1845
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1845 (mdcccxlv) |
| Islàmic | 1261 – 1262 |
| Xinès | 4541 – 4542 |
| Hebreu | 5605 – 5606 |
| Calendaris hindús | 1900 – 1901 (Vikram Samvat) 1767 – 1768 (Shaka Samvat) 4946 – 4947 (Kali Yuga) |
| Persa | 1223 – 1224 |
| Armeni | 1294 |
| Rúnic | 2095 |
| Ab urbe condita | 2598 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1810 1820 1830 - 1840 - 1850 1860 1870 | |
| Anys | |
| 1842 1843 1844 - 1845 - 1846 1847 1848 | |
Esdeveniments
[modifica]- 15 de febrer, Milà: Estrena al Teatro alla Scala de Giovanna d'Arco, òpera de Giuseppe Verdi amb llibret en italià de Temistocle Solera.[1]
- 25 de març, rodalia de Taradell: Es produeix un enfrontament entre bandolers i Mossos d'Esquadra que provoca tres morts. En remembrança d'aquests fets es bastí el Monument en record dels agents del cos de Mossos d'Esquadra assassinats el 1845 a Seva (Osona).
- 23 de maig, Madrid: S'aprova la Constitució Espanyola de 1845.
- 16 de juliol, Valls, província de Tarragona: s'hi esdevé la Revolta de les Quintes. [2]
- Tarragona: es funda l'Institut Antoni de Martí i Franquès.
- Bucarest, Romania: Es funda la Gran Sinagoga de Bucarest.
- Madrid: El govern espanyol, a proposta dels enginyers Subercase[3] i Santa Cruz, força l'adopció d'un ample ferroviari ibèric diferent de l'europeu, basat en la mesura de sis peus castellans (equivalents a 1.689 (m), amb l'oposició dels industrials catalans.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 13 de febrer - Tortosa: Carlota de Mena i Zamora, actriu catalana de la segona meitat del segle xix (m. 1902).[4]
- 5 de maig - Vilassar de Mar: Jaume Almera i Comas, geòleg i paleontòleg, fundador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i creador del primer mapa geològic de la Província de Barcelona (m. 1919).[5]
- 6 de maig - Santa Cruz de Tenerife: Àngel Guimerà i Jorge, poeta i dramaturg català (m. 1924).[6]
- 17 de maig - Folgueroles: Jacint Verdaguer, prevere i el més gran poeta en català de la Renaixença.[7]
- 10 de juny - Palmaː Manuela de los Herreros Sorà, escriptora i administradora mallorquina (m. 1911).[8]
- 10 de juliol - Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora catalana.[9]
- 15 de novembre - Vienaː Tina Blau, pintora de paisatge austríaca impressionista, primera dona a treballar a l'aire lliure (m. 1916).[10]
- València: Marià Batlles i Bertran de Lis, metge i polític valencià establert a Barcelona.
- Resta del món
- 30 de gener, Ciutat de Panamà: José Domingo de Obaldía, president de Panamà (m. 1910).
- 15 de febrer, Clinton (Nova York), EUA: Elihu Root, polític estatunidenc, premi Nobel de la Pau el 1912 (m. 1937).
- 21 de febrer, Brooklyn, Nova York: Emma Cecilia Thursby, cantant d'òpera novaiorquesa (m. 1931).[11]
- 26 de febrer, Sant Petersburg, Imperi Rus: Alexandre III, tsar de Rússia (1881-1894).
- 3 de març: Georg Cantor, matemàtic alemany (m. 1918).[12]
- 27 de març, Lennep, Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany descobridor de la radiació electromagnètica, Premi Nobel de Física de l'any 1901 (m. 1923).[13]
- 24 d'abril, Liestal, Suïssa: Carl Spitteler, escriptor suís, Premi Nobel de Literatura del 1919 (m. 1924).[14]
- 28 d'abril, Kalisz: Anastazy Wilhelm Dreszer, compositor polonès.
- 16 de maig, Khàrkiv, Imperi Rus: Ilià Métxnikov, microbiòleg rus, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1908 (m. 1916).[15]
- 24 de maig, Les Arcs: Madeleine Lemaire, pintora i aquarel·lista francesa especialitzada en obres de gènere acadèmic i flors (m. 1928).[16]
- 30 de maig, Torí, Regne de Sardenya-Piemont: Amadeu I d'Espanya, rei d'Espanya, 1871-1873) (m. Torí, Itàlia, 1890).[17]
- 31 de maig, Berrospe, Andoain, Guipúscoaː Càndida Maria de Jesús, religiosa basca, fundadora de les Filles de Jesús (m. 1912).[18]
- 7 de juny, Veszprém, Imperi Austríac; a l'actual Hongria: Leopold Auer, violinista i professor de música austríac (m. 1930).[19]
- 15 de juny, Breslau: Emil Ernst August Tietze, geòleg.
- 18 de juny, París: Charles Louis Alphonse Laveran, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1907 (m. 1922).[20]
- 17 de juliol, Kristiania: Ragna Nielsen, educadora, escriptora, política i feminista noruega.[21]
- 16 d'agost, Bonnevoie, Luxemburg: Gabriel Lippmann, professor universitari i físic francès, guardonat amb el Premi Nobel de Física (m. 1921).[22]
- 10 d'agost, muntanya Shinghis: Abaj Kunanbajev, escriptor i filòsof kazakh considerat el creador de la literatura nacional kazakh.
- 21 d'agost, Ferrara: Gustavo Bianchi, explorador.
- 25 d'agost:
- Juan Bautista Egusquiza, president del Paraguai (m. 1912).[23]
- Nymphenburg: Lluís II de Baviera, Ludwig Friedrich Wilhelm Wittelsbach, més conegut com “el rei boig” i com el “rei de conte de fades”, rei de Baviera des de 1864 fins a la seva mort el 1886.[24]
- 27 d'agost, Pärnu, Imperi Rus: Fiódor Fiódorovitx Màrtens, diplomàtic i jurista rus (m. 1909).
- 24 d'octubre: Rafael Antonio Gutiérrez, president del Salvador (m. 1921).[25]
- 3 de novembre, Kàmianets-Podilski, Confederació de Polònia i Lituània: Zygmunt Gloger, historiador, arqueòleg, geògraf i etnògraf polonès.
- 14 de novembre, Murcia: Fernando Verdú Sánchez, compositor.
- 25 de novembre, Póvoa de Varzim, Portugal: José Maria Eça de Queiroz, escriptor portuguès (m. 1900).[26]
- 10 de desembre, Alexandria: Abd Allah Nadim, periodista, escriptor, assagista i poeta egipci.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 13 de setembre - Tarragona: Rosa Venes i Clusas, heroica defensora de Tarragona durant la Guerra del Francès (n. 1784).[27]
- Resta del món
- 11 de gener - Wiltshire, Regne Unitː Etheldred Benett, una de les primeres geòlogues angleses (n. 1776).[28]
- 19 de març - Ahmadu Lobbo, cap religiós del clan bari a la regió africana de Macina.
- 8 de juny, Nashville - Andrew Jackson, setè president dels Estats Units.[24]
- 4 de gener, París: Louis Léopold Boilly, pintor francès.
- Barcelona: Joan Balle i Milans del Bosch, advocat i polític.
- Magúncia: Wilhelm Ehlers, tenor i professor de música.
Referències
[modifica]- ↑ «Giovanna d’Arco en la Scala» (en castellà). iOpera.es, 08-12-2015. [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ Risques, Manel. Història de la Catalunya contemporània. Barcelona: Pòrtic, 1999. ISBN 8473065530.
- ↑ «L'informe Subercase i les seves conseqüències». Arxivat de l'original el 2006-09-25. [Consulta: 23 desembre 2005].
- ↑ Vila Fernández, Anna. «Carlota de Mena Zamora». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Jaume Almera i Comas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Àngel Guimerà i Jorge | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Jacint Verdaguer i Santaló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Manuela de los Herreros Sorà». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Dolors Monserdà i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ Ben-Eli, Birgit. «Tina Blau» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 20 setembre 2021].
- ↑ «Emma Cecilia Thursby» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Georg Cantor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1901» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Carl Spitteler | Swiss poet» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1908» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Madeleine Lemaire (1845-1928)». BnF. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Amedèo Ferdinando Maria di Savoia, duca d'Aosta, re di Spagna nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-25. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «El Papa santificará a la beata española Cándida Cipitria y Barriola» (en castellà). ABC, 03-07-2009. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1907» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ Lorenz, Astrid. «Ragna Nielsen» (en noruec). Store norske leksikon, 01-04-2024. [Consulta: agost 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1908» (en anglès americà). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ Raúl Amaral, Los presidentes del Paraguay: Crónica política (1844-1954) (castellà)
- ↑ 24,0 24,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ María Leistenschneider i Freddy Leistenschneider, Períodos presidenciales y constituciones federales y políticas de El Salvador (anglès)
- ↑ «José Maria Eça de Queirós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ AHAT - Arxiu Històric Diocesà de Tarragona.
- ↑ «Door 5: The fossils of Etheldred Benett» (en anglès). The Geological Society of London Blog, 05-12-2016. [Consulta: 7 juny 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1845