Sepideh Qolian
(2021) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1994 (29/30 anys) Dezful (Iran) |
Activitat | |
Ocupació | activista política, periodista, escriptora |
Premis | |
| |
Sepideh Qolian (Dezful, 1994) és una activista política iraniana, estudiant de veterinària i periodista de la ciutat de Dezful.
Activisme
[modifica]El 18 de novembre de 2018, Sepideh Qoliyan, que havia treballat anteriorment amb diverses publicacions com a periodista,[1] informava d'una protesta laboral organitzada pel Sindicat de Treballadors de l'empresa Agroindustrial de la canya de sucre de Haft Tappeh (en persa: شرکت نیشر هفتپه), quan va ser arrestada per les forces de seguretat iranianes. Durant la protesta també van ser detinguts el portaveu sindical Esmail Bakhshi i una desena de sindicalistes més.[2][3] Tots els arrestats, excepte Qolian i Bakhshi, van ser alliberats en pocs dies. Qolian i Bakhshi van estar detinguts sense càrrecs ni representació legal durant 30 dies i finalment van ser alliberats sota fiança.[4][5]
Tortura
[modifica]El 29 de novembre de 2018, mentre Qolian i Bakhshi encara estaven detinguts, The Vahed Syndicate, un sindicat que representava més de 17.000 treballadors, va revelar en un comunicat que Esmail Bakhshi havia estat hospitalitzat breument a causa de les tortures que havia patit mentre estava sota custòdia governamental.[2] Immediatament després de l'alliberament, Qolian va confirmar que tant ella com Bakhshi havien estat sotmeses a tortura per part de les forces de seguretat.[6]
Després de la seva posada en llibertat sota fiança, Bakhshi i Qolian van relatar les tortures a Amnistia Internacional que van patir mentre estaven detinguts per funcionaris de la policia i del ministeri d'intel·ligència a les ciutats de Shush i Ahvaz. Van dir a Amnistia que els havien colpejat, llançat contra les parets, empès a terra, humiliats amb flagells i amenaçats d'agressió sexual i assassinat. Qolian va declarar que durant els seus interrogatoris diaris, que van començar al voltant de les 10 del matí i van durar fins a primera hora del matí següent, els funcionaris d'intel·ligència la van sotmetre repetidament a insults sexuals com ara "puta", la van acusar de tenir relacions sexuals amb treballadors i van amenaçar-la amb assegurar-se que la seva família rebria informació que els faria assassinar en un crim d'honor.[7]
Aquesta revelació va provocar una immensa reacció pública, especialment a les xarxes socials iranianes.[8] En resposta a la indignació pública, diverses organitzacions estatals iranianes van desmentir les acusacions de Qolian i la van titllar a ella i Bakhshi com a instruments per als interessos estrangers.
El 19 de gener de 2019, la televisió estatal iraniana va emetre el que deia ser un documental que mostrava que Qolian, Bakhshi i altres activistes tenen connexions amb l'administració Trump, grups comunistes i altres iranians de la diàspora que persegueixen enderrocar el règim iranià.[9] L'emissió, gravada durant la seva detenció, incloïa vídeos de Qolian i Bakhshi visiblement angoixats que confessaven els seus crims contra l'estat. Qolian va respondre a Twitter que aquesta emissió és per si mateixa una prova més de tortura.[10] Farzaneh Zilabi, l'advocada de Bakhshi, va descriure la transmissió de declaracions obtingudes del seu client sota coacció com una violació de la llei. “L'emissió d'aquest documental és injustificable i inacceptable. Ara que la informació confidencial d'aquest cas fals s'ha fet pública a través d'un documental enganyós, selectiu i injust, el Sr. Bakhshi demana un judici públic i transparent”. Segons Zilabi, l'emissió va ser una violació de l'article 96 del Reglament de procediments penals de l'Iran, que prohibeix i criminalitza revelar la identitat i les imatges dels sospitosos abans de la condemna.[11][12]
Nova detenció
[modifica]Qolian i Bakhshi van ser arrestats de nou[13][14] el 20 de gener de 2019.[15] Segons Amnistia Internacional, el moment de la seva detenció indica que es tracta d'un intent de silenciar-los i castigar-los per parlar sobre els abusos que van patir sota custòdia.[7] En una entrevista telefònica, el pare de Qolian va dir a un periodista: "A les 7 del matí, 12 agents homes i 2 dones van atacar violentament casa meva, van trencar les dents al meu fill, em van agredir a mi i a la meva dona i ens van dir que matarien la nostra filla." [16][17]
Abolfazl Ghadyani, un antic revolucionari islàmic veterà convertit en dissident, va assenyalar a Ali Khamenei com el principal culpable de tots els mals i injustícies contra Bakhshi i Qolian [18]
Premis
[modifica]- El 2022, la BBC va incloure Sepideh Qolian a la llista de 100 dones inspiradores i influents d'arreu del món.[19]
Referències
[modifica]- ↑ «YouTube». www.youtube.com. [Consulta: 23 setembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Labor Activists Say Detained Worker Tortured, Sent To Hospital» (en anglès). RFE/RL. [Consulta: 21 gener 2019].
- ↑ «Union activists tortured in Iran as strike wave spreads» (en anglès). IndustriALL, 06-12-2018. [Consulta: 21 gener 2019].
- ↑ «ماجرای بازداشت دوباره "سپیده قلیان" بعد از پخش اعترافات اجباری» (en persa). صدای آمریکا. [Consulta: 23 setembre 2019].
- ↑ Lipin, Michael. «Britain-based Transport Union Urges Iran to Free Detained Labor Activists» (en anglès). VOA, 28-01-2019. [Consulta: 30 gener 2019].
- ↑ «Amnesty Criticizes Iran's Mass Arrests as US Frees Reporter». The New York Times, 24-01-2019. [Consulta: 28 gener 2019].
- ↑ 7,0 7,1 «Labour rights activists punished for speaking out on torture» (en anglès). www.amnesty.org. [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑ «#سپیده_قلیان hashtag on Instagram». www.instagram.com. [Consulta: 30 gener 2019].
- ↑ «خبرگزاری صدا و سیما on Instagram: "مستند #طراحی_سوخته مستند کامل در igtv #خبرگزاری_صداوسيما @iribnews.ir"» (en anglès). Instagram. Arxivat de l'original el 2023-02-01. [Consulta: 23 setembre 2019].
- ↑ «Iran: Prominent Labor Activist Rearrested» (en anglès). Human Rights Watch, 24-01-2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
- ↑ «Iran: Release Labor Activists Re-Arrested For Revealing They’d Been Tortured». Center for Human Rights in Iran, 22-01-2019. [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑ [Consulta: 30 gener 2019].
- ↑ «Iran: Prominent Labor Activist Rearrested». Human Rights Watch, 24-01-2019. [Consulta: 28 gener 2019].
- ↑ «Iran arrests Ahwazi activist allegedly tortured in prison». Middle East Monitor, 21-01-2019. [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑ «Iran arrests labour protest leader» (en anglès). France 24, 21-01-2019. [Consulta: 21 gener 2019].
- ↑ , 20-01-2019 [Consulta: 20 gener 2019]. Arxivat 9 de febrer 2023 a Wayback Machine.
- ↑ «Iran TV broadcasts activists’ forced confessions, re-arrests them» (en anglès americà). Iran News Wire, 20-01-2019. [Consulta: 30 gener 2019].
- ↑ «Former Supporter Says Khamenei Behind Mistreatment Of Detainees» (en anglès). RFE/RL. [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑ «BBC 100 Women 2022: Who is on the list this year?» (en anglès), 06-12-2022. [Consulta: 7 desembre 2022].