-tania

El sufix -tània o -etània denota un territori o regió a la península ibèrica. El gentilici és «-tà», «-tana», «-tans», «-tanes». Té el seu origen històric a la Iberia prerromana. El seu origen etimològic és discutit pels lingüistes. El jesuïta manxec Hervás y Panduro proposa una vinculació amb les llengües celtes, a les quals l'arrel *tan o *taín vol dir departament o regió (en irlandès, tan significa país). Altres filòlegs com Pablo Pedro Astarloa suggereixen una combinació de l'arrel euskera *eta (Com ara Legorreta, Amorebieta, Mañueta, etc.) amb l'arrel llatina *-ia utilitzat en topònims (com Romania, Hispània, etc.). Una altra teoria, desenvolupada parcialment pel jurista aragonès Joaquín Costa, relaciona aquest sufix amb el berber *ait, que vol dir tant «fill de» com «tribu», o con *at, «gent». Aquesta teoria es basa en el fet que «aide» vol dir parent en euskera (basant-se en la teoria basca-berber).

Exemples

Accitània
Ausetània, cognat d'Osona. Probablement conservat en el gentilici vigatà, per analogia a l'antic ausetà.
Bergistània, cognat de Berga. Conservat al nom de la comarca del Berguedà.
Bastetània
Carpetània
Ceretània, d'on prové Cerdanya.
Contestània, d'on prové Cocentaina.
Cosetània
Ilergitània, cognat de Lleida.
Ilorcitània, d'on prové Lorquí.
Iacetània
Lacetània
Laietània
Lusitània
Oretània
Ossigitània
Sedetània
Turdetània

Fora de la península ibèrica

Altres sufixs de lloc

-landia o -landa (germànic)
-stan (persa)

Referències

Campión, Arturo. «Celtas, íberos y euskaros - Capítulo XIII: Estudio de la toponimia ibérica á la luz de la lengua euskara». Revista Bascongada. Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 9 maig 2016].