Vés al contingut

tu

De Viccionari
Potser volíeu: TU,

Català

[modifica]

Pronom

[modifica]

tu

  1. Pronom personal fort de la segona persona del singular.

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Anagrama: ut (revers)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): (àton) /tu/
  • Etimologia: Apòcope de tuyo precedint un substantiu.

Adjectiu

[modifica]

tu inv. ‎(plural tus)

  1. el teu, ton; la teva, ta

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tu

Francès

[modifica]

Pronom

[modifica]

tu

  1. tu

Notes

[modifica]
  • Com a pronom tònic i enclític s'utilitza toi.
  • S'utilitza tu amb una persona que es coneix bé, o amb una certa distància d'edat:
    • A un nen tothom el tuteja i ell tuteja a pràcticament tothom.
    • Una persona d'una certa edat es pot permetre tutejar a d'altres molt més joves.
  • Oralment es redueix amb freqüència a t' davant d'un verb que comença per vocal: T’as de beaux yeux, (tu) tens uns ulls bonics.
  • No s'omet mai davant d'un verb.

Relacionats

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈtu/
  • Etimologia: Del llatí tu.

Pronom

[modifica]

tu

  1. tu

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /tʊ/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeau *túh₂.

Pronom

[modifica]

tu

  1. tu

Declinació

[modifica]
declinació
cas SINGULAR
NOMINATIU
VOCATIU
ACUSATIU
GENITIU tuī
DATIU tibi
ABLATIU

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈty/
  • Àudio: Bearn
  • Etimologia: (pendent)

Pronom

[modifica]

tu

  1. tu

Romaní

[modifica]

Pronom

[modifica]

tu

  1. tu

Declinació

[modifica]
Nominatiu tu
Acusatiu tut
Datiu tuqe
Locatiu tuθe
Ablatiu tuθar
Instrumental tuça
Possessiu tiro

Sicilià

[modifica]

Pronom

[modifica]

tu

  1. tu