Vés al contingut

Robin Milner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobin Milner
Biografia
NaixementArthur John Robin Gorell Milner
13 gener 1934 Modifica el valor a Wikidata
Plymouth (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 2010 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatBritànic
FormacióEton College
King's College Modifica el valor a Wikidata
Es coneix per
Activitat
Camp de treballCiències de la computació Modifica el valor a Wikidata
OcupacióInformàtica
Organització
Membre de
Interessat enCiències de la computació Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGeorge Milne
Avra Cohn
Raymond Aubin
Mike Sanderson
Alan Mycroft
Luis Damas
Brian Monahan
Kevin Mitchell
Kim Larsen (1986)
Mads Tofte (1988)
K.V.S. Prasad (1989)
Faron Moller
Dave Berry
Chris Tofts
Peter Sewell
Davide Sangiorgi (1993)
David N. Turner (1995)
Alex Mifsud
James J. Leifer (2001)[2]
Premis

Arthur John Robin Gorell Milner FRS FRSE (13 de gener de 1934 – 20 de març de 2010), conegut com a Robin Milner o A. J. R. G. Milner, fou un informàtic britànic, guanyador del premi Turing.[4][5][6][7][8][9]

Vida, educació i carrera

[modifica]

Milner va néixer a Yealmpton, un poble prop de Plymouth, Anglaterra en una família de militars. Va aconseguir una beca per estudiar a Eton College el 1947, i després va entrar als Royal Engineers, arribant a sotstinent. Després va entrar al King's College de Cambridge, graduant-se el 1957. Milner va començar a treballar de mestre d'escola, i després de programador a l'empresa Ferranti, abans d'entrar al món acadèmic, a la City University de Londres, després a la Universitat de Swansea, Stanford, i a partir de 1973 a la Universitat d'Edimburg, on va ser cofundador del Laboratory for Foundations of Computer Science (LFCS). Va tornar a Cambridge com a cap del Laboratori d'Informàtica el 1995, càrrec al qual va acabar renunciant, encara que es va quedar al laboratori. A partir de 2009, Milner fou nomenat SICSA Advanced Research Fellow i tenia (a temps parcial) la càtedra d'Informàtica a la Universitat d'Edimburg.

Milner va morir d'un atac de cor el 20 de març de 2010 a Cambridge.[4][10] La seva esposa, Lucy, havia mort poc abans.

Contribucions

[modifica]

De Milner se'n reconeixen tres contribucions principals a la informàtica. Va desenvolupar LCF, una de les primeres eines de demostració automàtica de teoremes. El llenguatge que va desenvolupar per a LCF, ML, fou el primer que tenia inferència de tipus polimòrfica, i gestió d'excepcions resistent al tipus. En una àrea diferent, Milner també va desenvolupar un marc teòric per analitzar sistemes concurrents, el càlcul de sistemes comunicants, i el seu successor, el càlcul-π. En el moment de la seva mort, estava treballant en bigrafs, un formalisme per a la computació ubiqua, que reunia CCS i el càlcul-pi.[11]

Honors i premis

[modifica]

Va ser nomenat Fellow de la Royal Society el 1988 i va rebre el premi Turing de l'ACM el 1991. El 1994 va ser nomenat Fellow de l'ACM. El 2004, la Royal Society of Edinburgh li va atorgar una Medalla Reial per "aportar beneficis públics a escola global". El 2008, fou elegit Associat Estranger de la National Academy of Engineering dels Estats Units per "contribucions fonamentals a la informàtica, incloent el desenvolupament de LCF, ML, CCS, i el càlcul-pi."[12]

Publicacions seleccionades

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Interview with Robin Milner by Martin Berger.
  2. Robin Milner al Mathematics Genealogy Project.
  3. Milner, R. «Elements of interaction: Turing award lecture». Communications of the ACM, 36, 1993, pàg. 78–89. DOI: 10.1145/151233.151240.
  4. 4,0 4,1 Obituary — Professor Robin Milner: computer scientist Arxivat 2020-03-22 a Wayback Machine., The Times, 31 March 2010.
  5. Hoffmann, L. «Robin Milner: the elegant pragmatist». Communications of the ACM, 53, 6, 2010, pàg. 20. DOI: 10.1145/1743546.1743556.
  6. Milner, R. «Is Computing an Experimental Science?». Journal of Information Technology, 2, 2, 1987, pàg. 58–66. DOI: 10.1057/jit.1987.12.
  7. [enllaç sense format] http://www.cl.cam.ac.uk/misc/obituaries/milner Cambridge University - Obituary
  8. [enllaç sense format] http://www.cl.cam.ac.uk/users/rm135/ Milner's Cambridge homepage
  9. Robin Milner a la Biblioteca Digital de l'ACM
  10. Newsgroup message informing on Milner's death.
  11. Milner, Robin. «The Bigraphical Model». University of Cambridge. [Consulta: 7 novembre 2009]. «Bigraphs [...] are proposed as a Ubiquitous Abstract Machine, playing the foundational role for ubiquitous computing that the von Neumann machine has played for sequential computing.»
  12. National Academy of Engineering elects 65 new members and 9 foreig associates

Enllaços externs

[modifica]