Vés al contingut

testis

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

testis

  1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb testar.

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈtɛs.tɪs/

testis m. f. ‎(genitiu testis)

  1. testimoni
    Facies quum bona teste caret.
    Ningú és testimoni de la seva bellesa.
    Caelum teste vocat.
    Prendre el cel com a testimoni.

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu testis testēs
Vocatiu testis testēs
Acusatiu testem testēs
Genitiu testis testium
Datiu testī testibus
Ablatiu teste testibus


testis m. ‎(genitiu testis)

  1. (Terminologia Anatomica) testicle

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu testis testēs
Vocatiu testis testēs
Acusatiu testem testēs
Genitiu testis testium
Datiu testī testibus
Ablatiu teste testibus


Sinònims

[modifica]

testīs

  1. datiu plural de testum
  2. ablatiu plural de testum

testīs

  1. datiu plural de testa
  2. ablatiu plural de testa