Vés al contingut

Francis Lai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancis Lai
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Francis Albert Lai Modifica el valor a Wikidata
26 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata
Niça (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNiça Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica per a cinema, composició, accordion performance (en) Tradueix i composició musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, acordionista, cantant, compositor de bandes sonores, pianista, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata - 2018 Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica i música de varietats Modifica el valor a Wikidata
InstrumentAcordió, piano i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDisc'AZ
Philips Records
United Artists Records
Warner Bros. Records Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webfrancislai.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006162 Allocine: 36270 Allmovie: p98484 TCM: 107308 TV.com: people/francis-lai IBDB: 107072 TMDB.org: 19607
Facebook: FrancisLaiOfficiel Instagram: francislaiofficial Youtube: UCUb8XdLgaWuBzr1CYYTrlgg Spotify: 0Lf3tvw0Rzwr38KDrShstn Apple Music: 104643412 Last fm: Francis+Lai Musicbrainz: ddec1c79-0653-4d7a-a92a-ceaabc60748f Discogs: 135912 Allmusic: mn0000188981 Modifica el valor a Wikidata

Francis Lai (Niça, 26 d'abril de 1932 - 8è districte de París, 7 de novembre de 2018) fou un compositor i músic francès, especialista en músiques de pel·lícules, de crèdits i de cançons.[1] És l'autor de la música de les pel·lícules Un homme et une femme i Love Story, pel qual rep l'Oscar a la millor banda sonora.[2]

Biografia

[modifica]

Practicant una música popular, d'acordió i de piano, Francis Lai es dona a conèixer en un principi com a compositor de cançons d'èxit.[3]

Compongué, sovint sobre textos dels lletristes Pierre-André Dousset, Magali Déa, Boris Bergman, Luc Plamondon, Pierre Barouh, Didier Barbelivien i Catherine Desage, nombroses músiques per a Édith Piaf, Mireille Mathieu, Isabelle Aubret, Philippe Léotard, Petula Clark, Nicole Croisille, Dalida i Jacqueline Dulac així com per a diverses cantants quebequesos entre els quals Nicole Martin, Fabienne Thibeault, Ginette Reno i Martine Chevrier. Per a Nicole Martin, compongué, a la tardor de 1977, la música de la cançó Bonsoir tristesse sobre text de Magali Déa. La cançó es converteix en un immens èxit tant al Japó com al Quebec i guanya per al Canadà el «Premi de la millor cançó estrangera» al Yamaha Music Festival que té lloc el novembre de 1977.[4]

Quasi compositor habitual del director Claude Lelouch, signà igualment músiques de pel·lícula per a: Terence Young, Jean Delannoy, René Clément, Arthur Hiller, Christian-Jaque, Henri Verneuil, (entre altres)...

El 1966, fou nominat a l'Oscar a la millor banda sonora per la música de la pel·lícula Un homme et une femme (1966), i quatre anys més tard obté l'Oscar per a la trama de Love Story.

Per a Lacombe i Rocle

« Francis Lai imposa un univers desposseït construït sobre un mínim de recerques melòdiques.[5] »

Ha compost igualment el 1974 la preparació musical de FR3, tercera cadena pública de la televisió francesa procedent de l'escissió del ORTF: Bonjour la 3, L'Âge tendre (FR3 Jeunesse), Le Cinéma de minuit (títol Les Étoiles du cinéma - interpretada al violícel i a la guitarra)[6][7]Les Étoiles du cinéma, Ce soir sur FR3, etc. Destacà per la utilització d'instruments de música electrònics: ones Martenot, sintetitzador analògic, acordió electrònic; després, més tard, per la utilització de sintetitzadors digitals, contribueix així a la identitat cinematografia d'aquesta cadena creada el 1972, com ho desitjava el seu primer president Claude Contamine.

Principals cançons

[modifica]

Al Quebec:

  • Nicole Martin: Je lui dirai el 1976, Bonsoir tristesse, Quand on s'en va le cœur oublie et Vivre d'amour el 1977, Ta vie, Un autre jour et De la pluie à l'amour el 1978, Quelques pas dans la ronde el 1979.
  • Fabienne Thibeault: À nous deux el 1979, Femme de l'univers el 1983.
  • Ginette Reno: Être seule el 1983.
  • Martine Chevrier: Les enfants de la Terre el 1984.

A França:

  • Édith Piaf: L'homme de Berlin el 1960, C'était pas moi et Les gens el 1961.
  • Jacqueline Dulac: Lorsqu'on est heureux et Venise sous la neige el 1967, On pleure le matin el 1968, Quand el 1969, Lettre des îles i Londres ce soir el 1970.
  • Nicole Croisille: Un homme et une femme el 1966, Vivre per vivre el 1967, Killy et Where Did Our Summers Go el 1968, Le passager de la pluie el 1969, Les Uns et les Autres el 1981, Femme parmi les femmes, Il y avait, Images, Avant toi i Un deuxième amour el 1984, Itinéraire d'un enfant gâté el 1988, Les clés du paradis el 1990.
  • Frida Boccara: Un homme et une femme el 1967.
  • Danièle Licari: Treize jours en France el 1968.
  • Isabelle Aubret: Amour de Norvège el 1969.
  • Petula Clark: C'est toujours l'heure de l'amour el 1969, Il faut trouver le temps d'aimer el 1970.
  • Dalida: Pour qui, per quoi el 1970.
  • Serge Reggiani: Les objets perdus el 1975.
  • Mireille Mathieu: Tu riais, Je n'ai jamais eu de poupées, Je ne sais rien de toi, Je t'aime à en mourir, Tout a changé sous le soleil i Tout per être heureux el 1972, La bonne année el 1973, Je t'aime amb ma peau el 1978, després La vie n'est plus la vie sans nous, Chansons des rues (2002), Un peu d'espérance (2005), Mayerling, Une histoire d'amour i d'altres.
  • Noëlle Cordier: J'avais 16 ans el 1968, Les oiseaux el 1969.
  • Pierre Barouh: À l'ombre de nous el 1966, Descente el 1968.
  • Nicoletta: Le petit matin el 1971, Autant mourir au soleil el 1973.
  • Séverine (chanteuse): Du soleil plein les yeux el 1971.
  • Johnny Hallyday: L'Aventure c'est l'aventure el 1972.
  • Yves Montand: La bicyclette el 1968.
  • Bulle Ogier / Rufus: Mariage el 1974.
  • Jacques Dutronc: Ballade du Bon et des Méchants el 1975.
  • Françoise Hardy: Femme parmi les femmes pel film Si c'était à refaire el 1976
  • Jacques Villeret: Ballade d'un enfant du siècle el 1979.
  • Charles Aznavour: Je n'attendais que toi el 1983.
  • Mama Béa: Prière el 1983.
  • Linda de Suza: Blessée peut-être el 1985.
  • Richard Berry: Plus fort que nous et Cent ans déjà el 1986.
  • Nana Mouskouri: Serons-nous spectateurs el 1986.
  • Jean Guidoni: Qui me dira ? el 1988.
  • Arielle Dombasle: Nada Mas el 1988.
  • Pablo Gilabert: Marie, Maria, Mariage el 1992.
  • Philippe Léotard: Tout ça per ça el 1993.
  • Jean-Paul Belmondo: J'en ai tant vu el 1995.
  • Patricia Kaas: La chanson des Misérables el 1995.

Als Estats Units:

Filmografia[8]

[modifica]

Discografia

[modifica]
  • 2011: L'intégrale Francis Lai - Claude Lelouch (FGL Productions)
  • 2012: Le Cinéma de Francis Lai (FGL Productions)

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «biografia de Francis Lai». The New York Times.
  2. ↑ «Francis Lai, premis». The New York Times.
  3. ↑ Lacombe & Rocle 1979, p. 277
  4. ↑ Encyclopédisque Discographie de Nicole Martin, cançó Bonsoir tristesse
  5. ↑ Lacombe & Rocle 1979, p. 278
  6. ↑ Indicatiu: el disc Cinema de minuit.
  7. ↑ Indicatiu: imatge i so Cinema de minuit.
  8. ↑ «filmografia de Francis Lai». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francis_Lai&oldid=33471049»