T-70

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

T-70 Model de 1942
Dimensions
Pes	9,2 T
Amplada	2,32 m
Longitud	4,29 m
Altura total	2,04 m
Tripulació	2
Especificacions
Motor	2×GAZ-202
Potència màxima	70+70 hp (52+52 kW)
Suspensió	barra de torsió
Rati potència/pes	15 hp/t
Prestacions
Vel. camp a través	45 km/h
Autonomia camp a través	360 km
Armament
Primari	canó 45 mm
Secundari	7,62 mm DT coaxial
Blindatge en buc	60 mm

El model de tanc T-70 és el resultat de diversos anys d'esforç en el disseny de tancs lleugers, superant el seu antecessor el T-60. Dotat de suficient blindatge i un armament restringit, estava en clar desavantatge davant altres vehicles pesats. La seva funció va ser principalment la d'oferir suport a la infanteria. Entre 1941 i 1943 es van produir prop de 8.000 unitats. Tanmateix, en aquestes dates van sorgir models de carros alemanys dotats amb una potència de foc cada vegada major.

Declinació dels tancs lleugers

Els tancs soviètics lleugers es van fer obsolets durant la guerra a causa de la pèrdua de les seves tres característiques com a tanc: poder de foc, mobilitat i protecció.

El T-70, només tenia dos tripulants, el conductor i el comandant. Aquest últim s'havia d'encarregar de buscar blancs, carregar i disparar el canó i la metralladora a més de donar ordres al conductor, per tant estava sobrecarregat de feina. Per si fos poc de vegades havia de donar ordres a altres tancs (subordinats) i, consegüentment, els resultats eren bastant caòtics.

Per tant, la producció de tancs lleugers per a suport a la infanteria va ser substituïda per la vehicles més pesants. En especial es va triar el canó autopropulsat SU-76. Aquest s'adequava per a la infanteria, amb el seu canó 76,2 mm capaç de disparar una gran quantitat de metralla explosiva. Els recursos industrials van ser redirigits del T-70 al més simple SEU-76.

En un intent de compensar, el tanc lleuger T-80 es dissenya una més robusta versió del T-70 amb dos tripulants de torreta. Però així i tot, els carros armats van ser millors per a exploració i enllaç, també sent utilitzats com a acompanyants dels T-34 en nombroses operacions tan famoses com la Batalla de Kursk, passant més tard a exercir un paper secundari, i posteriorment sent lliurades diverses unitats a l'Exèrcit polonès. Tota la producció dels tancs lleugers va ser cancel·lada l'octubre de 1943, després d'haver-se construït sol 120 T-80. Durant la guerra no es van fabricar més tancs lleugers.

El novembre de 1943 les unitats de tancs de l'Exèrcit Roig es van reorganitzar: els tancs lleugers van ser reemplaçats pel T-34 i nous T-34-85, que van començar la seva producció el següent mes. Aquests tancs van continuar sent usats a l'artilleria autopropulsada i en altres unitats.

Els soviets van començar a desenvolupar un tanc lleuger amfibi el 1945, resultant en el PT-76 de postguerra, introduït en 1954.