Siròc
| Los vents de la Mediterranèa[1] | |
Lo siròc (var. eisseròc)[2] es un vent saharian violent, fòrça sec e caud, que bufa sus l'Africa del Nòrd e lo sud de la mar Mediterranèa.
Causa
[modificar | Modificar lo còdi]
Lo siròc se produch quand una massa d'aire tropicala e estacionària installada sul Sahara se trapa entre una zona anticiclonica a la verticala de la linha del tropic del Càncer e una subte zona de forta depression se fasent lèu al dessús de la mar Mediterranèa. La massa d'aire sahariana brutlanta es alara aspirada cap al nòrd per la depression e puja cap al sud-nòrd al dessús de Marròc, d'Argeria e de Tunisia cap a Andalosia, las Balearas, Provença, Lengadòc, Corsega, Sardenha, Sicília, Mezzogiorno e sud de Grècia.
Lo fenomèn es mai corrent a la prima e a la davalada. Los vents pòdon aténher 100 km/h, subretot en març e novembre al maxim de formacion de las depressions mediterranèas.
Impacte
[modificar | Modificar lo còdi]
Lo siròc es associat amb de temps fòrça caud, sec e poscós en Africa del Nòrd alara que la depression dona de temps fresc e plujós en Euròpa. Lo siròc pòt durar de jorns e enviar de pichonets grans de sabla fins als Alps. Aquel sable dona una color jauna rosenca a la nèu e n'accelèra la fusion per baissament de son albedo, amassa amb la temperatura nauta de l'aire. Aquel sable causa de problèmas per l'aparelh respiratòri e d'erosion de la superfícias.
Cada ans, lo siròc conten de langostas, guastadors de las culturas agricòlas.
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Aquels vents èran utilizats pels navigators sus la mar Mediterranèa. Los noms dels vents pòdon variar en foncion de las regions (per ex. tramontana en Lengadòc).
- ↑ «Sirocco» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Congrès permanent de la lenga occitana.