Jens Esmark
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 gener 1763 Houlbjerg (Dinamarca) (en)  |
| Mort | 26 gener 1839 (75 anys) Christiania (Noruega) |
| Residència | Kongsberg |
| Activitat | |
| Ocupació | catedràtic (1814–), geòleg, glaciòleg |
| Ocupador | Universitat d'Oslo |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Morten Thrane Esmark, Laurits Martin Esmark |
| Germans | Lauritz Esmarch |
| Premis | |
| |
Jens Esmark (31 de gener de 1763 - 26 de gener de 1839) va ser un professor de mineralogia dano-noruec que va contribuir en molts dels conceptes inicials de les glaceres, específicament respecte al concepte que les glaceres havien cobert grans zons en temps passats.[1]
Biografia
[modifica]Jens Esmark va néixer a Houlbjerg a Århus, Dinamarca. Esmark es traslladà a Noruega a la comunitat minera de la plata a Kongsberg. Completà els seus estudis a Copenhaguen. Des de 1797, Esmark va exercir el càrrec de lector en mineralogia a l'Acadèmia Minera de Kongsberg. El 1814, Esmark va passar a ser el primer professor noruec de geologia a la Universitat d'Oslo.
L'agost de 1801 Esmark va ser la primera persona a escalar la muntanya Snøhetta, la més alta de la serralada Dovrefjell al sud de Noruega.[2] El 1810 també va ser el primer a ascendir a la muntanya Gaustatoppen a Telemark, Noruega.
Esmark el 1824 va fer la teoria ixudes i extenses a Noruega en temps passats.[3] També contribuí al coneixement de l'efecte erosionador de les glaceres per la formació dels fiords noruecs.[4]
En mineralogia va introduir els noms dels minerals norita (derivat del nom de Noruega).[5] i el de datolita.[6]
El 1825, Esmark va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. El 1832, va ser ennoblit amb l'Orde de Vasa, de Suècia.
La glacera de Spitsbergen Esmarkbreen porta aquest nom en el seu honor.
Algunes obres
[modifica]- Kurze Beschreibung einer mineralogischen Reise durch Ungarn, Siebenbürgen und das Bannat (Freyberg, 1798)
- Reise fra Christiania til Trondhjem (1829)
Notes
[modifica]- ↑ Jens Esmark (Store norske leksikon)
- ↑ «Snøhetta». Arxivat de l'original el 2007-10-31. [Consulta: 18 gener 2007].
- ↑ Burroughs, William J. Climate Change in Prehistory: The End of the Reign of Chaos. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 22–24. ISBN 978-0-521-82409-5.
- ↑ «Birth of the Glacial Theory». academic.emporia.edu. [Consulta: 18 gener 2007].
- ↑ «Publications related to the history and cultural heritage of mineralogy». Arxivat de l'original el 2007-06-12. [Consulta: 18 gener 2007].
- ↑ «Datolite». The Gemology Project. [Consulta: 18 gener 2007].
Referències
[modifica]- Cunningham, F.F. (1990) James David Forbes: Pioneer Scottish glaciologist (Edinburgh: Scottish Academic Press)
- Burroughs, William James (2005) Climate Change in Prehistory: The End of the Reign of Chaos (Cambridge University Press) ISBN 978-0-521-82409-5
Enllaços externs
[modifica]
- Forsand Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
- Photos of Datolite
- Thorium: History Arxivat 2017-05-02 a Wayback Machine.