Vés al contingut

Acord (música)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Notació d'un acord.

Un acord musical és la combinació de tres o més notes que sonen alhora. Només un instrument polifònic, com ara un instrument de teclat, una guitarra o una arpa, pot fer sonar un acord.

En la música occidental, i des del moment en què es comença a forjar la tonalitat com a sistema que organitza les relacions jeràrquiques entre les notes, i l'harmonia com a sistema musical que organitza la simultaneïtat de sons, els acords principals s'organitzaren superposant, sobre una nota fonamental, dues notes disposades en intervals de tercera. D'aquesta manera, els intervals bàsics i principals són els acords tríades. La superposició d'una altra tercera dona lloc als acords de sèptima (o acords quatríades) que són sempre dissonants.

Els acords es denominen usant el nom de la nota més greu (disposant les notes per terceres) i tenint en compte el tipus de terceres que s'utilitzen en la seva configuració.

Les notes que configuren l'acord es poden ordenar de maneres diverses, sempre de greu a agut, ja sigui perquè interessa que la nota més greu no sigui la nota fonamental o que dona nom a l'acord, ja sigui perquè interessa que la més aguda sigui una de concreta, perquè interessa que hi hagi una determinada distància o amplitud, entre les diferents notes, per necessitats de la conducció de les veus, o per altres raons relatives a l'harmonia o bé al contrapunt. Segons quina sigui la nota més greu l'acord es troba en un estat diferent, mentre que la nota més aguda afecta a la disposició.

Referències

[modifica]
  • HARMONIA I - Textos de música moderna. Enric Alberich Artal, 2009. Editorial: Dinsic Publicacions Musicals. 248 pàgines. ISBN 978-84-96753-22-8
  • La Música i la Ciència en Progrés. Josep M. Mestres Quadreny, 2010. Arola Editors. 164 pàgines. ISBN 978-84-92839-62-9
  • Harmonia Popular i Moderna. Nous elements harmònics en la música popular, de Toni Xuclà. Editorial: Generalitat de Catalunya. ISBN 978-84-393-4643-2

Bibliografia

[modifica]
  • Bailey, Kathryn. 1991. The Twelve-note Music of Anton Webern: Old Forms in a New Language. Music in the Twentieth Century 2. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-39088-0 (cloth). Reprinted Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-54796-3 (pbk). Digital paperback reprint, Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 2006.
  • Charters, Murray. 1973. "Abel in London". The Musical Times 114, no. 1570 (December): 1224–26.
  • Knape, Walter, Murray R. Charters, and Simon McVeigh. 2001. "Abel: (4) Carl Friedrich Abel". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell. London: Macmillan Publishers.
  • Latham, Alison (ed.). 2002. "Pentachord". The Oxford Companion to Music. Oxford i Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-866212-2.
  • McLamore, Alyson. 2004. "'By the Will and Order of Providence': The Wesley Family Concerts, 1779–1787". Royal Musical Association Research Chronicle, no. 37 (2004): 71–220.
  • Roeder, John. 2001. "Set (ii)." The New Grove Dictionary of Music and Musicians, second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell. London: Macmillan Publishers.
  • Els Principis Fonamentals de l'Harmonia. Narcís Bonet. Dinsic Publicacions Musicals. 118 pàgines.
  • Introducció a l'Harmonia. Josep Guallar. Dinsic Publicacions Musicals. 88 pàgines. ISBN 84-86949-58-0
  • La Convergència Harmònica - Morfogènesi dels acords i de les escales musicals. Llorenç Balsach, 1994. Clivis Publicacions. 92 pàgines. ISBN 84-85927-44-3
  • Vols Aprendre Harmonia? Volums 1 i 2. Montserrat Castro. Dinsic Publicacions Musicals. 170 pàgines (vol.1) i 354 pàgines (vol.2)

Enllaços externs

[modifica]