Peter Ludwig Mejdell Sylow
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1832 Christiania (Noruega) |
| Mort | 7 setembre 1918 (85 anys) Christiania (Noruega) |
Professeur extraordinaire (fr)  | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Noruega |
| Formació | Universitat d'Oslo |
| Es coneix per | Grups de Sylow, Teoremes de Sylow |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de grups, matemàtiques, geometria diferencial i grup |
| Lloc de treball | Oslo |
| Ocupació | Professor de secundària (1858 - 1898) Catedràtic a la Universitat d'Oslo (1898 - 1912)[1] |
| Ocupador | Universitat d'Oslo |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Thomas Edvard von Westen Sylow |
| Germans | Carl Sylow |
| Premis | |
Peter Ludwig Mejdell Sylow (AFI: [ ˈsyːlɔv]) (Oslo, Noruega, 12 de desembre de 1832 - 7 de setembre de 1918)[1] fou un matemàtic noruec famós pels seus treballs en teoria de grups. Els grups de Sylow prenen també el seu nom.
Biografia
[modifica]Fill del capità de cavalleria i ministre noruec Thomas Edvard von Westen Sylow (1792 - 1875) i de Magdalena Cecilie Cathrine Mejdell (1806 - 1898), fou el gran de deu germans. Va estudiar ciències naturals a la Universitat d'Oslo i en acabat, en no haver-hi places de professor a la universitat, va exercir de professor de secundària entre els anys 1858 i 1898. Mentrestant però va estudiar funcions el·líptiques i resolubilitat d'equacions algebraiques per radicals. L'any 1861 va obtenir una beca per viatjar a París i Berlín. A París rebé classes de Michel Chasles sobre còniques, de Joseph Liouville sobre mecànica racional i de Duhamel sobre teoria de límits. A Berlín va poder intercanviar opinions amb Leopold Kronecker però no va poder rebre classes amb Karl Weierstrass, que era malalt.[1][3]
L'any 1862 va substituir breument a Broch a la Universitat d'Oslo, on va poder impartir teoria d'equacions algebraiques, però no va ser fins a la publicació de Théorèmes sur les groupes de substitutions l'any 1872 que va fer-se famós. Allà hi demostrava els tres teoremes de Sylow i, gràcies a aquests resultats, va aconseguir la responsabilitat d'editor a la revista Acta Mathematica, el doctorat honoris causa per la Universitat de Copenhaguen i una càtedra creada per Sophus Lie a la Universitat d'Oslo, que ocupa a partir del 1898.[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Aznar, Enrique R. «Peter Ludwig Mejdell Sylow» (en castellà). Universitat de Granada. [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ «Ludwig Sylow» (en anglès). math.info. Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Peter Ludwig Mejdell Sylow» (en anglès), 2014. [Consulta: 10 març 2016].
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Peter Ludwig Mejdell Sylow» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Freudenthal, J.D. «Sylow, Peter Ludvig Mejdell». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 maig 2017].