Ebullicion
L’Ebullicion es la formacion de botiòlas pendent lo cambiament violent d’un còrs de l’estat liquid capa a l’estat gasós (una vaporizacion rapida). Se realiza quand la pression de vapor saturanta es egala o superiora a la pression del liquid: las botiòlas de vapor formadas al fons del recipient venon establas e pòdon donc pujar a la superfícia.
Procediment d'ebullicion
[modificar | Modificar lo còdi]Principi fisic
[modificar | Modificar lo còdi]Per definicion, la pression de vapor saturanta es la pression ont la vapor d'un còrs es en equilibri termodinamic amb la fasa liquida del quita còrs. Tant que la temperatura es inferiora a la temperatura de cambiament de fasa, la pression al sen del liquid es superiora a la pression de vapor saturanta, donc a la pression per que las doas fasas del còrs pòdon coexistir en equilibri termodinamic. Una ipotetica botiòla de vapor d'aiga al sen del liquid se tornariá donc automaticament transformar en liquid.
Es sonque quand arriba la temperatura de cambiament de fasa qu'una botiòla de vapor pòt existir durablament al sen del liquid. La diferéncia de tension de superfícia entre la fasa liquida e la fasa vapor provòca una subrepression a l'interior de las botiòlas. Aquela subrepression depend plan forçament de la talha de la botiòla. Mai es pichona la botiòla, mai la pression a l'interior d'aquela es granda. Aquel fenomèn empacha la formacion de novèlass botiòlas.
Sus una superfícia perfièchament lissa, seriá teoricament impossible que se'n forme de botiòlas. E realitat, i a sempre de rugositats o de poscas que permeton la "naissença" d'una botiòla son los sites de nucleacions.
Un còp una botiòla apareguda, es mai aisit pel liquid de se vaporizar qu'augmenta la talha d'aquel puslèu que fasent naícer una novèla botiòla. Las botiòlas atal formadas suls sites de nucleacion se desveloparàn fins a atenher una talha critica, menant aquelas cap al naut. Es l'apareisson de l'ebullicion.
En l'abséncia de site de nucleacion, lo liquid contunha de subrecaufar. La mai pichona perturbacion, coma la vibracion provocada per l'accion de mesclar, es capable de congrear una separacion explosiva de las fasas liquida e vapor. Per aquela rason es possible d'apondre als liquids susceptibles de dintrar en subrecafatge de la pèira ponce que la preséncia permet a l'ebullicion de començar e de defugir l'explosion.
Tipologia de l'ebullicion
[modificar | Modificar lo còdi]En foncion de las condicions de vaporizacion (fons plan/paret verticala, superfícia plana/surfícia rugosa, diferéncia de temperatura entre la superfícia causa e la temperatura d'ebullicion) l'aspècte de l'ebullicion serà diferent.
Nukiyama [1934] prepausèt una classificacion. Per l'aiga en pression atmosferica obsèrva que quand l'element caufant es a la temperatura de 110 °C, l'aiga comença alara a "tremolar". Fins a 130 °C de botiòlas son formadas, venon grossas e se desligan de l'element caufant. Parla d'ebullicion nucleada (cas classic de l'aiga dins una caçairòla). Al dessús d'aquela temperatura de l'element caufant, un film de vapor apareis a l'entorn d'aquel, empachant lo liquid de dintrar en contacte. Parla alara d'ebullicion pelliculària o d'ebullicion en film. De brancas de la fisica preferisson utilizar lo tèrme de calefaccion.