Vés al contingut

Fagus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFagus Modifica el valor a Wikidata

faig Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defaja i fusta de faig Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
SubfamíliaFagoideae
GènereFagus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicFagus sylvatica Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata

Fagus és un gènere de plantes angiospermes de la família de les fagàcies (Fagaceae) natiu de l'hemisferi nord.[1] Una de les espècies més conegudes és el faig (Fagus sylvatica), present a la major part d'Europa.

Descripció i característiques

[modifica]
  • Fulles dentades que fan de 5 a 15 cm de llarg i de 4 a 10 cm d'ample.
  • Flors monoiques petites, poc vistoses de pol·linització anemòfila. Floració masculina en aments al principi de la primavera.
  • El fruit es coneix amb el nom de faja, plural fages. Té forma triangular de 10 a 15 mm. El fruit de Fagus sylvatica, l'espècie europea, no té gust amarg.

Són plantes originàries d'Europa, Àsia, i Amèrica típiques de clima temperat humit. Als Països Catalans l'única espècie autòctona és el Fagus sylvatica, que es troba sobretot a la Catalunya humida i les fagedes més extenses es fan al Ripollès, la Garrotxa i la Vall d'Aran. Al País Valencià només es troben alguns exemplars a Fredes al municipi de La Pobla de Benifassà als Ports de Beseit, i a Penyagolosa, que és l'extrem sud de la seva distribució a les nostres terres. No existeixen a les Balears.

Els faigs antàrtics o del Con Sud d'Amèrica, Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea i Nova Caledònia Nothofagus abans estaven classificats dins la família Fagaceae però pertanyen actualment a la família Nothofagaceae.

Usos

[modifica]

La fusta de faig es considera una fusta noble, usada en la fabricació de mobles.

Les fages són comestibles pels animals i humans amb un elevat contingut en greixos. En alguns llocs es fan servir per a l'extracció d'oli. Antigament els fruits caiguts a terra eren aprofitats per ramats de porcs el mateix que les glans d'altres fagàcies.

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[2][3]

Espècies

[modifica]

En l'actualitat n'hi ha 10 espècies:

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Fagus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 15 gener 2024].
  2. «Fagus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 15 gener 2024].
  3. Linné, 1753, p. 997.
  4. Bukva u Srbiji : (Fagus moesiaca/Domin, Mally/ Czeczoott.). Beograd: Udruženje šumarskih inženjera i tehničara Srbije : Šumarski fakultet Univerziteta, 2005. ISBN 86-906937-0-X. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]