1918

1918

Tipus	any civil i any comú que comença en dimarts
Altres calendaris
Gregorià	1918 (mcmxviii)
Islàmic	1337 – 1338
Xinès	4614 – 4615
Hebreu	5678 – 5679
Calendaris hindús	1973 – 1974 (Vikram Samvat) 1840 – 1841 (Shaka Samvat) 5019 – 5020 (Kali Yuga)
Persa	1296 – 1297
Armeni	1367
Rúnic	2168
Ab urbe condita	2671
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940
Anys
1915 1916 1917 - 1918 - 1919 1920 1921

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Esdeveniments

• 

El 10 de gener sortí a la venda el primer número de la revista barcelonina D'Ací i d'Allà i s'estrenà l'obra de Josep Maria de Sagarra Rondalla d'esparvers al Teatre Romea.

• 14 d'abril, Barcelona: es deixa de publicar el diari El Poble Català, en circulació des de 1906.
• 24 de juny: inauguració de la Biblioteca Popular de Valls, primera de la xarxa de biblioteques públiques de la Mancomunitat de Catalunya.
• 21 de juliol: Amposta: Neix la Unió Filharmònica d'Amposta, a partir de l'anterior "Unión de Forasteros".
• Segon Congrés Universitari Català, continuador de l'esperit del Primer Congrés, on s'acorda la creació dels Estudis Universitaris Catalans.
• Creació de la Unió Valencianista.
• Catalunya; La Mancomunitat de Catalunya impulsa la campanya en favor de l'Estatut d'Autonomia.
• País Valencià: El 14 de novembre de 1918, el diari “La Correspondencia de Valencia” publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista. Precedia a la Declaració un article a tres columnes titulat “Valencianismo”

Resta del món

• Durant l'any: una gravíssima epidèmia de grip arriba a afectar, en alguns llocs, el 50% de la població i causa una enorme mortalitat.
• 1 de gener, Hollywood, Califòrnia, EUA): l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
• 8 de gener, Washington: el president Wilson fa públic el missatge en el punt catorzè del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions (vegeu els catorze punts de Wilson).
• 24 de gener: Bessaràbia, formada majoritàriament per la República de Moldàvia, s'independitza de l'Imperi Rus. Tot i això, dos mesos després serà annexionada de nou al Regne de Romania.
• 2 de febrer: Rússia reconeix la independència d'Estònia.
• 3 de març, tractat de Brest-Litovsk fou un tractat de pau entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
• 4 de març, Fort Riley (Kansas): primer cas detectat de l'epidèmia de grip de 1918.
• 5 de març, Rússia: les autoritats bolxevics traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou.
• 27 de març: La República de Moldàvia és annexionada al Regne de Romania, després de 2 mesos d'haver-se independitzat de l'Imperi Rus.
• 7 de maig, Bucarest, Regne de Romania): se signa el Tractat de Bucarest entre Romania i l'imperi Alemany.
• 8 de maig, Alger (França): batalla d'Argel, batalla naval durant la Primera Guerra Mundial.
• 24 de maig, Budapest (Hongria): estrena d'El castell de Barbablava de Béla Bartók, en l'Òpera Reial.
• Juny, Madrid: fundació de l'empresa editora Editorial Calpe per Nicolás María de Urgoiti.
• 17 de juliol, Iekaterinburg, Rússia: El tsar Nicolau II de Rússia, la tsarina Alexandra de Hessen-Darmstadt i tota la seva família són assassinats pels bolxevics a la casa Ipatiev.
• 28 de setembre, Lausana (Suïssa): estrena de la Histoire du Soldat d'I. Stravinski.
• 28 d'octubre: independència de Txecoslovàquia de l'Imperi Austrohongarès.
• 30 d'octubre
  • Lemnos, Grècia): es firma l'Armistici de Mudros, entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
  • Àustria: Karl Renner és nomenat primer Canceller d'Àustria de la Primera República Austríaca.
• 9 de novembre - Abdica Guillem II d'Alemanya i es proclama la República Alemanya.
• 11 de novembre - Acaba la Primera Guerra Mundial amb l'Armistici de Compiègne.
• 14 de desembre, Nova York - Estrena d' Il trittico de Giacomo Puccini al Metropolitan Opera House.
• 20 de desembre, Madrid - Estrena, en el Teatro de la Comedia, de La venganza de Don Mendo de Pedro Muñoz Seca.

Premis Nobel

• Aquest any només es van atorgar el de Física a Max Planck i el de Química a Fritz Haber.

Naixements

Naiximents

(ordenats per defecte pel primer cognom)

M/d	Nom i llinatges	Activitat	Origen	M.
04/03	Enrique Iturriaga Romero	compositor	peruà	2019

Les persones nascudes el 1918 faran 106 anys durant el 2024.

• 1 de gener:
  • Maçanet de la Selva, la Selva: Manuel Anglada i Ferran, estudiós de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu (m. 1998).
  • Sant Julià de Vilatorta (Osona): Camil Pallàs i Arisa, arquitecte i restaurador català (m. 1982).
• 6 de gener - Barcelona: Ignasi Mundó i Marcet, pintor català (m. 2012).
• 18 de gener, Calonge, Baix Empordà: Ricard Viladesau i Caner, músic català (m. 2005).
• 21 de gener:
  • Girona (Gironès): Joan Viñas i Bona, locutor de ràdio i presentador de televisió (m. 2002).
  • Barcelona: Miquel Asins Arbó, compositor i director de música (m. 1996).
• 28 de gener - Barcelona: Susana March i Alcalá, escriptora en castellà, autora de novel·les rosa i històriques (m. 1990).
• 31 de gener - Barcelona: Joan Barat i Creus, poeta i escriptor català (m. 1996).
• 1 de febrer - Tarragona: Montserrat Abelló i Soler, poetessa i traductora catalana.
• 3 de març:
  • Barcelona: Conxita Bardem i Faust, actriu de teatre i de cinema catalana (m. 2008).
  • Berga: Josep Antoni Salvà i Miquel, farmacòleg i metge català (m. 2007).
• 5 de març - Girona (Gironès): Joan-Josep Tharrats i Vidal, pintor, teòric d'art i editor català (m. 2001).
• 6 de març - Barcelona: Maria Mercader i Fordada, actriu catalana de cinema i teatre (m. 2011).
• 12 de març - Nova Yorkː Elaine de Kooning, pintora estatunidenca expressionista abstracta i crítica d'art (m. 1989).
• 13 de març - Daia Nova, Baix Segura: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules Club de Futbol d'Alacant des de 1971 a 1984 (m. 2010).
• 23 de març - Castelló de la Plana, la Plana Alta: Matilde Salvador i Segarra, compositora i pintora valenciana (m. (2007).
• 1 d'abril, l'Aranyó, la Segarra: Manuel de Pedrolo i Molina escriptor català.
• 12 d'abril:
  • Llubí (Pla de Mallorca): Paulina Amengual Payeras, sindicalista, mestra i infermera mallorquina (m. 1987).
  • Inca (Mallorca): Gaietà Martí Valls, reformador religiós (m. 2007).
• 18 d'abril - Puig-reig (Berguedà): Mateu Cardona i Estrada, músic, compositor i director de corals (m. 2011).
• 24 d'abril - Barcelona: Ferran Díaz-Plaja i Contestí, escriptor i historiador català (m. 2012).
• 26 d'abril - Baarn, Països Baixosː Fanny Blankers-Koen, atleta neerlandesa, primera a guanyar quatre medalles olímpiques d'or, de les més destacades de tots els temps.
• 29 d'abril - Palma: Josep Orlandis Rovira, historiador, jurista i prevere mallorquí, especialitzat en història de l'Església i dels visigots (m. 2010).
• 1 de maig - Barcelona: José Luis Milà Sagnier, II Comte de Montseny, advocat català (m. 2012).
• 2 de maig:
  • Alguaire (Segrià): María Malla Fábregas, escriptora i poetessa, militant anarquista i anarcosindicalista catalana (m. 1995).
  • Barcelona: Miquel Siguan i Soler, psicòleg i escriptor català (m. 2010).
• 3 de maig - Barcelona: Albert Barella i Miró, enginyer tèxtil català (m. 2001).
• 6 de maig - Palamós (Baix Empordà): Lluís Figa i Faura, advocat i jurista (m. 1996).
• 14 de maig - la Font de la Figuera (València): Raquel Payà, pedagoga valenciana (m.1972).
• 17 de maig - València: Trini de Figueroa, escriptora, autora de novel·les rosa en castellà (m. 1972).
• 18 de maig - Olba (Aragó): Manuel Pertegaz Ibáñez, dissenyador de moda instal·lat en Barcelona (m. 2014).
• 20 de maig - Barcelona: Artur Caballero i López, botànic català (m. 2004).
• 3 de juny - Sabadellː Maria-Rosa Wennberg Ball-llovera, filòloga catalana, escriptora i especialista en teatre (m. 2018).
• 4 de juny - Terrassa (Vallès Occidental): Santiago Padrós i Elías, artista català del mosaic (m. 1971).
• 16 de juny - Barcelona: Ramon Bech i Taberner, escriptor i periodista català (m. 1995).
• 29 de juny - Manlleu (Osona): Lluís Terricabres i Molera, Terri, promotor cultural i escriptor (m. 2000).
• 2 de juliol - Motilla del Palancar (Conca, Castella-La Manxa): Josep Moratalla i Martínez, polític, destacat líder del moviment veïnal de la ciutat de Barcelona (m. 2017).
• 3 de juliol - Barcelona: Josep Rahola i d'Espona, enginyer industrial i polític català (m. 2023).
• 5 de juliol - Almacelles (Segrià): Felip Lorda i Alaiz, crític literari i polític català (m. 1992).
• 20 de juliol - Barcelona: Antoni Altisent i Balmas, compositor (m. 1990).
• 3 d'agost - Barcelona: Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.
• 4 d'agost - Puigcerdà: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (m. 1992).
• 8 d'agost:
  • Santoña, Cantàbria: Josep Lluís Ortega Monasterio, compositor i militar català (m. 2004).
  • Mataró (Maresme): Pere Montserrat Recoder, botànic i ecòleg català (m. 2017).
• 10 d'agost - Granollers (Vallès Oriental): Joan Obiols i Vié, psiquiatre i professor universitari català (m. 1980).
• 23 d'agost - Peermade, Travancoreː Anna Mani, física i meteoròloga índia (m. 2001).
• 27 d'agost - Figueres (Alt Empordà): Teodor Jové i Planella, músic i compositor de sardanes (m. 1975).
• 29 d'agost - Sant Andreu de Palomar (Barcelonès): Joan Gual i Torras, baríton català (m. 1975).
• 1 de setembre - València: Ismael Merlo Piquer, actor valencià (m. 1984).
• 14 de setembre - Montitxelvo, la Vall d'Albaida: Joan Climent i Pascual, poeta valencià (m. 2004).
• 18 de setembre - Cabdet (Albacete, Espanya): José Pérez Gil o Pérezgil, pintor espanyol establert a Alacant (m. 1998).
• 20 de setembre:
  • Muniesa (Terol): Juan García Iranzo, autor de còmics instal·lat a Barcelona (m. 1998).
  • l'Arboç: Josep Pons i Rosell, antropòleg (m. 2013).
• 29 de setembre - Badalona: Remei Oliva, exiliada i mare a la Maternitat d'Elna (m. 2023).
• 30 de setembre - Barcelona: Miquel Casas i Augé, músic i compositor, pare de l'acordionisme veneçolà (m. 2001).
• 2 d'octubre - València: Francesc Llàcer Pla, compositor i pedagog musical valencià (m. 2002).
• 3 d'octubre:
  • Berga: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista (m. 1981).
  • Valls: Pere Lazaga Sabater, Pedro Lazaga, director de cinema (m. 1979).
• 4 d'octubre - Barberà del Vallès: Josep Maria Arnella i Gallego, periodista català.
• 29 d'octubre - Sabadell, Vallès Occidental: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor català.
• 2 de novembre - Barcelona:
  • Carmen Amaya, ballarina i cantant de flamenc catalana (m. 1963).
  • Raimon Panikkar, pensador (m. 2010).
• 11 de novembre - Marsella (França): Claudi Esteva i Fabregat, antropòleg cultural i historiador americanista català (m. 2017).
• 18 de novembre - Sabadell: Fidel Trias Pagès, pintor sabadellenc (m. 1971).
• 4 de desembre - Marçà (Priorat): Marçà-Giné, escultor, dibuixant, i ceramista català (m. 2006).
• 13 de desembre - Barcelona: Teresa Rovira i Comas, bibliotecària catalana.
• Barcelona: Andreu Mercé i Varela, escriptor i periodista català.
• Tortosa: Manuela Delsors Mangrané, pintora catalana (m. 2001).

Resta del món

• 16 de gener, Villanubla (Valladolid): Marcelo González Martín, cardenal espanyol, arquebisbe de Barcelona, figura de referència a l'Església espanyola durant la Transició (m. 2004).
• 20 de gener, Uruguai: Esther Ballestrino, bioquímica i activista social, fundadora de Mares de Plaça de Mayo (m. 1977).
• 21 de gener, Burgo de Osma (Sòria, Espanya): Marcelino Camacho Abad, sindicalista i polític espanyol (m. 2010).
• 22 de gener, Roma (Itàlia): Bruno Zevi, arquitecte, crític d'art i polític italià (m. 2000).
• 24 de gener, Berna (Suïssa): Gottfried von Einem, compositor austríac (m. 1996).
• 26 de gener, Scornicesti, Piteşti, Romania: Nicolae Ceaușescu, polític romanès, 6è President de Romania.
• 1 de febrer, Edimburg: Muriel Spark, novel·lista escocesa (m. 2006).
• 2 de febrer, Batavia, Índies Orientals –actual Jakarta, Indonèsia–ː Hella S. Haasse, escriptora neerlandesa (m. 2011).
• 4 de febrer, Londres (Regne Unit): Ida Lupino, actriu i directora de cinema anglesa (m. 1995).
• 8 de febrer, Madrid, Regne d'Espanya: Enrique Tierno Galván, polític i assagista espanyol.
• 12 de febrer, Nova York, EUA: Julian Schwinger, físic estatunidenc. Premi Nobel de Física el 1965 (m. 1994).
• 3 de març, Nova York, EUA: Arthur Kornberg, bioquímic i metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1959 (m. 2007).
• 5 de març, Champaign, Illinois (EUA): James Tobin, economista, Premi Nobel d'Economia de 1981 (m. 2002).
• 16 de març, Paterson, Nova Jersery (EUA): Frederick Reines, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1995 (m. 1998).
• 17 de març, Oviedo (Astúries, Espanya): Sabino Fernández Campo, comte de Latores, militar espanyol i assistent personal de Joan Carles I d'Espanya (m. 2009).
• 20 de març, Bliesheim (Alemanya): Bernd Alois Zimmermann, compositor (m. 1970).
• 25 de març, París, França: Claude Debussy, compositor francès (n. 1862).
• 1 d'abril, Tòquio: Utako Okamoto, metgessa japonesa que descobrí l'àcid tranexàmic.
• 9 d'abril, Copenhaguen (Dinamarca): Jørn Utzon, arquitecte danès, autor del Palau de l'Òpera de Sydney (m. 2008).
• 17 d'abril,
  • Torí (Itàlia): Carol Rama, artista italiana (m. 2015).
  • O'Fallon (Illinois, EUA): William Holden, actor de cinema estatunidenc (m. 1981).
• 18 d'abril, Angers (França): André Bazin, crític i teòric del cinema (m. 1958).
• 20 d'abril, Lund (Suècia): Kai Siegbahn, físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 2007).
• 22 d'abril: Ibrahim Kodra, pintor albanès.
• 23 d'abril:
  • South Shields (Regne Unit): James Kirkup, poeta, traductor i escriptor de viatges anglès (m. 2009, Andorra).
  • París, França: Maurice Druon, polític i escriptor francès. Premi Goncourt 1948 (m. 2009)
• 24 d'abril, Múnic: Elisabeth Mann Borgese, experta internacional en dret i polítiques marítimes i en la protecció del medi ambient.
• 25 d'abril:
  • París (França): Gérard de Vaucouleurs, astrònom francès actiu als EUA (m. 1995).
  • Múnic (Alemanya): Astrid Varnay, soprano dramàtica sueca (m. 2006).
  • Estocolm: Astrid Varnay, soprano dramàtica nord-americana, d’origen hongarès i suec (m. 2006).
• 3 de maig:
  • Annelise Pflugbeil, professora i clavecinista alemanya.
  • Nova York, EUA: Pete Seeger, cantautor i activista polític nord-americà (m. 2014).
• 9 de maig, Brookline: Mike Wallace, periodista, guionista i actor estatunidenc (m. 2012).
• 11 de maig, Nova York, EUA: Richard Feynman, físic. Premi Nobel de Física el 1965 (m. 1988).
• 17 de maig, Västra Karup, Suècia: Birgit Nilsson, soprano sueca que va conrear tant l'òpera com la música de concert (m. 2005).
• 18 de maig, Mogliano (Macerata, Itàlia): Massimo Girottti, actor italià de cinema (m. 2003).
• 20 de maig, Wilkes-Barre, Pennsilvània (EUA): Edward Bok Lewis, biòleg i genetista nord-america, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995 (m. 2004).
• 26 de maig, Nova York (EUA): John Dall, actor estatunidenc de cinema (m. 1971).
• 27 de maig, Suehiro, Takasaki (Japó): Yasuhiro Nakasone (en japonès: 中曽根康弘) polític japonès que va arribar a ser primer ministre des del 27 de novembre de 1982 fins al 6 de novembre de 1987 (m. 2019).
• 1 de juny, Kingston upon Thames (Londres, Anglaterra): Frank Cordell, compositor, arranjador i director d'orquestra anglès (m. 1980).
• 6 de juny, Lansing, Iowa (EUA): Edwin Gerhard Krebs, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992 (m. 2009).
• 8 de juny, Newton (Massachusetts): Robert Preston, actor estatunidenc (m. 1987).
• 10 de juny:
  • Puerto Seguro (Salamanca, Espanya): Emilio Lorenzo Criado, catedràtic de lingüística germànica (m. 2002).
  • Roma (Itàlia): Franco Modigliani, economista, Premi Nobel d'Economia de 1985 (m. 2003).
  • París (França): Patachou', cantant i actriu francesa (m. 2015).
• 11 de juny, Oriol (Rússia): Tatiana Iessenina, escriptora russa (m. 1992).
• 12 de juny:
  • Aracena (Huelva, Espanya): Florentino Pérez Embid, historiador, professor i escriptor espanyol (m. 1974, Madrid).
  • Topeka (Kansas): Georgia Louise Harris Brown, arquitecta estatunidenca, segona afroamericana que exercí l'ofici (m. 1999).
• 13 de juny, Shidler (Oklahoma): Ben Johnson, actor estatunidenc (m. 1996).
• 17 de juny, Cirebon (Indonèsia): Jenny Dalenoord, il·lustradora, aquarel·lista i artista d'historietes neerlandesa (m. 2013).
• 18 de juny:
  • Nova York (EUA): Jerome Karle, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1985 (m. 2013).
  • Roma (Itàlia): Franco Modigliani, economista italià, nacionalitzat estatunidenc (m. 2003).
• 7 de juliol, Nova York: Rose Frisch, científica nord-americana pionera en fertilitat m. 2015).
• 14 de juliol:
  • Uppsala, Suècia: Ingmar Bergman, director de cinema (m. 2007).
  • Anselmo (Nebraska, EUA): Jay Forrester, enginyer estatunidenc, considerat el pare de la dinàmica de sistemes (m. 2016).
• 15 de juliol, Lethbridge, Alberta (Canadà): Bertram Brockhouse, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 1994 (m. 2003).
• 15 de juliol, Manchester (Regne Unit): Brenda Milner, pionera de la Neuropsicologia amb important llegat en estudis de la memòria humana.
• 17 de juliol, Sevilla (Andalusia, Espanya): Manuel Fernández-Galiano Fernández, hel·lenista i professor espanyol (m. 1988).
• 18 de juliol, Umtata (Sud-àfrica): Nelson Mandela, polític sud-africà (m. 2013).
• 24 de juliol, San Bruno (Califòrnia, EUA): Ruggiero Ricci, violinista italo-estatunidenc (m. 2012).
• 27 de juliol, Washington DC (EUA): Leonard Rose, violoncel·lista estatunidenc (m. 1948).
• 31 de juliol, Provo (Utah, EUA): Paul Delos Boyer, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1997 (m. 2018).
• 9 d'agost, Cranston (Rhode Island, EUA): Robert Aldrich, director de cinema, escriptor i productor estatunidenc (m. 1983).
• 13 d'agost, Gloucester, Anglaterra: Frederick Sanger, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química dels anys 1958 i 1980 (m. 2013).
• 25 d'agost, Lawrence, EUA: Leonard Bernstein, compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc (m. 1990).
• 26 d'agost, White Sulphur Springs (Virgínia de l'Oest, EUA): Katherine Johnson, física, científica espacial i matemàtica estatunidenca.
• 30 d'agost, Almudébar (Foia d'Osca, Aragó): Ramón Liarte Viu, anarcosindicalista i escriptor aragonès (m. 2004).
• 8 de setembre, Gravesend, Kent, Anglaterra: Derek Harold Richard Barton, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (m. 1998).
• 17 de setembre, Belfast, Irlanda: Hayyim Herzog o Chaim Herzog (חיים הרצוג) militar de l'Exèrcit britànic i el Tsahal. Posteriorment, va esdevindre el sisè President d'Israel, entre 1983 i 1993 (m. 1997).
• 26 de setembre, Hlíð (Islàndia): Ólafur Jóhann Sigurðsson, escriptor islandès (m. 1988).
• 27 de setembre, Brighton (Anglaterra): Martin Ryle, astrònom anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1974 (m. 1984).
• 4 d'octubre, Nara (Japó): Kenichi Fukui, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 1981 (m. 1998).
• 8 d'octubre, Lemvig (Dinamarca): Jens Christian Skou, químic danès, Premi Nobel de Química de l'any 1997.
• 9 d'octubre, Quivicán (Cuba): Bebo Valdés, músic cubà de jazz i música cubana (m. 2013).
• 10 d'octubre, París: Jean Gimpel, historiador medievalista i assagista francès (m. 1996).
• 11 d'octubre, Nova York: Jerome Robbins, coreògraf i ballarí novaiorquès (m. 1998).
• 12 d'octubre, Cáseda (Navarra): Francisco Javier Sáenz de Oiza, arquitecte espanyol (m. 2000).
• 15 d'octubre, Chalon-sur-Saône (França): Marc Paillet, novel·lista i historiador francès (m. 2000).
• 17 d'octubre, Nova York (EUA): Rita Hayworth, actriu de cinema estatunidenca (m. 1987).
• 19 d'octubre, Birmandreis (Algèria): Louis Althusser, filòsof marxista (m. 1990).
• 26 d'octubre, Borås, Suècia: Eric Ericson, director de cor i professor de direcció coral suec (m. 2013).
• 27 d'octubre, Nova York: Teresa Wright, actriu de cinema estatunidenca (m. 2005).
• 8 de novembre, Nuremberg (Alemanya): Hermann Zapf, tipògraf i cal·lígraf alemany (m. 2015).
• 10 de novembre, Solin, Baviera (Alemanya): Ernst Otto Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (m. 2007).
• 13 de novembre, Madrid: José Ortega Spottorno, editor, fundador d'Alianza Editorial i del diari El País(m. 2002).
• 26 de novembre, Yara, Cubaː Huber Matos, revolucionari cubà i dissident anticastrista (m. 2014).
• 3 de desembre, Valladolid (Espanya): Demetrio Ramos Pérez, historiador i americanista espanyol (m. 1999).
• 8 de desembre, Angers (França): Gérard Souzay, baríton francès (m. 2005).
• 11 de desembre, Kislovodsk, Imperi Rus: Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus, dissident del règim comunista de Stalin, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1970 (m. 2008).
• 14 de desembre, Bellur, Kolar: B. K. S. Iyengar, fundador del ioga Iyengar.
• 15 de desembre, Nova York: Jeff Chandler, actor estatunidenc (m. 1961).
• 23 de desembre, Hamburg (Alemanya): Helmut Schimdt, polític alemany i militant del SPD, Canceller d'Alemanya (m. 2015).
• 25 de desembre, Mit Abu al-Kalum, Egipte: Ànwar el-Sadat, President d'Egipte (1970-1981), Premi Nobel de la Pau de l'any 1978 (m. 1981).
• 29 de desembre, Yzeures-sur-Creuse (Turena, França): Mado Robin, soprano de coloratura francesa (m. 1960).
• 31 de desembre, Gondar, Etiòpia: Yosef Ben-Jochannan, historiador afrocentrista.
• Bhutan: Lopon Tsechu, gran mestre del budisme tibetà.
• Raqqa, Imperi Otomà:Abd al-Salam al-Ugaylí, escriptor i polític sirià.

Necrològiques

Països Catalans

• 10 de gener, Vilanova i la Geltrú: Magí Sans i Bartomeu, organista i mestre de capella vilanoví (n. 1843).
• 13 de gener, Madrid: Fidel Fita i Colomer, arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català (n. Arenys de Mar, 1835).
• 10 de febrer, Tarragona: Emili Morera i Llauradó, historiador, periodista, advocat i arqueòleg tarragoní (n. 1846).
• 21 de febrer, Madrid: Eduard Torroja i Caballé, matemàtic tarragoní (n. 1847).
• 26 de febrer, Palma: Pere Miquel Marquès, compositor i violinista mallorquí, conegut per les simfonies i sarsueles (n. 1843).
• 28 de març:
  • Tortosa (Baix Ebre): Manuel Porcar i Tió, polític i empresari català, alcalde de Barcelona (n. 1841).
  • València: Manuel Polo y Peyrolón, escriptor i parlamentari espanyol de tendències catòlica, carlina i ultraconservadora, actiu a València (n. 1846, a Cañete).
• 5 d'abril, Barcelona: Narcís Verdaguer i Callís, advocat i polític vigatà, traductor de Dante (n. 1862).
• 8 d'abril, Barcelona: Francesc Darder i Llimona, metge i veterinari barceloní (n. 1851).
• 1 de maig, Jackson (Michigan, EUA): Grove Karl Gilbert, geòleg estatunidenc (n. 1843).
• 25 de maig, Madrid, Espanya: Luis Foglietti Alberola, compositor valencià de sarsuela (40 anys).
• 6 de juny, París (França): Joan Sala i Gabriel, pintor català (n. 1869).
• 1 de juliol, València: Antonio García Peris, fotògraf valencià (n. 1841).
• 7 de juliol, Granada (Andalusia, Espanya): Josep Gras i Granollers, religiós català, fundador de la congregació de les Filles de Crist Rei (n. Agramunt, 1834).
• 8 de juliol, Barcelona: Eusebi Güell i Bacigalupi, industrial, polític i mecenes català (n. 1846).
• 16 de juliol, Alcoi: Josep Jordà i Valor, músic i compositor alcoià (78 anys).
• 7 d'octubre, València: Santiago Segura i Burguès, marxant i promotor artístic català.
• 16 d'octubre, Barcelona: Josep Aladern, Cosme Vidal i Rosich, escriptor i editor català (n. 1869, Alcover).
• 18 d'octubre, Barcelona: Lluïsa Vidal i Puig, pintora catalana (n. 1876).
• 22 d'octubre, Barcelona: Rafael Roldós i Viñolas, pioner de la publicitat a Catalunya (n. 1846).
• 29 de novembre, Barcelona: Ramon Bartomeus i Mola, compositor català (n. 1832).

Resta del món

• 6 de gener, Halle (Alemanya): Georg Cantor, matemàtic i filòsof alemany nascut a Rússia, fundador de la teoria de conjunts moderna (n. 1845).
• 9 de gener, Ivry-sur-Seine (França): Charles-Émile Reynaud, inventor i pioner del cinema d'animació francès (n. 1844).
• 10 de gener, Madrid: María Dolores Rodríguez Sopeña, dona, després religiosa, fundadora de diversos instituts catòlics i venerada com a beata (n. 1848).
• 18 de gener, Viena, Àustriaː Amalie Materna, soprano austríaca (n. 1844).
• 6 de febrer, Viena (Àustria): Gustav Klimt, pintor simbolista austríac (n. 1862).
• 7 de febrer, Sant Petersburg (Rússia): Aleksandr Tanéiev, compositor rus (n. 1850).
• 8 de febrer, Barbizon: Louis Renault, jurista francès, Premi Nobel de la Pau de 1907 (n. 1843).
• 10 de febrer: Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià Premi Nobel de la Pau el 1907 (84 anys).
• 23 de febrer, Múnic (Alemanya): Sophie Menter, pianista i compositora alemanya (n. 1846).
• 25 de febrer, Vitòria (País Basc, Espanya): Federico Baraibar Zumárraga, escriptor, professor, etnòleg i polític espanyol (n. 1851).
• 3 de març, Nova York (EUA): Arthur Kornberg, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1959 (m. 2007).
• 6 de març, Londres (Anglaterra): John Redmond, advocat i polític irlandès (n. 1856)
• 9 de març, Múnic (Alemanya): Frank Wedekind, dramaturg alemany (n. 1864).
• 13 de març, Sant Petersburg (Rússia): César Cui, compositor rus (n. 1835 a Vílnius).
• 15 de març, Mézy (França): Lili Boulanger, compositora francesa (n. 1893).
• 25 de març, París (França): Claude Debussy, compositor francès, representatiu de l'impressionisme musical (n. 1862).
• 31 de març, Berlínː Anna vom Rath, salonnière alemanya a Berlín (n. 1839).
• 4 d'abril, Berlín (Alemanya): Hermann Cohen, filòsof alemany jueu, fundador de la neokantiana Escola de Marburg (n. 1842).
• 5 d'abril, Tamaris (Provença, França): Paul Vidal de la Blache historiador i geògraf occità, pare de la geografia regional (n. 1845, Pesenàs, Erau).
• 9 d'abril, Tbilisi (Geòrgia): Niko Pirosmani, pintor primitivista georgià (n. 1862).
• 11 d'abril, Viena (Àustria): Otto Wagner, arquitecte austríac (n. 1841).
• 13 d'abril, Krasnodar, Rússia: Lavr Kornílov fou un general de l'exèrcit rus (n. 1870).
• 15 d'abril, Gries-Quirein, Tirol del Sud: Hermann Ludwig Eichborn, musicògraf i compositor.
• 20 d'abril, Nova York, EUA: Karl Ferdinand Braun, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1909 (n. 1850).
• 21 d'abril, prop de Cappy, Somme, Picardia, França: Manfred von Richthofen, conegut com “el Baró Roig”, aviador alemany, considerat el millor pilot de la Primera Guerra Mundial, en ser abatut el Fokker que pilotava (n. 1892).
• 23 d'abril, Getxo (País Basc, Espanya): Nicolás Achúcarro, metge i neurocientífic espanyol, especialista en malalties mentals (n. 1880).
• 19 de maig, Ginebra (Suïssa): Ferdinand Hodler, pintor suís (n. 1853).
• 8 de maig, Tribschen: Ernst von Hesse-Wartegg, escriptor austríac conegut pels seus llibres de viatges.
• 17 de maig, Tréboul (França): John-Antoine Nau, escriptor francès, primer guanyador del Premi Goncourt (n. 1860).
• 23 de maig, Bordeus (França): Oscar de Lagoanère, compositor i director d'orquestra (n. 1853).
• 25 de maig, Madrid: Luis Foglietti Alberola, compositor alacantí de sarsueles (n. 1877).
• 30 de maig, Zelenogorsk (Rússia): Gueorgui Plekhànov, revolucionari rus, teòric i propagandista del marxisme (n. 1856).
• 31 de maig, Mauer bei Amstetten, Baixa Àustriaː Helene von Druskowitz, filòsofa austríaca (n. 1856).
• 10 de juny, Milà (Llombardia, Itàlia): Arrigo Boito, escriptor, poeta, crític i compositor italià (n. 1842).
• 10 de juliol, Brooklyn (EUA): Fay Kellogg, arquitecta, sufragista i defensora dels drets de les dones, que aconseguí que el govern francès permetés que les dones estudiessin en la École des Beaux Arts (n. 1871).
• 19 de juny, Madrid: Julián Juderías y Loyot, historiador, sociòleg, crític literari, periodista, traductor, principal divulgador de l'expressió i del concepte de «llegenda negra» (n. 1877).
• 21 de juny, Varsòvia (Polònia): Edward Abramowski Czajkoszki, poeta polonès (n. 1868).
• 3 de juliol, Istanbul (Imperi Otomà): Mehmet V, soldà de l'Imperi Otomà (n. 1844).
• 14 de juliol, Lorío (Astúries, Espanya): Norberto del Prado, teòleg i filòsof espanyol (n. 1852).
• 2 d'agost, Plattling (Baviera, Alemanya): Martin Krause, concertista de piano, compositor, editor i pedagog saxó (n. 1853).
• 12 d'agost, Nova York, Estats Units: Anna Held, actriu polonesa que va créixer a París i actuà als musicals de Nova York (n. 1872).
• 7 de setembre, Oslo, Noruega: Peter Ludwig Mejdell Sylow, matemàtic (n. 1832).
• 19 de setembre, Pinner, Middlesex: Liza Lehmann, cantant i compositora d'òpera anglesa (n. 1862).
• 28 de setembre:
  • Múnic: Eduard von Keyserling, novel·lista i dramaturg alemany bàltic, exponent de l'impressionisme literari.
  • Estrasburg (Imperi Alemany): Georg Simmel, sociòleg alemany (n. 1858, Berlín).
• 1 d'octubre, Brussel·les: Erasme Raway, sacerdot i compositor belga.
• 7 d'octubre, Knight's Croft Rustington (Sussex, Regne Unit): Hubert Parry, literat i compositor anglès, un dels impulsors del Renaixement musical anglès (n. 1848).
• 9 d'octubre, Canes (França): Raymond Duchamp-Villon, escultor francès (n. 1876).
• 17 d'octubre, El Caire: Malak Hifni Nasif, mestra, escriptora i feminista egípcia (n.1886).
• 18 d'octubre, Viena (Àustria): Coloman Moser, pintor, dibuixant i dissenyador austríac de la Sezession (n. 1868).
• 24 d'octubre:
  • París: Charles Lecocq, músic francès, compositor d'operetes (n. 1832).
  • Lucerna (Suïssa): César Ritz, hoteler suís, pare de l'hoteleria moderna (n. 1850).
• 29 d'octubre, Vilafranca de Roergue (França): Justin Besson, escriptor en occità (n. 1845).
• 31 d'octubre, Viena (Àustria): Egon Schiele, pintor i gravador austríac (n. 1890).
• 4 de novembre, Ciutat de Mèxic: Joaquín Valverde y Sanjuán, compositor espanyol de sarsueles (n. 1875).
• 6 de novembre, Larén (Països Baixos): Wally Moes, pintora de gènere i escriptora neerlandesa (n. 1856).
• 9 de novembre, París: Guillaume Apollinaire, poeta, dramaturg, contista, novel·lista i crític d'art francès, capdavanter del moviment surrealista (n. 1880, Roma).
• 1 de desembre, Budapest, Hongriaː Margit Kaffka, escriptora i poeta hongaresa (n.1880).
• 2 de desembre, París: Edmond Rostand, dramaturg francès.
• 5 de desembre, Berlín: Martin Hartmann, orientalista alemany, especialitzat en estudis islàmics (n. 1851).
• 14 de desembre, Lisboa, Portugal: Sidónio Pais, president de la República Portuguesa, conegut com el "President-Rei".

El 1918, l'artiste Arthur Cravan desaparegué en el Golf de Mèxic després de salpar en una barca.

• 
  Arthur Cravan (d. 1918)