Sylvia Plath
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 octubre 1932 Boston (Massachusetts) |
Mort | 11 febrer 1963 (30 anys) Londres |
Causa de mort | suïcidi |
Sepultura | Heptonstall |
Residència | Londres |
Nacionalitat | Estatunidenca |
Religió | Unitarisme |
Formació | Smith College - ciència de la literatura Newnham College |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia, assaig i ficció |
Ocupació | Poeta i escriptora |
Ocupador | Smith College |
Gènere | Poesia confessional |
Nom de ploma | Victoria Lucas |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Ted Hughes (1956–1963) |
Fills | Frieda Hughes, Nicholas Hughes |
Pares | Otto Plath i Aurelia Plath |
Germans | Warren Joseph Plath |
Premis | |
| |
|
Sylvia Plath, amb el pseudònim de Victoria Lucas (Boston, Massachusetts, 27 d'octubre de 1932 - Londres, 11 de febrer de 1963) va ser una escriptora estatunidenca coneguda sobretot per la seva obra poètica en anglès, concretament, per ser una de les principals autores del gènere de la poesia confessional. Gairebé tota l'obra poètica de Plath ha estat traduïda al català per Montserrat Abelló i Soler. Plath estigué casada amb el poeta anglès Ted Hughes.[1] Va guanyar el premi Pulitzer de poesia.
Biografia
[modifica]El pare de Sylvia Plath, Otto Plath (d'origen alemany), era professor de biologia i llengua alemanya a la Universitat de Boston, centre on va conèixer Aurelia Schober. La parella es va casar el gener de 1932 i a l'octubre va néixer Sylvia (l'abril de 1935 naixeria el germà de Sylvia, Warren). El pare de Sylvia va morir el 1940 per uns problemes derivats d'una diabetis no diagnosticada quan ella tenia 8 anys.
L'11 de febrer de 1963, malalta i gairebé sense diners, Plath es va llevar la vida asfixiant-se amb gas. Les seves despulles descansen al cementiri de Heptonstall, West Yorkshire, Anglaterra.[2]
Obres
[modifica]- The Colossus (1960) El Colós (traduïda al català el 2019 per Núria Busquet i Molist: ISBN 9788497666787)
- La campana de vidre (1963) (traduïda al català el 2019 per Marta Pera Cucurell amb epíleg de Marta Pessarrodona: ISBN 9788417339289)
- Ariel (1965) (traduïda al català el 1994 per Montserrat Abelló i Mireia Mur: ISBN 9788478095025)
Referències
[modifica]- ↑ «Sylvia Plath». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «Muerte de una poetisa: los últimos días de Sylvia Plath». BBC News, 16-02-2013 [Consulta: 1r juny 2018].
Enllaços externs
[modifica]- Sylvia Plath a VISAT Revista del PEN català.
- Peter K. Steinberg - A celebration, this is: A website for Sylvia Plath.