Eva Copa
_Alejandra_Vaca,_Chamber_of_Senators_of_Bolivia.jpg) (2015)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 gener 1987 (37 anys) El Alto (Bolívia) |
| Presidenta del Senat de Bolívia | |
| 14 novembre 2019 – 3 novembre 2020 ← Jeanine Áñez – Andrónico Rodríguez Ledezma → | |
| Senadora de Bolívia | |
| 18 gener 2015 – 3 novembre 2020 ← Eugenio Rojas Apaza Circumscripció electoral: Departament de la Paz | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Aimara |
| Formació | Universitat Pública d'El Alto |
| Lateralitat | dretana |
| Color dels ulls | Marró |
| Color de cabells | Negre |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política |
| Ocupació | política, assistenta social, líder estudiantil |
| Partit | Moviment al Socialisme |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
| Lloc web | evacopa.bo |
Eva Copa (El Alto, 3 de gener de 1987) és una política boliviana d'ètnia aimara, batllessa de la ciutat d'El Alto i expresidenta del Senat nacional.[1] Per la seva trajectòria, ha aparegut en les llistes de l'any 2022 de Time (Time100 Next) i BBC (100 Women).[2][3]
Biografia
[modifica]_Cropped.jpg)
És la sisena dels set fills del matrimoni entre Clementina Murga i Ignacio Copa, artesans provinents del municipi de Pucarani. La família va traslladar-se poc després a la capital, La Paz. Va cursar els estudis superiors a la Universitat Pública d'El Alto, on va graduar-se el 2011 en Treball social. Allà va involucrar-se en el moviment sindical estudiantil, arribant a ser la secretaria general de la federació universitària local.[4]
Va afiliar-se al Movimiento al Socialismo (MAS), el partit d'Evo Morales, i va presentar-se a les eleccions generals de 2014, candidatant-se com a senadora. Va prendre possessió del càrrec el 18 de gener de 2015, amb 28 anys.[1] Arran de la crisi política de novembre de 2019 a Bolívia, que va saldar-se amb la renúncia del President, del Vicepresident i dels presidents de les dues Cambres, Copa va ser designada nova Presidenta de la cambra alta.[5] La seva feina al capdavant de la institució, cercant aliances amb els partits de l'oposició, va ser cabdal per garantir l'estabilitat institucional i controlar els violents aldarulls que se succeïen al país.[6] La senadora havia d'ocupar el càrrec fins al final de la legislatura, el maig de 2020, però la pandèmia de COVID-19 va obligar a ajornar els comicis mig any.[7]
Ja des de 2020, Copa havia decidit presentar-se a l'alcaldia d'El Alto, la segona ciutat més poblada de Bolívia. Però, el MAS va optar per un altre candidat, Zacarías Maquera —un històric de la política local. L'exsenadora va comunicar la seva baixa del partit i va unir forces amb el partit Juntos al Llamado de Los Pueblos (Jallalla).[8] En les eleccions de març de 2021, Copa va obtenir una abrumadora victòria contra l'oficialista Maquera (68,7% i 19,1% dels vots, respectivament).[9] No obstant, el mes d'agost van sortir a la llum les divergències entre el líder del partit, Leopoldo Chui, i l'alcaldessa, que van terminar amb l'expulsió d'aquesta del partit. Des de llavors, Copa actua al consistori com independent, mentre estudia la creació d'un nou partit.[10][11]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Semblanza Mónica Eva Copa Murga» (en castellà). Senado de Bolivia, 25-11-2019. Arxivat de l'original el 2022-01-16. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «Eva Copa, vestida de chola, recibe una distinción de revista 'TIME' en EEUU» (en espanyol europeu), 26-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-28. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «BBC 100 Women 2022: Who is on the list this year? - BBC News» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2022-12-07. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Vaca, Mery. «Eva Copa Murga, la aymara que no le tiene miedo a nada - Diario Pagina Siete» (en castellà). Página Siete, 29-12-2019. Arxivat de l'original el 2019-12-29. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «Eva Copa Murga: la millenial alteña que apostó por pacificar el país» (en castellà). Eju!, 24-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-03-10. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Nugent, Ciara. «2022 TIME100 Next: Eva Copa» (en anglès). Time, 28-09-2022. Arxivat de l'original el 2023-02-01. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Flores Belmar, Jonathan. «Bolivia vuelve a aplazar sus elecciones presidenciales a raíz de la pandemia» (en castellà). BioBio Chile, 23-07-2020. Arxivat de l'original el 2023-01-23. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «Conozca a los diez candidatos inscritos para la Alcaldía de El Alto» (en castellà). Urgente Bolivia, 29-12-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-30. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «Elección de Alcaldes 2021» (en castellà). Atlas electoral. Órgano Electoral Plurinacional, 26-08-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-25. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «Tras expulsión de Jallalla, Copa responde: “Lo que le negué a Chui es que el municipio sea un cuoteo familiar”» (en castellà). Opinión, 27-08-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-27. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «Tras romper alianza, Quispe y Copa buscan consolidar APU y RenuEva» (en castellà). Los Tiempos, 29-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-30. [Consulta: 23 gener 2023].
