Sucro (població)
| Tipus | ciutat antiga  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | País Valencià (Espanya) | |||
| ||||
Sucro fou una població dels edetans a la vora del riu Xúquer, llavors també anomenat Sucro. Possiblement correspon a la ciutat de Sícana, anomenada així en fonts gregues més antigues però poc segures. Històricament ha estat identificada amb les poblacions d'Alzira, Cullera, Sueca i Albalat de la Ribera. Per la manca d'evidències arqueològiques, actualment les hipòtesis d'Alzira i Sueca semblen descartades. És possible que hi hagués dues poblacions amb aquest nom al llarg de la història, una de les quals (la més antiga) sembla trobar-se a l'actual Cullera, i l'altra (més moderna) es correspondria amb l'actual Albalat de la Ribera.[1]
Fonts
[modifica]La historiografia moderna coincideix a identificar la Sicana de les fonts gregues més reculades amb la Sucro de les fonts romanes més tardanes (a partir del segle ii aC). Pel que fa a Sícana (llatí: Sicana, grec antic: Σικανή, Sikanê), l'esmenta Esteve de Bizanci citant Hecateu de Milet (segle v aC), qui diu que fou una ciutat d'Ibèria, i també Aviè en la seva Ora Maritima, on parla de la Sicana civitas ('ciutat de Sícana'), obra per la qual, tot i ser un autor força tardà (segle iv dC), sembla que es va basar en fonts molt més antigues, del segle vi aC.[5]
La població de Sucro entra en la història romana de la mà de Titus Livi[6] i de Cassi Dió,[7] els quals fan referència a una revolta de les tropes aliades i part de les romanes del campament romà del costat de la població de Sucro, en el context de la Segona Guerra Púnica, cap al 207 aC. Així doncs, tractaria d'una població ibèrica pròxima al riu Xúquer. Livi torna a esmentar la població en el llibre següent, tot comparant-la amb Locres d'Itàlia.[8]
Per un personatge anomenat Quint Vari Sever, tribú de la plebs el 90 aC, hom torna a tenir referències de la població de Sucro gràcies a una notícia de Valeri Màxim,[9] qui el qualifica de Sucronensis, interpretat com a 'nadiu de Sucro'. Quintilià també dona aquesta mateixa notícia.[10] Una mica més tard, l'any 75 aC, en el context de la Guerra de Sertori, es produí una batalla a la zona del Xúquer (la batalla del Sucro) que segons Apià,[11] Sal·lusti[12] i Florus[13] tengué lloc al costat de la població de Sucro.
Gràcies a Sèneca coneixem una anècdota sobre Cèsar datada el 46 aC, durant la Guerra Civil, que ens indica que en el transcurs de la guerra a Hispània les tropes cesarianes passaren per la població de Sucro,[14] per bé que també és possible entendre que l'anècdota fa referència al riu, i no pas a la ciutat. Més o menys contemporània és la referència d'Estrabó, geògraf del segle i aC, qui l'anomena Σούκρωνα (Súcrōna) i la situa a la desembocadura del Xúquer.[15] Una mica més tard, Plini el Vell dona la notícia que a la riba del Sucro fluvius hi havia hagut una ciutat (oppidum) del mateix nom que ja no existia.[16]
En darrer lloc, una població de nom Sucro apareix en la mateixa zona en diversos itineraris més tardans. Així, els Vasos Apol·linars (segle i dC) la situen a mig camí entre Valentia i Saetabis,[17] i l'Itinerari d'Antoní (segle iii) la situa entre Valentia i una mansio de nom ad Statuas.[18] La Cosmografia de Ravenna, per la seva banda, fa referència a un Portum Sucronem.
Addicionalment, una inscripció trobada a València el segle xvi i desapareguda el segle xviii fa referència a la porta sud de la ciutat, anomenada Porta Sucronensis, en referència bé a la població de Sucro, bé a la del riu Xúquer.[19]
Localització
[modifica]Tradicionalment i ja el segle xvi ha estat identificada princpalment amb Alzira, Cullera i Sueca, i per això aquestes localitats tenen referències a Sucro, com ara carrers dedicats. Ja dins el segle xx es popularitzà també la identificació amb Albalat de la Ribera, població dins la qual hi ha l'IES Sucro.[20]
La Sícana de les fonts gregues més antigues sembla identificable amb una ciutat costanera situada a la desembocadura del Xúquer. Per la cronologia, s'ha de correspondre amb un oppidum ibèric, que deu ser el mateix que esmenta Livi en la Segona Guerra Púnica i que la de la batalla del Sucro (75 aC). Hom ha volgut identificar aquesta població, doncs, amb el poblat ibèric de l'Alt del Fort, situat a la muntanya de Cullera i ocupat cap al segle iv aC.[21] Sembla que el poblat s'estenia fins al Castell i al llarg de la cara sud de la muntanya, que s'estenen al llarg del període romà.[22]
Atès que Plini el Vell (segle i dC) esmenta que la ciutat ja no existia, i que Pomponi Mela i Ptolemeu no l'esmenten, hom pensa que la ciutat pogué ser destruïda i posteriorment abandonada. Per aquests fets s'ha proposat la mateixa batalla del Sucro o un altre episodi de la Guerra de Sertori. Així doncs, quan posteriorment els itineraris esmenten la població de Sucro no farien referència a l'antic oppidum iberoromà sinó a una mansio de la Via Augusta, de la qual sortiria un ramal cap a l'antiga Sucro i cap a Diànium.[23] Pel que fa a la identificació d'aquesta mansio de Sucro, a partir de les distàncies que s'indiquen als itineraris i per les restes arqueològiques trobades per la zona, sembla que es pot identificar amb Albalat de la Ribera, que hauria estat una població o establiment comercial, en un primer moment ibèric i posteriorment romanitzat.[24]
Pel que fa al Portus Sucro que apareix a la Cosmografia de Ravenna, hom pensa que es pot tractar d'una reocupació de l'antiga Sucro com a port comercial. En aquest sens, la població s'identifica amb el jaciment de l'antiga Illa dels Pensaments, prop del Far: es tracta d'unes restes arrasades amb un establiment portuari tardoromà comercialment vinculat amb el nord d'Àfrica que tengué un període d'esplendor a partir del segle iv dC.[25][26] És possible que entre l'antiga Sucro i el Portus Sucro tardoantic hi hagués una continuïtat, de manera que la població s'hauria recuperat lentament de la destrucció en temps de Sertori i en època baiximperial hauria florit com a port de gran importància.[27]
Referències
[modifica]- ↑ Bohigues Cullera, Pepi «Disputa cuádruple por Sucro». Levante, 07-02-2010 [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.
- ↑ Aviè, Ora Maritima, v. 474.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXVIII 24-29.
- ↑ Cassi Dió, Historia Romana, XVI 10 ap. Zonaràs.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXIX 19.
- ↑ Valeri Màxim, De Factis Dictisque Memorabilibus, III 7.8.
- ↑ Quintilià, Institutio Oratoria, V 12.10.
- ↑ Apià, Historia Romana, XIII 110.
- ↑ Sal·lusti, Historia, 82.6.
- ↑ Florus, Epitomae, II 10.
- ↑ Sèneca, De Beneficiis, V 24.
- ↑ Estrabó, Geographica, III 4.6.
- ↑ Plini, Naturalis Historia, III 20.
- ↑ Itinerarium Gaditanum.
- ↑ Itinerarium Antonini, 400.4.
- ↑ CIL II 3747.
- ↑ Martínez, Nando. «El yacimiento de Punta de l'Illa». Faro de Cullera. [Consulta: 10 novembre 2021].
Bibliografia
[modifica]Geografia històrica dels ibers | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Part d'{{ibers}} | |||||||||
| Territoris |  | ||||||||
| Ciutats1 |
| ||||||||
| Seques |
| ||||||||
| Fonts clàssiques |
| ||||||||
1En cursiva, colònies gregues, fenícies o cartagineses i refundacions romanes. Vegeu també {{Jaciments arqueològics ibèrics}} | |||||||||