Canal de Sant Jordi

Canal de Sant Jordi
	(cy) Sianel San Siôr; (ga) Muir Bhreatan
Tipus	estret
Epònim	Sant Jordi
Localització
Entitat territorial administrativa	Regne Unit
	52° N, 6° O / 52°N,6°O

El canal de Sant Jordi (en anglès St George's Channel, en gaèlic irlandès Muir Bhreatan, en gal·lès Sianel San Siôr) és un canal marí que separa Gal·les i Irlanda, connectant el mar d'Irlanda amb el mar Cèltic (un dels braços de l'oceà Atlàntic Nord).^[1] Té 160 km de longitud i entre 80 i 145 km d'amplada. Aquest canal és d'aigües poc profundes, encara que al final de l'última glaciació, es va veure inundat pels canvis de nivell de les aigües marines.

Geografia

Històricament, el nom comprenia totes les aigües entre Irlanda, a l'oest, i el País de Gal·les i West Country, a l'est i per això es considerava que el canal de Bristol s'obria al canal de Sant Jordi (Lands End era on es trobaven el canal de Sant Jordi i el canal Anglès o canal de la Mànega). El nom ara, en general, solament s'aplica a les aigües a la vora de la part més angosta del canal, entre punta Carnsore, al comtat irlandès de Wexford, i St David's Head, al comtat gal·lès de Pembrokeshire. La part nord de l'antic canal és ara simplement coneguda com a mar d'Irlanda Meridional, i la part sud es considera part del mar Cèltic.

Les costes del canal de Sant Jordi pertanyen a la costa del nord de Cornualla i nord de Devon, a West Country; Pembrokeshire i la badia de Cardigan, a Gal·les; i els de Wexford i Cork, al sud d'Irlanda.

Espècies marines

Les aigües del canal de Sant Jordi són visitades habitualment per espècies marines com ara el tauró pelegrí, el dofí, la marsopa, la foca grisa de l'Atlàntic, la tortuga i la llagostes, atretes per les aigües netes i clares i el bon subministrament de menjar de les costes. North Cornwall, al voltant de Porthcurno i St Ives, és famós per l'observació regular de taurons pelegrins, mentre que Pembrokeshire i la badia de Cardigan són reconeguts internacionalment com un paradís per als dofins de nas d'ampolla.

Història

El nom del canal prové de la llegenda del segle xiv segons la qual Sant Jordi va viatjar des de Turquia fins a Anglaterra. La llegenda diu que va arribar a la més gran de les illes Britàniques pel canal que porta el seu nom.^[2]

Delimitació

La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars, l'Organització Hidrogràfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera el canal de Sant Jordi com un mar, part del «mar d'Irlanda i canal de Sant Jordi» («Irish Sea and St. George Channel») al qual, a la seva publicació de referència mundial, Limits of oceans and seas (Límits d'oceans i mars, 3a edició de 1953), l'assigna el número d'identificació 19 i el defineix de la forma següent:

«	Al Nord. El límit meridional del mar d'Escòcia (18) [Una línia que uneix l'extrem Sud de Mull de Galloway (54° 38′ N) a Escòcia i punta Ballyquintin (54° 20′ N), a Irlanda.] Al Sud. Una línia que uneix St. David Head (51° 54′ N, 5° 19′ W) amb punta Carnsore (52° 10′ N, 6° 22′ W).	»
— Limits of oceans and seas, pp. 12 i 13 i correcció d'errodes a la pàgina 39.^[3]

52° 5′ N, 5° 45′ O / 52.083°N,5.750°O / 52.083; -5.750

Referències

↑ C.Michael Hogan. 2011. Irish Sea. eds P.Saundry & C.Cleveland. encyclopedia of Earth. National Council for Science and the Environment. Washington DC (anglès)
↑ Room, Adrian. «St George's Channel». A: Placenames of the world: origins and meanings of the names for 6,600 countries, cities, territories, natural features, and historic sites. McFarland, 2006, p. 326. ISBN 978-0-7864-2248-7 [Consulta: 22 abril 2013].
↑ «On the North.
The Southern limit of the Scottish Seas (18) [A line joining the South extreme of the Mull of Galloway (54° 38′ N) in Scotland and Ballyquintin Point (54° 20′ N) in Ireland.]
On the South.
A line joining St. David's Head (51° 54′ N, 5° 19′ W) to Carnsore Point (52° 10′ N, 6° 22′ W).«International Hydrographic Organization» a: http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf.

[1] C.Michael Hogan. 2011. Irish Sea. eds P.Saundry & C.Cleveland. encyclopedia of Earth. National Council for Science and the Environment. Washington DC (anglès)

[Room2006-2] Room, Adrian. «St George's Channel». A: Placenames of the world: origins and meanings of the names for 6,600 countries, cities, territories, natural features, and historic sites. McFarland, 2006, p. 326. ISBN 978-0-7864-2248-7 [Consulta: 22 abril 2013].

[3] «On the North.
The Southern limit of the Scottish Seas (18) [A line joining the South extreme of the Mull of Galloway (54° 38′ N) in Scotland and Ballyquintin Point (54° 20′ N) in Ireland.]
On the South.
A line joining St. David's Head (51° 54′ N, 5° 19′ W) to Carnsore Point (52° 10′ N, 6° 22′ W).«International Hydrographic Organization» a: http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf.

[1]

[2]

[3]