Vés al contingut

Al·lèrgia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaAl·lèrgia
Esquemes d'hipersensibilitat tipus I (esquerra) i pseudoal·lèrgia (dreta) modifica
Tipusresposta immunitària mediada per immunoglobulines, hipersensibilitat i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatimmunologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
omalizumab (en) Tradueix, prednisolona, acrivastina, loratadina, dexametasona, astemizole, prednisona, triamcinolona, metilprednisolona i cloropiramina Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaIL2 (en) Tradueix, EPS15 (en) Tradueix, DNAH5 i ABL2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat peral·lergogen Modifica el valor a Wikidata
Causa derinorrea i reacció al·lèrgica Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10T78.4
CIM-9995.3
CIAPA92 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0076880 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB33481 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000812 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine136217 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC1690571 Modifica el valor a Wikidata

L'al·lèrgia és una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l'exterior.[1][2] Aquestes substàncies capaces de provocar una reacció al·lèrgica es coneixen com a substàncies al·lergògenes o senzillament al·lergògens. L'al·lèrgia és l'efecte perjudicial d'hipersensibilitat de l'organisme.

La substància a la qual es té al·lèrgia s'anomena "al·lergogen", i els símptomes provocats es defineixen com "reaccions al·lèrgiques". Quan un al·lergogen penetra en l'organisme d'un subjecte al·lèrgic, el sistema immunitari d'aquest subjecte respon produint una gran quantitat d'anticossos, anomenats immunoglobulina E (IgE). Una exposició successiva al mateix al·lergen produirà l'alliberació de mediadors químics, en particular histamina, que produirà els símptomes típics de la reacció al·lèrgica.

L'exposició primerenca a possibles al·lergògens pot ser protectora.[3] Els tractaments per a les al·lèrgies inclouen evitar al·lèrgens coneguts i l'ús de medicaments com glucocorticoides i antihistamínics.[4] En les reaccions greus es recomana l'adrenalina injectable.[5] La immunoteràpia contra els al·lèrgens, que exposa gradualment a les persones a quantitats cada cop més grans d'al·lergògens, és útil per a alguns tipus d'al·lèrgies com la febre del fenc i les reaccions a les picades d'insectes.[4] El seu ús en al·lèrgies alimentàries no està clar.[4]

Les al·lèrgies són freqüents.[6] Al món desenvolupat, al voltant del 20% de les persones es veuen afectades per rinitis al·lèrgica,[7] al voltant del 6% de les persones tenen almenys una al·lèrgia alimentària,[8][3] i al voltant del 20% tenen dermatitis atòpica en algun moment.[9] Depenent del país, aproximadament un 1-18% de les persones tenen asma.[10][11] L'anafilaxi es produeix entre un 0,05-2% de les persones.[12] Les taxes de moltes malalties al·lèrgiques sembla que van augmentant.[5][13][14] L'any 1905 Clemens von Pirquet va suggerir que la malaltia del sèrum (un fenomen d'hipersensibilitat) té relació directa amb la producció d'anticossos o antígens contra el sèrum injectat, introduint el terme al·lèrgia per referir-se a aquesta reactivitat immunològica alterada.

Etimologia

[modifica]

El mot català al·lèrgia ve del grec αλλεργία —allergía— i en paraules del mateix idioma αλλος "altre", i εργíα "feina". La paraula composta així té el significat de reacció estranya.

Classificació i història

[modifica]

El concepte "al·lèrgia" va ser introduït el 1906 pel pediatre vienès Clemens von Pirquet, ja que es va fixar que alguns dels seus pacients eren hipersensibles a coses normalment innòcues com la pols, el pol·len o alguns menjars.[15] Pirquet va anomenar aquest fenomen "al·lèrgia" per les paraules gregues allos que significava "altre" i ergon que significava "feina".[16] Històricament, totes les formes d'hipersensibilitat es classificaven com a al·lèrgies, i es creia que causaven una activació del sistema immunitari. Després, es va deixar clar que s'hi implicaven diferents malalties, amb el punt comú que totes eren un trastorn del sistema immunitari.

El 1963, Philip Gell i Robin Coombs van fer una nova classificació que descrivien quatre tipus de reaccions d'hipersensibilitat, conegudes de tipus I a tipus IV:[17]

Tipus Denominació Descripció Exemples
I Immediates Basades en la reacció a l'IgE

Dermatitis atòpica
Urticària
Rinitis al·lèrgica
Asma al·lèrgic
Al·lèrgia als aliments
Al·lèrgia a medicament

II Citotòxiques Hi intervenen IgG i IgM

Anèmia hemolítica autoimmunitària
Púrpura trombocitopènica idiopàtica
Pèmfig vulgar
Febre reumàtica
Síndrome de Guillain-Barré
Malaltia de Graves-Basedow
Miastènia greu

III Per complexos immunitaris

Púrpura de Schönlein-Henoch
Artritis reactiva
Lupus eritematós sistèmic
Artritis reumatoide

IV Retardades Per limfòcits T

Dermatitis de contacte al·lèrgica
Diabetis mellitus de tipus 1
Tiroïditis de Hashimoto
Esclerosi múltiple
Celiaquia
Arteritis de cèl·lules gegants

Amb aquesta nova classificació, la paraula "al·lèrgia" només servia per denominar hipersensibilitats de tipus I, que es caracteritzen per crear reaccions ràpides.

Un dels passos més grans per entendre els mecanismes de l'al·lèrgia va ser el descobriment de l'anticòs anomenat Immunoglobulina E (IgE) − Kimishige Ishizaka fou dels primers a descriure l'IgE a la dècada del 1960.[18]

Simptomatologia o semiologia

[modifica]

Distribució en la població

[modifica]

Les xifres de persones afectades per alguna al·lèrgia són estimatives a Catalunya i a Espanya. Es calcula que un 3% de la població adulta pateix rebuig al·lèrgic a algun aliment. Si s'hi sumen les de tipus respiratori que causen pòl·lens, àcars, o el pèl de gat, més el rebuig a metalls, resulta que fins al 25% de la població catalana pateix alguna incompatibilitat immunològica. La fruita seca, el préssec i les gambes són els aliments que causen més al·lèrgia en els adults. En els nens, són la llet de vaca, l'ou de gallina i els fruits secs. A més, el kiwi, el mango i el plàtan són aliments amb tendència a crear al·lèrgies.[19]

Diagnòstic

[modifica]

El tractament eficaç de les malalties al·lèrgiques depèn de la capacitat de fer un diagnòstic precís.[20] Les proves d'al·lèrgia poden ajudar a confirmar o descartar les al·lèrgies.[21][22] Un diagnòstic, assessorament i consells d'evitació correctes basats en resultats vàlids de les proves d'al·lèrgia redueixen la incidència de símptomes i la necessitat de medicaments, millorant la qualitat de vida.[21] Per avaluar la presència d'anticossos IgE específics de l'al·lergogen, es poden utilitzar dos mètodes diferents: una prova de punció de la pell o una prova de sang per al·lèrgia. Els dos mètodes són recomanats i tenen un valor diagnòstic similar.[22][23]

Tipus de proves d'al·lèrgia:

L'aerobiologia i l'al·lèrgia

[modifica]

L'aerobiologia és la ciència que estudia les partícules biològiques transportades passivament a través de l'aire, tals com bacteries, espores de fongs, insectes molt petits i pol·len. Un dels principals camps de l'Aerobiologia ha estat analitzar aquestes partícules per lluitar en la prevenció dels símptomes de la polinosi.

Espanya compta amb una Xarxa Espanyola d'Aerobiologia (REA) [3], constituïda el 1992 i el centre coordinador de la qual es troba al Departament de Botànica, Ecologia i Fisiologia de la Universitat de Còrdova. Entre les tasques d'aquest centre coordinador hi ha la difusió d'informació polínica nacional als diferents mitjans de comunicació. L´Associació Panamericana d´Aerobiologia (PAAA) [4] és una societat d´individus que comparteixen un interès professional o acadèmic en la ciència d´Aerobiologia.

Mapa de las estaciones de muestreo polínico.[24]

El mètode aerobiològic emprat i estandarditzat per la Xarxa Espanyola d'Aerobiologia és àmpliament utilitzat en el camp científic.[25] Les dades generades per la Xarxa Espanyola d'Aerobiologia estan sotmeses a un estricte control, assegurant la seva qualitat àrea.[26] Posteriorment es van publicar les Mínimes Recomanacions del mètode aerobiològic, després d'un intens treball de consens internacional.[27]

L'Aerobiologia és una eina molt útil per a la lluita a la prevenció de la polinosi. Alguns camps de l'Aerobiologia tracten sobre l'estudi de pol·len aerovagant, d'espores de fongs aerovagants o del contingut d'al·lèrgens a l'ambient, al·lèrgens.[28] Altres estudis tracten sobre models de predicció de contingut de pol·len a l'aire o sobre l'estudi de les principals fonts de partícules al·lergògenes.[29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Al·lèrgia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ McConnell, Thomas H.. The Nature of Disease: Pathology for the Health Professions. Baltimore, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 159. ISBN 978-0-7817-5317-3. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Food allergy: Epidemiology, pathogenesis, diagnosis, and treatment». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 133, 2, 2-2014, pàg. 291–307; quiz 308. DOI: 10.1016/j.jaci.2013.11.020. PMID: 24388012.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Allergen Immunotherapy», 22-04-2015. Arxivat de l'original el 17 juny 2015.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Anaphylaxis: Recent advances in assessment and treatment». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 124, 4, 10-2009, pàg. 625–36; quiz 637–38. Arxivat de l'original el 27 juny 2013. DOI: 10.1016/j.jaci.2009.08.025. PMID: 19815109. Arxivat 27 de juny 2013 a Wayback Machine.
  6. ↑ «Allergic Diseases», 21-05-2015. Arxivat de l'original el 18 juny 2015.
  7. ↑ «Clinical practice. Allergic rhinitis». The New England Journal of Medicine, 372, 5, 1-2015, pàg. 456–63. DOI: 10.1056/NEJMcp1412282. PMC: 4324099. PMID: 25629743.
  8. ↑ «Food Allergy An Overview», 01-07-2012. Arxivat de l'original el 5 març 2016.
  9. ↑ «Atopic dermatitis: natural history, diagnosis, and treatment». ISRN Allergy, 2014, 2014, pàg. 354250. DOI: 10.1155/2014/354250. PMC: 4004110. PMID: 25006501.
  10. ↑ «Global Strategy for Asthma Management and Prevention: Updated 2015» p. 2. Global Initiative for Asthma, 2015. Arxivat de l'original el 17 d'octubre 2015. [Consulta: 20 desembre 2020].
  11. ↑ «Global Strategy for Asthma Management and Prevention» p. 2–5. Global Initiative for Asthma, 2011. Arxivat de l'original el juliol 2016.
  12. ↑ Leslie C. Grammer Patterson's Allergic Diseases. 7, 2012. ISBN 978-1-4511-4863-3. 
  13. ↑ «Is the prevalence of asthma declining? Systematic review of epidemiological studies». Allergy, 65, 2, 2-2010, pàg. 152–67. DOI: 10.1111/j.1398-9995.2009.02244.x. PMID: 19912154.
  14. ↑ Pongdee, Thanai. «Increasing Rates of Allergies and Asthma». Arxivat de l'original el 2021-01-22. [Consulta: 20 desembre 2020].
  15. ↑ Clemens Peter Pirquet von Cesenatico a Who Named It
  16. ↑ Von Pirquet C «Allergie». Munch Med Wochenschr, 53, 1906, pàg. 1457.
  17. ↑ Gell PGH, Coombs RRA.. Clinical Aspects of Immunology. Londres: Blackwell, 1963. 
  18. ↑ Ishizaka K, Ishizaka T, Hornbrook MM «Physico-chemical properties of human reaginic antibody. IV. Presence of a unique immunoglobulin as a carrier of reaginic activity». J. Immunol., 97, 1, 1966, pàg. 75–85. PMID: 4162440.
  19. ↑ Al·lèrgia a aliments Arxivat 2011-07-06 a Wayback Machine. SCAIC
  20. ↑ Portnoy JM; etal «Evidence-based Allergy Diagnostic Tests». Current Allergy and Asthma Reports, 6, 6, 2006, pàg. 455–61. DOI: 10.1007/s11882-006-0021-8. PMID: 17026871.
  21. ↑ 21,0 21,1 NICE Diagnosis and assessment of food allergy in children and young people in primary care and community settings, 2011
  22. ↑ 22,0 22,1 «Guidelines for the diagnosis and management of food allergy in the United States: report of the NIAID-sponsored expert panel». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 126, 6 Suppl, 12-2010, pàg. S1–58. DOI: 10.1016/j.jaci.2010.10.007. PMC: 4241964. PMID: 21134576.
  23. ↑ «Overview of Serological-Specific IgE Antibody Testing in Children». Pediatric Allergy and Immunology, 11, 6, 2011, pàg. 447–53. DOI: 10.1007/s11882-011-0226-3. PMID: 21947715.
  24. ↑ Buters, J. T., Antunes, C., Galveias, A., Bergmann, K. C., Thibaudon, M., Galán, C., ... & Oteros, J. (2018). Pollen and spore monitoring in the world. Clinical and translational allergy, 8(1), 1-5. [1]
  25. ↑ Galán, C., González, P. C., Teno, P. A., & Vilches, E. D. (2007). Spanish Aerobiology Network (REA): management and quality manual. Servicio de Publicaciones, Universidad de Córdoba
  26. ↑ Oteros, J., Galán, C., Alcázar, P., & Domínguez-Vilches, E. (2013). Quality control in bio-monitoring networks, Spanish Aerobiology Network. Science of the total environment, 443, 559-565
  27. ↑ Galán, C., Smith, M., Thibaudon, M., Frenguelli, G., Oteros, J., Gehrig, R., ... & EAS QC Working Group. (2014). Pollen monitoring: minimum requirements and reproducibility of analysis. Aerobiologia, 30(4), 385-395.
  28. ↑ Galán, C., Antunes, C., Brandao, R., Torres, C., Garcia‐Mozo, H., Caeiro, E., ... & Buters, J.T.M. (2013). Airborne olive pollen counts are not representative of exposure to the major olive allergen Ole e 1. Allergy, 68: 809-812
  29. ↑ Oteros, J., García-Mozo, H., Hervás-Martínez, C., Galán, C. (2013). Year clustering analysis for modelling olive flowering phenology. International Journal of Biometeorology, 57(4): 545-555[2]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al·lèrgia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al·lèrgia&oldid=33966387»