arxivat de l'original el 26 de gener 2019. [Consulta: 27 octubre 2017].
  76. ↑ «Déclaration de Jean Asselborn sur les récents événements en Catalogne» (en francès), 29-10-2017. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2017. [Consulta: 30 octubre 2017].
  77. ↑ «Malaysia does not recognise Catalan independence». The Star. MSN, 01-11-2017. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2017. [Consulta: 1r novembre 2017].
  78. ↑ «Le Gouvernement du Mali ne reconnaît pas l'indépendance de la Catalogne» (en francès). , 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  79. ↑ «Malta does not recognise d Declaration of Independence of #Catalonia.Support for Spanish govt. crisis to be dealt in respect of constitution». Arxivat de l'original el 26 de gener 2019. [Consulta: 27 octubre 2017].
  80. ↑ «Nouakchott backs Madrid over Catalan secessionists». Journal du Cameroun, 30-10-2017 [Consulta: 30 octubre 2017]. Arxivat 7 de novembre 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 1r novembre 2017].
  81. ↑ «Morocco "الخارجية المغربية: لا نعترف ولن نعترف باستقلال كتالونيا"» (en arabic). Tanja7, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  82. ↑ El Universal «México no reconoce independencia de Cataluña». , 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  83. ↑ «Moldova reiterates strong support for unity and constitutional order in #Spain». Arxivat de l'original el 26 de gener 2019. [Consulta: 27 octubre 2017].
  84. ↑ «FM #Eriksen Søreide:Norway will not recognize unilateral declaration of Independence #Catalonia. Re-establish legality as basis for dialogue» (en anglès), 27-10-2017. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
  85. ↑ «FM Zijlstra: ‘Let it be clear, also after recent events in #Catalonia: the Netherlands only considers Spain to be its interlocutor.’». Arxivat de l'original el 26 de gener 2019. [Consulta: 28 octubre 2017].
  86. ↑ «Panamá "no reconoce ni reconocerá decisión unilateral de Cataluña"» (en castellà). Telémetro, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  87. ↑ «Paraguay respalda medidas adoptadas por España ante independencia de Cataluña» (en castellà). La Vanguardia, 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 16 de maig 2019 a Wayback Machine.
  88. ↑ «Perú rechaza declaración unilateral de independencia de Cataluña» (en castellà). El Comercio, 27-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  89. ↑ «MFA statement on developments in Catalonia». MFA Poland, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
  90. ↑ «Comunicado do Governo português sobre a «Declaração Unilateral de Independência» no Parlamento da Catalunha» (en portuguès), 27-10-2017. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
  91. ↑ «Qatar Supports Spanish Government's Measures to Maintain Unity of Country», 27-10-2017. Arxivat de l'original el 17 de març 2022. [Consulta: 29 octubre 2017].
  92. ↑ «UK won't recognise Catalan independence». BBC News, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 27 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  93. ↑ «República Dominicana respalda al Gobierno español». El País. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
  94. ↑ «Irish government will not recognise Catalonia's bid for independence». Irish Mirror, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 27 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  95. ↑ «Česká republika nadále považuje Katalánsko za nedílnou součást Španělského království». Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 1r novembre 2017].
  96. ↑ «Romania reaffirms its strong support for the sovereignty and territorial integrity of Spain». Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
  97. ↑ «Russian Foreign Minister: Moscow's position on the situation in Cataonia unchanged», 28-10-2017. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
  98. ↑ «Senegal: Government supports Spanish Unity». Anadolu Agency, 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  99. ↑ «Dačić: Isti je put Kosova i Katalonije» (en serbian). Blic, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 27 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  100. ↑ «Sri Lanka rejects declaration of independence by Catalonia». APD, 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  101. ↑ «Hela världen nobbar Katalonien» (en suec). DN, 27-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 27 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  102. ↑ «Suiza dice que el caso de Cataluña debe abordarse "dentro del orden constitucional"» (en castellà). EFE, 28-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 13 de maig 2019 a Wayback Machine.
  103. ↑ «Spagna: Tunisia sostiene gli sforzi del governo spagnolo per risolvere la crisi catalana» (en francès). Agenzia Nova, 30-10-2017 [Consulta: 30 octubre 2017]. Arxivat 7 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  104. ↑ «Dışişleri Bakanlığı: Parlamentonun bağımsızlık ilanı halkın iradesini yansıtmıyor» (en turkish). Gazete Duvar, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  105. ↑ Pavlo Klimkin. «Ukraine supports the state sovereignty and territorial integrity of Spain within its internationally recognized borders.» (en anglès), 27-10-2017. Arxivat de l'original el 26 de gener 2019. [Consulta: 27 octubre 2017].
  106. ↑ «Uruguay reconoce la unidad de España y rechaza la independencia de Cataluña» (en castellà). eldiario.es, 30-10-2017 [Consulta: 30 octubre 2017]. Arxivat 7 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  107. ↑ «Việt Nam lên tiếng về khủng hoảng chính trị Tây Ban Nha» (en vietnamese), 31-10-2017. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2017. [Consulta: 31 octubre 2017].
  108. ↑ «Gobierno chileno afirma que no reconocerá “ningún acto o decisión independentista unilateral” sobre Cataluña» (en castellà). La Tercera, 27-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 28 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  109. ↑ «China offers support to Spanish government amid Catalonia crisis», 12-10-2017. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
  110. ↑ «Chipre no reconoce la independencia de Cataluña y expresa preocupación» (en castellà). eldiario.es, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017]. Arxivat 27 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  111. ↑ «El ministro del Interior belga cree que España “ha ido demasiado lejos” y pide a Europa que intervenga». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-11-05 [Consulta: 5 novembre 2017].
  112. ↑ «Crise en Catalogne: Charles Michel, Didier Reynders et... la N-VA réagissent». DH.net, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2018-12-22. [Consulta: 27 octubre 2017].
  113. ↑ «STA: Foreign Ministry reiterates its position on Catalonia» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-03-09. [Consulta: 1r novembre 2017].
  114. ↑ «Press Release» (en anglès), 03-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-10. [Consulta: 4 novembre 2017].
  115. ↑ «The declaration of Catalonian independence is a matter of Spanish internal affairs». Arxivat de l'original el 2018-07-12. [Consulta: 1r novembre 2017].
  116. ↑ «Israel refuses to support Spain against Catalan independence». Arxivat de l'original el 2024-09-16. [Consulta: 1r novembre 2017].
  117. ↑ «Venezuela se solidariza con Cataluña y pide libertad de los «presos políticos»» (en castellà), 03-11-2017. Arxivat de l'original el 2024-09-16. [Consulta: 4 novembre 2017].
  118. ↑ «Veneçuela exigeix a l'Estat l'alliberament dels "presos polítics" (i Dastis respon)», 03-11-2017. Arxivat de l'original el 2024-09-16. [Consulta: 4 novembre 2017].
  119. ↑ «The Catalan Independence Referendum Leaves the E.U. With Few Options» (en anglès). Pacific Standard. Arxivat de l'original el 2019-05-13 [Consulta: 2 novembre 2017].
  120. ↑ «Newton Emerson: Catalan crisis a double-edged sword for Sinn Féin» (en anglès). The Irish Times. Arxivat de l'original el 2018-02-17 [Consulta: 2 novembre 2017].
  121. ↑ «Could an independent Catalonia stay in the EU?» (en anglès). News. Arxivat de l'original el 2017-10-27 [Consulta: 2 novembre 2017].
  122. ↑ «Catalan independence declaration changes nothing for EU, says Tusk». Reuters, Fri Oct 27 15:04:53 UTC 2017.
  123. ↑ «UN calls for resolving Catalonia crisis within framework of Spanish constitution» (en rus). TASS. Arxivat de l'original el 2017-10-29 [Consulta: 2 novembre 2017].
  124. ↑ Reuters «NATO Says Catalonia Issue Domestic Matter to Be Resolved by Spain» (en anglès). The New York Times, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-30. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 2 novembre 2017].
  125. ↑ «Where Does Catalonia Go From Here? Whichever Way, It’s Messy». Bloomberg.com, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2018-03-07 [Consulta: 2 novembre 2017].
  126. ↑ Imparcial, El «La Liga Árabe espera que España se defienda ante el desafío secesionista catalán» (en castellà). El Imparcial. Arxivat de l'original el 2024-09-16 [Consulta: 2 novembre 2017].
  127. ↑ «La Liga Árabe confía en que España preserve su sistema constitucional» (en castellà). eldiario.es. Arxivat de l'original el 2024-09-16 [Consulta: 2 novembre 2017].
  128. ↑ «Abkhazia is ready to consider recognizing the independence of Catalonia – Russian Reality» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 3 novembre 2017].
  129. ↑ Sputnik. «South Ossetia Ready to Consider Recognition of Catalonia's Independence - FM» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-05-05. [Consulta: 3 novembre 2017].
  130. ↑ «Comment by the Information and Public Relations Department of the Artsakh Foreign Ministry on the Declaration of Independence of Catalonia - MFA NKR». Arxivat de l'original el 2017-10-29. [Consulta: 3 novembre 2017].
  131. ↑ «OCAC.R.O.C.(Taiwan) – News» (en xinès (Taiwan)). Arxivat de l'original el 2017-10-30. [Consulta: 3 novembre 2017].
  132. ↑ Rogers, Jon «EU TURMOIL: Finland preparing to go against Spain and RECOGNISE Catalonia’s independence» (en anglès). Express.co.uk, 28-10-2017. Arxivat de l'original el 2019-05-12 [Consulta: 4 novembre 2017].
  133. ↑ Arostegui, Martin «Catalonia Parliament Votes for Independence from Spain» (en anglès). VOA. Arxivat de l'original el 2018-07-12 [Consulta: 4 novembre 2017].
  134. ↑ Món, El «Un diputat finlandès anuncia que presentarà una moció al Parlament per reconèixer la independència de Catalunya» (en anglès). El Món. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 4 novembre 2017].
  135. ↑ NWS, VRT «Herbeleef een tumultueuze dag: Catalonië gaat voor onafhankelijkheid maar vindt Madrid op zijn weg» (en neerlandès). vrtnws.be, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2019-05-14 [Consulta: 4 novembre 2017].
  136. ↑ NWS, VRT «Bourgeois: "Aanhoudingsbevel Puigdemont meer dan een brug te ver"» (en neerlandès). vrtnws.be, 02-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 4 novembre 2017].
  137. ↑ «Le président de l'Assemblée de Corse reconnaît l'indépendance de la Catalogne» (en francès). Franceinfo, 27-10-2017. Arxivat de l'original el 2019-05-15 [Consulta: 4 novembre 2017].
  138. ↑ «Statement on Catalonia» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 4 novembre 2017].

Referències addicionals

[modifica]
  1. ↑ «Govern de Catalunya». Govern.cat. Arxivat de l'original el 2012-10-30. [Consulta: 1r novembre 2017].
  2. ↑ «President de la Generalitat de Catalunya». President.cat. Arxivat de l'original el 2014-11-25. [Consulta: 1r novembre 2017].
  3. ↑ «president.cat - president.cat». [Consulta: 1r novembre 2017].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

En altres llengües

[modifica]
  • Misterios de la Historia - Capítulo 54: Catalunya sin Ñ a YouTube (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=República_Catalana_(2017)&oldid=34038867»