Georges Delerue
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 març 1925  Roubaix (França) | ||
| Mort | 20 març 1992 (67 anys) Los Angeles (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | malaltia cerebrovascular | ||
| Sepultura | Forest Lawn Memorial Park Grave of Delerue (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música per a cinema | ||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores | ||
| Activitat | 1957-1992 | ||
| Professors | Darius Milhaud | ||
| Instrument | Piano | ||
| Segell discogràfic | Black & Blue | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | georges-delerue.com | ||
        
 | |||
Georges Delerue (Roubaix, Nord, França, 12 de març de 1925 - Los Angeles, Califòrnia, 20 de març de 1992) fou un compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance.[1][2] El diari francès Le Figaro el va nomenar "el Mozart del cinema".[3]
Biografia
[modifica]Delerue va néixer el 12 de març de 1925 a Roubaix, França. És fill de Georges Delerue i Marie Lhoest. Va ser criat en una llar musical; el seu avi dirigia un grup coral aficionat i la seva mare cantava i tocava piano en reunions familiars. Va estudiar Bach, Mozart, Beethoven, Chopin i Grieg, i es va inspirar especialment en Richard Strauss. Després d'una llarga convalescència després de ser diagnosticat UNA escoliosi, Georges va decidir convertir-se en compositor.[4]
Realitza els seus estudis al Conservatori de París sota la direcció de Darius Milhaud i Jean Rivier. El 1949, obté el Primer Premi de Composició així com el Primer Segon Gran Prix de Rome.[4] El 1952, és nomenat compositor i director d'orquestra a la Radiodifusió francesa. Es va fer amic de Maurice Jarre i de Pierre Boulez.[5]
Ha treballat per als millors escenògrafs francesos, en particular els de la Nouvelle vague (Le Mépris, La Nuit américaine, Le Dernier métro, etc.), per a la televisió i la ràdio (Jacquou le croquant, Les Rois maudits de 1972, Radioscopie de Jacques Chancel) i, el 1972, comença a treballar a Hollywood. Ha compost igualment la música de Platoon d'Oliver Stone (1986).
El 1984 es va casar per segon cop, amb Colette Delerue; tenia una filla, Claire, d'un matrimoni anterior.[6] Georges Delerue va morir el 20 de març de 1992 per un atac de cor a Los Angeles als 67 anys, just després de gravar la darrera pista per a la banda sonora de Rich in Love. Està enterrat al Forest Lawn Memorial Park, a Glendale, Califòrnia.[4]
Filmografia seleccionada
[modifica]- Man Trouble - (1992)
- Her Alibi - (1989)
- The Pick-Up Artist - (1987)
- Code Name: Dancer - (1987)
- Platoon - (1986)
- Josepha - (1982)
- A Little Sex - (1982)
- An Almost Perfect Affair - (1979)
- A Little Romance - (1979)
- Love on the Run - (1979)
- Julia - (1977)
- The Day of the Dolphin - (1973)
- The Day of the Jackal - (1973)
- Two English Girls - (1972)
- Malpertuis (1971)
- The Horsemen - (1971)
- Anna dels mil dies (Anne of the Thousand Days) - (1969)
- The Two of Us - (1968)
- Un home per a l'eternitat - (1966)
- Contempt - (1964)
- Jules and Jim - (1962)
- Una absència tan llarga (1961p
Referències
[modifica]- ↑ «Georges Delerue». [Consulta: 4 març 2012].
- ↑ «Georges Delerue». Soundtrack Guide. Arxivat de l'original el 6 març 2012. [Consulta: 4 març 2012].
- ↑ «Georges Delerue». The Criterion Collection. Arxivat de l'original el 2013-05-18. [Consulta: 4 març 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Georges Delerue Biography». Official Web Site. Arxivat de l'original el 25 gener 2012. [Consulta: 5 març 2012].
- ↑ Brill, Mark. Georges Delerue. In: The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2nd Edition. Macmillan, London, 2001.
- ↑ «Georges Delerue, 67, a Composer On Truffaut and Stone Films, Dies». The New York Times, 23-03-1992 [Consulta: 6 març 2012].
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina oficial (francès) (anglès)
- Georges Delerue a Soundtrack Guide (anglès)
- Biografia (francès)
