copa
Occitan
Etimologia
- Nom 1 De copar
- Nom 2 Del latin cupa « grand vas de fusta, tonèl, barrica, copa, taça, sarcofag », supin del vèrb credo. De l’indoeuropèu comjn *gēu- (« tornar »)
Prononciacion
/'kupo̞/ França (Bearn) : escotar « copa »
Sillabas
cu|pa
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| copa | copas |
| ['kupo̞] | ['kupo̞s] |
Nom comun 1
copa femenin
- Accion de copar.
- (expleitacion forestièra) Talh d’una parcèla per ne levar de fusta.
- Biais de copar ; talh que´n resulta.
- Resultat de l’accion de copar.
- Lòc ont una causa foguèt copada.
- (arquitectura, mecanica) Plan tal que se supausa copar l’interior d’una construccion o d’un objècte, per ne mostrar las dimensions relativas e los detalhs interiors, representacion d’un edifici, d’una nau, etc., segon lo quite plan.
- (Jòc de cartas) Separacion que se fa en doas partidas del jòc de cartas qu’un jogaire a mesclat.
Sinonims
Parents
Traduccions
Nom comun 2
copa femenin
- Aisina de forma envasada, mai sovent emisferica, mai larga que naut e donc gaire prigond.
- Prèmi en forma de copa, ofèrta al ganhant d’una competicion esportiva.
- (metonimia) La quita competicion esportiva ont lo ganhant recep mai sovent un prèmi en forma de copa.
- (cartas de jòc) Una de las quatre ensenhas d’un jòc de cartas latin, atal nomenada que las cartas d'aquela color son marcadas de copas estilizadas.
Traduccions
Forma de vèrb
copa
- Tresena persona del singular de present de l'indicatiu de copar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de copar
Catalan
Etimologia
- Del latin cupa « grand vas de fusta, tonèl, barrica, copa, taça, sarcofag », supin del vèrb credo. De l’indoeuropèu comjn *gēu- (« tornar »)
Prononciacion
Espanha (Valéncia) : escotar « copa »
Prononciacion
/'kupo̞/
Sillabas
cu|pa
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| copa | copes |
Nom comun
copa femenin
- Recipient rcebent un liquid amb un pé, una taça
- (botanica) Corona d'un arbre
- La partida cava d'un capèl en que s'i lòtja lo cap.
- Brasièr en forma de copa.
- (cartas de jòc) Una de las quatre ensenhas d’un jòc de cartas latin, atal nomenada que las cartas d'aquela color son marcads de copas estilizadas.
- (cartas de jòc) Carta una de las quatre ensenhas.
- Pèça de vestit femenin que cobrís un sen.
- Trofèu en forma de copa.
Espanhòl
Etimologia
- Del latin cupa « grand vas de fusta, tonèl, barrica, copa, taça, sarcofag », supin del vèrb credo. De l’indoeuropèu comjn *gēu- (« tornar »)
Prononciacion
/ˈkopa/
Sillabas
cu|pa
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| copa | copas |
Nom comun
copa femenin
- Recipient rcebent un liquid amb un pé, una taça
- (botanica) Corona d'un arbre
- La partida cava d'un capèl en que s'i lòtja lo cap.
- Brasièr en forma de copa.
- (cartas de jòc) Una de las quatre ensenhas d’un jòc de cartas latin, atal nomenada que las cartas d'aquela color son marcads de copas estilizadas.
- (cartas de jòc) Carta una de las quatre ensenhas.
- Pèça de vestit femenin que cobrís un sen.
- Trofèu en forma de copa.
Portugués
Etimologia
- Del latin cupa « grand vas de fusta, tonèl, barrica, copa, taça, sarcofag », supin del vèrb credo. De l’indoeuropèu comjn *gēu- (« tornar »)
Prononciacion
- Brasil /ˈkɔpɐs/
Sillabas
cu|pa
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| copa | copas |
Nom comun
copa femenin
- vas prigond, de dimensions e formas variablas, per recebre las bevendas; taça
- (escu) Copa semblant a um cálici liturgic
- (Esports) Trofèu en forma de copa destinat alsganhants
- (Esports, per extension) La quita competicion esportiva ont se cobeja una copa
- aisina grande per i espotir lo rasim; dorna
- (botanica) Corona d'un arbre
- (per analogia) La partida cava d'un capèl en que s'i lòtja lo cap.
- dependéncia d'un ostal, sovent pròche de la cosina, ont se servís la vaissèla, telas de taula e denadas
- Pelòta de lin prèsta a èsser filada