amo

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Potser volíeu: amò

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈa.mu/^ⓘ
	balear /ˈa.mo/, /ˈa.mu/
Occidental:	/ˈa.mo/

Etimologia: Forma masculina de l’antic ama ‎(«dida»), segle XIV, del mossàrab *amma ‎(«posseïdor de béns»).

Nom

amo m. ‎(plural amos, femení ama)

Propietari i senyor d'alguna cosa.
cap de casa
(mallorquí, menorquí) masover

Sinònims

cabdill, cacic, cap, capitost, patró, senyor, superior
posseïdor, propietari

Notes

En balear no s’usa mai amb l’article salat: l’amo.

Traduccions

Anglès: master ^(en), householder ^(en)
Castellà: amo ^(es), dueño ^(es)
Francès: maître ^(fr), patron ^(fr)
Italià: padrone ^(it), capofamiglia ^(it)

Verb

amo

(central, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar.
(nord-occidental col·loquial) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar.
(nord-occidental col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar.

Variants

[1] ame, am, ami
[2,3] ami, ame

Miscel·lània

Síl·labes: a·mo (2)
Anagrames: maó, Maó, oma ^(revers)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.mo/
Rimes: -amo
Etimologia: (pendent)

Nom

amo m. ‎(plural amos, femení ama)

amo

Sinònims

dueño, señor

Verb

amo

primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb amar

Miscel·lània

Síl·labes: a·mo (2)
Anagrames: moa, -oma

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amo

Italià

Verb

amo

primera persona singular (io) del present d'indicatiu de amare

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.moː/
Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- ‎(«mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- ‎(«prendre»), segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- ‎(«unió»).

Verb

amō ‎(1a present^?), amās ‎(2a present), amāre ‎(infinitiu), amāvī ‎(perfet), amātum ‎(supí)

estimar, jo estimo
Amare aliquem ex animo.
Estimar algú amb tota l'ànima.
tenir relacions sexuals
Abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila.
Després d'això Samsó va anar a Gaza i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.

Derivats