LGBT

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Bandera inclusiva de totu is cumponentes des su Movimentu LGBTIQ+

LGBTIQ+ o LGTBIQ+ est s'acrònimu impreadu pro si refèrrere totu paris a sas persones Lèsbicas, Gay, Bisessuales, Transsessuales, Intersessuales, Queer e cale si siat àteru tipu de orientamentu sessuale o identidade de gènere (+) a livellu sotziale marginadas e oprìmidas. Sa sigla, cun totu chi intzitat unu pagu perricas, est prus globale de sos tèrmines queer o lesbigay, e prus esaustiva chi omosessuale o semplemente gay. Sas variantes prus connotas de s'acrònimu sunt GLBT, LGBTI, LGB, LGTBQ.

Componentes de s'acrònimu

Bandera de su Gay Pride

Cada trèmene de s'acrònimu s'impreat pro designare sos membros de su grupu ispetzìficu, ma puru sa comunidade o sub-cultura chi ddos inghìriat. Custu podet inclùdere difensores de sos deretos, artistas, autores, etz.

Lèsbicas

Su trèmene lèsbica si referit normalmente a fèminas cun un'atratzione sessuale cara a àteras fèminas, ma puru a sa comunidade lèsbica.

Gays

Mancari sa paràula gay s'àplicat pro sa majoria a òmines cun un'atratzione sessuale cara a àteros òmines, duncas de in sa comunidade gay masculina, podet èssere sinònimu de "omosessuale", aici faghende riferimentu a sa sessualidade omosessuale de persones de cale si siat gènere.

Bisessuales

Su tèrmine bisessuale si referit a cale si siat persone cun un'orientamentu sessuale cara a persones de su matessi gènere suo e fintzas persones chi non siant de su gènere suo. Sa bisessualidade si podet acostare, cun pretzisione aprossimada, a s'omosessualidade e s'eterosessualidade, mancari est cunsiderada unu gradu intermèdiu. Su gradu de omosessualidade o bisessualidade chi tenet una persone si podet espressare cun s'iscala Kinsey, cun totu chi est unu mètodu chi at creadu medas brigas, dae chi non tenet in contu totu sos fatores chi intervenint in s'atratzione sessuale. Intro de custu orientamentu b'at diferentes cambas, comente sa pansessualidade, sa polisessualidade, o s'omnisessualidade; cadaunu de custos orientamentos tenet unu significu lèbiamente diferente, ma intrant totu a intro de sa categoria de sa bisessualidade, e duncas, sunt cunsiderados parte de sa comunidade bisessuale (sa comunidade B+).

Transessuales o transgenderes

Sa paràula transgender est impreada in generale comente una paràula jolly pro designare una variedade ampra de indivìduos, cumportamentos e grupos cuntzentrados a inghìriu un'inversione totale o partziale de su rolu de gènere, gasi comente a inghìriu terapias de reassignatzione fisicu-sessuale (chi podent èssere petzi ormonales o èssere relatadas cun diversos grados de alteratzione chirùrgica). Bisòngiat pigare in contu, dae chi est comunu meda inclùere custu trèmene intro de un'orientamentu sessuale cando in realidade est relaadu cun s'identidade de gènere, est a nàrrere, sas persones transgender s'intendent de unu gènere chi costumat a non currispòndere cun su sessu de naschimentu. Duncas una persone transgender si podet identificare comente a omosessuale, eterosessuale, bisessuale, o cale si siat àtera sessualidade, dae chi «transgender» no ìmplicat perunu orientamentu sessuale. Su trèmene «trans» incluet, non petzi persones transgender (persones chi sunt de su gènere contràriu a su chi ddis est assignadu), si nono puru persones no-binàrias (chi no tenent in gènere perunu, o tenent ambos, o unu gènere intre sos duos binàrios). Sende chi sas persones no-binàrias non sunt esclusivamente de su gènere chi si l'est assignadu, si las cunsìderat parte de sa comunidade T+. Sa paràula transsessuale est cunsiderada ofensiva, dae chi tenet connotatziones chi patologizant sa cunditzione.

Intersessuales

Intersessuales, rapresentados cun sa lìtera I in sa variante LGBTI podent èssere o no inclùidos in s'acrònimu LGBT e carchi comunidade intersessuale no incluet sas persones LGBT no intersexuals (mentras chi calicuna giai). S'àplicat a cuddas persones chi sunt nàschidas cun genitales o caraterìsticas sessuales segundàrias chi non sunt istados determinados comente masculinos o femininos, o chi cumbinant caraterìsticas tantis de su sessu femininu comente de su masculinu. In die de oe si refudat su trèmene ermafrodita cun custu sensu ca si cunsìderat pejoratiu e inesatu. Sa lìnia de seberu intre sas persones intersessuales e trans est fatu·fatu bella che complessa, bidu chi b'ant indivìduos chi currispondent a ambas sas classificatziones.

Queer

Est unu trèmene chi provenit de s'inglesu chi si definit comente «istràngiu» o «pagu sòlitu». Si relatat cun un'identidade sessuale o de gènere chi non currispondet a sas ideas istabilidas dae sessualidade e de gènere. Sa Cumissione Interamericana de Deretos Umanos (CIDH) in su documentu publicadu in su mese de santandria dae 2015, afirmat chi esistent diferentes incurtzaduras a su trèmene queer che categoria identitària. Pro una banda, s'utilizat comente "cuntzetu paracu" pro sa gama de orientamentos sessuales e identidades chi andant meda prus a in cue de "LGBT". Duncas, su cuntzetu "gènere queer" est unu trèmene generale pro sas persones chi cunsìderant chi s'identidade sua de gènere no est inclùdida o trascendet sa dicotomía òmine/fèmina.