Tartu
| |||||||||
| Tipus | ciutat, ciutat universitària i ciutat de la Lliga Hanseàtica  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Heade mõtete linn» «City of good thoughts» | ||||||||
| Epònim | Tharapita (en)  | ||||||||
| Localització | |||||||||
| |||||||||
| País | Estònia | ||||||||
| Comtats | Comtat de Tartu | ||||||||
| Municipi urbà | Tartu | ||||||||
| Capital de | |||||||||
| Població humana | |||||||||
| Població | 97.759 (2024) (2.508,57 hab./km²) | ||||||||
| Geografia | |||||||||
| Superfície | 38,97 km² | ||||||||
| Banyat per | Emajõgi | ||||||||
| Altitud | 79 m | ||||||||
| Dades històriques | |||||||||
| Creació | 1262 | ||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||
| Organització política | |||||||||
| Membre de | |||||||||
| Identificador descriptiu | |||||||||
| Codi postal | 50050–51111 | ||||||||
| Fus horari | |||||||||
| Altres | |||||||||
| Agermanament amb | Kutaissi (2017–) | ||||||||
| Lloc web | tartu.ee | ||||||||
Tartu (en alemany i suec és Dorpat, en letó Tērbata i en rus Derpt o Юрьев (Iuriev)) és la segona ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 101.297 habitants (2004) i amb una superfície de 38,8 km².
Ubicació
[modifica]
És el centre i la ciutat principal del comtat del mateix nom, situada a la regió del sud-est d'Estònia. Ubicada entre turons a la vora del riu Embach, riu el qual desemboca en llac Peipus, travessant prèviament el de Wirk. Està dividida en tres parts: la ciutat pròpiament dita i els barris de Petersburg i de Riger. Aquests últims situats a totes dues vores del riu i entrellaçats per mitjà de ponts els quals canviaren a principis del segle xx l'aspecte general de la ciutat, abans ombriu i irregular, com el de la majoria de ciutats del Nord. El barri més bonic és el de la riba sud del riu, un dels qualls ponts data de Caterina II.
Entre els edificis principals de Tartu i figura la Universitat, una de les més notables d'Europa, creada el 1632 per Gustau II Adolf, fou suprimida el 1710 durant la guerra del Nord i restablerta el 1802 per Alexandre I. Comprèn un Museu de Belles Arts amb riques col·leccions i un jardí botànic.
El 1889 li fou concedit d'adoptar el rus com a idioma oficial en l'ensenyança exceptuant la facultat de teologia. Domberg o l'anomenat turó del castell, també constitueix una curiositat de Tartu. I havia en aquest turó una fortalesa, en part ruïnosa, i restes de parets antigues de la catedral, construcció d'estil gòtic primitiu incendiada el 23 de juny de 1624. El cor d'aquest temple fou reconstruït instal·lant en aquest la de la Universitat amb 209.000 volums i valuoses col·leccions artístiques. Al nord de la catedral s'aixeca l'observatori meteorològic i l'estàtua en bronze de Carlos Ernesto de Baez. També són edificis dignes de citar-se l'església de Sant Joan, del segle xvii, el Rasthov o galeria de les pintures i l'antiga badia cistercenca a Falkenau, avui en ruïnes.
Dorpat també compta amb bons establiments d'instrucció primària i superior, institucions de beneficència, societats de cultura i d'esbarjo i diversos teatres.
La seva indústria consisteix en l'elaboració de cigars, licors, preparació de pells i foneries. A més d'acollir els milers d'estudiants en cada curs acadèmic. Té estació de ferrocarril de Devel a Dorpat.
Tartu és sovint considerada la capital cultural i intel·lectual del país, tenint en compte el moment en el qual es converteix en seu de la universitat més antiga i prestigiosa del país, la Universitat de Tartu.
Història
[modifica]Aquesta ciutat data del segle xi, tenint el seu origen en un santuari estonià que fou substituït per una fortalesa anomenada Castrum Tarbatum, al voltant del qual s'aixecaren alguns edificis. El gran duc Iaroslav I de Kíev ordenà enderrocar aquella construint en el seu lloc una altra a la qual se li donà el nom de Jurev. La seva guarnició es revoltà el 1191 i la fortalesa fou presa i enderrocada altra vegada. Reedificada més tard, caigué el 1222 en poder dels cavallers teutònics, els quals hi fundaren un bisbat el qual subsistí fins al 1558 en què fou introduïda la Reforma.
En el segle xiv, la població ja força considerable, va estendre el seu comerç ingressant en la Lliga Hanseàtica i despertant des de llavors la cobdícia i rivalitat dels suecs, russos i polonesos els quals la feren objecte de setges i saqueigs.
Les doctrines de l'anabaptista Melchior Hofman, partidari de Tomás Munzen, foren la causa que esclataren en la ciutat grans lluites religioses el 1525. El 1538 Dorpat va caure en poder dels russos, i el 1625 dels suecs, i el 1701 altra volta en poder dels russos, després d'una heroica resistència. Per un ukase de 20 de novembre de 1889 es disposa de nou que la ciutat prengués el nom de Juriev.
Durant les diverses invasions del segle xx canvia de nom segons qui eren els invasors (russos o alemanys), fins que definitivament després de la independència de Rússia el 1992 s'anomena, Tartu.
Fills il·lustres
[modifica]- Emil Mattiesen (1875-1939), compositor, filòsof, literat i pedagog musical.
Ètnies
[modifica]Segons estadístiques de l'European Statistical Office de l'any 2005, la població de Tartu es divideix en:
- Estonians 80,1%,
- Russos 15,8%,
- Ucraïnesos 1,2%,
- Finesos 1,1%,
- Altres 1,8%
Llocs d'interès
[modifica]
Referències
[modifica]
- Tom 18, pàgs. 2045-46 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4581-2)