Ampere

Ampere
	; Mollu dimustrativu de un'amperòmetru in ferru mòbile. A su crèschere de sa currente pro mèdiu de sa bobina, su istantufu benit atiradu in manera ulteriore in sa bobina e su puntadore s'iscòstiat cara a dereta.
Sistema de medida	Unidade base de su SI
Unidade de	Intensidade de currente elètrica
Sìmbulu	A
Epònimu	André-Marie Ampère

Artìculu in LSC

S'ampere (sìmbulu A) est s'unidade de s'intensidade de currente elètrica (I)de su Sistema Internatzionale de Unidades de Medida , e nd'est una de sas sete unidades fundamentales de su SI.^[1]^[2] Est istada numenada in onore de André-Marie Ampère (1775-1836), matemàticu e fìsicu frantzesu cunsideradu su babbu de s'eletromagnetismu.

In tèrmines pràticos, s'ampere est sa mesura de sa cantidade de càrriga elètrica chi passat pro unu puntu in unu tzircuidu elètricu in s'unidade de tempus cun 6.241 × 10¹⁸ eletrones (unu coulomb) pro segundu.^[3] In àteras paràulas, su coulomb si definit in tèrmines de s'ampere: unu coulomb est sa cantidade de càrriga elètrica carrada in una currente de un'ampere chi falat durante unu segundu.

$[A]={\frac {[C]}{[s]}}$

Sa lege de Ampère indicat chi b'at una fortza de atratzione o repulsione intre duos condutores parallelos chi batint una currente elètrica. Custa fortza s'utilizat in sa definitzione formale de s'unidade ampere, chi istabilit chi s'ampere est sa currente costante chi at a produire una fortza de atratzione de 2·10^-7 newtons pro metru de longitùdine intre duos condutores deretos, parallelos, de longaria infinita, setzione tzirculare e separados de unu metru de distàntzia in su bòidu.

In generale, sa càrriga Q si determinat cun sa currente costante I chi falat durante unu tempus t comente Q = It.

Dadu chi unu coulomb est eguale a 6,24·10¹⁸ partigheddas carrigas, un'ampere est ecuivalente a 6,24·10¹⁸ partigheddas carrigas moende·si a traessu de una superfìtzie in unu segundu.

Ispiegatzione

Sigomente si tratat de un'unidade fundamentale, sa definitzione de s'ampere no est ligada a peruna àtera unidade elètrica. Sa definitzione pro s'ampere est ecuivalente a cambiare su balore de sa permeabilidade de su bòidu in $\mu _{0}=4\pi \cdot 10^{-7}$ H/m. In antis de su 1948 s'utilizaiat s'ampere internatzionale , definidu in tèrmines de sa depositzione eletrolìtica mèdia de sa prata. S'unidade antiga est eguale a 0,99985 A.

S'unidade de càrriga elètrica, su coulomb, est definida in sos tèrmines de s'ampere: unu coulomb est sa cantidade de càrriga elètrica batida in una currente de un'ampere falende in unu segundu. Currente, tando, est sa mèdia pro sa cale sa càrriga falat a traessu de unu filu de ferru o una superfìtzie. Un'ampere decurrente (I) est eguale a su flussu de unu coulomb de càrriga (Q) pro unu segundu de tempus (t):

$I=Q/t$

Mancari in manera cuntzetuale diat pàrrere prus lògicu pigare sa càrriga comente a unidade fundamentale, s'est seberada sa currente ca su modellu suo podet èssere meda de prus pretzisu.

Riferimentos

↑ BIPM, «2.1. Unit of electric current (ampere)»..
↑ Base unit definitions: Ampere. Physics.nist.gov (EN)
↑ (EN) BODANIS, David, Electric Universe, Three Rivers Press, 2005, ISBN 978-0-307-33598-2.

[BIPMdefinition-1] BIPM, «2.1. Unit of electric current (ampere)»..

[2] Base unit definitions: Ampere. Physics.nist.gov (EN)

[3] (EN) BODANIS, David, Electric Universe, Three Rivers Press, 2005, ISBN 978-0-307-33598-2.

[1]

[2]

[3]